Mitigació del canvi climàtic
-es.png){kind=link}
La mitigació del canvi climàtic és el conjunt d'accions destinades a disminuir l'intensitat del forzamiento radiativo en la finalitat de reduir els efectes potencials del calfament global.[2] En general, la mitigació supon la reducció de les concentracions de gasos d'efecte hivernàcul, ya siga per mig de la reducció de les seues fonts[3] o aumentant la capacitat dels sumideros de carbono per a absorbir els GEI de l'atmòsfera.[4]
Pese als tractats, acorts, subsidis i imposts en vigència, la primavera boreal de 2023 va marcar el quarto major increment anual en emissions d'anhídrit carbónico des de que les medicions iniciarion en 1958.[5]
Existix un gran potencial per a reduccions futures de les emissions per mig d'una combinació d'activitats, tals com la conservació d'energia i l'aument de la eficiència energètica; l'us de tecnologies d'energia baixa en carbono, com la energia renovable, la energia nuclear i la captura i almagasenament de carbono;[6][7] i la millora dels sumideros de carbono a través de, per eixemple, la reforestació i la prevenció de la deforestación.[6][7] Un informe de 2015 per Citibank va concloure que la transició a una economia baixa en carbono produiria un rendiment positiu a les inversions.[8]
Les tendències a curt i llarc determini en el sistema energètic global no són compatibles en la llimitació del calfament global baix 1.5 o 2 °C (en relació en nivells preindustriales).[9][10] Els compromisos realisats com a part del acort de Cancún són àmpliament concordants en una possibilitat provable (66-100 %) de llimitar-ho baix 3 °C en el XXI.[10] En llimitar el calfament a 2 °C, reduccions d'emissions més estrictes en el curt determini permetran reduccions més llentes despuix de 2030.[11] Molts models integrals són incapaços de conseguir l'objectiu de 2 °C si es realisen suposicions pessimistes sobre la disponibilitat de tecnologies mitigantes.[12]
La mitigació es distinguix de la adaptació, que implica actuar per a minimisar els efectes del calfament global.
Mijos de mitigació
[editar | editar còdic]
.svg){kind=link}
El consens científic sobre el calfament global, junt en el principi de prevenció i el temor d'un abrupte canvi climàtic, conduïxen a nous esforços per a desenrollar tecnologies i ciències en la finalitat de mitigar els efectes del calfament global.[13] Desafortunadament la majoria dels mijos de mitigació semblen efectius per a previndre calfament adicional, no per a revertir el calfament existent.[14]
L'informe Stern Rebenson mostra diferents maneres de contindre el canvi climàtic. Estes inclouen: reduir la demanda de bens i servicis que produïxen altes emissions, incrementar l'eficiència, incrementar l'us i desenroll de tecnologies de baix nivell de diòxit de carbono i reduir les emissions de combustible.[15]
La política energètica de l'Unió Europea ha establit un objectiu de llimitar l'alça de temperatura a dos graus Celsius (3.6 °F) comparat en els nivells preindustriales, de la qual cosa 0.8 °C ya ha segut alcançat i un atre 0.5 °C s'està produint. L'alça de 2 °C està usualment associada en models climàtics en concentració de diòxit de carbono de 400-500 ppm per volum, els nivells corrents per volum en giner de 2007 són de 383 ppm per volum, i incrementen a 2 ppm anualment.
Per a evitar una ruptura en l'objectiu dels 2 °C, els nivells de CO2 tindrien que ser estabilisats molt ràpidament; açò per lo general és poc provable, basat en les polítiques corrents fins ara. L'importància del canvi es mostra pel fet de que l'eficiència de l'energia econòmica mundial actualment està millorant a només la mitat de la taxa del creiximent econòmic mundial.[16]
El núcleu de vàries proposicions és la reducció d'emissió de gasos d'hivernàcul a través de la reducció de l'us d'energia i el canvi a métodos més nets d'emissió d'energia. Freqüentment es discutixen métodos per a la conservació d'energia que inclouen l'increment de l'eficiència energètica dels vehículs (vehículs híbrits, vehículs elèctrics i automòvils tradicionals), canvi en els estils de vida i en les pràctiques de negocis. Es dispon actualment de tecnologies alternatives que inclouen energies renovables (com panels solars, energia mareomotriz, energia geotèrmica i energia eòlica) i, en més controvèrsia, la energia nuclear i us de sumideros de carbono, otorgación de crèdits per a emissions de carbono, fixació d'imposts a les emissions de gasos d'hivernàcul.
Les propostes més radicals inclouen la biocaptura de diòxit de carbono en l'atmòsfera i tècniques de geoingeniería, proyectes de seqüestre de carbono com en la captura de diòxit de carbono en l'aire, fins a maneig de radiació solar com la creació d'aerosols sulfúrics en l'estratosfera. La creixent població global i el creiximent del producte intern brut basat en tecnologies corrents són contraproduents per a la majoria d'estes propostes.[17]
Eficiència energètica i conservació
[editar | editar còdic]Transporte
[editar | editar còdic]Les tecnologies modernes sobre energia eficient, tals com els vehículs elèctrics i el futur desenroll de noves tecnologies com la de coches que utilisen hidrogen, potser reduïxquen el consum de petròleu i les emissions de diòxit de carbono.
El canvi del transport aéreu i el transport vial cap al transport per carril (tren, metro), en especial quan utilisen electricitat renovable reduïx les emissions contaminants significativament.[18]
L'increment de l'us temporal de biocombustibles (tals com el biodiésel i biobutanol, els quals poden utilisar-se en concentracions al 100 % en els motors actuals de gasolina i diésel) poden també reduir emissions si es produïxen eficientemente, especialment en conjunció els vehículs híbrits-elèctrics. La reducció d'emissions de carbono milloraria notablement per als vehículs elèctrics si l'electricitat fora renovable.
El planejament urbà efectiu per a reduir l'expansió descontrolada de les ciutats reduiria les Milles Vehiculares Viajades «Vehicle Mills Travelled (VMT)» minimisant les emissions del transport. L'increment de l'us del transport públic també contribuiria a reduir les emissions d'energia arquitectònica, per quilómetro de cada passager.
Planificació urbana
[editar | editar còdic]
La planificació urbana té també un efecte sobre el consum d'energia. Entre 1982 i 1997, la cantitat de terra consumida per al desenroll urbà en els Estats Units va aumentar en un 47 %, mentres la població del país va créixer només un 17 %. L'us ineficiente de la terra per a les pràctiques del desenroll ha aumentat els costs d'infraestructura, aixina com la cantitat d'energia necessària per al transport, els servicis comunitaris i edificis.
Al mateix temps, un número creixent de ciutadans i funcionaris del govern han començat a promoure un enfocament més inteligent per a la planificació de l'us de la terra. Estes pràctiques inteligents de creiximent inclouen el desenroll comunitari compacte, múltiples opcions de transport, usos mixts de la terra, i les pràctiques per a conservar l'espai vert. Estos programes oferixen beneficis ambientals, econòmics i beneficis de calitat de vida, servixen també per a reduir l'us de l'energia i les emissions de gasos d'efecte hivernàcul.
Enfocaments tals com el Nou Urbanisme i el desenroll orientat al trànsit tracten de reduir les distàncies de viage, especialment per als vehículs privats, fomentar el transport públic i fer les opcions de caminades i bicicleta més atractives. Açò es conseguix a través de densitat mija, la planificació d'us mixt i la concentració de la vivenda, a poca distància de centres urbans i nodos de transport.
El creiximent més inteligent d'us del sol utilisa polítiques que tenen un efecte directe i indirecte sobre el comportament energètic de consum. Per eixemple, l'energia de l'us del transport, el número d'un usuari dels combustibles derivats del petròleu, podrien reduir-se considerablement a través de l'us més compacte i mesclat dels patrons del sol, lo que a la seua volta poden ser coberts per una major varietat d'opcions de bases de transport no automovilístiques.
Conceptes de construcció
[editar | editar còdic]Reforestació i prevenció de la deforestación
[editar | editar còdic]Eliminació de metà superfluo
[editar | editar còdic]El metà (també conegut com gas natural) és un gas en un potencial d'efecte hivernàcul molt més poderós que el diòxit de carbono. La combustió d'una molècula de metà genera una molècula de diòxit de carbono. En conseqüència, el metà ardent que d'una atra manera seria lliberat en l'atmòsfera (com en pous de petròleu, abocadors, mines de carbó, plantes de tractaments de residus, etc.) proporciona una ventaja d'emissions de gas hivernàcul neta. No obstant, reduint la cantitat de metà superfluo produït en primer lloc té un impacte beneficiós encara major, com podien uns atres accessos a l'ocupació productiva de metà d'una atra manera gastat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ PBL Netherlands Environment Agency (15 de juny de 2012). «Figure 6.14, en: Chapter 6: The energy and climate challenge», van Vuuren, D. i M. Kok (ed.). 0.pdf Roads from AshleyRio+20 (en en). ISBN 978-90-78645-98-6., p.177, Report no: 500062001. Report website.
- ↑ «IPCC Glossary Working Group III, p. 818». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2010. Consultat el 9 de juliol de 2010.
- ↑ (2009).Proceedings of the National Academy of Sciences.106(49)
- 20616–20621.doi:10.1073/pnas.0902568106.
- ↑ IPCC, Glossary J-P
- Archivat el 1 de maig de 2010 archivat en Wayback Machine.: «Mitigation» (anglés), en IPCC AR4 WG3 2007.
- ↑ «[1]», Washington Post. Consultat el 16 d'agost de 2023 (en en). «Carbon dioxide levels in May averaged 424.0 parts per million (ppm) — the fourth-largest annual increase since measurements began 65 years ago»
- ↑ 6,0 6,1 IPCC, Synthesis Report Summary for Policymakers [2] archivat en Wayback Machine., Section 4: Adaptation and mitigation options [3] archivat en Wayback Machine. (anglés), en IPCC AR4 SYR 2007.
- ↑ 7,0 7,1 Edenhofer, O., et al., Table TS.3, en: Technical summary (anglés) (archiu del 30 December 2014), en:IPCC AR5 WG3 2014, p. 68
- ↑ «Citi report: slowing global warming would save tens of trillions of dollars» (en en).
- ↑ Clarke, L., et al., Executive summary (anglés), en: Chapter 6: Assessing Transformation Pathways (archivat el 30 de decembre de 2014), en:IPCC AR5 WG3 2014, p. 418
- ↑ 10,0 10,1 SPM4.1: Long-term mitigation pathways (anglés), en: Summary for Policymakers (archivat el 27 de decembre de 2014), en:IPCC AR5 WG3 2014, pàg. 10-13
- ↑ Edenhofer, O., et al., TS.3.1.2: Short- and long-term requirements of mitigation pathways (anglés), en: Technical summary
- Archivat el 30 de decembre de 2014 archivat en Wayback Machine. (archado el 30 de decembre de 2014), en:IPCC AR5 WG3 2014, pàg. 55-56
- ↑ Edenhofer, O., et al., TS.3.1.3: Costs, investments and burden sharing (anglés), en: Technical summary
- Archivat el 30 de decembre de 2014 archivat en Wayback Machine. (archivat el 30 de decembre de 2014), en:IPCC AR5 WG3 2014, p. 58
- ↑ (2004).Global Environmental Change.Elsevier.14(3)
- 245–258.doi:10.1016/j.gloenvcha.2004.04.008.
- ↑ (2009).Environmental Research Letters.4
- 014012.doi:10.1088/1748-9326/4/1/014012.
- ↑ International Atomic Energy Agency (IAEA).Consultat el 26 de Juny de 2025.
- ↑ «Mitigació de l'efecte hivernàcul».
- ↑ «Living within our means: avoiding the ultimate recession» (PDF). Forum for the Future. Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2011. Consultat el 14 d'abril de 2009. «I remain astonished that baix few people (even at the most progressive end of civil society) llaure prepared to accept that a continuing combination of a growing population and exponential economic growth will put a sustainable world for humankind forever beyond our reach.»
- ↑ «Reducció de les emissions del transport de carregaments i mercaderies» (en és). SME Climate Hub. Consultat el 2025-06-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mitigación del cambio climático» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.