Reserves estratègiques de petròleu
Les reserves estratègiques de petròleu consistixen en l'almagasenage d'una certa cantitat de petròleu per part d'un Estat per a casos d'emergència. L'objectiu és garantisar l'abastiment durant un periodo mínim, degut a que la majoria dels països occidentals (sobretot europeus) importen pràcticament el 100% del petròleu que consumixen.
Estes reserves es varen establir en els països occidentals a raïl de la crisis del petròleu de 1973. Les majors reserves de petròleu són les pertanyents als països membres de l'Agència Internacional d'Energia i dins d'ells una de les principals és la d'Estats Units.
En Espanya, la llei establix que es deu dispondre d'unes existències mínimes de seguritat de 92 dies equivalents de consum dels principals productes petrolífers. Les companyies petroleres deuen tindre reserves per a abastir 50 d'eixos dies, mentres que dels 42 restants s'encarrega CORES (Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers), baix la tutela del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Reservas estratégicas de petróleo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.