Departament de Sant Martín

Sant Martín és un dels vintiquatre departaments del Perú situat en la partix nort del país, en capital en la ciutat de Moyobamba. La seua ciutat més poblada és Tarapoto.

Llimita pel nort en el departament d'Amazones, pel noreste en el departament de Loreto, pel sur en el departament de Huánuco i per l'oest en el departament de la Llibertat. En 51 253 km² és el sèptim departament més extens —per darrere de Loreto, Ucayali, Mare de Deu, Cuzco, Puno i Arequipa— i, en 14,2 habs./km², l'octau menys densament poblat, per davant d'Ayacucho, Pasco, Moquegua, Amazones, Ucayali, Loreto i Mare de Deu. Va ser creat per mig de Llei 201, del 4 de setembre de 1906.

Va ser part de l'Intendencia de Trujillo, que va aplegar a tindre nou partits que varen ser Trujillo, Lambayeque, Piura, Cajamarca, Huamachuco, Chota, Moyobamba, Chachapoyas, Jaén i Maynas. Este últim partit, anteriorment, conformava els actuals departaments de Sant Martín, Ucayali i Loreto, sent la Intendencia de Trujillo la més gran del virreinato del Perú, és dir, casi tot el nort del Perú actual. El seu primer intendent va ser Fernando Saavedra, de 1784 a 1791. Despuix d'est, li seguirien Vicente Gil de Taboada (1791-1805 i 1810-1820). Per mig d'una real cèdula del 15 de juliol de 1802, va passar a formar part de la llavors flamant de la Comandància General de Maynas, que comprenia de iure les actuals regions peruanes d'Amazones, Cajamarca, Ucayali i Loreto, ademés de Sant Martín.

En 1822 el Govern de Colòmbia va enviar al Perú a Joaquín Mosquera a solicitar la restitució de Maynas. El 25 de juliol de 1824, el Congrés de la Gran Colòmbia va dictar una llei de divisió territorial pretenent incloure en la província de Pichincha del regió de Quito al cantón de Quijos, segons els llímits que tenia al temps de creació del virreinato de Nova Granada. Pretenia incorporar també al regió de Azuay la província de Jaén de Bracamoros i Maynas. La negativa peruana a cedir els territoris va desencadenar una guerra entre abdós països: la guerra grancolombo-peruana.

A partir de la llei del 21 de novembre de 1832, Maynas va ser integrada al territori del nou departament peruà d'Amazones, del com es va separar en 1853, quan es crea un Govern polític en Loreto.

En l'actualitat, té molt bones relacions en els departaments d'Huánuco, Áncash i departaments que varen ser part de l'Intendencia de Trujillo com Ucayali, Loreto i La Llibertat.

Etimologia

El nom del departament és un homenage al libertador del Perú, don José de Sant Martín.

Història

Les referències històriques de la regió provenen dels primers anys de la conquista quan es varen iniciar les obres exploratòries de la Amazonía, conegudes tradicionalment com "entrades", les primeres d'estes les va realisar Alonso Alvarado en 1539, qui abans en 1535 ya havia aplegat en 13 hòmens fins a la zona de Chachapoyas. La ciutat de Santiago de les Huit Valls de Moyobamba, fundada en 1540, per Juan Pérez de Guevara, per orde d'Alonso de Alvarado, és la primera població espanyola en la selva. En els seus orígens semblava un quarter general en el que s'organisaven les expedicions de reconeiximent i missions evangelizadoras.

En 1782, el bisbe de Trujillo, Baltazar Jaime Martínez de Compañón, va fundar la ciutat de Tarapoto, nom pres d'una palmera local. En 1868, el president José llei del Congrés, va establir com a capital Moyobamba. Durant el govern del Mariscal Ramón Castella s'instituïx la primera prefectura i la primera Cort Superior de Justícia.

Posteriorment el capità espanyol José Gaspar López Salcedo va fundar el 24 de setembre de 1827 la ciutat de Juanjui una contracció de "Juan Fugit". Des de mediats fins a fins de el XIX, la producció i explotació de capells de palla bombonaje o toquilla varen causar un auge econòmic, en l'obertura de numerosos negocis locals.

Despuix de la febra del caucho en el ric Amazones, gran part de la població, va abandonar la regió en la finalitat de trobar noves riquees, en el seu lloc, varen aplegar a la regió les primeres famílies estrangeres (principalment de França, Rússia i l'Imperi Otomà) que varen escomençar a desenrollar el moviment comercial en Brasil. Despuix de dissoldre's la Capitulació de Maynas i Quijos, les províncies de Moyobamba, Huallaga i Santa Creu varen acordar unificar-se, donant lloc a la creació d'esta regió el 6 de setembre de 1906 per a honrar la memòria del Libertador del Sur, José de Sant Martín.

Per un moment, per l'aïllament polític que sofria pel govern general de Lima, es va desenrollar el Moviment de Cervantes que va amenaçar en convertir la regió, junt a Loreto en una nova República, pero l'arribada de contingents militars va detindre el nacionalisme de l'àrea i va desnugar tumults que varen cessar ràpidament. Fins a abans de la construcció vial, la comunicació regional es realisava per via aérea, i casi totes les localitats contaven en el seu propi aeroport o camp d'aterrisage, també era molt actiu el fluix comercial fluvial en Iquitos i el Brasil. En la construcció de la carretera Marginal de la Selva o carretera Fernando Belaúnde Terry, en la década dels anys 60, es va conseguir l'important conexió terrestre en el restant del país.

En vàries oportunitats els poders polítics de Lima varen intentar redefinir la regió. Durant el primer mandat del president Alan García Pérez, es va fusionar la regió en La Llibertat, pero després d'un referèndum es va dissoldre l'estructura. A fins dels anys 1980 també es va intentar separar a vàries províncies en la finalitat d'unir-les a regions veïnes, desnugant protestes i després un plebiscit, en la qual la població va desaprovar totalment tal acció. En el 2007, novament durant el segon mandat del president Alan García, es varen desnugar multitudinàries protestes que varen reunir a mils de persones en diverses ciutats de la Regió, per a evitar i reprochar la possibilitat de cedir part del territori de les Províncies de Llepes i Sant Martín a Loreto, per a la seua explotació petrolera i territorial.

Desplaçats de finals de el XX

Durant la guerra contra el terrorisme entre 1990 i l'any 2000, la zona sur de la regió (Tocache, de la mateixa manera que grans àrees de les províncies de Mariscal Càceres, Bellavista, Huallaga i numeroses localitats en el restant del departament, varen quedar immersos en la violència i poder del narcotràfic. Segons APRODEH unes 30 000 persones es varen desplaçar internament, trobant refugi especialment en Tarapoto i Moyobamba, ciutats que també sofrien embats de les guerrilles i la violència generalisada, com a eixecucions extrajudiciales, saquejos i destrucció de locals institucionals i cables de transmissió elèctrica. Aixina mateix unes 40.000 persones de diverses regions de Perú, varen trobar refugi en el departament.^{cita requerida}

En els últims anys el puixant creiximent econòmic i la diversitat cultural de la regió, han encorajat a una migració elevada especialment des de departament de Cajamarca, departament de Loreto i departament d'Amazones, es creu que entre 1993 i l'any 2007, fins a 100,000 migrants econòmics han ingressat en la regió.^{cita requerida}

Cronologia

• 25 de juliol de 1540, es funda la ciutat de Moyobamba en el nom de "Santiago de les Huit Valls”.
• 1637, es porta a terme un tumult dels indígenes de les zones de Llepes i Tabalosos, que termina en una matança generalisada per part de les tropes espanyoles que es prolonga per casi tot l'any, deixant casi despoblada la zona.
• 10 d'octubre de 1656, es funda la ciutat de Llepes en el nom de "Ciutat del Triumfo de la Santíssima Creu dels Motilones".
• 1660, es porten a terme esclats de violència entre espanyols i aborigen que acaben en l'expulsió dels jesuïtes i espanyols del Baix Huallaga, no passarien fins a varis anys per a que els espanyols reprenguen el control de l'àrea.
• novembre de 1746, un violent terremot destruïx els antics assentaments de Moyobamba, Oxapampa, Jeberos i de Santiago de l'Estany (actual, Estanys); Moyobamba va ser traslladada 4 km cap a l'oest al lloc a on s'emplaça hui en dia.
• 11 d'abril de 1821, Pedro Pascacio Noriega, prócer per l'independència del Perú, és fusilat per les tropes realistes en la plaça d'armes de Moyobamba.
• 10 de setembre de 1822, les tropes realistes procedents de "Figues Hurco" (Chachapoyas) en número 1,000 hòmens, s'enfronten al primer desplegament d'hòmens que lluitaven a favor de l'independència en la zona de "La Finestra" (Llímit Amazones-Sant Martín), morint solament un soldat patriota contra numerosos realistes.
• 12 de setembre de 1822, Batalla de "Tambo Del Visitador", en les naixents del Riu Negre, sanguinós fet que produïx la fugida dels realistes cap a Rioja, sent la segona victòria patriota dins de Sant Martín.
• 13 de setembre de 1822, es dona lloc a la "Batalla de Rioja", en la qual els pobladors de la regió varen expulsar a la força a les tropes realistes en solament mija hora de combat, que varen fugir cap al poble d'Havana.
• 23 de setembre de 1822, es dona lloc a la "Batalla d'Havana", que va sagellar el vot per l'Independència, mils de pobladors de Llepes, Moyobamba, Saposoa, Rioja, Tarapoto i Balsapuerto varen lluitar junt a les tropes de l'argentí Nicolás Arriola contra les tropes pro-espanyoles acantonades en Moyobamba i Chachapoyas i recolzades pel clero catòlic espanyol local, dirigides per Eustaquio Babilonia, Santiago Cárdenas i Sánchez Parella, les forces de la qual varen lluitar feroçment contra els independentistes, que finalment varen conseguir la victòria; es va fusilar a la majoria dels realistes i el restant enviat a presó i a la cort de Trujillo.
• 25 de setembre de 1822, les forces patriotes triumfals ingressen a Moyobamba, ; els pobladors, les tropes i mils de tropes aborigen varen destruir les vivendes del Bisbe Fra Hipólito Sánchez Rangel i de Fayas Quiroz.
• 25 de setembre de 1822, els espanyols que fugien d'La Habana i Moyobamba, saquegen tot l'or i bens possibles i en la seua marcha incendien el poble d'Havana en represàlia pels fets pro-independentistes deixant sense vivenda a la població indígena i a les poques famílies espanyoles que varen optar per permanéixer.

• 25 de maig de 1880, el guàrdia marí moyobambino Emilio San Martín Penya, mor en acció heròica, en el Combat del Callao, a bordo de la nau Independència.
• 1904-1909, el polític i empresari cauchero rioixà Juliol César Arana de l'Àguila i els seus hòmens, realisen destrucció mort i desplaçament a mils d'indígenes en les conques dels rius Huallaga, Marañón, Napo i Tigre, ademés d'expulsar de les seues llars als indígenes en Moyobamba, Rioja, Llepes, Tarapoto, Tabalosos i Chazuta, és una de les époques més tristes de l'història dels pobles amerindios en la regió.
• abril 1990 - juliol 1992, epidèmia de "Dengue", una nova malaltia, que va aplegar a Sant Martín, presumiblement per un avió illegal colombià que va aterrisar en Tarapoto; la nova epidèmia es va estendre ràpidament creant nous problemes a la regió, es va tindre més de 100 decesos especialment en la zona de Tarapoto, en Rioja, Nova Cajamarca, Bellavista, Tocache i en el Baix Hualaga.
• maig 1990-setembre 1991, epidèmia de paludisme, es va afectar fins al 100% de la població en els districtes de Juan Guerra, Pilluana, Caspizapa, Alt Biavo i el 50% en atres zones del departament, es va confirmar entre 60 i 80 decesos en Rioja, Nova Cajamarca, Llepes, Moyobamba, Tabalosos, Roque, Sant Josep de Sisa, Juanjui, Uchiza, Saposoa, Bellavista, Tocache, Campanilla, Tarapoto i especialment en Costell.
• 29 de maig de 1990, el pijor event sísmic en l'història de Sant Martín, a les 09:35h, en una magnitut de 6,9°, va causar destrosses i gran cantitat de pèrdues personals en una àmplia zona del Nor-Oriente peruà, afectant els departaments de Lambayeque, Cajamarca, La Llibertat, Amazones, Piura, Sant Martín, Huánuco i Loreto, es va sentir en intensitat quatre en Guayaquil i Quito en Equador, va deixar possiblement més de 200 fallits, 40 desapareguts i més d'1,200 ferits aixina com 250,000 damnificats. Les màximes intensitat es varen reportar en l'àrea de Pucatambo corresponents a Rodríguez de Mendoza (Amazones) i Rioja - Moyobamba (Sant Martín). En la ciutat de Rioja, 24 persones varen perdre la vida, 30 en els pobles del districte de Soritor, 08 en Moyobamba, 10 en Nova Cajamarca, 10 entre els pobles del Pervindre i Segona Jerusalem, 05 en Tabalosos, 03 en Tarapoto, 04 en Saposoa, 05 en Piscoyacu, 02 en Llepes, 04 en Sant Antonio de Cumbaza, 03 en Juanjui, 03 en Chazuta, 02 en Campanilla, i aixina els danys escampats per tot el departament. L'event sísmic va determinar la nova era, de l'abandó de l'us del tapial com a matèria predominant de construcció en pobles i ciutats.
• març-setembre de 1991, terrible epidèmia de "Còlera", el vibrio es va expandir gràcies a la falta de condicions sanitàries i d'aigua potable adequada, sent més afectades zones com Sant Josep de Sisa, Costell, Tarapoto, Nova Cajamarca, Tabalosos, Chazuta, Juanjui, Bellavista, Tocache i Uchiza, causant 348 fallits reportats i 100,000 afectats, alguns villorrios en el Baix Huallaga i en la zona de Costell, varen ser abandonats.
• 4 d'abril de 1991, dos violent moviment sísmic de 6,0° i 6,5°, afecta els departaments de Sant Martín, Loreto, la Llibertat, Cajamarca i Amazones; una zona, anteriorment danyada per un sisme en maig de 1990, els efectes d'abdós events telúrics varen ser majors en la zona de l'Alt Maig. L'Institut Geofísico del Perú, va reportar 100 fallits, dels quals 53 es varen reportar en Sant Martín i 38 d'ells en l'Alt Maig; en Moyobamba varen morir 11 persones, 15 en Nova Cajamarca, 06 en Yuracyacu, 04 en Tarapoto. Els ferits en Sant Martín varen ser 800 i 145,000 damnificats.
• 25 de setembre de 2005, un terremot de 7,5° Ritcher afecta la regió, per la seua profunditat, efectes destructius (intensitat sis) es varen centrar en la ciutat de Llepes, deixant 05 fallits, 40 ferits i 4,000 damnificats.:)

Geografia

Senyes estadístiques

• Superfície: 51253,31 km².
• Població: 1,242,520 hab. aproximadament.
• Capital: Moyobamba (129 000 hab.).
• Ciutat més poblada: Tarapoto (230 000 hab.)

• N.° de províncies: 10 províncies.
• N.º de districtes: 77 districtes.

• Llímits (tots en departament del Perú):

• nort: departament de Loreto;
• est: departament de Loreto;
• sur: departaments d'Ucayali i Huánuco;
• oest: departaments d'Amazones i La Llibertat.

• Altitut:

• Mínima: 190 m s. n. m. Districte del Pervindre (Sant Martín)
• Màxima: 3080 m s. n. m. Aigua Blanca
• Capital: 860 m s. n. m. Moyobamba.

• Distàncies:

• Moyobamba-Lima: 1385 km.
• Moyobamba-Cajamarca: 594 km
• Moyobamba-Chachapoyas: 268 km.
• Moyobamba-Chiclayo: 616 km.

• Principals ciutats:

• Tarapoto
• Juanjuí
• Moyobamba
• Rioja
• Nova Cajamarca

Divisió administrativa

Divisió política de Sant Martín.

en una superfície total de 51 288.07 km² i una població de 851 883 habitants, està integrat per les següents dèu províncies:

Províncies del Departament de Sant Martín
Ubigeo	Província	Capital	Districtes	Superfície km²	Població Cens 2017	Altitut mija m s. n. m.
2201	Moyobamba	Moyobamba	6	3 772.31	122 365	878
2202	Bellavista	Bellavista	6	8 033.19	55 033	285
2203	El Dorat	Sant Josep de Sisa	5	1 298.14	36 752	346
2204	Huallaga	Saposoa	6	2 380.85	27 506	303
2205	Llepes	Llepes	11	5 082.54	81 521	791
2206	Mariscal Càceres	Juanjuí	5	14 498.73	64 626	282
2207	Costell	Costell	10	2 171.41	40 545	223
2208	Rioja	Rioja	9	2 535.04	122 544	841
2209	San Martín	Tarapoto	14	5 639.82	193 095	356
2210	Tocache	Tocache	6	5 865.44	69 394	502

Clima

El clima és càlit en els màrgens del riu Huallaga i templat en els cims de la cordillera Central, variant segons l'altitut. La temperatura mija anual màxima és de 29 °C (84 °F) i la mínima de 18 °C (64 °F).

Demografia

Plantilla:Població històricaSan Martín és una de les regions en major creiximent demogràfic del país. En l'actualitat la seua població ronda els 800,000 habitants, encara que existixen mils de persones no contabilisades que creen una "població flotant". S'espera que per al 2021 la regió supere en créixens el milló d'habitants^{cita requerida}.

Archiu:USDMega Plaza Moyobamba.INEI1

Supermercat antic de Moyobamba

Despuix de Llima, el departament de Sant Martín és el més variat en composició ètnica^{cita requerida}; es pot afirmar que la regió és netament d'immigrants i les seues descendents^{cita requerida}.

Archiu:Hipermercado Cerámico-Moyobamba entrada.INEI

Primer Hipermercat en la Regió de Sant Martín, Hipermercat Ceràmic, en sèu en Moyobamba

Els primers habitants de la regió varen ser els chachapoyas, chayahuitas, chazutas, huambishas, uquihuas, entre atres numerosos grups ètnics que varen deixar vestigis de la seua societat, tant en nivell cultural, social, llingüístic i arquitectònic. Mostres clares són les edificacions montanyoses de "El Gran Pajatén" en Juanjuí, "El Gran Saposoa" i numerosos restants arqueològics en les rodalies de Moyobamba i Tarapoto. En lo llingüístic i cultural l'influència actual es denota en l'us de térmens llingüístics regionals ademés de l'influencia culinària, la música i la dansa.

Archiu:Hipermercado Cerámico-Moyobamba.PIB

Hipermercat Ceràmic, Moyobamba

En l'actualitat existixen més de 16 grups ètnics amazónicos distints en Sant Martín, entre els quals destaquen els grups quechua lamistas, aguaruna i chayahuita, que posseïxen aproximadament 20,000 i 7,000 membres respectivament. La suma total dels grups ètnics amazónicos restants és al voltant de 5,000 fent un total de 33,000 habitants aproximadament.^{cita requerida} Estes poblacions tenen major representació en la zona de l'Alt Maig (províncies de Moyobamba i Rioja) on posseïxen territoris respectius, comercien entre membres de cada comunitat i reben educació bilingüe. Sant Martín és la regió que més protegix els drets dels habitants autòctons en tot el Perú^{cita requerida}, causant en els últims anys fluix migratoris de pobles amazónicos des de tan llunt com del departament de Ayacucho.^{cita requerida}

El segon grup denominat com a originari, engloben als Quechua-Lamistas, grup andino descendents dels Pocras i Hanan Chancas, que va fugir fa 2,500 anys de zones conflictives entre Chankas i Incas en l'àrea geogràfica dels Vages del sur del Perú principalment d'Ayacucho i la seua població va ingressar a territoris de l'actual Sant Martín dispersándonse i formant chicotetes comunitats. Posseïxen la seua pròpia variant del idioma quechua, parts de les seues paraules han passat a formar part del diàlec diari de la població restant. Sumen uns 35 000 membres, concentrant-se la majoria en la ciutat de Llepes i les seues afores^{cita requerida}. Molts dels seus descendents han abandonat la seua cultura i la seua única identificació es basa en les traces físiques i els llinages, tant en Moyobamba o Tarapoto.

En la conquista Espanyola del Perú i despuix de la fundació de Moyobamba, es va donar la primera gran migració occidental a la zona, aplegant centenars de famílies espanyoles, la majoria d'elles de Navarra i Andalusia, generant un canvi radical en l'àrea en la construcció d'àrees urbanes, construcció de camins, ports, i l'alçament de missions religioses. Es va tractar ademés d'una época de hostigamiento contra les poblacions autòctones. Són pocs els membres de la primera gran migració que varen evitar el mestiçage, en l'actualitat es concentren en Moyobamba i uns atres en Llima.

Els mestizos i criollos, formen junts el 80% de la població local, mostrant característiques físiques de grups ètnics amerindios i europeus, la majoria espanyols i francesos.^{cita requerida}

Durant el domini espanyol, varen escomençar a aplegar un grup d'espanyols denominats des de l'Edat Mija com "marranos", encara que la seua nacionalitat era l'espanyola, el seu orige ètnic era semítico, i es tractava de les primeres famílies judeues en colonisar el territori peruà^{cita requerida}. La majoria va establir negocis en Moyobamba, Tarapoto i Llepes. La majoria d'ells posseïxen llinages reconeixibles com Benzaquen, Mosés, o Bayamian. Encara que no existixen senyes precises s'aproxima la seua població total entre 1,000 i 2,000 membres, concentrant-se en Moyobamba. A finals de el XIX i principis de el XX una segona ona de població judeua varen aplegar des de les regions de Cajamarca, Lima , Loreto i, en general, de la serra nort^{cita requerida}. Els seus membres, al voltant de 200^{cita requerida}, es concentren sobretot en Tarapoto, a on posseïxen una chicoteta sinagoga, una emissora radial i un periòdic virtual.

Per les grans guerres en Europa i l'Alce (Mig Oriente) i la gran immigració asiàtica a Perú, a principis de el XX, centenars de refugiats europeus varen aplegar a la regió, que vivia un chicotet auge econòmic pel boom del Caucho, i les exportacions de capells de palla, tabac i alcohol. Una família polaca-armènia de llinage Bracowitchz va ser la primera en alçar un cinema en el nort de Perú, específicament en Moyobamba en 1925, en 1971 una família armènia procedent de Piura va dur a Moyobamba el primer automòvil i el primer camió que chafava sol amazónico després de la construcció de la carretera Marginal de la Selva (ara Carretera Fernando Belaúnde Terry, o FBT)^{cita requerida}. Els anglesos, danesos, italians i alemans varen ser importants en el desenroll actiu del comerç i la matisació de la cultura local, molts varen dur en si la moda, els textils, màquines d'escriure, tejedoras i atres màquines que inclús en Lima no es conseguien. Els descendents de polacs, armenis, italians, alemans, portuguesos i uns atres, especialment d'Europa Central i els Balcans no tenen registres de la seua població pero es presumix que el seu número varia entre 4,000 a 5,000^{cita requerida}, molts d'ells en un elevat grau de mestiçage, encara que també són numerosos els que mantenen vixca les seues raïls culturals.

Molts negres i asiàtics (sobretot chinencs de Cantón i Nankín) varen aplegar a Sant Martín quan conseguien fugir dels seus esclavizadores en les illes i granges de la costa peruana. Molts chinencs es varen convertir en comerciants actius en la zona. En l'actualitat tant asiàtics i negres han mantingut la seua cultura a pesar del mestiçage, el número d'habitants d'abdós grups flutúa entre 1,000 a 3,000.

Existixen també algunes famílies d'orige palestí, siri, rus i belga.^{cita requerida}

La segona i la tercera migració de població a gran escala entre 1980 i 1993 i entre el 2000 a l'actualitat, provenen principalment de població agrícola i comerciant pobre de regions andinas i costeres, i han segut les que han poblat en major escala ciutats com a Nova Cajamarca o Tocache, i en elles es va relacionar l'auge del narcotràfic, la deforestación, i la producció de coca entre 1980 i 1990. A pesar de numeroses iniciatives locals per a millorar la calitat de vida de la seua població, la gran majoria d'estos immigrants pobla tugurios urbà-marginals, i zones rurals. En molts llocs s'han produït tensions i desconfiança entre els nouvinguts i el restant de la població. En l'actualitat les relacions entre els nous immigrants (que suponen el 27% de la població actual^{cita requerida}) i el restant de la població ha millorat notablement.

Com a resum, la composició ètnica és la següent:

• Total amerindios: 19% (indo-mestizos, 16%; indìgenas, 3%)
• Mestizos: 59,4%^{cita requerida}
• Total blancs 21% (euromestizos, 20%; caúcasicos, 1%)
• Total afros 0,3% (mulatos, 0,2 %; zambos, 0,1%)
• Total asiàtics 0,3% (asiàtico-mestizos, 0,3%)

Ciutats més poblades

A continuació una taula en les principals ciutats del departament de Sant Martín:

Principals ciutats del departament de Sant Martín
		Ciutat	Districte	Població			Ciutat	Districte	Població
	1	Tarapoto	Tarapoto	151,743		6	Tocache	Tocache	17,893
	2	Moyobamba	Moyobamba	52,465		7	Segona Jerusalem	Elías Soplín Vargas	15,179
	3	Juanjuí	Juanjuí	28,589		8	Soritor	Soritor	14,968
	4	Nova Cajamarca	Nova Cajamarca	49,491		9	Bellavista	Bellavista	12,705
	5	Rioja	Rioja	22,372		10	Llepes	Llepes	11,444
	Font: INEI (2017)

Economia

El seu principal cultiu és la palma setrill. Es cultiva també tabac per a us industrial, Cacao, dacsa groga dura, café, cotó, tubèrculs, cerealés i frutaels com la taronja, coco i bananes. La coca. Recentment s'ha estés el cultiu de sacha inchi (espècie de maní), i s'ha incrementat la cantitat de producció de frutales i tubèrculs. La producció de vegetals tropicals és també considerable, especialment en les Valls de l'Alt Maig, i del Cumbaza.

S'crío principalment guanyat vacú i porcí, existixen numeroses zones ganaderes d'importància (Soritor-Calçada i de les Valls del Ponaza i el Biavo entre les més destacades). Existixen centres avícoles numerosos, que han tingut en els últims anys un aument de caràcter explosiu. En el seu sol es troben petròleu, carbó, calcàrea, algeps, or, argent, pedra ornamental (-pedra laja- especialment en l'Alt Maig i en Saposoa) i sal. Destaca la seua indústria maderera en grans aserraderos i fàbriques d'oli de llavor de cotó i de palma setrill, destilerías (famoses pels seus vins i tragallades regionals), aixina com una chicoteta indústria d'aguardiente i una atra de confecció de capells de palla toquilla (Rioja). Hi ha piladoras d'arròs, fàbriques de gaseoses, materials de netea i néctars. Existixen moltes fàbriques de rajoles, materials de construcció i una de producció de ciment. En Les ciutat de Moyobamba existixen numerosos productors de penyores de vestir, productes làcteus, i frutes envasades, cecina, mentres que en Tarapoto s'ubica sobretot l'envasament de margallonera, i una característica artesanal única en elaboració de cigarrets, embotits, i chocolates.

Els principals eixos comercials són Tarapoto, Moyobamba i Juanjuí. A pesar d'açò, Sant Martín és la primera regió del Perú en establir un programa de descentralisació que alcance a les demés províncies de la regió. En Tarapoto, es troba l'aeroport més important de la Regió; Moyobamba s'està convertint en un punt d'eix de comunicacions, per numerosos proyectes de construcció de carreteres que la comunicaran directament en els departaments d'Amazones i Loreto. Juanjuí, també es ve desenrollant com un eix de comunicacions i en el futur servirà de pont entre la Selva Baixa de Loreto, i el Brasil en els Vages i la Costa. Carreteres asfaltades a Llepes, Sant Josep de Sisa - Bellavista - Juanjuí i molt pronte es culminarà en la ciutat de Tocache. La ciutat de Nova Cajamarca, té un ràpit desenroll urbà i és un important centre de producció de café, cacao, hortaliças i arròs, els principals productes d'exportació de la Regió.

PBI per Província	2017	$ per cáp !2021	$ per cáp ! style="text-align: center" |2022	$ per cáp !Principals bens de producció
PBI General	3.4%	4,060	3.7%	4,285	1.7%	2,945
Moyobamba	27.7%		29.8%		31.3%		Café, Cacao i derivats, Arròs, Fruts, Begudes alcohòliques, Fusta i fusteria, Aliments balancejats, Roba, Ous, Llet, Stevia, elements de construcció (argila, calcàrees, carbó, arena, rajoles, concret prefabricar), artesania, peix.
Bellavista	2.5%		1.9%		1.3%		Arròs, carn.
Huallaga	0.8%		0.6%		0.4%		Dacsa dura.
El Dorat	0.3%		0.5%		0.8%		Dacsa dura, café
Llepes	4.2%		2.7%		2.4%		Café, dacsa dura, margallonera, artesania.
Mariscal Càceres	3.7%		2.8%		2.2%		Cacao, Dacsa dura.
Costell	2.3%		1.7%		1.3%		Dacsa dura, arròs, banana.
Rioja	15.2%		15.7%		15.7%		Arròs, Cacao i derivats, Elements de construcció (ciment, calcàrea, rajoles) i ornaments.
Sant Martín	25.8%		25.2%		25.6%		Derivats del cacao, arròs, banana, llet, tabac i derivats, dacsa dura, peix.
Tocache	17.5%		19.1%		19%		Margallonera, oleaginosas i derivats, cacao.

Educació

• Coleges públics i privats:

• Total: 1.823.

• Educació inicial: 498.
• Educació primària: 1.129.
• Educació secundària: 198.

• Colege Militar: Colege Militar Mariscal Andrés Avelino Càceres
• Institut: Institut Científic d'Estudis Estratègics Amazónicos, Andinos, Costers i de la Conca del Pacífic - ICEACP del Proyecte Geopolític Bioceánico, Perú - Brasil, localisat en Leoncio Prat-Conca del Ponaza, província de Costell
• Escola de Policia: Escola Tècnica Superior de la Policia Nacional del Perú en la província de Sant Martín.
• Universitats:

• Universitat Nacional de Sant Martín
• Universitat César Vallejo
• Universitat Peruana Unió
• Universitat Ales Peruanes
• Universitat Científica del Perú
• Universitat Catòlica Sèus Sapientiae

Transport

Archiu:Zona de pistes de l'Aeropuerto Cadete XIXGuillermo del Castillo Paredes de Tarapoto.jpg

Aeroport Cadet FAP Guillermo del Castell Parets

• Aeroports: en Tarapoto, Rioja i Juanjuí,
• Ferroviari: Ferrovia Interoceánica Salaverry-Leoncio Prat-Frontera Perú-Brasil (FERRIPEB), en proyecció a la ciutat de Cruzeiro Do Sul en l'Estat d'Acre-Brasil, en Llei N.º 29613, que declara de necessitat pública i interés nacional. (Proyectat)

Atractius turístics

Naturals

Estany de Sauce

• Parc nacional Riu Abiseo, en el districte de Huicungo, Província de Juanjui.
• Parc nacional Cordillera Blava.
• Bosc de Protecció Alt Maig.
• Naixent del Riu Tioyacu, en el districte d'Elías Soplín Vargas - Segona Jerusalem. a 15 minuts de la ciutat de Rioja.
• Catarates de Urku Chaqui, en el districte d'Elías Soplín Vargas - Segona Jerusalem.
• Banys Termals de Sant Mateo i Banys Sulfurosos, a 5 i 6 km del centre de la ciutat respectivament.
• Banys Sulfurosos de Jepelacio, a 30 minuts del districte de Moyobamba del centre de la ciutat.
• Morro de Calçada, cerro ubicat en la ciutat de Calçada, prop de Moyobamba.
• Ric Maig, es poden gojar les seues aigües en canoa o pot a motor.
• Estany de Venècia, ubicada també en Tarapoto, en aigües molt tranquiles i a on es pot passejar en pot, nadar o peixcar.

• Catarata de Ahuashiyacu, la més famosa i accessible de la regió, a 14 km de Tarapoto, en un camí en passos de pedra tallada i ponts que permet l'accés fins a ella. La cascada servix com a refugi per a el “Gallito de les roques” (Rupicola peruvianus).
• Valle del Caynarachi, encara no és molt visitada, pero té un potencial turístic per explorar.
• Llac de Sauce o llac Blau, a 52 km de Tarapoto, es practica la peixca deportiva, natació, esquí, i atres deports aquàtics.
• Bosc dels chiquets, reserva natural en les afores de la capital.
• Mariscal Càceres, província més extensa del departament.

Culturals

• Centre Acadèmic d'Investigació i Ecoturístico - Biodiversitat de la UNSM
• Vivers d'Orquídees, esplanades o miradors naturals des d'a on s'aprecia tota la bellea de la ciutat.
• Petroglifos de Polish, prop de Tarapoto.- Representen l'escritura màgic-religiosa dels primers pobladors de la regió.
• Llepes, capital folklòrica del departament, en atractius com el barri natiu de Huayco, el Cim de Ancobayo, Museu ètnic i Funde Don César.
• Rioja, cridada «La ciutat dels Capells», pot visitar-se la cova dels Huacharos, els túnels d'aigües clares, la cova de les Veles, l'estany de Sant Francisco, Mashuyacu i el Balneari Sant Joan Urificio.
• Centre Urku, centre d'investigació i difusió de la cultura amazónica. Es troba a 5 minuts de la plaça principal de Tarapoto.

Gastronomia

Els principals plats típics són:

• Juane, preparat a base arròs, gallina, ous i oliva;
• Ninajuane, fet a pur de ou batut en carn de pollet;
• Inchicapi, sopa preparada a pur de gallina, yuca, dacsa i maní;
• Timbuche, sopa de peix fresc, ous batuts i culantro;
• Tacacho, banana verda torrada i martafallat en sagí de porc;
• Ensalada de chonta, adreçada en sal, llima i una miqueta d'oli;
• Formiga siquisapa - Atta sexdens insecte fregit d'exquisit sabor.

Les begudes típiques més usuals són: masato, aguardiente, ventisho, sèt raïls, uvachado, chuchuhuasi, chapo, chicha forta i cortesachados.

Calendari festiu

Giner i febrer - Carnestoltes rioja acompanyat dels diables dates en a on la ciutat de rioja és la més visitada per l'alegria del carnestoltes

• 3 de maig - Velación de la creu de Coca, se celebra en Rioja en la participació de la seua població que acompanyada de diferents bandes, dansa per tots els carrers.
• 24 de juny - Festa de Sant Joan, en totes les ciutats se celebren en gran algarabía. Des de la vespra, les dònes preparen els juanes i el dia 24, la majoria de famílies es traslladen en grup fins a les vores dels rius més propencs per a ballar, beure i menjar en honor de Sant Joan. La seua celebració és més notable en la ciutat de Moyobamba i Rioja
• Última semana de juny - Semana Turística de Moyobamba, en esta localitat es realisen una série d'activitats socials, recreatives i culturals.
• Del 14 al 24 de juliol - Semana Turística de Tarapoto, es preparen una série d'activitats recreatives i es preparen una série d'activitats recreatives i socials. Participen artistes nacionals i estrangers.
• 16 de juliol - Verge del Carmen de Llepes, els pobladors organisen una série de presentacions folcklóricas i escenifiquen el Corpus Christi com a agraïment a la seua patrona, invitant pans i menjar típic a tots els presents.
• 25 de juliol - Festa del Patró de Santiago, Patró de Moyobamba i Aniversari de Moyobamba.
• 15 d'agost - Verge de les Neus, és patrona de Yurimaguas, a qui se li rendix homenage en verbenes, processó i balls en el seu honor. Cada barri inicia les calebraciones 10 dies abans.
• 20 d'agost - Aniversari de Tarapoto, des de dies previs, els seus habitants organisen balls populars, desfilades i diversos concursos.

Setembre - Aniversari de la ciutat de rioja , des de dies previs es realisen vàries festivitats, concerts, balls i concursos

Danses

Mare de les Ponas

• Gènero: Mític religiós.
• Mensage: L'agraïment la Ponas.
• Vestimenta:
  • Dònes - Chicotet sostingues i llaugeres faldes feta de productes naturals.
  • Home - Pantalons fets de productes naturals.

• Personage de la Dansa:
  • Mare de les Ponas.
  • Palmera Pona.

Autoritats

Regionals

Com tots els atres departaments del Perú i la Província Constitucional del Callao, constituïx una regió de facto en un Govern Regional propi ademés d'un districte electoral que elegix cinc congressistes.

Artícul principal → Anex:Governadors regionals de Sant Martín.

• 2019 - 2022
  • Governador Regional: Pedro Bogarín Vargas, d'Acció Regional.
  • Vicegovernador Regional: Nohemí Petronila Aguilar Porta, d'Acció Regional.
  • Consellers:
  1. Moyobamba:
     • Henry Adán Allui (Acció Regional)
     • Rita Córdova Tulumba (Acció Regional)
  2. Huallaga: Áurea Llum Vargas Tuanama (Anem Perú)
  3. Llepes:
     • Kemsper Valera Rius (Acció Regional)
     • Willer Ramírez Chomba (Aliança per al Progrés)
  4. Mariscal Càceres: Luis Alfredo Alvan Penya (Aliança per al Progrés)
  5. Rioja:
     • Fidelito Sales Vásquez (Aliança per al Progrés)
     • Fredy Henrry Machado Ruiz (Acció Popular)
  6. San Martín:
     • Jorge Alfredo Cors Reátegui (Aliança per al Progrés)
     • Roger Tananta Macedo (Acció Popular)
     • Walter Jorge Mesia (Aliança per al Progrés)
  7. Bellavista: Aníbal Medina Bustamante (Acció Popular)
  8. Tocache: Luis Alberto Aliaga Rojas (Acció Regional)
  9. Costell: Pedro García Ushiñahua (Aliança per al Progrés)
  10. El Dorat: Carmela Noriega Reátegui (Anem Perú)

Religioses

De la religió catòlica:

• Mons. Rafael Escudero López-Alquitrà (Bisbe Prelat de Moyobamba).

Vore també

• Sistema d'Informació de la Diversitat Biològica i Ambiental de la Amazonía Peruana (SIDBAAP)
• Districte de Sant Martín
• Sant Martín de Porres
• Districte de Sant Martín de Porres

Bibliografia

• (2013) «Capítul 9», Informe sobre Desenroll Humà Perú 2013. Canvi climàtic i territori: Desafius i respostes per a un futur sostenible, PNUD.

Enllaços externs

• Portal Turístic de Sant Martin