Anar al contingut

Consum i recursos energètics a nivell mundial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Consum i recursos energètics a nivell mundial
Potencia empleada mundial de l'energia.[1]


Intensitat energètica de diferents economies El gràfic mostra la cantitat d'energia que és necessària per a produir un dólar de Producte Nacional Brut per a països seleccionats. El PNB està referit a paritat de capacitat de compra en 2004 i a dólars de 2000 ajustats per l'inflació.[2]
Consum energètic per capita front a PNB per capita El gràfic representa l'energia per capita front a l'ingrés per capita de tots els països en més de 20 millons d'habitants, que representen a més del 90% de la població mundial. L'image mostra l'àmplia relació entre riquea i consum energètic.[3]
PIB i consum energètic de Japó des de 1968 fins a 2012. Les senyes mostren la forta correlació existent entre el PIB i l'us d'energia, encara que també mostra que este víncul pot ser trencat. Despuix de les crisis petrolíferes de 1973 i de 1979 l'us de l'energia es va estancar mentres que el PIB de Japó va continuar creixent, despuix de 1985, baix l'influència dels baixos preus del petròleu, l'us d'energia va retornar a la seua relació històrica en el PIB.[4]
Suministrament energètic mundial en TW[2]
Petròleu restant Decliu dels restants 57 ZJ de petròleu en el planeta. El consum anual de petròleu en 2005 va ser de 0,18 ZJ. Hi ha una incertitut significativa en referència a eixa senya. Els 11 ZJ de les futures incorporacions de reserves extraíbles podrien resultar optimistes.[5][6]
Fonts d'energies renovables mundials a finals de 2006. Source: REN21[7]
Energia renovable disponible. El volum de les gavetes representa la cantitat d'energia geotèrmica, eòlica i solar disponible en TW, mentres que solament una chicoteta part és recuperable. La gaveta roja chicoteta mostra proporcionalment el consum energètic global.[8]
Archiu:Breakdown of the incoming solar energy.svg
Energia solar tal i com es dispersa sobre el planeta i és radiada de regrés a l'espai. Els valors apareixen en PW =1015 vats.[9]

Les reserves energètiques i el consum d'energia a nivell mundial són assunts de la major importància.

En este artícul s'ampren les unitats, els prefixos i les magnituts del Sistema Internacional com la Potència en vats o Watts(W) i Energia en juliol (J), cara a comparar directament el consum i els recursos energètics a nivell mundial. Un Juliol és un vat per segon.

El consum energètic mundial total en 2005 va ser de 500 IJ (= 5 x 1020 J) (o 138.900 TWh), considerant les distintes fonts d'energia, entre les que destaca el 86,5% corresponent a la combustió de combustibles fòssils, encara que hi ha a lo manco un 10% d'incertitut en estes senyes.[10] Açò equival a una potència mija de 15 TW (= 1.5 x 1013 W). No totes les economies mundials rastregen els seus consum energètics en el mateix rigor, i el contingut energètic exacte del barril de petròleu o de la tonellada de carbó varia àmpliament en la calitat.

La major part dels recursos energètics mundials provenen de l'anarradiació solar de la Terra - alguna d'esta energia ha segut almagasenada en forma d'energia fòssil, una atra part d'ella és utilisable en forma directa o indirecta com per eixemple via energia eòlica, hidràulica o de les ones. El terme constant solar és la cantitat de radiació electromagnètica solar incident per unitat de superfície, mida en la superfície exterior de l'atmòsfera terrestre, en un pla perpendicular als rajos. La constant solar inclou a tots els tipos de radiació solar, no solament a la llum visible. Medicions de satèlits la situen al voltant de 1366 vats per metro quadrat, encara que fluctua un 6,9% a lo llarc de l'any - des dels 1412 W/m² a principis de giner fins als 1321 W/m² a principis de juliol, donada la variació de la distància des del Sol, d'una quantes parts per mil diàriament. Per a la Terra al complet, en una secció travessera de 127.400.000 km², la potència obtinguda és d'1,740×1017 vats, més o menys un 3,5%.

Les estimacions dels recursos energètics mundials restants són variables, en un total estimat dels recursos fòssils d'uns 0,4 YJ (1 YJ = 1024J) i uns combustibles nuclears disponibles tals com l'urani que sobrepassen els 2,5 YJ. El ranc dels combustibles fòssils s'amplia fins a 0,6-3 YJ si les estimacions de les reserves d'hidrats de metà són exactes i si es conseguix que la seua extracció siga tècnicament possible. Pel Sol principalment, el món té també accés a una energia utilisable que excedix els 120 PW (8.000 voltes la total utilisada en 2004), o de 3,8 YJ/any, empequeñeciendo a tots els recursos no renovables.

Consum

[editar | editar còdic]

Des del advenimiento de la revolució industrial, el consum energètic mundial ha creixcut de forma continuada. En 1890 el consum de combustibles fòssils va alcançar al de biomassa utilisada en l'indústria i en les llars. En 1900, el consum energètic global va supondre 0,7 TW (0,7×1012 Watts).[11]

Combustibles fòssils

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Combustible fòssil.


Durant el sigle vint es va observar un ràpit increment en l'us dels combustibles fòssils que es varen multiplicar per vint. Entre 1980 i 2004, les taxes anuals de creiximent varen ser del 2%.[10] Segons les estimacions en 2006 de l'Administració d'Informació sobre l'Energia nortamericana, els 15 TW estimats de consum energètic total per a 2004 es dividixen com es mostra a continuació.

Tipo de combustible Potència en TW[10] Energia/any en IJ
Petròleu 5,6 180
Gas 3,5 110
Carbó 3,8 120
Hidroelèctrica 0,9 30
Nuclear 0,9 30
Geotèrmica, eòlica,
solar, biomassa		 0,13 4
Total 15 471

El carbó va suministrar l'energia per a la revolució industrial en els sigles XVIII i XIX. En l'arribada de l'automòvil, dels avions i en la generalisació de l'us de l'electricitat, el petròleu es va convertir en el combustible dominant durant el XX. El creiximent del petròleu com a principal combustible fòssil va ser reforçat pel descens continuat del seu preu entre 1920 i 1973. Despuix de les crisis del petròleu de 1973 i 1979, en les quals el preu del petròleu es va incrementar des dels 5 fins als 45 dólars nortamericans per barril, es va produir un retraimiento del consum de petròleu.[12] El carbó i l'energia nuclear varen passar a ser els combustibles elegits per a la generació d'electricitat i les mides de conservació varen incrementar l'eficiència energètica.

En EE. UU. l'automòvil mig va aumentar a més del doble les milles recorregudes per galó. Japó, que va soportar la pijor part de les crisis del petròleu, va realisar millores espectaculars i ara presenta la major eficiència energètica del món.[13] s'ha convertit en el combustible fòssil de més ràpit creiximent.[14]. Pese a això, l'energia solar fotovoltaica s'està incorporant ràpidament com a tongada dels combustibles fòssils com a font dominant d'energia.[15] Observe's la comparació anterior sobre la disponibilitat: Els recursos totals de tots els combustibles fòssils representen 0,4 YJ en total, mentres que la disponibilitat d'energia solar és de 3,8 YJ a l'any.

Energia nuclear

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Energia Nuclear.


En 2005 l'energia nuclear va representar el 6,3% del suministrament d'energia primària total.[16] La producció energètica nuclear en 2006 va alcançar els 2.658 TWh, lo que representa el 16% del total de la producció mundial d'electricitat.[17][18] En novembre de 2007, estaven operatius a nivell mundial 439 reactors nuclears, en una capacitat total de 372.002 MW. En construcció hi havia atres 33 reactors, planejats 94 i en estat de proposta 222.[17] Entre les nacions que no l'usen en l'actualitat, 25 països estan construint-los o li'l proponen.[19] Alguns països han anunciat plans per a suprimir l'energia nuclear, pero fins a la data tan sol Itàlia ho ha dut a la pràctica (encara que continua important electricitat de nacions en centrals nuclears actives).[20] Ademés d'açò, encara que Àustria,[21] Filipines[22] i Corea del Nort[23] han construït centrals nuclears, estos països les varen abortar ans que foren posades en marcha.

Energies renovables

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Energia renovable.


En 2004, el suministrament d'energia renovable va representar el 7% del consum energètic mundial.[24] El sector de les renovables ha anat creixent significativament des dels últims anys de el XX, i en 2005 l'inversió nova total va ser estimada en 38 000 millons de dólars nortamericans. Alemània i China lideren les inversions en al voltant de 7000 millons de dólars nortamericans cada una, seguides d'Estats Units, Espanya, Japó i Índia. Açò ha resultat en 35 GW de capacitat adicional a l'any.

Energia hidràulica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Energia hidràulica.


El consum hidroelèctric mundial va alcançar els 816 GW en 2005, consistents en 750 GW de grans centrals, i 66 GW d'instalacions microhidráulicas. El major increment de la capacitat total anual en 10.9 GW va ser aportat per China, Brasil i Índia, pero es va donar un creiximent molt més ràpit en la microhidráulica (8%), en l'aument de 5 GW, principalment en China a on es troben en l'actualitat aproximadament el 58% de totes les plantes microhidráuliques del món.

En Occident, encara que Canadà és el major productor hidroelèctric mundial, la construcció de grans centrals hidroelèctriques s'ha paralisat per les seues implicacions migambientals.[25] La tendència tant en Canadà com en Estats Units ha segut cap a la microhidráulica donat el seu insignificant impacte ambiental i l'incorporació de multitut de localisacions per a la generació d'energia. Tan sol en la Columbia Britànica s'estima que la microhidráulica serà capaç d'elevar a més del doble la producció elèctrica en la província.

Biomassa i biocombustibles

[editar | editar còdic]
Artícul principal → biomassa.


Fins a finals de el XIX la biomassa era el combustible predominant, en l'actualitat manté tan sol una chicoteta participació del total del suministrament energètic. L'electricitat produïda en base a la biomassa va ser estimada en 44 GW per a l'any 2005. La generació d'electricitat per biomassa va aumentar un 100% en Alemània, Hongria, Holanda, Polònia i Espanya. Uns 20 GW adicionals varen ser amprats per a calefacció (en 2004), elevant l'energia consumida total de biomassa a al voltant de 64 GW. L'us de les hornillas de biomassa per a cuinar no ha segut considerat. La producció mundial de bioetanol va aumentar en un 8% fins a alcançar els 33 000 millons de litros, en el major increment en els Estats Units, alcançant aixina el nivell de consum de Brasil. El biodiésel va aumentar un 85% fins als 3,9 mils de millons de litros, convertint-se en l'energia renovable de major creiximent en 2005. Al voltant del 50% és produït en Alemània.

Energia eòlica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Energia eòlica.


A finals de 2014, la potència mundial instalada d'energia eòlica va ser de 318 GW.[26] Esta potència instalada es duplica aproximadament cada tres anys.

Dinamarca genera més d'un 25% de la seua electricitat per mig d'energia eòlica, i més de 80 països en tot lo món l'utilisen de forma creixent per a proporcionar energia elèctrica en les seues rets de distribució,[27] aumentant la seua capacitat anualment en taxes per damunt del 20%. En Espanya l'energia eòlica va produir un 21,1% del consum elèctric en 2013, convertint-se en la tecnologia en major contribució a la cobertura de la demanda, per damunt inclús de l'energia nuclear.

Energia solar

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Energia solar.

Els recursos energètics disponibles per mig de l'energia solar són de 3,8 YJ/any (120 000 TW). Menys del 0,02% dels recursos disponibles són suficients per a reemplaçar les energies fòssils i les nuclears com a fonts d'energia. Considerant que les taxes actuals d'us permaneixqueren constants, el petròleu s'agotarà en 35 anys, i el carbó en 200 anys d'acort a la teoria del pico de Hubbert. En la pràctica no s'aplegarà a l'agotament, ya que a mida que les reserves remanentes decaiguen les llimitacions naturals obligaran a la producció a disminuir el seu ritme.[28][29]

En 2016, l'energia solar fotovoltaica conectada a la ret va ser una de les fonts d'energia en major creiximent mundial, fins a alcançar una capacitat total instalada de 230 GW. La producció de cèlules fotovoltaiques ha experimentat un creiximent exponencial des de principis de el XXI, duplicant-se aproximadament cada dos anys.[30] China s'ha convertit ya en el major productor fotovoltaic del món en 42 GW instalats,[31] mentres que Alemània s'aproximava als 40 GW, lo que equival a la potència de generació de vàries decenes de centrals nuclears.

China, Japó, Estats Units i Índia, són els països a on l'energia solar fotovoltaica està experimentant un creiximent més vertiginós, que s'espera s'accelere en els pròxims anys.

El consum d'aigua calenta solar i la calefacció solar ha segut estimat en 88 GWt (gigavatios d'energia tèrmica) per a 2004.

Energia geotèrmica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Energia geotèrmica.


l'energia geotèrmica s'utilisa comercialment en al voltant de 70 països.[32] Per a finals de 2005 l'us mundial per a la producció d'electricitat va alcançar els 9,3 GW, en 28 GW adicionals usats per a la calefacció directa. Si s'inclou la calor recuperada per les bombes de calor geotermales, l'us de l'energia geotèrmica per a fins no elèctrics és estimat en més de 100 GW.[32]

Per països

[editar | editar còdic]

El consum d'energia seguix àmpliament al producte nacional brut, encara que existix una diferència significativa entre els nivells de consum dels Estats Units en 11,4 kW per persona i els de Japó i Alemània en 6 kW per persona. En països en desenroll com l'Índia l'us d'energia per persona és propenc als 0,7 kW Bangladés té el consum més baix en 0,2 kW per persona.

Estats Units consumix el 25% de l'energia mundial (en una participació de la productivitat del 22% i en un 5% de la població mundial). La cantitat d'aigua necessària representa casi el 50% d'aigua usada en EE. UU front al 35% usat en l'agricultura. El creiximent més significatiu del consum energètic està ocorrent en China, que ha estat creixent al 5,5% anual durant els últims 25 anys. La seua població d'1.300 millons de persones consumix en l'actualitat a una taxa d'1,6 kW per persona.

Durant els últims quatre anys el consum d'electricitat per càpita en EE. UU. ha decreixcut al 1% anual entre 2004 i 2008. El consum d'energia proyectat alcançarà els 4.333.631 millons de quilovats hora en 2013, en un creiximent de l'1.93% durant els pròxims cinc anys. El consum es va incrementar des dels 3.715.949 en 2004 fins als esperats 3.937.879 millons de quilovats hora a l'any en 2008, en un increment d'al voltant del 0.36% anual. La població dels EE. UU. ha vingut incrementant-se en un 1,3% anual, en un total d'al voltant de 6,7% en els cinc anys.[33] El descens es deu principalment als auments de l'eficiència i a l'us de peres de baix consum que utilisen al voltant d'un terç de l'electricitat que usen les peres incandescents o les peres led que usen una dècima part, com a molt, a lo llarc dels seus 50.000 a 100.000 hores de vida açò les fa més barates que els tubos fluorescents.

Una mida de l'eficiència és l'intensitat energètica. Esta medix la cantitat d'energia que li és necessària a cada país per a produir un dólar de producte interior brut.

Per sectors

[editar | editar còdic]

Els usos industrials (agricultura, mineria, manufactura, construcció i peixca) consumixen al voltant del 37% del total dels 15 TW. El transport comercial i personal consumix el 20%; la calefacció, l'allumenament i l'us d'electrodomèstics ampra el 11%; i els usos comercials (allumenament, calefacció i climatisació d'edificis comercials, aixina com el suministrament d'aigua i sanejament) al voltant del 5% del total.

El 27% restant de l'energia mundial és perdut en la generació i el transport de l'energia. En 2005 el consum elèctric global va equivaldre a 2 TW. L'energia amprada per a generar 2 TW d'electricitat és aproximadament 5 TW, ya que l'eficiència d'una central energètica típica és d'al voltant del 38%.[34] La nova generació de centrals tèrmiques de gas alcancen eficiència substancialment majors, d'un 55%. El carbó és el combustible més generalisat per a la producció mundial d'electricitat.[35]

Recursos

[editar | editar còdic]

Combustibles fòssils

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Combustible fòssil.

Les reserves existents de combustibles fòssils convencionals estan estimades en:[6]

Combustible Reserves d'energia en ZJ
Carbó 290.0
Petròleu   18.4
Gas   15.7

Hi ha una incertitut significativa per a estes senyes. L'estimació del combustible fòssil remanente en el planeta depén de la comprensió detallada de la corfa terrestre. Esta comprensió és encara imperfecta. Mentres que la tecnologia de perforació moderna fa possible perforar pous de fins a 3 km d'aigua per a verificar la composició exacta de la geologia, la mitat de l'oceà és més profunt que 3 km, deixant fora un terç del planeta més allà de l'alcanç de l'anàlisis detallat. Els informes del Grup de Vigilància Energètica mostren que les demandes de petròleu no poden ser cobertes[36] i que el recurs urani estarà agotat en 70 anys.[37]

Carbó

[editar | editar còdic]
Artícul principal → CarbóProducció i reserves.


El carbó és el combustible fòssil més abundant. Segons l'Agència Internacional de l'Energia les reserves constatades de carbó se situen en uns 909 mil millons de tonellades, en lo que podrien mantindre l'actual ritme de producció energètica durant 155 anys.[38] Va ser el combustible que va alimentar la revolució industrial i el seu us continua sent molt important. China, que té una de les ciutats més contaminades del món,[39] va construir durant 2007 unes dos centrals elèctriques alimentades per carbó a la semana.[40][41] No obstant, la producció per mig de carbó en China va alcançar el seu màxim en 2013 i ha descendit des de llavors.[42] Recentment, China ha cancelat la construcció prevista de més de 100 centrals de carbó, favorint l'instalació d'energies renovables en el seu lloc.[42][43][44]

El carbó seguix sent no obstant un dels principals combustibles fòssils i les seues grans reserves ho farien un candidat predilecte per a afrontar la demanda energètica de la comunitat global, si no fòra per les inquietuts sobre el calfament global i sobre atres contaminants.[45] En el procés Fischer-Tropsch es poden obtindre combustibles líquits com el diésel o el combustible per a l'aviació des del carbó. La campanya Parem el Carbó demana una moratòria per a la construcció de noves centrals de carbó i l'abandó de les existents, sobre la base de la preocupació sobre el calfament global.[46] En els Estats Units, el 49% de la generació d'electricitat prové de la combustió del carbó.[47]

Petròleu

[editar | editar còdic]

S'estima que pot haver 57 ZJ de reserves de petròleu en la Terra (encara que les estimacions varien des de per lo baix 8 ZJ,[10] consistents en les reserves actualment provades i recuperables, fins a la màxima de 110 ZJcita requerida) consistent en les reserves disponibles encara que no necessàriament recuperables, i que inclou les estimacions optimistes per a fonts no convencionals tals com les arenes de alquitrán i les pissarres bituminosas. El consens actual al voltant de les 18 estimacions reconegudes dels perfils de suministrament és que el pico de l'extracció tindrà lloc en 2020 a una taxa de 93 millons de barrils al dia. El consum de petròleu actual està en una taxa de 0.18 ZJ per any (31,1 mil millons de barrils), o siga de 85 millons de barrils al dia.

Hi ha un consens creixent que el pico de producció de petròleu podria ser alcançat en un futur propenc, desembocant en un increment dels preus del petròleu. Un informe de 2005 del Ministeri francés d'Economia, Indústria i Finances sugerix que en el pijor escenari podria succeir tan pronte com en 2013. També hi ha teories que prediuen que el pico podria ocórrer en tan sol 2-3 anys. Les prediccions de ASPO ho coloquen en el 2010. La producció de petròleu va decréixer des de 84,63 millons de barrils al dia en 2005 fins a 84,60 millons de barrils al dia, pero va créixer en 2007 fins als 84,66 millons de barrils al dia, i es preveu que creixca fins als 87,7 millons de barrils al dia en 2009.

Sostenibilitat

[editar | editar còdic]

Les consideracions polítiques sobre la seguritat dels suministraments, i les implicacions migambientals relacionades en el calfament climàtic i en la sostenibilitat acabaran per traure al consum energètic mundial dels combustibles fòssils. El concepte de pico del petròleu nos mostra que hem amprat aproximadament la mitat dels recursos de petròleu disponibles, i prediu un descens de la producció.

Un govern que lidere la retirada dels combustibles fòssils deuria crear pressió econòmica per mig del comerç de drets d'emissióés de carbono i per mig d'ecotaxes. Alguns països estan desenrollant accions a partir del Protocol de Kyoto, i hi ha propostes d'anar més llunt en esta direcció. Per eixemple, la Comissió Europea ha propost que la Política Energètica de l'Unió Europea deuria establir uns objectius vinculants per a elevar els nivells use de les energies renovables des de l'actual menys del 7% fins a un 20% en 2020.[48]

L'Efecte Illa de Pasqua és citat com a eixemple d'una cultura que va ser incapaç de desenrollar-se sosteniblemente que va arrasar pràcticament el 100% dels seus recursos naturals.[49]

Energia nuclear

[editar | editar còdic]

Fissió nuclear

[editar | editar còdic]
Vore també: Combustible nuclear

Segons les estimacions de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica queda l'equivalent a 2500 ZJ d'urani.[50] Açò assumint l'us del reactor reproductor ràpit que és capaç de generar més material fisible del que consumix. l'IPCC estima que els depòsits d'urani econòmicament recuperables actualment provats per als reactors de cicle de combustible directe alcancen solament fins a 2 ZJ. L'urani finalment recuperable s'estima en 17 ZJ per als reactors de cicle directe i en 1000 ZJ per als reactors reproductors ràpits que realisen el reprocesado.[51]

Ni els recursos ni la tecnologia llimiten la capacitat de l'energia nuclear de contribuir a satisfer la demanda energètica durant el XXI. Aixina i tot, les implicacions polítiques i migambientals sobre la seguritat nuclear i dels residus radiactius varen començar a llimitar el creiximent d'este suministrament energètic a finals del sigle passat, en especial per certs accidents nuclears. Les preocupacions sobre la proliferació nuclear (especialment en referència al Plutoni produït pels reactors reproductors) apunten a que el desenroll de l'energia nuclear per països tals com Iran o Síria està sent activament desalentado per la comunitat internacional.[52]

Fusió nuclear

[editar | editar còdic]

La fusió nuclear és el procés físic pel qual es produïx l'energia en les estreles, inclós el Sol. Genera grans cantitats de calor a pur de fusionar els núcleus d'isòtops d'hidrogen. La calor pot ser teòricament amprat per a la generació d'electricitat. Les temperatures i pressions necessàries per a albergar la fusió la convertixen en un procés molt difícil de controlar i per lo tant en un repte tecnològic sense resoldre. El tentador potencial de la fusió ho representa la seua capacitat teòrica per a suministrar grans cantitats d'energia, en una relativament chicoteta contaminació associada.[53] Tant els Estats Units d'Amèrica com l'Unió Europea recolzen l'investigació (com per eixemple invertint en l'ITER), ademés d'atres països. Segons un informe, la llimitada inversió ha retardat el progrés en l'investigació sobre la fusió durant els últims 20 anys, en lo que s'està a 50 anys de distància d'una disponibilitat comercial.[54]

Recursos renovables

[editar | editar còdic]

Els recursos renovables estan disponibles a lo llarc del temps, a diferència dels recursos no renovables. Una senzilla comparació pot ser la d'una mina de carbó i un bosc. Mentres que el bosc pot ser agotat, si li'l maneja adequadament representa un suministrament continu d'energia, front a la mina de carbó que una volta agotada es va acabar. La majoria dels recursos energètics disponibles en la Terra són recursos renovables.

Energia solar

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Energia solar.


Les fonts energètiques renovables són encara majors que els tradicionals combustibles fòssils i en teoria poden fàcilment suministrar l'energia que el món necessita. 89 PW[55] d'energia solar apleguen a la superfície del planeta. Encara que no és possible atrapar-la tota, ni tan siquiera la major part, encara capturant menys del 0,02% d'esta energia seria suficient per a caramullar les necessitats energètiques actuals. Els obstàculs al desenroll de la producció solar inclouen la dependència del factor meteorològic i la falta d'espai per a panels solars en àrees de gran demanda com les ciutats. Ademés, la generació solar no produïx electricitat durant la nit, lo que és un problema destacat per als països ubicats en latitut altes boreales i septentrionals; la demanda energètica és més elevada en hivern, mentres la disponibilitat d'energia solar en més baixa. Globalment, la generació solar és la font d'energia de més ràpit creiximent, mostrant un creiximent promig anual del 35% durant els últims anys. Japó, Europa, China, els Estats Units d'Amèrica i Índia són els països inversors de major creiximent de l'energia solar. Els alvanços en la tecnologia i les economies d'escala, aixina com la demanda de solucions al calfament global, han dut a l'energia fotovoltaica a convertir-se en el millor candidat per a reemplaçar a l'energia nuclear i als combustibles fòssils.[56]

Energia eòlica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Energia eòlica.

L'energia eòlica disponible s'estima en un ranc d'entre 300 TW fins a 870 TW.[55][57] Atenent a l'estimació més baixa, en tan sol el 5% de l'energia eòlica disponible es podrien abastir les necessitats energètiques mundials actuals. La major part d'esta energia eòlica està disponible sobre oceà obert. l'oceà cobrix el 71% del planeta i el vent tendix a bufar en major intensitat sobre aigües tancades perque troba menys obstàculs.

Energia mareomotriz i de les ones

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Energia undimotriz.

A finals de 2005 es produïen 0,3 GW d'electricitat per energia mareomotriz. Per les forces gravitatorias creades per la Lluna (68%) i el Sol (32%), i a la rotació relativa de la Terra sobre el Sol i a la Lluna, es produïxen les variacions de les marees. Estes donen lloc a una malbarat d'una taxa promig d'al voltant de 3,7 TW.[58] Com a resultat, la velocitat de rotació de la terra decreix, i la distància de la Lluna a la Terra s'incrementa, a escales de temps geològiques. En varis mils de millons d'anys, la Terra rotará a la mateixa velocitat a la que la Lluna gire al voltant d'ella. Debido a ello, poden produir-se molts TW d'energia mareomotriz sense afectar significativament a la mecànica celestcita requerida.

Una atra llimitació física és l'energia disponible en les fluctuacions mareales dels oceans, que se situa en uns 0,6 EJ (exajuliol).[59] Note's que açò representa tan sol una chicoteta fracció del total de l'energia rotacional de la Terra. Sense forzamiento, esta energia es dissiparia (a una taxa de malbarat de 3,7 TW) en al voltant de quatre periodos de marea semidiurnos. D'esta manera, el malbarat juga un paper significatiu en la dinàmica mareal dels oceans. Per això, açò llimita l'energia mareomotriz disponible a al voltant de 0,8 TW (20% de taxa de malbarat) en orden a no alterar massa la dinàmica mareal.cita requerida

Les ones deriven del vent, que és a la seua volta generat per l'energia solar, i en esta conversió hi ha una caiguda d'al voltant de dos órdens de magnitut en l'energia disponible. El fluix d'energia de les ones que apleguen a les nostres costes ascendix a 3 TW.[60]

Energia geotèrmica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Energia geotèrmica.

Les estimacions dels recursos mundials d'energia geotèrmica varien considerablement. Segons un estudi de 1999, es pensava que podrien ascendir a entre 65 i 138 GW de capacitat de generació elèctrica 'usant tecnologies millorades'.

Un informe de 2006 realisat pel MIT que va tindre en conte l'us de Sistemes Geotèrmics Millorats (EGS) va concloure que seria assequible generar 100 GWe (gigavatios d'electricitat) o més per a 2050, tan sol en els Estats Units d'Amèrica, en una inversió màxima de mil millons de dólars nortamericans en investigació i desenroll a lo llarc de 15 anys.[32]

L'informe de el MIT va calcular uns recursos mundials totals de EGS d'al voltant de 13 YJ, dels quals prop de 200 ZJ serien extraíbles, en un potencial increment d'esta proporció d'uns 2 YJ a pur de millores tecnològiques - suficient com per a satisfer les necessitats energètiques mundials durant prou milenis.[32]

Biomassa

[editar | editar còdic]
Artícul principal → biomassa.


La producció de biomassa i de biocombustibles són indústries creixents a mida que creix l'interés per fonts de combustibles sostenibles. L'utilisació de productes de rebuig evita el dilema entre aliments o combustibles, mentres que la combustió del gas metà reduïx les emissions de gasos d'efecte hivernàcul, ya que encara que llibere diòxit de carbono, est té una capacitat d'efecte hivernàcul 23 voltes menor que el metà. Els biocombustibles representen una substitució parcial sostenible per als combustibles fòssils, encara que el seu impacte net sobre les emissions de gasos d'efecte hivernàcul depenen de les pràctiques agrícoles utilisades per a cultivar el material vegetal empleat per a generar els combustibles. Encara que existix una creència estesa de que els biocombustibles poden ser neutres sobre les emissions de carbono, existixen evidències de que els biocombustibles produïts pels métodos de cultiu actuals són en térmens nets emissors de carbono.[61][62][63] Les energies geotèrmiques i de biomassa són solament dos fonts d'energies renovables que requerixen una gestió cuidadosa per a evitar l'agotament a nivell local.[64]

Energia hidràulica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Energia hidràulica.


En 2005 l'energia hidroelèctrica suministre el 16,4% de l'electricitat mundial.[65] Encara seguixen dissenyant-se grans preses. No obstant, l'energia hidroelèctrica no és provablement una de les millors opcions per al futur de la producció energètica en els països desenrollats ya que els millors llocs per a això en estos països ya estan sent explotats o són incompatibles per atres raons, entre elles per motius migambientals.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ BP: [enllaç trencat], London, 2012
  2. ↑ 2,0 2,1 «World Energy Intensity: Total Primary Energy Consumption per Dollar of Gross Domestic Product using Purchasing Power Parities, 1980-2004» (XLS). Energy Information Administration, U.S. Department of Energy. Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2007. Consultat el 3 d'abril de 2006.
  3. ↑ «Key World Energy Statistics» (PDF). International Energy Agency. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2009. Consultat el 3 d'abril de 2007. pp. 48–57
  4. ↑ «Historical Statistics of Japan». Japan Ministry of Internal Affairs and Communications. Archivat des d'el original, el 21 de maig de 2017. Consultat el 3 d'abril de 2007.
  5. ↑ Smil, p. 204
    * Tester, et al, p. 303
    * «OPEC 2005 Annual Statistical Bulletin» (PDF). Organization of Petroleum Exporting Countries (OPEC). Archivat des d'el original, el 31 de giner de 2007. Consultat el 25 de giner de 2007.
  6. ↑ 6,0 6,1 «USGS World Energy Assessment Team». Consultat el 18 de giner de 2007.
  7. ↑ Global Status Report 2007 (PDF).
  8. ↑ Exergy (the useful portion of energy) flow charts
  9. ↑ Data to produïx this graphic was taken from a NASA publication.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «World Consumption of Primary Energy by Energy Type and Selected Country Groups, 1980-2004» (XLS). Energy Information Administration, U.S. Department of Energy. Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2007. Consultat el 20 de giner de 2007.
  11. ↑ Smil, p.?
  12. ↑ Yergin, p. 792
  13. ↑ Coal Pollution
  14. ↑ Yergin, p.?
  15. ↑ Photovoltaics Now World's Fastest-Growing Energy Source
  16. ↑ «Key World Energy Statistics 2007» (PDF). International Energy Agency. Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2018. Consultat el 8 de decembre de 2007.
  17. ↑ 17,0 17,1 «World Nuclear Power Reactors 2006-07». Uranium Information Centre. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2007. Consultat el 8 de decembre de 2007.
  18. ↑ «Nuclear Power in the World Today. Briefing Paper 7». Uranium Information Centre. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2007. Consultat el 8 de decembre de 2007.
  19. ↑ «The Nuclear Renaissance. Briefing Paper 104». Uranium Information Centre. Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2008. Consultat el 8 de decembre de 2007.
  20. ↑ «Nuclear Energy in Italy». Uranium & Nuclear Power Information Center. Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2007. Consultat el 7 de decembre de 2007.
  21. ↑ «Ca Àustria Survive without Nuclear Power?». Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2007. Consultat el 7 de decembre de 2007.
  22. ↑ «RP pays off nuclear power plant after 30 years». ABS-CBN News Online. Consultat el 7 de decembre de 2007.
  23. ↑ «Nuclear Energy in Korea». Uranium & Nuclear Power Information Center. Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2007. Consultat el 7 de decembre de 2007.
  24. ↑ «Photovoltaics» (PDF). U. S. Department of Energy—National Renewable Energy Laboratory. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2006. Consultat el 20 de giner de 2007.
  25. ↑ «Environmental Impacts of Renewable Energy Technologies (adapted from material in the UCS book Cool Energy: Renewable Solutions to Environmental Problems, by Michael Brower (MIT Press, 1992), 220 pp)». Union of Concerned Scientists. Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2007. Consultat el 8 d'abril de 2007.
  26. ↑ Global Wind Energy Council.
  27. ↑ REN21. «Renewables 2011: Global Status Report». Archivat des d'el original, el 19 de juny de 2013. Consultat el 19 d'abril de 2014.
  28. ↑ «Petròleu, el tesor en decliu». Archivat des d'el original, el 19 de març de 2015. Consultat el 9 de juliol de 2008.
  29. ↑ Reserves energètiques mundials
  30. ↑ «La producció de cèlules solars creix un 50% en 2007». Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2015. Consultat el 9 de juliol de 2008.
  31. ↑ «seua-20160118 La solar fotovoltaica torna a rebentar el seu sostre». Energies Renovables. Consultat el 19 de giner de 2016.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 «The Future of Geothermal Energy» (PDF). MIT. Archivat des d'el original, el 10 de març de 2011. Consultat el 7 de febrer de 2007.
  33. ↑ March 2008, Cashing in on Climate Change, IBISWorld
  34. ↑ «Energy efficiency measures and technological improvements.». i8.org. Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2007. Consultat el 21 de giner de 2007. Artícul d'un grup de dèu companyies líders de l'electricitat
  35. ↑ «Coal Facts 2006 Edition» (PDF). World Coal Institute. Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2016. Consultat el 8 d'abril de 2007.
  36. ↑ Energy Watch Group Oil Report
  37. ↑ Earth Watch Report Uranium Report
  38. ↑ IEA (2006), p. 127
  39. ↑ The Middle Landfill
  40. ↑ China construïx més plantes d'energia
  41. ↑ «COAL: Scrubbing its future». Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2011. Consultat el 28 de març de 2011.
  42. ↑ 42,0 42,1 Chinenca’s war on coal continues — the country just canceled 104 new coal plants Consultat el 22 de giner de 2017.
  43. ↑ In latest move, China halts over 100 coal power projects Reuters. Consultat el 22 de giner de 2017.
  44. ↑ a-centrals-electricas-de-carbon/ China paralisa més de 100 proyectes per a centrals elèctriques de carbó
  45. ↑ Pollution From Chinese Coal Casts a Global Shadow accessed 14 October 2007
  46. ↑ Want to stop global warming? STOP COAL!
  47. ↑ EIA sources of electricity
  48. ↑ «Communication from the Commission to the European Parliament and the Council: Renewable Energy Roadmap: Renewable Energies in the 21st century; building a sustainable future - COM(2006) 848» (PDF). Commission of the European Communities. Archivat des d'el original, el 28 de giner de 2007. Consultat el 27 de giner de 2007.
  49. ↑ Conceptes bàsics de Desenroll Sostenible per a estudiants de negocis (en anglés) [1] archivat en Wayback Machine.
  50. ↑ «Global Uranium Resources to Meet Projected Demand: Latest Edition of "Ret Book" Predicts Consistent Supply Up to 2025». International Atomic Energy Agency. Consultat el 1 de febrer de 2007.
  51. ↑ Nakicenovic, Nebojsa et al.. «IPCC Special Report on Emissions Scenarios». Inergovernmental Panel on Climate Change. Consultat el 20 de febrer de 2007.
  52. ↑ Syria 'had covert nuclear scheme'
  53. ↑ Fusian Energy: Safety European Fusion Development Agreement (EFDA). 2006. Retrieved on 2007-04-03
  54. ↑ Fifty years of U.S. fusion research - An overview of programs
  55. ↑ 55,0 55,1 Tester, Jefferson W. (2005). Sustainable Energy: Choosing Among Options, The MIT Press. ISBN 0-262-20153-4.
  56. ↑ ¿Perqué és important l'energia fotovoltaica? (en anglés).
  57. ↑ Exergy Flow Charts
  58. ↑ Munk & Wunsch, 1999
  59. ↑ Marchuk, G.I. and Kagan, B.A. (1989) "Dynamics of Ocean Tides", Kluwer Academic Publishers, ISBN 978-90-277-2552-3. See page 225.
  60. ↑ Tester, et al, p. 593
  61. ↑ Registration required. "Almost all biofuels used today cause more greenhouse gas emissions than conventional fuels if the full emissions costs of producing these “green” fuels llaure taken into account, two studies being published Thursday have concluded." "In the wake of the new studies, a group of 10 of the United States’s most eminent ecologists and environmental biologists today sent a letter to President Bush and the speaker of the House, Nancy Pelosi, urging a reform of biofuels policies. “We write to call your attention to recent research indicating that many anticipated biofuels will actually exacerbate global warming”" "International environmental groups, including the United Nations, respongau cautiously to the studies, saying that biofuels could still be useful. “We don’t want a total public backlash that would prevent us from getting the potential benefits,” said Nicholas Nuttall, spokesman for the United Nations Environment Program, who said the United Nations had recently created a new panel to study the evidence. “There was an unfortunate effort to dress up biofuels as the silver bullet of climate change,” he said." "the papers published Thursday suggested that, if land use is taken into account, biofuels may not provide all the benefits onze anticipated. Dr. Searchinger said the only possible exception he could see for now was sugar cane grown in Brazil, which take relatively little energy to grow and is readily refined into fuel."
  62. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  63. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  64. ↑ The New Math of Alternative Energy
  65. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2018. Consultat el 9 de juliol de 2008.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Consum_i_recursos_energètics_a_nivell_mundial&oldid=971892»