Anar al contingut

Organisació territorial del Perú

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Quadre image D'acort en la Constitució, la República del Perú definix el seu govern com un estat unitari, representatiu i descentralisat, ademés s'organisa segons el principi de la separació de poders. El Perú s'integra per mig de 4 tipos de demarcació territorials segons la constitució: regió, departament, província i districte.[1] Adicionalment, s'integra a les circumscripcions territorials als centres poblats, segons la llei de municipalitat.[2]

Actualment, el Perú està conformat per 24 departaments, 196 províncies i 1893 districtes. Els centres poblats estan constituïts per a lo manco 2859. la província constitucional del Callao té la categoria de "organisació política departamental", junt als demés departaments, segons la constitució política de 1993. La ciutat de Llima, província de Lima, per norma constitucional no integra a cap regió.

El Perú es dividix en tres nivells de govern: nacional, regional i local (municipal). El govern a nivell nacional comprén als tres poders de l'Estat i als Organismes Constitucionalment Autònoms.[3] En l'àmbit regional és eixercida en les regions i departaments. L'àmbit a nivellocal són eixercides en les províncies, districtes i els centres poblats. A nivell regional és governada per 26 governs regionals.[4][5] A nivellocal és governada pels municipis: 196 municipis provincials, 1 697 municipis distritals i 2 859 municipis dels centres poblats.[6]

Els governs locals de la província de Lima, i dels districtes i províncies de frontera té un règim especial de govern. la Municipalitat Metropolitana de Lima té un règim especial, per mig de les lleis de descentralisació i de les municipalitat. La Municipalitat de Lima té competència i funcions, reconegudes a govern regional en jurisdicció en la província de Lima. Aixina mateix, els municipis de frontera té un règim especial, segons la llei de municipalitat. En el cas de la província del Callao, té dos nivell de governs autònoms que eixercixen en una mateixa jurisdicció: govern regional i govern local. Sobre la capital: la sèu de República del Perú és la ciutat de Lima. Segons la llei 27783, la sèu del govern regional és la capital del departament respectiu. Aixina mateix, aclarix en cas del departament de Lima, la sèu del govern regional és la capital de província de major població.[7]

Des de l'inici del procés de regionalisació, el departament de Lima, segons la llei 27783, la sèu del governe regional de Lima es tindria que eixercir des de la província de Lima, ciutat de Lima; no obstant, des de la creació del govern regional de Lima en 2002, es governa de facto en la ciutat d'Huacho, província d'Huaura. En 2008, com a resultat del cens que senyala a Cañete com la província de major població, exceptuant la província de Lima, el ple del consell regional de Lima va acordar per majoria ratificar com "capital" del govern regional a la ciutat d'Huacho.[8] En 2021, es promulga la llei 31140, que distinguix l'àmbit que eixercix jurisdicció el govern regional de Lima, constituïda per totes les províncies del departament de Lima, a excepció de la província de Lima; per lo que, la sèu de govern d'iure és la ciutat de Sant Vicente de Cañete, capital de la província de Cañete, segons el cens de 2017.[9]

Actualment, els governs regionals eixercixen jurisdicció sobre els departaments. A nivellocal, la municipalitat provincial eixercix jurisdicció sobre el territori de la respectiva província i del districte denominat "tancada" (districte a on es troba la capital provincial). La municipalitat distrital, eixercix jurisdicció sobre el districte. La jurisdicció de la municipalitat del centre poblat la determina el respectiu concejo provincial, a proposta del concejo distrital.

Cas especial té el departament de Lima: La Municipalitat Metropolitana de Lima té jurisdicció en la província de Lima segons la constitució. Segons la llei orgànica de municipalitat, la Municipalitat Metropolitana de Lima té la "decisió final" en cas de discrepàncies generades de la conurbación provincial. En la creació dels governs regionals en 2002 sobre la base dels departaments, el govern regional de Lima tindria jurisdicció d'iure sobre la província de Lima fins a 2021. En eixe any, es promulga la Llei 31140 que distinguix l'àmbit que eixercix el govern regional de Lima, que està constituïda per totes les províncies del departament de Lima a excepció de la província de Lima, menciona que la "denominada Llima Metropolitana, capital de la República, àmbit en el quala Municipalitat Metropolitana de Lima eixercix competències pròpies del seu règim especial".

Història

Antecedents

Durant l'época colonial, el Virreinato del Perú es componia de corregimientos , els quals varen ser reemplaçats per intendencias en 1784,[10] les quals estaven formades per partits que agrupaven doctrines (també cridades parròquies). En conseqüència, en nàixer l'Estat peruà en la proclamació de l'independència del Perú feta en Huaura el 27 de novembre de 1820 pel general rioplatense José de Sant Martín, en la seua calitat de comandant en cap de l'Expedició Libertadora del Sur i de general en cap del Eixèrcit dels Andes, ademés de capità general del Eixèrcit de Chile, i formalisar-se l'acontenyiment per mig del Reglament Provisional de 1821 expedit per Sant Martín en Huaura el 12 de febrer de 1821, les intendencias virreinals dels territoris baix control de l'eixèrcit libertador varen passar a constituir-se en departaments de l'Estat peruà, els quals varen quedar conformar-vos inicialment pels mateixos partits i doctrines virreinals. Va ser recent despuix del periodo del Protectorat del Perú (oficialment "Règim dels Departaments Lliures") dirigit per Sant Martín (del 3 d'agost de 1821 al 20 d'octubre de 1822) i la reconfiguración de l'Estat peruà en la "República Peruana" (renombrada República del Perú des de la constitució de 1979 fins a l'actualitat) en la promulgació de la primera constitució peruana pel primer Congrés Constituent del Perú el 12 de novembre de 1823 que es va definir oficialment l'organisació territorial i administrativa del Perú en departaments conformats per províncies, i estes a la seua volta per districtes, figura que li la mantingut des de llavors.

Era republicana

Creació dels departaments

Mapa de Mariano Felipe Pau Soldán.

En 1824, el Perú contava en 11 departaments:

Estos, a la seua volta, varen ser subdividiéndose progressivament fins a aplegar a 24 departaments. El 22 d'abril de 1857, la província del Callao és elevada al nivell de província constitucional pel govern de Ramón Castella, sent l'única que va conseguir este estatus llegal d'autonomia interna (va seguir formant part del departament de Lima). Com a resultat de la Guerra del Pacífic, el Perú pert el departament de Tarapacá i la província d'Arica.

Creació i desactivació de les regions

Artícul principal → Regionalización del Perú.

A mitan de la década dels 80, el govern d'Alan García va decretar la creació de regions, en lo que va iniciar la regionalisació del Perú. Esta primera regionalisació es va portar a terme en gran pressa, lo que va produir sérios problemes administratius i limítrofs, per lo que el proyecte va ser abortat pel govern d'Alberto Fujimori, mantenint algunes de les seues funcions pels Consells Transitoris d'Administració Regional (CTAR), als que se'ls va donar àmbit departamental. En març de 2002, el territori peruà contava en 24 departaments, 194 províncies i 1828 districtes.

Creació dels governs regionals i referèndums

Artícul principal → Governs regionals del Perú.

El 16 de novembre de 2002, durant el govern d'Alejandro Toledo Manrique, es va promulgar la Llei Orgànica de Governs Regionals, publicada en el diari oficial El Peruà al sendemà, en el que establix la reactivació del procés de regionalisació. En virtut d'esta norma, es varen crear en el país Governs Regionals sobre el territori dels departaments. En octubre de 2005, es va portar a terme el primer referèndum per a l'unió de distints departaments en regions. Totes les iniciatives varen ser rebujades per la població, sent el departament d'Arequipa l'únic lloc que va guanyar la proposta per la regionalisació. Actualment, el Perú continua en els departaments, que són ents administratius del govern. Fins a la culminació del procés de regionalisació, l'estructura estatal seguix considerant als departaments com a base de l'organisació política territorial.

Circumscripcions territorials

Artícul principal → Departaments del Perú.
Departaments del Perú.

El territori peruà s'organisa en circumscripcions territorials subdividido en regions, departaments, províncies, districtes i centres poblats per a organisar a l'Estat i al govern en nivell nacional, regional i local. Aixina mateix, cada departament conta en un govern regional.[11]

Circumscripcions del govern regional: Departaments

En l'actualitat, el país està dividit en 24 departaments, la província constitucional del Callao, i la província de Lima herència de l'antic model d'organisació territorial, que es preveu conformen regions per mig de fusió de les mateixes aprovades via referèndum. No obstant, actualment el Perú es dividix en estos departaments:

Oficialment no s'han creat regions en els últims 45 anys en el Perú, pero en cada departament i en la província constitucional del Callao s'elegixen Governs Regionals cada 4 anys; en salvetat, la província de Lima, sèu de Govern Nacional, no conforma part de la jurisdicció de cap govern regional.

Circumscripcions del govern local: Províncies i Districtes

El país es troba dividit en 196 províncies, les quals es dividixen a la seua volta en 1893 districtes. Les províncies i districtes creats des de l'any 2010 són:

Perú: Províncies creades 2010-2026
N.º Ubigeo Província Capital Departament N.º de llei Data d'aprovació Congrés Data de llei
196 1608 Putumayo Sant Antonio de l'Estret Loreto 30186 10/04/2014 05/05/2014
Perú: Districtes creats 2010 - 2026
№ Ubigeo Districte Capital Província Departament N° de llei Data d'aprovació Congrés Data de llei
1835 090511 Cosme Santa Clara de Cosme Churcampa Huancavelica 29538 07/06/2010 07/06/2010
1836 100112 Yacus Yacus Huánuco Huánuco 29540 12/06/2010 14/06/2010
1837 190308 Constitució Constitució Oxapampa Pasco 29541 12/06/2010 14/06/2010
1838 050509 Samugari Palmapampa La Mar Ayacucho 29558 14/07/2010 15/07/2010
1839 200115 Vintissís d'Octubre Sant Martín Piura Piura 29991 15/01/2013 02/02/2013
1840 050116 Andrés Avelino Càceres Dorregaray Ciutat Jardí Huamanga Ayacucho 30013 09/04/2013 26/04/2013
1841 050510 Anchihuay Anchihuay La Mar Ayacucho 30086 12/09/2013 28/09/2013
1842 050409 Canayre Canayre Huanta Ayacucho 30087 12/09/2013 28/09/2013
1843 160802 Rosa Panduro Santa Mercés Putumayo Loreto 30186 10/04/2014 05/05/2014
1844 160804 Yaguas Remanso Putumayo Loreto 30186 10/04/2014 05/05/2014
1845 070107 El meu Perú El meu Perú Callao Callao 30197 30/04/2014 16/05/2014
1846 050410 Uchuraccay Huaynacancha Huanta Ayacucho 30221 27/06/2014 10/07/2014
1847 080911 Inkawasi Amaybamba La Convenció Cusco 30265 30/10/2014 18/11/2014
1848 090719 Quichuas Quichuas Tayacaja Huancavelica 30278 14/11/2014 02/12/2014
1849 080912 Vila Verge Vila Verge La Convenció Cusco 30279 14/11/2014 02/12/2014
1850 090720 Andaymarca Andaymarca Tayacaja Huancavelica 30280 14/11/2014 02/12/2014
1851 030220 José María Arguedas Huancabamba Andahuaylas Apurímac 30295 15/12/2014 27/12/2014
1852 250304 Neshuya Mont Alegre Pare Abad Ucayali 30310 25/02/2015 16/03/2015
1853 250305 Alexander von Humboldt Alexander von Humboldt Pare Abad Ucayali 30310 25/02/2015 16/03/2015
1854 050411 Pucacolpa Huallhua Huanta Ayacucho 30320 07/04/2015 27/04/2015
1855 120609 Vizcatán del Ene Sant Miguel del Ene Satipo Junín 30346 18/09/2015 02/10/2015
1856 080913 Vila Kintiarina Vila Kintiarina La Convenció Cusco 30349 01/10/2015 14/10/2015
1857 230111 La Yarada-Els Pals Els Pals Tacna Tacna 30358 22/10/2015 07/11/2015
1858 100704 La Morada La Morada Marañón Huánuco 30360 22/10/2015 11/11/2015
1859 100607 Pucayacu Pucayacu Leoncio Prat Huánuco 30376 27/11/2015 07/12/2015
1860 100608 Castell Gran Castell Gran Leoncio Prat Huánuco 30377 27/11/2015 07/12/2015
1861 100705 Santa Rosa d'Alt Yanajanca Santa Rosa d'Alt Yanajanca Marañón Huánuco 30378 27/11/2015 07/12/2015
1862 100113 Sant Pablo de Pillao Sant Pablo de Pillao Huánuco Huánuco 30379 27/11/2015 07/12/2015
1863 050412 Chaca Chaca Huanta Ayacucho 30387 27/11/2015 16/12/2015
1864 090721 Roure Port Sant Antonio Tayacaja Huancavelica 30388 27/11/2015 16/12/2015
1865 090722 Pichos Pichos Tayacaja Huancavelica 30391 27/11/2015 19/12/2015
1866 030609 Rocchacc Rocchacc Chincheros Apurimac 30392 27/11/2015 19/12/2015
1867 030610 El Pervindre Sant Pedro d'Huamburque Chincheros Apurimac 30393 09/12/2015 19/12/2015
1868 100611 Poble Nou Poble Nou Leoncio Prat Huánuco 30440 11/05/2016 27/05/2016
1869 090723 Santiago de Tucuma Santiago de Tucuma Tayacaja Huancavelica 30445 27/05/2016 28/05/2016
1870 030611 Els Chankas Riu Blanco Chincheros Apurimac 30455 27/05/2016 13/06/2016
1871 050511 Oronccoy Oronccoy La Mar Ayacucho 30457 27/05/2016 14/06/2016
1872 080914 Megantoni Camisea La Convenció Cusco 30481 15/06/2016 05/07/2016
1873 100609 Sant Dumenge de Vés Pacae Leoncio Prat Huánuco 30491 15/07/2016 23/07/2016
1874 211105 Sant Miguel Sant Miguel San Román Puno 30492 14/07/2016 26/07/2016
1875 090724 Lambras Santa María Tayacaja Huancavelica 31092[12] 02/11/2020 17/12/2020
1876 221006 Santa Lucía Santa Lucía Tocache San Martín 31128[13] 22/12/2020 04/03/2021
1877 050512 Unió Progresse Sant Antonio La Mar Ayacucho 31130[14] 15/01/2021 05/03/2021
1878 090725 Cochabamba Cochabamba Gran Tayacaja Huancavelica 31132[15] 25/11/2020 09/03/2021
1879 250306 Huipoca Huipoca Pare Abad Ucayali 31133[16] 15/01/2021 09/03/2021
1880 050413 Putis Rodege Huanta Ayacucho 31134[17] 11/12/2020 09/03/2021
1881 050513 Ric Magdalena Monterrico La Mar Ayacucho 31135[18] 09/12/2020 09/03/2021
1882 050514 Ninabamba Ninabamba La Mar Ayacucho 31137[19] 02/12/2020 16/03/2021
1883 050515 Patibamba Patibamba La Mar Ayacucho 31138[20] 02/12/2020 16/03/2021
1884 250307 Boqueró Boqueró Pare Abad Ucayali 31141[21] 15/01/2021 18/03/2021
1885 080915 Kumpirushiato Kepashiato La Convenció Cusco 31142[22] 09/12/2020 18/03/2021
1886 080916 Cel Punco Chirumpiari La Convenció Cusco 31162[23] 09/12/2020 07/04/2021
1887 080917 Manitea Tawantinsuyo La Convenció Cusco 31163[24] 11/12/2020 07/04/2021
1888 030612 Ahuayro Ahuayro Chincheros Apurimac 31186[25] 12/03/2021 02/05/2021
1889 080918 Unió Asháninka Mantaro La Convenció Cusco 31197[26] 11/03/2021 18/05/2021
1890 180107 Sant Antonio Sant Antonio Mariscal Net Moquegua 31216[27] 02/12/2020 15/06/2021
1891 130112 Alt Trujillo Alt Trujillo Trujillo La Llibertat 31644[28] 22/11/2022 15/12/2022
1892 160405 Santa Rosa de Loreto Santa Rosa Mariscal Ramón Castella Loreto 32403[29] 11/6/2025 3/7/2025
1893 120307 Sangani Santa Rosa Chanchamayo Junín 32729[30] 14/07/2026 16/07/2026

Font: Normes Llegals del Diari Oficial El Peruà, segons data de publicació, que en tots els casos és el dia següent de la data de Llei, i/o Secretària de Demarcació i Organisació Territorial de la Presidència del Consell de Ministres.[31]

Ademés, es troba en processe de regionalisació, és dir, conformar regions per l'unió dels territoris de dos o més departaments, per mig de referèndums vinculants, encara que en els últims temps s'ha vist una negativa cap a esta. La descentralisació del país ha provocat la desconcentració econòmica cap als governs regionals i locals, especialment, per les transferències de recursos provinents del cànon miner, conseguint l'increment en l'inversió municipal i regional.[32][33]

Gobernanza

Artícul principal → Governs regionals del Perú.

El Perú es dividix en tres nivell de govern: nacional, regional i local (municipal). El govern a nivell nacional comprén als tres poders del Estat i als Organismes Constitucionalment Autònoms. En l'àmbit regional és eixercida en les regions i departaments. L'àmbit a nivellocal són eixercides en les províncies, districtes i els centres poblats. Cada govern regional té autonomia, o el dret de normar, regular i administrar els assunts públics de la seua competència.

  • L'autonomia pot ser política per a adoptar i concordar polítiques, aprovar i expedir normes, decidir a través dels seus òrguens de govern i desenrollar les seues funcions.
  • L'autonomia administrativa es referix a la facultat d'organisar-se ademés de reglamentar i determinar els servicis públics.
  • Finalment, l'autonomia econòmica és la facultat de crear, recaptar i administrar les seues rendes i ingressos propis aixina com aprovar els seus presuposts institucionals. Açò deu ser a les Lleis de Gestió Presupostària de l'Estat i les Lleis Anuals de Presupost. El seu eixercici supon reconéixer el dret a percebre els recursos que els assigne l'Estat per al compliment de les seues funcions i competències.[34]

Descentralisació

La descentralisació consistix en la separació de competències i funcions entre els tres nivells de govern (govern nacional, regional i local) aixina com un equilibrat eixercici del poder en benefici de la població.[35] Deu ser un procés permanent, dinàmic, irreversible, democràtica, integral, subsidaria i gradual.[36] Els objectius que perseguixen són:

  • Polítics: l'unitat i l'eficiència de l'Estat; la representació política i d'intermediació; participació i fiscalisació dels ciutadans; institucionalisació dels governs regionals i locals.[37]
  • Econòmics: Desenroll econòmic, autosostenido i de la competitivitat de les diferents regions i localitats del país; cobertura i abastiment de servicis socials; disposició de l'infraestructura econòmica i social per a promoure l'inversió descentralisada; redistribució equitativa de recursos de l'Estat; la potenciació del finançament regional i local.[37]
  • Administratius: Modernisació i eficiència dels processos i sistemes d'administració; simplificació de tràmits; evitar la duplicació de funcions i recursos.[37]
  • Socials: Crear capital humà competitiu a nivell nacional i internacional; participació ciutadana, participació de comunitats llauradores i natives; promoure el desenroll humà.[37]
  • Ambientals: Un ordenament territorial i de l'entorn ambiental sostenible; gestió sostenible dels recursos naturals i de calitat ambiental; coordinació i concertació interinstitucional i participació ciutadana en tots els nivells del Sistema Nacional de Gestió Ambiental.[37]

Consell Nacional de Descentralisació

Es va crear baix la llei N.º 27783 de Bases de la Descentralisació com a organisme independent i descentralisat adscrit a la PCM i el president de la qual va ser el sociòlec Luis Thais Díaz. Es va encarregar de la direcció i la conducció del procés de descentralisació. Estava conformat per 9 representants: 1 representant del President, 2 del PCM, 2 del Ministeri d'Economia, 2 dels Governs Regionals i 2 dels Governs Locals.[38]

Les seues funcions varen ser:[39]

  • Conduir, eixecutar, monitorear i evaluar la transferència de competències i recursos
  • Capacitar i preparar en gestió i gerència pública a nivell regional i municipal.
  • Coordinar els plans de desenroll nacional, regional i local
  • Canalisar i recolzar la cooperació tècnica nacional i internacional.
  • Brindar assistència tècnica i financera no reembossable en matèria d'inversions i concessions, en coordinació en els organismes especialisats del govern nacional.
  • Desenrollar i conduir un sistema d'informació per al procés de descentralisació.
  • Promoure l'integració regional i el seu enfortiment. Per a supervisar este procés, la Llei de Bases de la Descentralisació va crear el Consell Nacional de Descentralisació.[40] No obstant, esta institució va ser criticada de ser burocràtica i inefectiva pel govern d'Alan García. Per això, el 24 de giner de 2007, el consell va ser abolit i reemplaçat per la Secretaria de Descentralisació, una dependència del despache del primer ministre.[41] Dos mesos despuix, els presidents regionals reunits en la ciutat d'Huánuco varen establir una Assamblea Nacional de Governs Regionals com una institució de coordinació alternativa, independent del Govern Central.[42]

Va ser dissolt en un procés cridat fusió per absorció del Consell Nacional de Descentralisació per la PCM Secretaria de Descentralisació, en el govern del Alan García en el 2007.

Secretaria de Descentralisació

És l'orgue que s'encarrega de dirigir i conduir el procés de descentralisació. Depén de la Secretaria General de la PCM. És un enllaç entre el Govern Nacional, i els Governs Regionals i Locals.[43]

Ordenament territorial

Delimitació territorial

Segons senyes del INEI, del total de creacions polítiques en el Perú des de l'época de l'Independència fins a l'actualitat, es té que el 68% de províncies i el 85% de districtes es troben sense llímits definits (açò sense considerar la relació en la cartografia bàsica). Aixina mateix, el 85 % dels centres poblats que constituïxen les províncies i districtes no posseïxen reconeiximent oficial de categories establides segons D. S 044-90-PCM. Per lo tant, és una gran tasca en estos assunts que les municipalitat provincials i distritals, es proponguen elaborar la delimitació i demarcació del seu territori per a solucionar, enfortir l'unitat i desenroll del país, ademés dels seus pobles.[44]

Divisió del Poder Judicial: districtes judicials

Artícul principal → Districtes judicials en el Perú.

el Poder Judicial del Perú organisa la seua acció basant-se en Corts Superiors de Justícia o districtes judicials (33). A diferència de l'organisació territorial administrativa, basada en l'afinitat, identitat o llaços històrics dels cohabitantes d'un determinat territori, l'organisació territorial judicial és més pragmàtica, com les vies de comunicació que existixen entre les distintes localitats i la cantitat de processos que pot assumir cada Sala per a que el funcionament d'estes siga lo més eficaç possible. Eixe és el cas de la província de Lima, a on es varen tindre que crear cinc sals per a donar abast a tota la càrrega processal que existix en eixa jurisdicció.

Divisió del Poder Llegislatiu: circumscripcions electorals

Artícul principal → Circumscripcions electorals de Perú.

A nivell nacional, el Congrés de la República s'elegix en 27 circumscripcions electorals conformats per la circumscripció territorial dels departaments; el departament de Lima es dividix en dos circumscripcions electorals: Llima (província de Lima) i Llima Províncies (tot el departament de Lima a excepció de la província de Lima); la província constitucional del Callao i Peruans en l'exterior.[45]

Vore també

Referències

  1. ↑ «CONSTITUCIÓ POLÍTICA DEL PERÚ». gob. pe. Consultat el 5 de giner de 2023.
  2. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. gob. pe. Consultat el 3 de giner de 2023.
  3. ↑ «Coneix quin és l'organisació de l'Estat peruà». gob. pe. Consultat el 5 de giner de 2023.
  4. ↑ «Directori Nacional de Governs Regionals, Municipalitat Provincials i Distritals 2023». gob. pe. Consultat el 5 de giner de 2023.
  5. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. congrés. gob. pe. Consultat el 3 de giner de 2023.
  6. ↑ «Des del 30 de maig totes les municipalitat del país actualisaran el Registre Nacional de Municipalitat 2022». gob. pe. Consultat el 3 de giner de 2023.
  7. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. gob. pe. Consultat el 3 de giner de 2023.
  8. ↑ «Ratifiquen a Huacho com a sèu del govern regional de Lima». Andina. Consultat el 3 de giner de 2023.
  9. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El Peruà. Consultat el 3 de giner de 2023.
  10. ↑ Cervantes virtual
  11. ↑ artícul 7 de la llei Nº27783 de Bases de Descentralisació
  12. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  13. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  14. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  15. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  16. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  17. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  18. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  19. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  20. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  21. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  22. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  23. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  24. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  25. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  26. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  27. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  28. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  29. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  30. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  31. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Secretaria de Demarcació i Organisació Territorial. . Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2020.
  32. ↑ Cànon miner
  33. ↑ Inversió municipal
  34. ↑ artícul 9 de la llei Nº27783 de Bases de Descentralisació
  35. ↑ artícul 3 de la llei Nº27783 de Bases de Descentralisació
  36. ↑ artícul 4 de la llei Nº27783 de Bases de Descentralisació
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 37,4 artícul 6 de la llei Nº27783 de Bases de Descentralisació
  38. ↑ artícul 22 i 23 de la llei Nº27783 de Bases de Descentralisació
  39. ↑ artícul 24 de la llei Nº27783 de Bases de Descentralisació
  40. ↑ Llei Nº 27783, Llei de Bases de la Descentralisació, Artículs Nº 23, 24.
  41. ↑ Decret Suprem Nº 007-2007-PCM, Artículs Nº 1, 3.
  42. ↑ Declaració d'Huánuco, Artículs Nº 1, 2.
  43. ↑ artícul 39 de DECRET SUPREM Nº 063-2007-PCM
  44. ↑ 1. Llei Nº 27783 "Llei de Bases de la Descentralisació" (17/07/2002).
    2. Llei Nº 27867 “Llei Orgànica de Governs Regionals” (16/11/2002).
    3. Llei Nº 27902 Modificatoria de la Llei Nº 27867 Llei Orgànica dels Governs Regionals (30/12/2002).
    4. Llei Nº 27795 “Llei de Demarcació i Organisació Territorial” (24/07/2002).
    5. D. S. Nº 019-2003-PCM “Reglament de la Llei Nº 27795” (21/02/2003).
    6. Llei Nº 27972 “Llei Orgànica de Municipalitat” (26/05/2003).
    7. R. M. Nº 100-2003-PCM “Aproven directives referides a la demarcació territorial” (31/03/2003).
    8. D. S. Nº 027-2003-VIVENDA "Reglament d'Acondicionament Territorial i Desenroll Urbà" (03/10/2003).
  45. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. jne. gob. pe. Consultat el 3 de giner de 2023.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Organisació_territorial_del_Perú&oldid=1408641»