Araboga
L'araboga és una forma de precipitació consistent en neu parcialment fosa i mesclada en aigua.[1] Esta es deu a un aire lo suficientment templat com para derretirlo parcialment, pero no lo suficientment càlit com per a transformar-ho en pluja. És, puix, una mescla d'aigua i neu.
L'araboga no sol endurir-se en el sol, llevat quan la temperatura del sol és inferior als zero graus Celsius, en el cas dels quals pot formar capes de gèl invisibles coneguts com a plaques de gèl o inclús escarchar.
Definició alternativa
Per a alguns meteoròlecs el nom d'araboga també significa una forma de precipitació consistent en aigua parcialment congelada, pero no en forma de cristals. És gèl molt fi, també conegut com perdiganes o bolillas de gèl.[2] Es produïx quan l'aire és lo suficientment templat com per a fondre-ho parcialment, pero no lo suficientment càlit com per a transformar-ho en pluja.
.JPG)
És molt similar a la neu a la vista, pero en el microscopi es pot observar que no es formen els típics cristals de neu, sino grans similars al graniç; és dir, chicotets gèls amorfos.
La diferència entre estes precipitacions és qualitativa: la pluja està composta de gotes d'aigua en estat líquit; les perdiganes, de la mateixa manera que el graniç, consten d'aigua en estat sòlit, en forma de gèl; la neu, en oposició, està composta d'aigua en estat sòlit pero baix la particular forma de prolijos cristals, comunament cridats 'copos'; estos solen tindre forma hexagonal.
Referències
- ↑ «Real Acadèmia Espanyola - Diccionari panhispánico de dubtes». Consultat el 17 d'agost de 2008.
- ↑ «Servici Nacional d'Estudis Territorials - Ministeri de Mig ambient i Recursos Naturals - República del Salvador». Archivat des d'el original, el 28 de giner de 2007. Consultat el 17 d'agost de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aguanieve» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.