Anar al contingut

Icon cultural

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Icon cultural
Marilyn Monroe en The Seven Year Itch

Un ícono cultural (de el francés icône) és una persona, animal, cosa o ser que és molt reconegut i que s'ha tornat reconegut pels membres d'una cultura o subcultura, com la representació d'algun aspecte del seu identitat. Estos eixemples poden variar àmpliament, i poden ser icons visuals, un objecte, menjar, una persona o grup de persones, etc.

En els mijos de comunicació, molts elements de la cultura popular han segut descrits com a «icònics» a pesar de les seues falta de durabilitat. Alguns comentaristes creuen que el terme és usat en excés.[1]

Tipos

En general, cada nació té els seus icons o símbols nacionals i poden variar àmpliament, en ser visuals, un objecte, una persona, grup de persones, entre uns atres, com a eixemple es poden trobar en Anglaterra els següents:


Podem trobar atres eixemples com les nines Matrioska de Rússia.[8] També els valors, les normes i els ideals representats per un icon cultural varien tant entre les persones que puguen interpretar els icons culturals com el símbol de valors molt diferents. Açò ha derivat en oposició i crítica, com a eixemple podem trobar l'estàtua de Lenin en Europa de l'Est despuix de la caídad del comunisme.[9]

Els icons religiosos també poden convertir-se en icons culturals en les societats a on la religió i la cultura estan profundament entrellaçades, com les representacions de Madonna en societats en una forta tradició catòlica.[10]

El descriure alguna cosa com a «icònic» o un «icon» s'ha tornat molt comú en els mijos massius de comunicació. Açò ha provocat crítiques d'alguns autors, com un escritor del Liverpool Daily Post menciona que «icònic» és "una paraula que em fa tindre la pell de gallina, ya que és una paraula que pot descriure casi qualsevol cosa".[11] El periòdic Christian Examiner va nominar la paraula «icònic» en la seua llista de les més usades en excés, en més de 18 000 referències, en atres 30 000 usades únicament per a «icon».[12]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Heard about the famous icon? We have - far too often», The Independent, 27 de giner de 2007. Consultat el 31 de març de 2016 (en anglés).
  2. ↑ Holloway, J Christopher; Taylor, Neil (2006 (Sèptima edició). The Business of Tourism (en anglés), Pearson Education, pp. 217.
  3. ↑ McManus, Erwin Raphael (2001). An Unstoppable Force: Daring to Become the Church God Had in Mind (en anglés), Flagship Church Resources, pp. 113.
  4. ↑ BBC News. «BBC: Tea steams ahead in icon hunt», BBC, 2011. Consultat el 31 de març de 2016 (en anglés).
  5. ↑ O'Neill, Brendan. «To save a past that rings a bell», Gulf News, 2 d'abril de 2009. Consultat el 31 de març de 2016.
  6. ↑ Jenkins, Simon; Dean Godson (editor) (octubre de 2005). «Replacing the Routemaster» (en anglés) pàgs. 7. Policyexchange.org. Archivat des de l'original, el 27 de febrer de 2013. Consultat el 31 de març de 2016.
  7. ↑ Parker, Mike (2012). Cultural Icons: A Case Study Analysis of their Formation and Reception (PhD Thesis) (en anglés), University of Central Lancashire, pp. 123—167.
  8. ↑ [enllaç trencat]
  9. ↑ Jones, Jonathan (9 de decembre de 2013). «Why smashing statues ca be the sweetest revenge» (en anglés). The Guardian. Consultat el 31 de març de 2016.
  10. ↑ Pinn, Anthony B; Valentin, Benjamin (2009). Creating Ourselves, African Americans and Hispanic Americans on popular culture and religious expressió (en anglés), Duke University Press.
  11. ↑ «Let's hear it for the Queen's English» (en anglés). Liverpool Daily Post. Archivat des de l'original, el 8 de març de 2016. Consultat el 31 de març de 2016.
  12. ↑ «Modern word usage amazingly leaves us yearning for gai, old claves» (en anglés). Christian Examiner. Archivat des de l'original, el 25 de decembre de 2010. Consultat el 31 de març de 2016.

Bibliografia

  • Biedermann, Hans (1994). Dictionary of Symbolism: Cultural Icons and the Meanings Behind Them (en anglés), Meridan.
  • Brooker, Will (2001). Batman Unmasked: Analysing a Cultural Icon (en anglés), Continuum.
  • Edwards, Peter; Karl Enenkel, and Elspeth Graham (editors) (2011). The Horse as Cultural Icon: The Real and the Symbolic Horse in the Early Modern World (en anglés), Brill.
  • Foudy, Julie; Leslie Heywood and Shari L Dworkin (2003). Built to Win: The Female Athlete as Cultural Icon (en anglés), University of Minnesota Press.
  • Gilbert, Erik (2008). The Dhow as Cultural Icon (en anglés), Boston University.
  • Heyer, Paul (2012). Titanic Century: Mija, Myth, and the Making of a Cultural Icon (en anglés), Praeger.
  • Meyer, Denis C. (2010). Cles Pour la France en 80 Icones Culturelles (en anglés), Hachette.
  • Nelkin, Dorothy and M Susan Lindee (2004). The DNA Mystique: The Gene as a Cultural Icon (en anglés), University of Michigan Press.
  • Reydams-Schils, Gretchen J (2003). Plat's Timaeus as Cultural Icon (en anglés), University of Notre Dame Press.