Icon cultural
Un ícono cultural (de el francés icône) és una persona, animal, cosa o ser que és molt reconegut i que s'ha tornat reconegut pels membres d'una cultura o subcultura, com la representació d'algun aspecte del seu identitat. Estos eixemples poden variar àmpliament, i poden ser icons visuals, un objecte, menjar, una persona o grup de persones, etc.
En els mijos de comunicació, molts elements de la cultura popular han segut descrits com a «icònics» a pesar de les seues falta de durabilitat. Alguns comentaristes creuen que el terme és usat en excés.[1]
Tipos
[editar | editar còdic]En general, cada nació té els seus icons o símbols nacionals i poden variar àmpliament, en ser visuals, un objecte, una persona, grup de persones, entre uns atres, com a eixemple es poden trobar en Anglaterra els següents:
Podem trobar atres eixemples com les nines Matrioska de Rússia.[8] També els valors, les normes i els ideals representats per un icon cultural varien tant entre les persones que puguen interpretar els icons culturals com el símbol de valors molt diferents. Açò ha derivat en oposició i crítica, com a eixemple podem trobar l'estàtua de Lenin en Europa de l'Est despuix de la caídad del comunisme.[9]
Els icons religiosos també poden convertir-se en icons culturals en les societats a on la religió i la cultura estan profundament entrellaçades, com les representacions de Madonna en societats en una forta tradició catòlica.[10]
En la cultura popular
[editar | editar còdic]El descriure alguna cosa com a «icònic» o un «icon» s'ha tornat molt comú en els mijos massius de comunicació. Açò ha provocat crítiques d'alguns autors, com un escritor del Liverpool Daily Post menciona que «icònic» és "una paraula que em fa tindre la pell de gallina, ya que és una paraula que pot descriure casi qualsevol cosa".[11] El periòdic Christian Examiner va nominar la paraula «icònic» en la seua llista de les més usades en excés, en més de 18 000 referències, en atres 30 000 usades únicament per a «icon».[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]», The Independent. Consultat el 31 de març de 2016 (en anglés).
- ↑ Holloway, J Christopher; Taylor, Neil (2006 (Sèptima edició). The Business of Tourism (en anglés), Pearson Education, pp. 217.
- ↑ McManus, Erwin Raphael (2001). An Unstoppable Force: Daring to Become the Church God Had in Mind (en anglés), Flagship Church Resources, pp. 113.
- ↑ BBC News. «[2]», BBC. Consultat el 31 de març de 2016 (en anglés).
- ↑ O'Neill, Brendan. «[3]», Gulf News. Consultat el 31 de març de 2016.
- ↑ Jenkins, Simon; Dean Godson (editor). «Replacing the Routemaster» (en anglés). Policyexchange.org. Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2013. Consultat el 31 de març de 2016.
- ↑ Parker, Mike (2012). Cultural Icons: A Case Study Analysis of their Formation and Reception (PhD Thesis) (en anglés), University of Central Lancashire, pp. 123—167.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Why smashing statues ca be the sweetest revenge» (en anglés). The Guardian. Consultat el 31 de març de 2016.
- ↑ (2009) Creating Ourselves, African Americans and Hispanic Americans on popular culture and religious expressió (en anglés), Duke University Press.
- ↑ «Let's hear it for the Queen's English» (en anglés). Liverpool Daily Post. Archivat des d'el original, el 8 de març de 2016. Consultat el 31 de març de 2016.
- ↑ «Modern word usage amazingly leaves us yearning for gai, old claves» (en anglés). Christian Examiner. Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2010. Consultat el 31 de març de 2016.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Biedermann, Hans (1994). Dictionary of Symbolism: Cultural Icons and the Meanings Behind Them (en anglés), Meridan.
- Brooker, Will (2001). Batman Unmasked: Analysing a Cultural Icon (en anglés), Continuum.
- Edwards, Peter; Karl Enenkel, and Elspeth Graham (editors) (2011). The Horse as Cultural Icon: The Real and the Symbolic Horse in the Early Modern World (en anglés), Brill.
- Foudy, Julie; Leslie Heywood and Shari L Dworkin (2003). Built to Win: The Female Athlete as Cultural Icon (en anglés), University of Minnesota Press.
- Gilbert, Erik (2008). The Dhow as Cultural Icon (en anglés), Boston University.
- Heyer, Paul (2012). Titanic Century: Mija, Myth, and the Making of a Cultural Icon (en anglés), Praeger.
- Meyer, Denis C. (2010). Cles Pour la France en 80 Icones Culturelles (en anglés), Hachette.
- Nelkin, Dorothy and M Susan Lindee (2004). The DNA Mystique: The Gene as a Cultural Icon (en anglés), University of Michigan Press.
- Reydams-Schils, Gretchen J (2003). Plat's Timaeus as Cultural Icon (en anglés), University of Notre Dona'm Press.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Icono cultural» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.