Anar al contingut

Fango

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sludge.jpg
Fango
Archiu:StoneFormationInWater.jpg
Sediment deguts a ingenieria que reduïxen la velocitat del fluix d'aigua, per lo que la corrent no pot transportar molt fango.

Fango és, en general, qualsevol tipo de «fanc glutinoso que es forma generalment en els sediment térreos en els llocs a on hi ha aigua detinguda».[1] A partir d'esta definició naix el significat tècnic de «fanc o sediment acuoso en el que es concentren els sòlits sedimentados o decantats d'un aigua bruta o be d'un reactor biològic», en una estació depuradora d'aigües residuals (EDAR), ben domèstica o industrial.

Els fangos primaris procedixen de la decantament directa de l'aigua bruta, mentres que els secundaris procedixen de la sedimentación del cridat licor, mescla del reactor biològic, i estan composts en gran part per cèlules depuradores.

Producció i característiques dels fangos en una EDAR

[editar | editar còdic]

Els fangos, tant primaris com a secundaris, tenen un contingut en aigua superior al 95% i són putrescibles, per lo que els objectius del seu tractament són:

  • Reduir el seu volum per mig de l'eliminació d'aigua.
  • Estabilisar-los per a la seua posterior digestió.
  • Conseguir la seua manejabilidad i transportabilidad.

Estos tres objectius es corresponen, respectivament, en el espesamiento, l'estabilisació i la deshidratació.

Tipos de fangos

[editar | editar còdic]

Fangos primaris

[editar | editar còdic]

La seua cantitat depén del tipo d'aigua residual, encara que orientativamente suponen el 50% del total de fangos de la EDAR. En el decantament primari simple: C en kg/dia = Q•SS R 10-5

Q és el cabal d'aigua bruta en m3/dia, SS són els g/m3 de sòlits en suspensió en eixa aigua, i R és el coeficient de reducció en els decantadors primaris, que se situa al voltant del 60-70%.

Els fangos de tractament físic-químic es produïxen en major cantitat, pel major rendiment d'eliminació i per l'aument de volum pels hidròxit metàlics.

Fangos secundaris

[editar | editar còdic]

La seua cantitat depén de l'edat del fango i la càrrega másica, aixina com del tipo d'aigua (component industrial), la nitrificació i la temperatura. Existixen les fòrmules d'Huisken, Eckenfelder i Metcalf-Eddy.


Referències

[editar | editar còdic]