Anar al contingut

Migració humana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Migració humana
Per a atres usos vore Migració (desambiguación).
 S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Migracions humanes . (Discussió).
Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F.


La migració humana es referix als processos de migració dels sers humans, forçada o voluntària, consistent en el canvi permanent o semipermanente de la ciutat, regió o país de residència.[1] Els sers humans han migrado des dels orígens mateixos de la humanitat, partint des d'un punt ubicat en Àfrica fins a poblar tots els continents. En térmens pràctics, totes les persones són migrants o descendents de migrants.[2]

Les grans migracions humanes estan relacionades en fenomens com el fam, el desocupació, les guerres, les persecucions polítiques, ètniques i religioses, els canvis i catàstrofe climàtiques, la tracta de persones, la decadència o auge de certes regions, etc. Més recentment ha aparegut la migració per causes turístiques.[3]

En l'actual etapa de globalisació, l'alta movilitat dels capitals i els alvanços en els mijos de transport, treball i comunicació, han impulsat els processos migratoris. Al mateix temps, les polítiques migratòries restrictives i les manifestacions de xenofòbia, unides a la documentació massiva de l'identitat de les persones i els mijos tecnològics de control de les fronteres, han buscat llimitar els processos migratoris, donant orige al fenomen social de les cridades "persones illegals", o «sense papers».[4] Encara que també se'ls coneix com a «irregulars», considerat terme neutre, degut a que les persones no són illegals sino que l'acte comés és illegal.[5]

A partir de la consolidació dels Estats nacionals (inicis de l'Edat Moderna) es distinguixen les migracions internes de les migracions internacionals. Les migracions internes han estat i seguixen estant vinculades als processos de mecanisació agrícola i el consegüent desplaçament de la població llauradora cap a les ciutats, originant el fenomen de l'urbanisació. Les migracions internacionals plantegen reptes que Nacions Unides insta a solucionar en el marc dels drets humans, l'igualtat i la sostenibilitat.[6]

Per una atra part, la migració enfronta també obstàculs o facilitats que es troben determinats per factors propis de cada país emissor o expulsor de migrants. Esta control sol estar des de les polítiques que cada oficina de migració postula. Açò es fa en la finalitat de dur un registre de la permanència de cada estranger o nacional en calitat de migrant.[7]

l'Organisació Internacional del Treball (OIT) ha propost que en els processos es posen en joc quatre llibertats i els seus corresponents drets: el dret a no emigrar, el dret a emigrar, el dret a inmigrar i el dret a tornar.[4]

Emigració i immigració

[editar | editar còdic]

Els processos migratoris internacionals moderns impliquen dos moments principals:

  • l'emigració és l'eixida de persones d'un país, lloc o regió per a establir-se en un atre país, lloc o regió. L'emigració implica una estimació negativa del nivell de vida d'una persona i del seu entorn familiar, aixina com una percepció de que en establir-se en una atra part, aumentaran les seues perspectives econòmiques, socials o d'un atre tipo o, per lo manco, de que les seues esperances d'una vida millor es faran efectives en el futur.
  • l'immigració és l'arribada a un país o lloc de persones procedents d'un atre país o lloc.

La totalitat del procés migratori involucra també el dret i el desig de les persones de viure en la seua terra originària, de tornar lliurement a la mateixa, de preservar les seues cultures i de reunificar a les seues famílies.

Història

[editar | editar còdic]
Migracions notables

La migració dels sers humans és un fenomen mundial i està present en totes les époques de l'història i en tots els llocs del nostre planeta.

L'història i la prehistòria de la humanitat fa referència als grans moviments culturals, econòmics, geogràfics i polítics que varen donar orige a desplaçaments en massa de la població, tant espontàneus com forçats.

  • Les migracions humanes prehistòriques del paleolític varen constituir el primer procés efectiu en l'expansió de la humanitat fa més de 60 000 anys, prenent en conte les diverses hipòtesis del orige dels humans moderns.
  • En Amèrica, a partir del ingresse dels primers sers humans, es varen produir àmplies migracions que varen poblar totes les regions del continent ([8]). El poblament inicial d'Amèrica travessant l'estret de Bering, no es va realisar durant un periodo interglacial, quan es registraven temperatures més apropiades per a les grans migracions, sino durant l'última glaciació, ya que l'acumulació de gèl en els continents va fer disminuir el nivell de la mar, creant un pont natural entre Àsia i Amèrica i aprofitant l'existència d'un corredor natural lliure de gèls entre la capa de gèl Laurentino i el glaciar existent sobre les montanyes occidentals d'Amèrica del Nort (Montes d'Alaska, cordillera de les Cascades, Montanyes Rocoses, etc.).[9] De fet, el llímit d'este extens glaciar, que cobria la major part del Canadà i terminava pel noreste dels Estats Units, està marcat pels Grans Lagos (drenados ara pel riu Sant Lorenzo) i els llac occidentals canadencs, drenados ara pel riu Mackenzie: esta àmplia zona estava coberta per una conya de gèl d'uns 3000 m de gruixa, les vores de la qual formen actualment els llac senyalats ademés de la baïa d'Hudson, mentres que el corredor lliure de gèls s'ubicava a l'oest del riu Mackenzie i s'orientava cap al sur, per lo que la insolació era abundant casi tot l'any.
  • La revolució neolítica d'Àfrica-Eurasia de fa uns 9000 anys i que va consistir bàsicament en el desenroll de l'agricultura intensiva baix rec, va dur en si un desplaçament enorme de les poblacions, en el que millons de persones varen abandonar el seu modo de vida nómada per a fer-se sedentarios. El procés d'esta primera revolució ocorreguda en l'història de la humanitat està ben explicat en vàries obres de V. Gordon Childe (especialment en Els orígens de la civilisació ([10]).
  • La revolució neolítica americana de fa uns 7000 anys va impulsar grans migracions diferenciades cap a Centroamérica, les àrees andinas suramericanes i les àmplies planicies orientals.[8]
  • En l'Orient Mig i en el Mediterràneu oriental (Mesopotamia, Egipte, Pèrsia, Mija, Grècia, Macedònia, Fenicia) i en el Mediterràneu occidental (Cartago i Roma), la formació dels primers imperis va dur en si grans desplaçaments de pobladors i soldats, que es varen encarregar d'ocupar, tant lliurement com per la força, noves terres. El cas dels colon romans que es varen establir en l'antiga Dacia (actual Romania) pot servir d'eixemple d'estos desplaçaments.
  • En Amèrica, la formació dels imperis andinos i centroamericanos va impulsar moviments poblacionals en la regió del oceà Pacífic, provinents del nort i del sur del continent, que varen difondre descobriments com el del dacsa. En l'àrea del oceà Atlàntic, el poblament va ser influït per les grans migracions de la civilisació no urbana tupí-guaraní.[8]
  • El periodo de les grans migracions va servir per a que molts pobles indoeuropeos s'establiren a abdós costats dels antics llimes (llímits) del Imperi romà.
  • En Europa, el feudalisme va tindre un efecte dual en quant es referix a les migracions de població: per una part, va fixar als llauradors al sol, és dir, a la terra i llogarets dels distints feus. Per l'atra, encara que va reduir el comerç, va aumentar enormement les guerres de conquista entre els feus existents, la qual cosa va donar orige a verdaderes invasions i desplaçaments massius de la població, que varen ser creixent en l'aument i la transformació d'alguns feus en els Estats nacionals a fins de l'Edat Mija, lo que, a la seua volta, va determinar la decadència definitiva del sistema feudal.
  • En la Baixa Edat Mija es varen desenrollar les rets de les ciutats estat, com la Lliga Hanseática en el noroest europeu i les ciutats sorgides a abdós costats dels passos a través dels Alps i en les ciutats del Nort d'Itàlia, en el predomini de Venècia, que va aplegar a ser la major ciutat d'Europa gràcies al desenroll del comerç. Estes ciutats varen créixer enormement pel desenroll del comerç i varen donar lloc a grans desplaçaments o migracions entre el món rural i dites ciutats, aixina com al sorgiment d'atres llogarets transformats en burcs dedicats a la manufactura artesanal que alimentava eixe comerç.
  • Els començos de l'Edat Moderna marquen l'inici dels viages de descobriment, la formació d'Imperis d'ultramar, la colonisació d'atres continents i països per part, principalment, dels països europeus. El desenroll de la navegació va donar lloc a uns desplaçaments massius de millons de persones que, al mateix temps que varen originar un verdader despoblació en molts països europeus, varen servir per a fundar i poblar molts països nous, sobretot en Amèrica, a través d'un procés que pot considerar-se, al mateix temps, com una invasió i fins a genocidi (especialment en els primers temps), pero també com la fundació i el desenroll d'un nou món en una major calitat de vida. L'ocupació progressiva de l'Amèrica del Nort per part dels espanyols, francesos i anglesos (en este orde) es va fer més intensa en el descobriment d'or i argent en l'Oest del territori en 1848, pero esta ocupació, sobretot en el XIX, va tindre caràcters molt distints a l'expansió en Hispanoamèrica durant l'época colonial.
  • Relacionat en l'ocupació colonial d'Amèrica, en els sigles XVII i XVIII vàries monarquies europees varen impulsar el seqüestre i la migració forçada de millons de persones africanes cap al continent americà, per a ser utilisades com esclaus.
  • El desenroll de la Revolució industrial va causar el major procés migratori de tota l'història, que no ha terminat encara, sino que està prenent noves formes: el cridat èxodo rural, que va involucrar a mils de millons de llauradors en tot lo món i que varen ser donant orige, a la seua volta, al creiximent descontrolado i excessiu de ciutats enormes.
  • La Gran Emigració europea (1800-1950). Relacionada en l'èxodo rural des de començos d'el XIX i durant casi un sigle i mig, millons d'europeus pobres varen emigrar principalment cap a Amèrica i Austràlia. Simultàneament, Amèrica va rebre grans cantitats d'immigrants provinents del Mig Oriente. En Japó, durant el periodo Meiji es va produir un fort procés de tecnificació que va produir un excedent de mà d'obra i emigració a distants països, com Estats Units, Brasil, Argentina, Perú, entre uns atres.
  • A partir de 1950 s'ha vingut desenrollant un procés emigratorio de dimensions incalculables en els països del tercer món, especialment en els més poblats. També relacionat en l'èxodo rural, que en el tercer món va començar despuix que en Europa, millons de persones dels països no desenrollats varen iniciar un procés de migracions cap a Estats Units, Europa, Canadà, Japó i Austràlia, principalment. I la dimensió interna d'esta gran emigració sempre ha segut molt major que l'internacional, lo que està avalat pel fet notori de que les grans ciutats més poblades del món actual han sorgit, precisament, en països del tercer món (Shanghái, Bombai, Mèxic).
  • Durant els anys transcorreguts d'el XXI, s'han agudisat els problemes de tota índole en el Mig Orient, principalment, problemes polítics, religiosos, terrorisme, guerres, crisis econòmiques que varen explotar en proporcions mai abans vistes en 2015, quan es va produir la cridada crisis migratòria en Europa i que ha continuat sense que s'entreveja cap solució efectiva que, necessàriament, té que tindre caràcter global, o per lo manco, europeu.
  • infografía sobre el número de solicituts d'asil en l'UE.[11]

La migració i l'història de les ciutats

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
New Harmony (Indiana), en Estats Units, va ser planificada pel socialiste utòpic Robert Owen, en la finalitat de proporcionar una residència i distints tipos de treball per a immigrants. Este proyecte no va aplegar a realisar-se.

L'història està plena de proyectes que han vingut a ser, al mateix temps, una espècie d'enza per a nous immigrants i una solució econòmica per al desenroll econòmic de les noves terres. Entre estos proyectes poden citar-se:

  • La planificació de les ciutats iberoamericanes (principalment, hispanoamericanes) d'acort a les Ordenances de Felipe II, que establien en el XVI les característiques que devien tindre totes les ciutats espanyoles d'Amèrica;
  • El disseny de l'Eixample en Barcelona segons les idees d'Ildefons Cerdá, que arreplegava algunes de les propostes d'Owen sobre la construcció de vivendes entorn en una zona central comuna per a chicotetes indústrias, instituts educatius i comerços,
  • L'idea de les ciutats-satèlit (soviètiques i de molts atres països), etc.
  • El poblament de les zones fronterices en Haití per part de la República Dominicana durant els anys de postguerra (guerra civil espanyola i Segona Guerra Mundial). Es varen acceptar colon procedents d'Espanya i d'atres països, en la finalitat d'establir una certa pressió en contra de l'immigració illegal de la població haitiana, molt més numerosa i en pijor estat de superpoblación i de pobrea, que venia fugint de la seua situació extremadament precària.

I totes estes idees tenien en comuna que s'han vingut desenrollant en l'aporte majoritari d'immigrants.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Apuntes sobre la migració internacional i el seu estudi». Universitat de les Américas Pobla.
  2. ↑ (1998) Naixcut en una atra part. Un ensaig sobre la migració internacional, el desenroll i l'equitat, Bilbao: Hegoa. ISBN 84-89916-03-9.
  3. ↑ (2010).Papers.3(95)
    781-801.
  4. ↑ 4,0 4,1 (2004) Bones pràctiques per al reconeiximent del dret dels treballadors a la lliure circulació en el MERCOSUR, OIT. ISBN 92-2-315590-8.
  5. ↑ Migració i desenroll, 8(15), 49-80..
  6. ↑ Nacions Unides - ACNUDH (2013) p 7.
  7. ↑ Lerdys, Heredia (2014). Diccionari LID, migració i estrangeria, LIDeditorial.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Canals Frau, Salvador (1976). Prehistòria d'Amèrica, Buenos Aires: Suramericana.
  9. ↑ Schultz, Gwen. Glaciers and the isse age. Earth and its inhabitants during the Pleistocene. New York: Holt, Rinehart & Winston, 1963.
  10. ↑ Gordon Childe, V. Els orígens de la civilisació. Madrit: F. C. I., 1978. ISBN 84-375-0015-X.
  11. ↑ «Solicituts d'asil en l'UE» (en és). Parlament Europeu. Consultat el 2024-04-16.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Migració_humana&oldid=1113794»