Anar al contingut

Departament del Cuzco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Departament del Cuzco

El departament del Cusco[lower-alpha 1] és un dels vintiquatre departaments que conformen la República del Perú ubicat en el surest del país, en capital en l'homònima ciutat del Cusco. Llimitant al nort en els departaments de Junín i d'Ucayali, a l'est en Mare de Deu, al surest en Puno, al sur en Arequipa i a l'oest en Apurimac i Ayacucho. En 71 986 km² de superfície és el quart departament més extens, a continuació de Loreto, Ucayali i Mare de Deu. El seu territori comprén un sector de la regió andina en la part central i meridional de la seua jurisdicció, i zones baixes cobertes per la selva amazónica en la seua part septentrional. En esta regió es troben les primeres civilisacions andinas en l'influència d'Huari i Tiahuanaco. És també breçol del Tahuantinsuyo i lloc de la resistència dels Incas de Vilcabamba despuix de la conquista del Perú. És en este departament, en la facenda Marcahuasi (Mollepata), a on en el XVI es cultiva la primera vinya del continent americà i es produïx el primer pisco. Els seus principals recursos agrícoles són el dacsa, l'ordi, la quinua, el té i el café. En mineria descolla l'or i en energia el gas.

Història

Al voltant dels 2000 a. C. es va desenrollar en el territori cuzqueño la cultura Marcavalle, associada a les primeres evidències d'agricultura en esta zona. Posteriorment, entre els anys 500 a. C. i 500 d. C. va ser ocupat per les cultures pacallamoco i huaru (waru). Després s'inicia les cultures wari-lucre i killke.[6] Finalment va ser ocupat pel Imperi huari. La cultura inca escomençarà el seu apogeu despuix de derrotar als chancas cap a 1438 i a partir d'eixe moment iniciarà des de Cusco un procés de sumissió i absorció li les ètnia i pobles que colindar en ells, alcançant la seua màxima expansió en els temps d'Huayna Cápac (1493-1525). el Tahuantinsuyo s'estendrà fins a els territoris de Perú, Equador, i determinades zones dels actuals estats de Colòmbia, Bolívia, Chile i Argentina. Va deixar en la vall d'Urubamba grans construccions arquitectòniques. L'identitat cultural inca en el Cusco es va vore absorbida en una fusió de cultures en l'arribada dels espanyols, el 15 de novembre de 1533 en el context de les guerres civils entre Huáscar, el successor d'Huayna Cápac, i el seu mig germà Atahualpa, que va terminar per eixecutar a Huáscar en 1533. Els espanyols varen conquistar Cusco en el respal de vàries panacas huascaristas i cañaris, chachapoyas i d'atres ètnia que havien segut vassalles dels incas. En 1536 Manco Inca va escomençar una guerra contra els espanyols i les ètnia indígenes que els recolzaven que va tindre la seua continuació en les rebelions de Túpac Amaru I. En el XVIII Túpac Amaru II iniciaria la denominada Gran rebelió,[7] que seria sofocada per tropes virreinals organisades en Lima en el respal de cacics indígenes de Chinchero i regions confrontants. Entre 1814 i 1815 Mateo Pumacahua va iniciar un atre tumult indígena, despuix d'haver combatut prèviament a Túpac Amaru II. En l'época virreinala regió de Cusco va viure un prolongat periodo de pau i potenciació, rebent el respal i l'inversió directa de les autoritats per al desenroll urbanístic, arquitectònic, agrícola, sanitari, cultural i d'infraestructures que acompanyava a la gestió d'estos territoris per part de les autoritats virreinals del Perú. Cap a inicis de la república, Cusco s'alça com a eix econòmic del sur andino del Perú. Des d'inicis dels anys 1900 es comunica en la costa per mig de ferrocarril i en 1911 es dona a conéixer Machu Picchu, una de les maravelles del món modern. Actualment, el departament destaca per ser un important centre turístic i energètic del Perú.

Geografia

Ubicació

Ubicat en la regió sur oriental del Perú, comprén zones andinas i part de la selva alta. Llimita al nort en Ucayali, al sur en Arequipa i Puno, a l'est en Mare de Deu i Puno i a l'oest en Arequipa, Apurímac, Ayacucho i Junín.

  • Superfície: 71 986,50 km²
  • Latitut Sur: 13° 30'45"
  • Llongitut oest: entre meridianos 73° 59´52" i 73° 57´ 45"
  • Densitat demogràfica: 16,7 hab./km².
  • Població: Total: 1.205.527 habitants.[8]
  • Capital del Departament: Cusco (3399 m s. n. m.)

Demografia

Ciutats més poblades

A continuació una taula en les principals ciutats del departament de Cusco:

Principals ciutats del departament de Cusco
Ciutat Província Població Ciutat Província Població
1 Cusco[9] Cusco 457,398   6 Calca Calca 14,449
2 Sicuani Canchis 49,718   7 Pichari La Convenció 13,161
3 Yauri Espinar 30,845   8 Sant Tomás Chumbivilcas 10,738
4 Quillabamba La Convenció 26,288   9 Anta-Izcuchaca Anta 10,648
5 Urubamba Urubamba 15,417   10 Kimbiri La Convenció 7,053
Font: INEI (2017)[10]

Divisió administrativa

Divisió política de Cusco.

El departament conta en un àrea total de 71 986,50 km² en una població d'1 205 527 habitants[8] i s'organisa en tretze (13) províncies:

Erro al crear miniatura:
Divisió Administrativa De Cusco
Província Capital Població Mapa Distrital
1
Espinar Yauri 57 582
2
Canchis Sicuani 95 774
3
Paruro Paruro 25 567
4
Anta Anta-Izcuchaca 56 206
5
Quispicanchi Urcos 87 430
6
Calca Calca 63 155
7
Urubamba Urubamba 60 739
8
Cusco Cusco 447 588
9
Paucartambo Paucartambo 42 504
10
La Convenció Quillabamba 147 148
11
Chumbivilcas Sant Tomás 66 410
12
Acomayo Acomayo 22 940
13
Canes Yanaoca 32 484

Autoritats

Regionals

Com tots els departaments del Perú i l'el departament de Cusco conforma posseïx un govern regional propi.

Artícul principal → Anexe:Governadors regionals de Cusco.

Religioses

Economia

Ferrocarril Cusco-Puno, important mig de transport.

el turisme és la primordial font econòmica. També és important l'extracció de coure de les mines de Tintaya i l'extracció d'or de la mina Riu Huaypetue, abdós a cel obert. En l'agricultura Cusco és líder en la producció de té, café i cacao. És el segon productor de papa i soya del Perú. Per un atre costat, l'explotació del gas de Camisea és i serà determinant per al desenroll, puix hi ha dos rics jaciments d'hidrocarburs. Les reserves recuperables s'estimen en 750 millons de barrils de gas naturalíquit. Cusco té, aixina mateix, plantes procesadoras de fertilisants i una alvançada indústria cervecera. Aparte de tot això, conta en les centrals hidroelèctriques de Quillabamba i de Machu Picchu.

Gas de Camisea

És en este departament a on es varen descobrir els jaciments del gas de Camisea i que des d'agost de 2004, despuix de vint anys del seu descobriment, i despuix de passar pels departaments d'Ayacucho, Huancavelica i Ica, aplega per gasoducte a Llima. En Ica hi ha una ramificació a Pisco. L'exportació del gas de Camisea està prevista per a l'any 2008. D'acort en la llei, la regió de Cusco rep per concepte del cànon que li correspon per l'explotació del gas de Camisea el cinquanta per cent de la regalía que rep l'Estat. Este país, en l'inauguració de Camisea, podrà ingressar al Fòrum Mundial de Gas, que apunta a convertir-se en una tribuna similar a l'OPEP. El citat Fòrum va nàixer en l'any 2000 en la seua primera conferència en Iran. L'objectiu del Fòrum del Gas, és intercanviar informació entre els països exportadors i importadors del gas seguint el camí de l'OPEP.

Educació

  • Coleges públics i privats
  • Total: 4.150
  • Educació inicial: 2008.
  • Educació primària: 1.743.
  • Educació secundària: 399
  • Universitats:
  • Instituts d'Educació Superior (IES)

Atractius turístics

Machu Picchu, una de les 7 maravilas del món.
Ollantaytambo

En la capital podem destacar la plaça d'Armes o Huacaypata, la catedral del Cusco (en el recint del qual es guarda al Senyor de les Tremolació, el patró del Cusco), la Casa dels quatre busts, el Convent de Sant Dumenge (construït sobre el Coricancha o Temple del Sol), la casa a on va nàixer Garcilaso de la Vega (hui Museu Històric Regional) i el Barri de Sant Blas. l'iglésia de la Mercé, que guarda una custòdia d'or de més d'un metro d'altura, la qual posseïx 1.528 diamants i 600 perles i és considerada una de les obres més famoses de l'orfebreria mundial. És en esta iglésia també trobem els restants de Diego d'Almagro el vell i Diego d'Almagro el Mosso. També trobem museus, com el Museu d'Art Popular i el Museu d'Art precolombí. En les afores de la ciutat, la fortalea de Sacsayhuamán s'alça impressionant com l'antiga protectora de la gran ciutat del Cusco; més llunt, l'amfiteatre de Kenko, la fortalea de Pucca Pucara i Tambomachay i, ya en l'Entanque Sagrat dels Incas, Pisac i el seu impressionant andenería, Moray, Yucay, Urubamba, Chinchero, Ollantaytambo, a on trobem la Fortalea d'Ollantaytambo la qual és el començ del Qhapaq Ñan (Camí Inca). Per fi, en les altures, la sorprenent ciutadella de Machu Picchu, patrimoni cultural de la humanitat i una de les noves maravelles del món. Actualment per la sobrecàrrega del Camí Inca el geógrafo Danielópez ha propost una ruta alterna de senderisme que partix de Limatambo i aplega a Machu Picchu passant pel nevat Salcantay. En este departament es troba el segon sistema glaciar més extens dels Andes tropicals, la cordillera de Vilcanota a on es troba el nevat del Ausangate, també destaca el parc nacional del Manú, un dels més rics del món.

Cultura

Artícul principal → Cultura del Cuzco.


Festivitats:

El Inti Raymi o la Festa del Sol.

El Inti Raymi o Festa del Sol era la festivitat més gran, més important, espectacular i magnífica portada a terme en els temps de l'imperi del Tahuantinsuyo, el qual basava la seua religió en el cult al Sol o Inti.

La festa escomença el dia de la Santíssima Trinitat, quan més de 60.000 peregrins ascendixen fins allímit de les neus perpètues. S'alcança temperatures mínimes de -4 °C. El camí s'acompanya en una processó, fòcs artificials i el mercat simbòlic de les alasitas. La festa dura en promig uns quatre dies.

Tots els anys, el 14 de setembre, mils de devots del Cusco, Perú, i inclús de diferents llocs com Bolívia, Paraguai, Argentina i Chile, es dirigixen al santuari del Senyor d'Huanca per a rebre bendicions. Des de Cusco, pren de 4 a 6 hores de caminada per a aplegar al Senyor d'Huanca.

La Semana Santa és una commemoració central en el món catòlic puix recorda la mort i resurrecció de Crist. En el Cusco, esta celebració està associada al Senyor de les Tremolació, protector de la ciutat.

Quinze sants i vérgens dels distints districtes apleguen en processó a la Catedral per a «saludar» al cos de Crist, és dir, a l'hòstia consagrada, que es guarda en la fabulosa custòdia d'or massiç de 26 quilos i 1,20 metros d'alt.

  • Santurantikuy, que significa 'venda de sants', és un mercat provisional a on imagineros i artesans oferixen les més diverses figurillas per a alegrar les festes nadalenques i acompanyar els pesebres o «naiximent» que s'armen en les cases i parròquies.

Des de 1650 quan, segons els devots, un llenç del Crist de la Bona Sòrt va detindre un fort sisme que remecía la ciutat del Cusco, els pobladors li rendixen cult a l'image del Taytacha de les Tremolació.

Danses

D'acort en el Ministeri de Comerç Exterior i Turisme les danses registrades en l'inventari turístic per al departament, són:

Vore també

Notes

  1. ↑ Les formes escrites en s, ⟨departament del Cusco⟩ i/o ⟨regió Cusco⟩, són les usades oficialment per l'Estat Peruà des de la década de 1970 en texts llegals i administratius.[1][2][3] Informalmente i per al nom de la ciutat capital, abdós formes (⟨Cusco⟩ i ⟨Cuzco⟩) són àmpliament usades en castellà i es consideren ortográficamente correctes.[4][5] Vejau també CuscoHistòria de les seues formes escrites.

Referències

  1. ↑ «Municipalitat del Cusco :: Hatunllaqta» (en és-pe). Municipalitat del Cusco :: Hatunllaqta. Consultat el 2025-12-20.
  2. ↑ «¿Cusco o Cuzco? ¿Ceviche o cebiche? Els dubtes sobre cóm escriure algunes paraules característiques de Perú (¿o del Perú?)» (en és). BBC News Món. Consultat el 2025-12-20. «Aixina, encara que "Cuzco" va ser històricament la manera d'escriure-ho durant sigles, dins de Perú predomina rotundament la tendència a optar per la "S" des de fa anys.»
  3. ↑ «¿S'escriu Cusco o Cuzco? La RAER nos ensenya cóm s'escriu» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-12-20. «- En Perú s'usa en preferència la grafia Cusco, de molt escassa presència en el restant d'Amèrica i sense us en Espanya.»
  4. ↑ «Cuzco | Diccionari panhispánico de dubtes» (en és). Diccionari panhispánico de dubtes. Santilana. Consultat el 2025-12-20. «Cuzco. Nom d'una ciutat, una província i una regió del Perú: «Soc de Cuzco per la meua ascendència paterna» (Ocampo Testimonis [Arg. 1977]). En el Perú s'usa en preferència la grafia Cusco, de molt escassa presència en el restant d'Amèrica i sense us en Espanya: «Per a viajar de Lima a Cusco es requerien dos semanes a cavall» (Scorza Tomba [Perú 1988]). Les dos formes són igualment vàlides, encara que ha de tindre's en conte que Cuzco és la més estesa en el conjunt dels països hispànics. Paralament, són correctes els gentilicis cuzqueño i cusqueño. Este topònim pot usar-se acompanyat d'artícul o sense ell.»
  5. ↑ ««Cuzco» i «Cusco», formes vàlides | FundéuRAEFundéuRAE» (en és). www. fundeu. es. Consultat el 2025-12-20. «Tant Cuzco com Cusco són formes d'escritura vàlides, encara que Cuzco és la d'us majoritari. Els peruans ampren abdós grafies per al nom de la seua ciutat pero en el restant dels països hispanoamericans i en Espanya és més freqüent la forma en z. El topònim Cuzco admet l'escritura en o sense artícul.»
  6. ↑ «[1]». Consultat el 6 de novembre de 2018.
  7. ↑ Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom II: conquista i Virreinato. Del Bust, José Antonio. Lima, Orbis Ventures, 2004.
  8. ↑ 8,0 8,1 «INEI - Directori Nacional de Centres Poblats. Censos Nacionals 2017». www. inei. gob. pe. Consultat el 18 d'octubre de 2018.
  9. ↑ Inclou Cuzco, Sant Sebastià, Santiago, Wánchaq i Sant Jerónimo.
  10. ↑ «INEI - Directori Nacional de Centres Poblats.».
  11. ↑ «JNE - Plataforma Electoral». Consultat el 15 d'abril de 2019.
  12. ↑ Arquidiócesis de Cuzco [2] archivat en Wayback Machine..
  13. ↑ «Dansa Qanchis De Mamuera». consultasenlinea. mincetur. gob. pe. Consultat el 2025-12-25.
  14. ↑ «Dansa Sarge». consultasenlinea. mincetur. gob. pe. Consultat el 2025-12-25.
  15. ↑ «Dansa Sant Roque». consultasenlinea. mincetur. gob. pe. Consultat el 2025-12-25.
  16. ↑ «Dansa Tipica Saqsa O Machu Q’Aq’A». consultasenlinea. mincetur. gob. pe. Consultat el 2025-12-25.
  17. ↑ «Dansa Machu Machu». consultasenlinea. mincetur. gob. pe. Consultat el 2025-12-25.
  18. ↑ «Dansa Oca Tarpuy – Surihuaylla». consultasenlinea. mincetur. gob. pe. Consultat el 2025-12-25.
  19. ↑ «Qhaswa De Sillota». consultasenlinea. mincetur. gob. pe. Consultat el 2025-12-25.
  20. ↑ «Tunki Kutiq». consultasenlinea. mincetur. gob. pe. Consultat el 2025-12-25.

Bibliografia

  • (2013) «Capítul 9», Informe sobre Desenroll Humà Perú 2013. Canvi climàtic i territori: Desafius i respostes per a un futur sostenible, PNUD.
  • Atles departamental del Perú, varis autors, Edicions Peisa S. A., Lima, Perú, 2003 ISBN 9972-40-257-6
  • El Perú en els temps moderns, Juliol R. Villanueva Sotomayor, Edicions i Impressions Quebecor World Perú S. A., Lima, Perú, 2002.
  • Història de la República del Perú, Jorge Basadre Grohmann, Diari "El Comerç", Lima, Perú, 2005. ISBN 9972-205-62-2.
  • Nou Atles del Perú i el Món, Juan Augusto Benavides Estrada, Editorial Escola Nova S. A., Lima, Perú, 1991.

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Departament_del_Cuzco&oldid=1583431»