Anar al contingut

Araboga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:2014-03-04 06 31 33 Slush produced from a mixture of rain and snow (Commonwealth definition of sleet).JPG
Araboga
Archiu:Weather Forecast-PartlyCloudy+mix.svg
Símbol meteorològic de l'araboga.
Archiu:Nevada en Magdalena Feb 2008.jpg
Caiguda d'araboga en Magdalena de Kino, Mèxic.

La araboga és una forma de precipitació consistent en neu parcialment fosa i mesclada en aigua.[1] Esta es deu a un aire lo suficientment templat com para derretirlo parcialment, pero no lo suficientment càlit com per a transformar-ho en pluja. És, puix, una mescla d'aigua i neu.

L'araboga no sol endurir-se en el sol, llevat quan la temperatura del sol és inferior als zero graus Celsius, en el cas dels quals pot formar capes de gèl invisibles coneguts com a plaques de gèl o inclús escarchar.

Definició alternativa

[editar | editar còdic]

Per a alguns meteoròlecs el nom d'araboga també significa una forma de precipitació consistent en aigua parcialment congelada, pero no en forma de cristals. És gèl molt fi, també conegut com perdiganes o bolillas de gèl.[2] Es produïx quan l'aire és lo suficientment templat com per a fondre-ho parcialment, pero no lo suficientment càlit com per a transformar-ho en pluja.

Tipos de pluges fredes
Tipos de pluges fredes
Archiu:2014-03-04 06 31 33 Slush produced from a mixture of rain and snow (Commonwealth definition of sleet). CAPS 0
Araboga sobre un automòvil
Archiu:Bentley Snowflake4.jpg
Cristal de neu.
Archiu:Ice pellets In Grass.jpg
Perdiganes de gèl.

És molt similar a la neu a la vista, pero en el microscopi es pot observar que no es formen els típics cristals de neu, sino grans similars al graniç; és dir, menuts gèls amorfos.

La diferència entre estes precipitacions és qualitativa: la pluja està composta de gotes d'aigua en estat líquit; les perdiganes, de la mateixa manera que el graniç, consten d'aigua en estat sòlit, en forma de gèl; la neu, en oposició, està composta d'aigua en estat sòlit pero baix la particular forma de prolijos cristals, comunament cridats 'copos'; estos solen tindre forma hexagonal.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Real Acadèmia Espanyola - Diccionari panhispánico de dubtes». Consultat el 17 d'agost de 2008.
  2. «Servici Nacional d'Estudis Territorials - Ministeri de Mig ambient i Recursos Naturals - República del Salvador». Archivat des d'el original, el 28 de giner de 2007. Consultat el 17 d'agost de 2008.