Hidrat de metà
El hidrat de metà, també denominat clatrato de metà o clatrato hidrat de metà, és un compost d'inclusió de tipo clatrato hidrat en el qual molècules d'aigua conformen una estructura cristalina per mig d'enllaces d'hidrogen donant lloc a cavitats en l'interior de les quals es troben molècules de metà (o atres hidrocarburs llaugers com etano i propà quan es tracta d'hidrat de gas natural) que estabilisen l'estructura que, d'un atre modo, és inestable termodinámicamente, pero que no establixen enllaços químics en les molècules d'aigua de l'estructura.
Formació d'hidrat de metà
[editar | editar còdic]Els hidrats de metà són molècules de metà en estructures de molècules d'aigua, que baix condicions de pressió i temperatura que existixen en el talús continental i en les regions polars (permafrost) es convertixen en substàncies sòlides cristalines (gèls de metà). Es troben principalment en els poros dels sediment arenencs cementándolos.
En el mig marí s'explica la seua formació d'una forma un tant complexa. El metà que resulta de la descomposició dels organismes vivents en l'aigua, reacciona en l'aigua a punt de congelar-se formant hidrats, que despuix es aposentarán en els fondos marins. La reacció es produïx en condicions de pressió i temperatura particulars. L'hidrat de metà és particularment inestable.
Propietats
[editar | editar còdic]Un metro cúbic d'hidrat de metà conté aproximadament 164 metros cúbics de gas metà en tan sol 0.84 metros cúbics d'aigua. Este "gèl" és inflamable: si se li acosta una flama, llibera gas metà que ardirà.
Els hidrats de metà constituïxen una font energètica alternativa de gran proyecció mundial, en reserves estimades que pràcticament dupliquen les reserves convencionals actualment reconegudes per als recursos energètics fòssils. Aixina, es pretén utilisar este compost com un atre combustible més alvance, de manera similar al petròleu o el gas natural.
Durant la seua extracció és prou difícil que no es llibere metà. Açò ha llimitat la seua explotació, ya que si es llibera metà a l'atmòsfera, podríem incrementar l'efecte hivernàcul de manera considerable, en un efecte 21 voltes superior al del diòxit de carbono.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/http://www.ptolomeo.unam.mx:8080/jspui/bitstream/132.248.52.100/15383/1/Tesis.pdf Potencial d'explotació d'hidrats de metà. Oscar Ulises Medina Doria, Tesis per a obtindre el títul d'Ingenier Mecànic. UNAM, Facultat d'Ingenieria, 2018]».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hidrato de metano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.