Crisis climàtica
La crisis climàtica és un terme utilisat per a descriure el calfament global i el canvi climàtic i les seues conseqüències. El terme s'ha utilisat per a descriure l'amenaça del calfament global per al planeta i instar a una mitigació del canvi climàtic més agressiva.[1][2][3][4] Per eixemple, un artícul de BioScience de giner de 2020 respalat per més d'11.000 científics en tot lo món va declarar que "la crisis climàtica ha aplegat" i que "es necessita un immens aument d'escala en els esforços per conservar nostra biosfera per a evitar un sofriment indecible per la crisis climàtica".[5]
El terme és aplicat per aquells que "creuen que evoca la gravetat de les amenaces que enfronta el planeta per les contínues emissions de gasos d'efecte hivernàcul i pot ajudar a estimular el tipo de voluntat política que ha estat absent durant molt temps en la defensa del clima".[1] Els qui proponen el terme creuen que, de la mateixa manera que l'us de "calfament global" va generar més compromís emocional i respal per a l'acció que el terme "canvi climàtic",[1][6][7] cridar al canvi climàtic una crisis climàtica podria tindre major impacte social.[1]
Un estudi ha demostrat que el terme invoca una forta resposta emocional en transmetre un sentit d'urgència,[8] pero alguns advertixen que esta mateixa resposta pot ser contraproduent,[9] i pot causar un efecte de reacció per les percepcions d'una exageració alarmista.[10][11]
Base científica
[editar | editar còdic]Si ben sectors activistes, de la política i dels mijos de comunicació venien utilisant un llenguage més fort i marcat durant molt temps, fins a finals de la década de 2010 la comunitat científica tradicionalment es va mantindre més restringida en el seu us d'un llenguage més fort.[12] No obstant, en una declaració de novembre de 2019 publicada en l'edició de giner de 2020 de la revista científica BioScience, conformat per un grup de més d'11.000 científics va argumentar que era apropiat descriure el calfament global com una emergència climàtica o una crisis climàtica.[13] Els científics varen afirmar que es necessita un "immens aument d'escala en l'esforç" per a conservar la biosfera, pero varen senyalar "signes profundament preocupants" d'una tendència contrària, que inclouen auments sostinguts de les poblacions de ganado, la producció de carn, la pèrdua de la coberta forestal, el consum de combustibles fòssils, el transport aéreu i les emissions de CO2. Totes estes tendències tenen un impacte climàtic que es traduïx en l'aument de les temperatures, el desgel global i el clima extrem.[5]
També en novembre de 2019, un artícul publicat en Nature va concloure que l'evidència d'els punts d'inflexió climàtics sugerix que "estem en un estat d'emergència planetària", definint la emergència com un producte del risc i la urgència, en abdós factors considerats com "aguts".[14] L'artícul de Nature va fer referència a informes especials recents de el IPCC (2018, 2019) que sugerixen que els punts d'inflexió individuals podrien superar-se en tan sol 1-2 °C de calfament global promig (el calfament actual és de 1 °C), generant una cascada global de punts d'inflexió.[14]
Definicions
[editar | editar còdic]En el context del canvi climàtic, Pierre Mukheibir, professor de Futurs de l'aigua en l'Universitat de Tecnologia de Sídney, afirma que el terme crisis és "un punt o situació crucial o decisiva que podria conduir a un punt d'inflexió", que involucra una "circumstància sense precedents".[4] Una definició de diccionari establix que "crisis" en este context significa "un punt d'inflexió o una condició d'inestabilitat o perill" i implica que "es deuen prendre mides ara o de lo contrari les conseqüències seran desastroses".[15] Una atra definició diferencia el terme de calfament global i canvi climàtic i definix la crisis climàtica com "els diversos efectes negatius que el canvi climàtic absolut està causant o amenaça en causar en el nostre planeta, especialment quan estos efectes tenen un impacte directe en la humanitat".[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «POLITICS: How climate change got labeled a 'crisis'» (en en). www.eenews.net. Consultat el 2021-02-21.
- ↑ American University International Law Review.2(5)
- 515-634.
- ↑ «When Is Change a ‘Crisis’? Why Climate Terms Matter» (en en). BloombergQuint. Consultat el 2021-02-21.
- ↑ 4,0 4,1 «Climate crisis – what’s it good for?» (en en-au). The Fifth Estigues. Consultat el 2021-02-21.
- ↑ 5,0 5,1 BioScience.70(1)
- 8–12.ISSN 0006-3568.doi:10.1093/biosci/biz088.Consultat el 2021-02-21.
- ↑ «[1]». Consultat el 2021-02-21 (en en-US).
- ↑ Maibach, Edward; Leiserowitz, Anthony; Feinberg, Geoff; Rosenthal, Seth; Smith, Nicholas; Anderson, Ashley; Roser-Renouf, Connie (May 2014). "What's in a Name? Global Warming versus Climate Change". Yale Project on Climate Change, Center for Climate Change Communication. doi:10.13140/RG.2.2.10123.49448.
- ↑ «Why your brain doesn’t register the words ‘climate change'» (en en-us). Grist. Consultat el 2021-02-21.
- ↑ «Climate crisis? the politics of emergency framing» (en en). undefined. Consultat el 2021-02-21.
- ↑ Applied Environmental Education & Communication.12(1)
- 38–45.Consultat el 2021-02-21.
- ↑ 11,0 11,1 «ScienceAlert Editor: Yes, It's Clave to Update Our Climate Change Language» (en en-gb). ScienceAlert. Consultat el 2021-02-21.
- ↑ «Is it clave to rethink our language on climate change?» (en en-us). Monash Lens. Consultat el 2021-02-21.
- ↑ «[2]». Consultat el 2021-02-21 (en en-GB).
- ↑ 14,0 14,1 Nature.575(7784)
- 592–595.doi:10.1038/d41586-019-03595-0.Consultat el 2021-02-21.
- ↑ «What Does Climate Crisis Pixen?» (en en-us). Dictionary.com. Consultat el 2021-02-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crisis climática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.