Corriment de terra
Es proposa que este artícul o secció siga fusionat en Esmonyida vs Resistència de la roca.
Per favor, discutix este tema en la pàgina de discussió abans de procedir.
Un corriment de terra o deslave,[1][2] és el desplaçament d'una massa gran de terra que es desprén per una vertent o ala, precipitant-se a ella.[3]
Els corriment de terra poden ser provocats per terremots, erupció volcàniques o inestabilitat en les zones circumdants.[4] Les esmonyides de terra solen agravar-se pel desenroll humà, com l'expansió urbana,[5] i l'explotació de recursos (com la mineria i la deforestació).[6][7] La degradació del sol sol provocar una menor estabilisació del sol per part de la vegetació. Ademés, el calfament global pot aumentar la freqüència de fenomens naturals i condicions meteorològiques extremes que desencadenen esmonyides de terra.[8]
Els corriment de fanc o fanc (deslaves) són un tipo especial de corriment que el seu causant és l'aigua que penetra en el terreny per precipitacions fortes, modificant-ho i provocant l'esmonyida. Açò ocorre en certa regularitat en varis llocs com durant els periodos de pluges.[9]
Tipos de corriment o deslaves
[editar | editar còdic]Esmonyides
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Esmonyida.
Les esmonyides es produïxen quan una gran massa de terreny o zona inestable esgola sobre una zona estable, a través d'una superfície o franja de terreny de chicoteta gruixa. Les esmonyides s'inicien quan les franges alcancen la tensió tangencial màxima en tots els seus punts. Les esmonyides són un tipo de corriment ingenierilment evitables. No obstant, en general els atres tipos de corriment no són evitables.
Fluix de fanc
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Fluix de fanc.
Els corriment consistents en fluix de fanc es produïxen en zones molt plujoses, afectant a zones molt grans. Els terrenys arcillosos, en entrar en contacte en l'aigua, es comporten com si alcançaren el llímit líquit i es mouen de manera més llenta que les esmonyides. Es dona en chicotetes pendents, pero en gran cantitat.[9]
Les gruixa varien d'acort a la configuració estratigráfica del lloc d'ocurrència del fenomen, i d'ahí els seus efectes en la zona d'influència. Encara que pot dir-se que ingenierilment no és possible evitar-ho, sí es poden mitigar els efectes aplicant criteris bàsics de bioingeniería i ingenieria ambiental.
Liqüefacció
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Liqüefacció (inestabilitat).
Es dona en zones d'arenes limosas saturades, o en arenes molt fines redonejades (loess).
Per la gran cantitat d'aigua intersticial que presenten, les pressions intersticiales són tan elevades que un seisme, o una càrrega dinàmica, o l'elevació del nivell freàtic, poden aumentar-les, aplegant a anular les tensions efectives. Açò motiva que les tensions tangencials s'anulen, comportant-se el terreny com un «pseudolíquido».
Es produïx, entre atres terrenys, en farcidures mineres.
Reptación
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Reptación.
Moviment molt llent que es dona en capes superiors d'ales arcillosas, d'entorn a 50 centímetros de gruixa o menys.
Està relacionat en processos estacionals de variació de la humitat.
Es manifesten en forma de chicotetes ondulacions i solen ser signe d'una futura inestabilitat cada volta major.[10]
Corriment de terra històrics
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llista de corriment de terra.
- El Corriment de Goldau el 2 de setembre de 1806.
- El Corriment de roca de Quebec en Cap Diamant el 19 de setembre de 1889
- El Corriment Frank, Montanya Turtle, Alberta, Canadà, el 29 de abril de 1903.
- El Corriment de Khait, Khait, Tadjikistan, Unió Soviètica, el 10 de juliol de 1949.
- El Corriment del Mont Toc (260 millons de metros cúbics) que varen caure en la conca de l'assut del Vajont en Itàlia, causant un megatsunami i aproximadament 2000 morts el 9 de octubre de 1963.
- El Corriment de Hope (46 millons de metros cúbics) prop d'Hope, Columbia Britànica, Canadà el 9 de giner de 1965.[11]
- La Catàstrofe de Aberfan de 1966.
- El corriment de Vaig tindre en Gotemburgo, Suècia, el 30 de novembre de 1977.
- El corriment de Abbotsford de 1979, Dunedin, Nova Zelanda, el 8 de agost de 1979.
- El corriment Val Pola durant el desastre de Valtellina (1987) Itàlia.
- Els corriment en Chile, que duen el nom de torrentades, destacant els ocorreguts en Antofagasta en 1991 i la Quebrada de Macul de 1993.
- El corriment de Thredbo, Austràlia, el 30 de juliol de 1997, que va destruir un hostel.
- Els deslaves de Vargas deguts a fortes pluges en l'Estat de Vargas, Veneçola, en decembre de 1999, causant decenes de mils de morts.
- Durant el terremot del Salvador del 13 de giner de 2001 una llau de 150 mil metros cúbics de terra es va desprendre, sepultant prop de 200 cases i en elles moltes persones en la colónia "Els Tossals" de Santa Tecla.
- El Corriment de terra de Leyte del Sur de 2006 en Filipines.
- Els deslaves de Chittagong de 2007, en Chittagong, Bangladés, el 11 de juliol de 2007.
- El corriment d'El Caire de 2008 el 6 de setembre de 2008.
- El corriment d'Uganda de 2010 va causar més de 100 morts per fortes pluges en la regió de Bududa.
- Els deslaves del comtat de Zhouqu en Gansu, China, el 8 de agost de 2010.[12]
- El Corriment de terra de Santa María Tlahuitoltepec en Oaxaca, Mèxic, el 28 de setembre de 2010.
- El Corriment de terra de Antioquia.
- El corriment de Devil, en el Comtat de Sant Mateo, Califòrnia.
- Els corriment i inundacions de Riu de Janeiro en Riu de Janeiro, Brasil, el 11 de giner de 2011, causant 619 morts.[13]
El Corriment de terra de Chosica, Perú.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Deslave - Informació i Característiques». Geo Enciclopèdia. Consultat el 2022-10-11.
- ↑ «Deslaves – Servici Nacional de Gestió de Riscs i Emergències». www.gestionderiesgos.gob.ec. Consultat el 2022-10-11.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Challenges for Sustainable Urban Planning: A Spatiotemporal Analysis of Complex Landslide Risk in a Latin American Megacity».Sustainability.16(8)
- 3133.ISSN 2071-1050.doi:10.3390/el seu16083133.Consultat el 2025-09-24.
- ↑ «Geological disaster prevention and control and resource protection in mineral resource exploitation region».International Journal of Low-Carbon Technologies.14(2)
- 142–146.ISSN 1748-1325.doi:10.1093/ijlct/ctz003.Consultat el 2025-09-24.
- ↑ «Deforestation controls landslide susceptibility in Far-Western Nepal».CATENA.219
- 106627.ISSN 0341-8162.doi:10.1016/j.catena.2022.106627.Consultat el 2025-09-24.
- ↑ «An Increasing Trend of Landslides as a Consequence of the Global Change».Earth Systems and Environment.ISSN 2509-9434.doi:10.1007/s41748-025-00685-0.Consultat el 2025-09-24.
- ↑ 9,0 9,1 Easterbrook, Don J. (1999). Surface Processes and Landforms, Upper Saddle River: Prentice-Hall. ISBN 0-13-860958-6.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Plantilla:Cite bcgnis
- ↑ Large landslide in Gansu Zhouqu August 7 August 19, 2010. Retrieved August 19, 2010.
- ↑ Brazil mudslide death toll passes 450. cbc.ca January 13, 2011. Revisat 13 de giner de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corrimiento de tierra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.