Efectes del calfament global

Archiu:Global CAPS 0 emissions and probabilistic temperature outcomes of Paris.png

Emissions globals de CO₂ i resultats provabilístics de temperatura de diferents polítiques

Archiu:Projections of global mean sea level rise by Parris et al. (2012)-es.png

Proyeccions del promig global de la pujada del nivell de la mar per Parris i uns atres. No s'han assignats provabilitats a estes proyeccions, per lo tant cap d'estes proyeccions deu interpretar-se com una «millor estimació» de la pujada futura del nivell de l'mar. Crèdit de l'image: NOAA.

Els efectes del calfament global inclouen efectes ambientals, socials, econòmics i de salut. Alguns ya s'observen i uns atres s'esperen a curt, mijà o llarc determini (en divers grau de certea); alguns són localisats i uns atres globals; alguns són graduals i atres abruptes; alguns són reversibles i uns atres no; alguns poden tindre conseqüències positives, pero la majoria són adversos.

Els efectes ambientals inclouen l'aument de la temperatura oceànica, l'acidificació de l'oceà, el reculada dels glaciars, el desgel àrtic, la pujada del nivell de la mar, una possible parada de la circulació oceànica, extincions massives, desertificación, fenomens meteorològics extrems, canvis climàtics abruptes i efectes a llarc determini.

Els efectes econòmics i socials inclouen canvis en la productivitat agrícola, expansió de malalties, una possible obertura del pas del Noroest, inundacions, impacte sobre pobles indígenes, migracions ambientals i guerres climàtiques.

Els efectes futurs del canvi climàtic variaran depenent de les polítiques de canvi climàtic i el desenroll social. Les dos principals polítiques per a enfrontar el canvi climàtic són la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernàcul (mitigació) i l'adaptació als seus efectes. l'ingenieria climàtica és una atra opció. Les polítiques en el curt determini podrien afectar significativament els efectes a llarc determini. Polítiques de mitigació estricta podrien llimitar el calfament global per a 2100 en prop de 2 °C o menys, en relació en nivells preindustriales. Sense mitigació, un aument en la demanda energètica i l'us ampli de combustibles fòssils podrien dur a un calfament global d'al voltant de 4 °C. En magnituts superiors seria més difícil adaptar-se i incrementaria el risc d'impactes negatius.

Efectes ambientals

Oceans

Artícul principal → Efectes del canvi climàtic en els oceans.

Aumente de la temperatura oceànica

Des de 1961 fins a 2003, la temperatura global de l'oceà ha pujat 0.1 °C des de la superfície fins a una profunditat de 700 m. Hi ha una variació entre any i any i sobre escales de temps més llargues en observacions globals de contingut de calor de l'oceà mostrant alts índexs de calfament entre 1991 i 2003, pero una miqueta de refredat des de 2003 fins a 2007. La temperatura del oceà Antàrtic es va elevar 0.7 °C entre els anys cinquanta i huitanta, casi el doble de la mija per al restant dels oceans.

Ademés de tindre efectes per als ecosistemes (per eixemple, fonent el gèl de la mar, afectant el creiximent de les algues baix la seua superfície), el calfament reduïx la capacitat de l'oceà d'absorbir el CO₂.

Parada de la circulació oceànica

Archiu:Circulacion termohalina.jpg

La corrent profunda, més freda i més salina, està representada en color violeta, la corrent més càlida i menys salina en color blau.

La circulació oceànica o termohalina és molt important per la seua participació en el fluix net de calor des de les regions tropicals cap a les polars, sense la que no es comprendria el clima terrestre. Esta corrent es pot descriure com un fluix d'aigua superficial que es calfa en l'oceà Pacífic i l'Índic fins a l'Atlàntic, en les latitut tropicals del qual seguix rebent calor, per a finalment afonar-se en l'Atlàntic Nort, retornant en nivells més profunts.

S'especula que el calfament del planeta podria produir una parada o retardo en la circulació d'estes corrents marines, provocant un refredat o un menor calfament en l'Atlàntic Nort. Açò afectaria particularment a àrees com Escandinavia i Gran Bretanya, que són calfades per la corrent de l'Atlàntic Nort. Més significativament, podria dur a una situació oceànica d'anoxia.

La possibilitat d'este colapse en la circulació no és clara. Hi ha certes evidència de l'estabilitat de la corrent del Golf i possible carpiment de la corrent de l'Atlàntic Nort. No obstant, el grau de carpiment, i si serà suficient per a parar les corrents termohalinas, està baix discussió. No obstant no s'ha trobat cap refredat en el nort d'Europa i les mars propenques. Si es talla la corrent termohalina el ser humà estarà en greus problemes, puix fa 250 millons d'anys una falla en esta corrent va produir l'extinció de més del 90 % de la vida.^{cita requerida}

Fenomens meteorològics extrems

Artícul principal → Fenomen meteorològic extrem.

S'espera que els canvis en el clima regional incloguen un major calfament en terra, en la seua majoria en les latitut altes del nort, i el menor calfament en l'oceà Austral i parts del oceà Atlàntic Nort.

Es preveu que els canvis futurs en les precipitacions seguixquen les tendències actuals, en precipitacions disminuïdes en les zones subtropicales en terra i aumentades en les latitut subpolares i algunes regions equatorials. Les proyeccions sugerixen un provable increment en la freqüència i severitat d'alguns fenomens meteorològics extrems, com les ones de calor. Un estudi publicat per Nature Climate Change en 2015 diu:

Un 18 % de les precipitacions diàries moderadament extremes en terra són atribuibles a l'aument de la temperatura observat des de l'época preindustrial, que a la seua volta és resultat principalment de l'influència humana. Per a 2 °C de calfament, la fracció de precipitacions extremes atribuibles a l'influència humana s'eleva a prop del 40 %. De la mateixa manera, en l'actualitat al voltant del 75 % de les precipitacions diàries moderadament extremes en terra són atribuibles al calfament. És per als fenomens més rars i extrems la fracció antrópica més gran i eixa contribució incrementa de forma no llineal en un major calfament.

L'anàlisis de senyes d'events extrems des de 1960 fins a 2010 sugerix que les sequies i ones de calor sorgixen simultàneament en una freqüència aumentada. Han aumentat els events extrems d'humitat o sequia ocorreguts en el periodo monsònic des de 1980.

Hi ha un aument notable en l'activitat dels ciclons tropicals en el Nort del Oceà Atlàntic des de 1970, en correlació en l'increment de les temperatures de les superfícies oceàniques (vejau Oscilació Multidecadal Atlàntica), pero la detecció de les tendències a llarc determini es veu complicada per la calitat dels registres de rutina anteriors a les observacions per satèlit. El sumari també senyala que no existix una clara tendència en el número anual de ciclons tropicals de tot lo món. El calfament global també donarà lloc molt provablement a ciclons més intensos a nivell del promig global de la Terra. Segons els models de previsió, a lo llarc d'este sigle en el percentage de ciclons més intensos s'incrementarà entre un 2 % i 11 % a nivell global. Encara que seran més forts, també es donaran en menor cantitat.

Efectes a llarc determini

En l'escala de sigles a milenis, la magnitut del calfament global serà determinada principalment per les emissions antrópicas de CO₂. Açò es deu a que el diòxit de carbono posseïx un temps de vida en l'atmòsfera molt llarc.

Estabilisar la temperatura mija global requeriria grans reduccions en les emissions de CO₂, ademés d'atres gasos d'efecte hivernàcul com el metà i l'òxit de nitrogen. Respecte a el CO₂, les emissions necessitarien reduir-se en més del 80 % sobre el seu nivell màxim. Inclús si açò es conseguira, les temperatures globals permaneixerien propenques al seu nivell més alt per molts sigles. Un atre efecte a llarc determini és una resposta de la corfa terrestre al derretimiento del gèl i la desglaciación, en un procés cridat ajust posglaciar, quan les masses de terra ya no estiguen deprimides pel pes del gèl. Açò podria provocar corriment de terra i l'aument de les activitats sísmica i volcànica. Les aigües oceàniques més càlides que descongelan el permafrost en base oceànica o la lliberació d'hidrats de gas podrien causar corriment submarins, que a la seua volta poden generar tsunamis. Algunes regions com els Alps Francesos ya mostren signes d'un aument en la freqüència de corriment.

Efectes econòmics

Artícul principal → Economia del calfament global.

Existixen moltes estimacions que han segut publicades sobre els beneficis econòmics nets i els costs del canvi climàtic en tot lo món.

En 2006, Nicholas Stern, economiste de desenroll i economiste cap del Banc Mundial, va advertir que el canvi climàtic podria reduir el creiximent mundial si no es prenen mides. En el seu informe, Stern sugerix que el 1 % del PIB mundial es deuria invertir en la finalitat de mitigar els efectes del canvi climàtic, que el fet de no fer-ho podria provocar una recessió de fins al 20 % de el PIB mundial, i que el canvi climàtic amenaça en provocar el major fracàs comercial jamai vist.

En 2013, Rachel Kyte, vicepresident per a Desenroll Sostenible del Banc Mundial va anunciar que el cost econòmic pels desastres naturals va aumentar quatre voltes des de 1980.

En 2015, estimacions en base en l'escenari d'emissions de el IPCC A1B, en lliberació extra de CO₂ i metà provinent del permafrost, varen calcular els danys associats als impactes en 43 billons USD.

Segurs

Una indústria molt directament afectada pels riscs és el sector dels segurs, el número de grans desastres naturals s'ha triplicat des de la década de 1960, i l'aument de les pèrdues assegurades. Segons un estudi, 35-40 % de les pijors catàstrofe han segut relacionats en el canvi climàtic. Durant les tres últimes décades, la proporció de la població mundial afectada per desastres relacionats en el clima s'ha duplicat en la tendència llineal, passant d'aproximadament del 2 % en 1975 a 4 % en 2001.

Uns informes de juny de 2004 per l'Associació d'Asseguradores Britàniques va declarar «El canvi climàtic no és una qüestió remota per a les generacions futures». La Comissió va prendre nota de que els riscs meteorològics per a les llars i els bens varen aumentar de 2-4 % per any pels canvis de clima, i que les reclamacions en danys per tormentes i inundacions en el Regne Unit s'han duplicat, a més de sis millons de lliures esterlines durant el periodo 1998-2003, en comparació als cinc anys anteriors. Els resultats són l'aument de les primes de segurs, i el risc de que en algunes zones d'inundació el segur es convertirà en inasequible per a alguns.

Institucions financeres, inclós el món de les dos majors companyies de segurs, Munich Re i Swiss Re, va advertir en un estudi de 2002 que «la creixent freqüència d'events climàtics greus, junt en les tendències socials» podria costar casi cent cinquanta millons de dólars en els EE. UU. cada any durant la pròxima década.

Transport

Sobre el transport bona part de les infraestructures actuals es voran danyades pel canvi del clima (aument de la temperatura, pluges torrencials, etc.), lo que provocarà majors inversions per a la seua reparació i renovació tant en carreteres, aeroports (pistes d'aterrisage), vies férrees i oleoductes.

Defensa d'inundacions

Archiu:Global Digital Elevation Model.jpg

En este mapa, les zones mostrades en púrpura són aquelles zones vulnerables a la pujada del nivell de la mar

En els països en desenroll, els més pobres solen viure en planures d'inundació, perque és l'únic espai disponible, o terres agrícoles fèrtils. Estos assentaments solen carir d'infraestructures tals com a dics i sistemes d'alerta primerenca. Les comunitats més pobres també tendixen a carir de segurs, d'aforros o d'accés al crèdit necessari per a recuperar-se dels desastres.

Pas del Noroest

Archiu:Arctic Ice Thickness - 2.png

Gruixa de gèl en l'oceà Àrtic (1950-2050)

La fusió de gèl àrtic pot obrir el pas del Noroest en estiu, lo que reduiria en 5000 milles nàutiques (9000 km) les rutes marítimes entre Europa i Àsia. Açò seria de particular benefici per als superpetroleros que són massa grans per a passar a través del Canal de Panamà i en l'actualitat tenen que anar al voltant de la punta d'Amèrica del Sur. Segons el Servici Canadenc del Gèl, la cantitat de gèl en l'est de Canadà l'Archipèlec Àrtic va disminuir un 15 % entre 1969 i 2004.

En setembre de 2007, la conya glaciar de l'Àrtic es va retirar lo suficient per al passage del Noroest per a convertir-se en navegable per a la navegació per primera volta en l'història.

En agost de 2008, la fusió dels gèls marins al mateix temps obert el passage del Noroest i la Ruta de la Mar del Nort, per lo que és possible navegar tot el gèl de l'Àrtic. Els científics estimen que açò no ha succeït en 125 000 anys. El passage del Noroest es va obrir el 25 d'agost de 2008, i el restant de la llengua de gèl bloquejant la Ruta de la Mar del Nort es va dissoldre pocs dies despuix. Per la contracció de l'Àrtic, el grup Beluga de Bremen, Alemània, va anunciar plans per a enviar el primer barco a través de la Ruta de la Mar del Nort.