Fluix de fanc
Un fluix de fanc, colada detrítica o de fango, és el tipo més ràpit (sobre els 80 km/h) i decorregut de corriment de terra. Consistix en una colada en elevada concentració de materials detrítics, que es mouen cap als valls en velocitats que poden alcançar i, en alguns casos, superar els 10 m/s. El material transportat té una granulometría molt variable, i un fenomen singular es manifesta freqüentment en oleades successives ("pulsacions") per l'obstrucció temporal del canal de transport. Estes colades detrítiques són fenomens difosos en casi totes les regions climàtiques, i revisten una notable importància tant per la seua influència en l'evolució morfològica de les conques hidrogràfiques en les que ocorren, com pel risc potencial que signifiquen sobretot en les àrees montanyoses, a causa de la seua elevada capacitat destructiva. En estes àrees, la disponibilitat hídrica aumenta d'improvise degut comunament a precipitacions intenses (pluja, araboga i neu, principalment), lo que pot provocar una major escorrentía del aigua per les pendents, que a la seua volta arrastra i transporta grans cantitats de detritos que després s'incorporaran al fluix de fanc.
Les colades detrítiques consistixen en mescles de materials fins (arena, rovina i argila) i més grossos (grava), contenint una cantitat variable d'aigua, la qual s'agrega de detritos vegetals. Es forma aixina una massa fangosa en suspensió acuosa que es propaga com un únic cos, sense separació entre la fase sòlida i aquella líquida. Es tracta d'un decorregut no newtoniano caracterisat per una variació de la resistència a la deformació no linealmente proporcional a la velocitat de la deformació angular. Això determina una elevadíssima capacitat erosiva pròpia d'estos fenomens.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Flujo de lodo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.