Anar al contingut

Departament de Cajamarca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Departament de Cajamarca

Cajamarca és un dels vintiquatre departaments que conformen la República del Perú. La seua capital i ciutat més poblada és l'homònima Cajamarca. Ubicat al noroest del país, llimita pel nort en Equador, per l'est en el departament d'Amazones, pel sur en el departament de la Llibertat i per l'oest en els departaments de Lambayeque i Piura.

En 1 341 012 hab. en 2017 és el quint departament més poblat —per darrere de Lima, Piura, La Llibertat i Arequipa— i en 41,7 hab/km² és el sext més densament poblat, per darrere de departament de Lima, departament de Lambayeque, departament de la Llibertat, departament de Piura i departament de Tombes. Va ser fundat l'11 de febrer de 1855, en tres províncies constituïdes: Cajamarca, Jaén i Chota. Ademés en la mateixa data es crea la província de Cajabamba.

Conta en diverses conques, la majoria afluents del riu Marañón; i unes atres que desemboquen al oceà Pacífic; aplegant també a cobrir chicotetes porcions de costa en la part més occidental de Contumazá.

Història

Montegrande, Jaén.
Kuntur Wasi.

La població inicial de Cajamarca es remonta fins a 12 mil anys A. C., en vestigis corroborats en Pacopampa i Tanón. Segons pareix la ceràmica més antiga del Perú va tindre el seu orige en este Departament. Es varen edificar grans temples i obres d'ingenieria hidràulica notables, com Cumbemayo. L'apogeu d'esta etapa formativa, que inclou Kuntur Wasi i Pacopampa, va ser una época d'auge cultural.

Posteriorment es va organisar la cultura Cajamarca (en quechua: Kashamarka),[1][2] famosa per la seua bella ceràmica. A jujar pels vestigis de Marcahuamachuco va haver refinament cultural en la zona d'Huamachuco i Cajabamba. Despuix de la conquista Wari es va establir allí un dels seus millors centres administratius, Huiracochapampa. També els incas varen establir la seua capital regional en l'actual ciutat de Cajamarca.

Els incas varen prendre la decisió en 1465 de poder establir en Cajamarca una nova província que servira de pont per a les seues conquistes posteriors. Sent la ciutat de Cajamarca una de les ciutats més antigues de l'Amèrica del Sur, puix ya existia quan varen aplegar els espanyols en la conquista.

Quarto del Rescat d'Atahualpa en Cajamarca. Es va omplir una volta d'or i dos d'argent. Va ser el rescat més elevat de l'història.

En 1532, en la seua plaça principal, va ser capturat el Inca Atahualpa, qui va oferir a Francisco Pizarro un quantiós rescat per a la seua lliberació. Sent incomplit per part dels espanyols, és assessinat Atahualpa un any més vesprada,[3] passant els tesors de la nació dels incas, duts de tot el Tahuantinsuyo a mans dels conquistadors, els qui ho varen enviar per al Rei d'Espanya, el quint del rei i el restant als seus deudos o ells mateixos en el seu tornaviaje.

Corregimiento i Intendencia de Trujillo

Quan el virrey Francisco de Toledo el 22 de decembre de 1574 va reorganisar els corregimientos d'indis (o de naturals), que havien segut creats pel governador Lope García de Castro en 1565, va dispondre que els corregimientos de Cajamarca, Chicama i Chimo o Chiclayo, Piura i Paita, Santa, i Saña depengueren del Corregimiento d'espanyols de Trujillo i els corregimientos de Cajamarquilla, Els Pacllas, i Luya i Chilleu-vos depengueren del de Chachapoyas. Tots en el districte de la Real Audiència de Lima. En 1611 Els Pacllas va ser anexat a Chachapoyas, en 1635 Chicamo o Chiclayo va ser anexat a Saña i en 1773 Luya, Chilleu-vos i Llepes va ser anexat a Chachapoyas.

El 24 de març de 1614 va ser establit el Bisbat de Trujillo en els corregimientos de: Trujillo, Cajamarca, Cliclayo, Piura i Paita, Saña, Cajamarquilla, Els Pacllas, Luya i Chilleu-vos, i Jaén de Bracamoros. En 1759 el corregimiento de Huamachuco va ser format del de Cajamarca.[4]

Els corregimientos varen ser suprimits en 1784, pel rei Carlos III i reemplaçats per les intendencias. En el territori del Bisbat de Trujillo (llevat Jaén de Bracamoros) es va crear la Intendencia de Trujillo. Els corregimientos varen passar a ser partits de la intendencia.

El sistema de intendencias va ser establit en el Virreinato del Perú per mig de l'orde real de 5 d'agost de 1783, sent aplicada la Real Ordenança d'Intendents del 28 de giner de 1782. El primer intendent de Trujillo va ser Fernando de Saavedra, qui va assumir en 1784, nomenat pel virrey a proposta del visitador general Jorge Escobedo i Alarcón i aprovat pel rei el 24 de giner de 1785.[5]


Va ser part de l'Intendencia de Trujillo que va aplegar a tindre nou partits que varen anar: Trujillo, Saña, Piura, Cajamarca, Huamachuco, Chota, Moyobamba, Chachapoyas, Jaén i Maynas, este últim partit anteriorment conformava els departaments de lo que hui es coneix com Departament de Sant Martín, Ucayali i Loreto, sent la Intendencia de Trujillo la més gran del Virreinato del Perú, és dir casi tot el nort del Perú actual; el seu primer intendent va ser Fernando Saavedra de 1784 a 1791.[6] Despuix d'est li seguirien Vicente Gil de Taboada (1791-1805 i 1810-1820), Felice del Risc i Torres (provisional) (1805-1810) i el marquéz de Torre Tagle (1820), qui va dirigir l'independència de la Intendencia.[7]

L'independència

Casi tres sigles despuix, el 2 de giner de 1821, Cajamarca, va jurar el seu independència, poc en acabant de que ho feren Quito i Trujillo. El 2 de maig de 1866, Espanya va intentar recuperar el seu poder sobre la naixent república i es lliura el combat del Dos de Maig, dirigint a les tropes peruanes des del torreón de la Mercé en el Castell del Real Felipe, el ministre de Guerra, José Gálvez Egúsquiza, oriunt de Cajamarca.

Posteriorment, durant la guerra del Pacífic, varis cajamarquinos varen tindre participació activa com el marí Diego Ferré, colaborador de Miguel Grau, en el combat de Angamos, chiquet héroe, Néstor Batanero i la batalla de Sant Pablo, portada a terme el 13 de juliol de 1882 sent comandada pel cajamarquino Miguel Iglésies, fill justament de l'ilustre Lorenzo Iglésies, qui va donar estage a Simón Bolívar al seu pas libertario pel nort del Perú, i de qui es conta ademés segons la tradició local en Cajamarca, era també membre de la Logia Masónica Americana.

El Plantilla:Data d'inici, s'establix la seua autonomia, producte d'una revolució armada encapçalada per Toribio Casanova López, Pedro Villanueva i Juan Egúsquiza per al reconeiximent del departament de Cajamarca com a tal i la seua independència del departament de la Llibertat.

Geografia

Segons Javier Polze Vidal conta en les regions naturals de costa o chala (no confondre en el llitoral), yunga marítima, quechua, yunga, suni, puna, yunga fluvial i selva alta.

Rius
Marañón, Cajamaquino, Jequetepeque (Represa de Gallito Cego), Condebamba, Crisnejas, Chotano i Huancabamba; El Riu Chancay o Chancayano, que es forma com a tal en la província de Santa Creu, el qual origina la Represa de Tinajones en el Departament de Lambayeque i en les vores del qual esta l'Hidroelèctrica de Carhuaquero (Província de Santa Creu).
Òbrigues
Coimolache (a 4.010 m s. n. m.) entre Hualgayoc i San Miguel; El Gavilà (a 3.050 m s. n. m.) a 15 km de la ciutat capital Cajamarca.
Accidents geogràfics
La cordillera dels Andes travessa el departament en el seu tram de menor altitut en el país. Té 17 valls extenses i amplis i montanyes a 4.000 m s. n. m. o alguna cosa més, entre ells el cerro Rumi Rumi (4.496 m s. n. m.) en la província de Cajabamba (punt més alt del departament). Altura mínima de pobles en Chamaya Poble, a 366 m s. n. m. (en la província de Omagua).[8] Ademés de les suaus pendents, Cajamarca aporta en la major conca hidrogràfica del país, les aigües del qual aboquen al riu Marañón cap a l'orient i cap a l'oceà Pacífic a l'occident.

Ubicació

El departament de Cajamarca està situat en la zona norandina, presenta zones de serra i selva. Llimita pel nort en República de l'Equador; pel sur en La Llibertat; per l'oest en Piura, Lambayeque i La Llibertat i per l'est en Amazones. La seua capital Cajamarca, és una ciutat ubicada en la vall interandino del mateix nom, la ciutat es pot divisar des del tossal Sant Apolonia. Cajamarca actualment representa el núcleu econòmic, turístic, miner, industrial, comercial i cultural de la serra nort del Perú.

Latitut sur: entre paralels 4°33′7″ i 8°2′12″
Llongitut oest: entre meridianos 78°42′27″ i 77°44′20″
Densitat demogràfica: 43,7 habitants/km²
Altura de la capital: 2.750 m s. n. m.
Número de províncies: 13
Número de districtes: 127

Clima

Cajamarca per la seua altitut es troba en la regió Quechua (entre 2300-3.500 m s. n. m.) lo que determina que el seu clima siga templat, sec; solejat durant el dia, pero fret durant la nit. La seua temperatura mija anual és de 15,6 °C, sent época de pluges de novembre a abril, que coincidixen en el cíclico fenomen d'El Chiquet, típic del nort tropical peruà. No obstant, en les seues diferents regions, algunes ciutats tenen clima tropical. Ademés la proximitat tant cap a la costa com cap a la selva, sense mencionar la seua rodalia a la Llínea Equatorial, la fan tindre el millor clima dels departaments de la Serra Peruana. No té picos nevats, pero conta en boscs subtropicals humits cap a l'alvertent oriental, subtropicals i tropicals secs cap a l'alvertent occidental, sent el departament de la serra en major índex de forestació.

Divisió administrativa

Divisió administrativa i llímits del departament de Cajamarca.

El Departament es compon de tretze províncies:

Províncies del departament de Cajamarca
Ubigeo Província Capital Districtes Superfície
km²		 Població
2016		 Altitut
m s. n. m.
0601 Cajamarca Cajamarca 12 2 979.78 390 846 2 719
0602 Cajabamba Cajabamba 4 1 807.64 80 420 2 651
0603 Celendín Celendín 12 2 641.59 95 843 2 625
0604 Chota Chota 19 3 795.10 164 599 2 387
0605 Contumazá Contumazá 8 2 070.33 31 871 2 647
0606 Cutervo Cutervo 15 3 028.46 140 458 2 628
0607 Hualgayoc Bambamarca 3 777.15 102 765 2 580
0608 Jaén Jaén 12 5 232.57 199 420 753
0609 San Ignacio Sant Ignacio de la Frontera 7 4 977.08 148 955 1 303
0610 San Marcos Sant Marcos 7 1 362.32 54 563 2 252
0611 San Miguel Sant Miguel de Pallaques 13 2 542.08 55 588 2 659
0612 San Pablo Sant Pablo 4 672.29 23 255 2 381
0613 Santa Creu Santa Creu de Succhabamba 11 1 417.39 45 200 2 034

Demografia

Grups Ètnics

Cajamarca és un poble de grans contrasts, inclús en els grups ètnics, puix a diferència dels demés departaments de la serra peruana, Cajamarca és una mixtura ètnica del mestiçage puix originàriament es troben els habitants descendents dels cupisniques i caxamarcas que predominen entre Contumazá, Sant Pablo, Cajamarca i Sant Miguel; els cañaris que originàriament eren del sur de Guayaquil, es troben en les zones entre Llapa, Porcón i Cumbemayo (17%); els descendents d'espanyols andalusos entre les províncies de Cutervo, Chota, Cajamarca, Sant Miguel, Celendín i Hualgayoc, i especialment del nort d'Espanya (Astúries) entre les províncies de Cutervo, Chota, Cajamarca, San Marcos, principalment Celendín, que constituïxen la majoria de la població (45% del total de ètnia). Cap a la zona de Celendín es troben gran proporció de descendents d'andalusos, gallecs, asturians com queda indicat, extremenys, navarresos, catalans, vascs, galaico-portuguesos (única ciutat en el Perú, fundat per espanyols i portuguesos - holandesos d'orige judeu), alguns alemans d'orige judeu converso refugiats, aixina mateix entre els seus primers pobladors es troben uns contats naixcuts en Itàlia.


Creiximent demogràfic

L'evolució demogràfica del departament de Cajamarca s'ilustra en el següent gràfic:

Evoluciótoda esta sinnular mixtura de diversos orígens, han donat lloc a un gran g demopobgacionar lláfica del departament de Ca" amarca entre 1940 i 2014
1940 ! 1961 ! 1972 ! 1981 ! 1993 ! 2007 ! 2014 ! 2017
770165 | 940004 | 1045569 | 1259808 | 1387809 | 1341012 | 1341012
Fonts:
Població 1940,i l'exterior del p ís, a1961, 1981, 1993, 2007, 2014, 2017

Ciutats més poblades

A continuació una taula en les principals ciutats del departament de Cajamarca:

Principals ciutats del departament de Cajamarca
Ciutat Província Població Ciutat Província Població
1 Cajamarca[9] Cajamarca 205,390   6 Cajabamba Cajabamba 18,880
2 Jaén[10] Jaén 83,083   7 Bambamarca Hualgayoc 16,815
3 Chota Chota 22,885   8 Sant Ignacio de la Frontera San Ignacio 13,637
4 Cutervo Cutervo 20,830   9 Sant Marcos San Marcos 9,399
5 Celendín Celendín 20,080   10 Santa Creu de Succhabamba Santa Creu 5,364
Font: INEI (2017)[11]

Transport i mijos de comunicació

Aeroports

Autoritats

Regionals

De la mateixa manera que en les demés regions del país, el Departament de Cajamarca posseïx el seu propi Governe Regional; conformat per un president regional, un vicepresident regional i setze consellers provincials (un per cada província ademés de tres per comunitats natives).

Artícul principal → Anex:Governadors regionals de Cajamarca.

Religioses

Economia

Sembres de dacsa en Vallicopampa (Pedro Gálvez).

En agricultura, San Ignacio és el màxim productor de café i Jaén un dels majors productors d'arròs i frutaels del Perú. En la vall de Condebamba (entre les províncies de Sant Marcos i Cajabamba) se sembra canya de sucre de la que s'obté aiguardent i chancaca. Celendín és considerat un gran productor de llentilles, dacsa i pastures, ademés de tindre una enorme riquea forestal.

És la primera regió productora de ganado vacú en 724 478 (2012) caps d'esta espècie (14 % de la producció nacional). L'estació piscícola del districte de Namora produïx alevinos de truches i pejerreyés.

Sobre indústria, principalment destaquen els productes làcteus (formage, yogurt i manteca).

L'artesania de capells de palla de Celendín és molt atractiva a nivell nacional.

En la província de Santa Creu s'obté energia gràcies a la Central Hidroelèctrica de Carhuaquero.

En resum les principals activitats productores són: En el sector agrícola destaca la sembra de papa, blat, ordi, dacsa, oca, olluco, mashua, arracacha, quinua, cañihua, arròs, café, yuca, camote, paprika, canya de sucre (de la que s'obté Ron i Aguardiente), chirimoya (destacant la seua producció en el districte de Sant Joan, sent primer productor nacional de la mateixa) i cotó. En producció ganadera es té: vacú (primer productor nacional), oví i caprino. La seua producció minera: or, argent, coure, plom i zinc.

Cajamarca és el departament que té la major incidència de pobrea en any 2023 en el 44,5%.[14]

Mineria

El jaciment d'or de Yanacocha (en els de Maqui Maqui i Cerro Corona) molt productiu per a Newmont Mining Corporation, es troba, ubicat a 27 quilómetros al nort de la ciutat de Cajamarca, actualment és la segona mina a nivell mundial, tant pel volum de producció, com per l'extensió del jaciment, exportant 5 voltes més que les demés auríferas nacionals juntes.

La Minera Yanacocha és un consorci de Newmont Mining Corporation (51,35%), Companyia de Mines Buenaventura (44,65%) i del Banc Mundial - IFC (5%), que extrau, segons el INEI entre 2.5 (1993) i 102.3 (2005) tonellades mètriques anuals d'or, ademés de coure, argent, plom i zinc, representant "aproximadament" la mitat de la producció anual aurífera (2005) del Perú; se li calcula a l'empresa aproximadament guanys per 50 mil millons de dólars des dels seus inicis fins a l'actualitat; no obstant, la Minera Yanacocha únicament aporta entre el 0.01% (1993) i el 1.17% (2005) al PBI peruà. Existix també el jaciment Michiquillay, el qual té un potencial d'extracció de fins a 90 000 tn diàries de coure.

Minera Yanacocha

Dic Riu Rejo. Obra de Yanacocha. Controla sediment i almagasena volums chicotets d'aigua per a descarregar-los en époques seques, lo que no sempre és aixina.

A 45 quilómetros al nort del districte de Cajamarca, entre els 3 500 i 4 100 metros sobre el nivell de la mar, opera Yanacocha, la mina d'or més gran de Sudamérica. Va ser constituïda "llegalment" en 1992 i està conformada pels següents accionistes: Newmont Mining Corporation (51.35%) en sèu en Denver, EE. UU.; Cía. de Mines Buenaventura (43.65%), companyia peruana; i la International Financial Corporation-IFC(5%). Fins al moment Yanacocha ha aportat $ 2 751 000 en imposts a l'Estat Peruà. Reportant un producció fins a la data de més de 200 tonellades d'or; ademés d'argent, coure, i uns atres.

Problemes socials i ambientals

Des de l'aparició de Yanacocha en 1992, la ciutat de Cajamarca va escomençar a créixer i a modernisar-se en forma desmesurada, tenint despuix de Lima, Chimbote i Iquitos el més alt índex de creiximent poblacional anual. Aixina mateix l'empresa no es va vore exenta de problemes, ya que aplegaria a solicitar ajuda de Vladimiro Montesinos per a guanyar un juí contra la BRGM tal com ho detalla una investigació feta per the New York Claves. Atres conseqüències directes són la contaminació ambiental, depredació de les zones aledaño, mort de ganado, contaminació i disminució de fonts d'aigua, ademés d'un derrame de mercuri (un dels més impactants fins a l'actualitat) en la localitat de Choropampa de la qual alguns habitants quedarien en lesions greus (principalment dany al sistema nerviós) en els quals mai aplegaria a un verdader acort en indemnisació; i indirecta com la pèrdua de la seguritat.

Fotografia: "revegetación" de la zona Maqui Maqui, mina Yanacocha. Recurs: Archiu fotogràfic de Jonas Lambrigger.

Turisme

Banys del Inca.
Vista del centre històric de Cajamarca.
Parc nacional de Cutervo.

Les fèrtils campiñas de Cajamarca formen un paisage admirable, a on es respira l'aroma d'eucaliptos, retames i molles que també es troben en Cajabamba, Cutervo o Chota. Els punts tradicionals de visita en la regió, són els Banys del Inca considerada per l'Organisació Internacional per al Turisme (OIT) com el balneari termal més bell i concorregut en Amèrica del Sur, i El quarto del Rescat (ubicada en l'antiga Casa de la Sierpe, segons la descripció del Inca Garcilaso de la Vega). Aixina mateix, els temples colonials com l'Iglésia de Sant Francisco (cridada Iglésia dels Pobres), és la sèu de la Capella de la Santa Mare Patrona de Cajamarca: La Verge Dolorosa. Esta Iglésia de Sant Francisco té un admirable museu d'art religiós i catacumbes. La Catedral de Cajamarca va ser llaurada en roca volcàica. Les Finestretes de Otuzco a 7 km de Cajamarca, deixen entrevore un atre món religiós: tombes treballades en les roques de la part alta dels cerros. Les Finestretes de Combayo són també admirables. En la província de Hualgayoc (districte de Bambamarca) es troben aprox.10 000 mil finestretes de diferents formes en la part alta dels cerros. Com també la Província de Sant Miguel es troben les Finestretes de Jangalá. En la Província de Sant Pablo es troba el complex arqueològic de Kuntur Wasi, a on es varen trobar delicades peces d'or. No molt llunt, en les faldes del cerro Cumbe Maig, està el complex hidràulic i arqueològic més important de la serra peruana: Cumbe Maig, en el seu enorme complex hidràulic ceremonial, cincelado sobre la roca més viva i marcat en petroglifos. Porcón és un atractiu entanque els boscs del qual són magnífics, ademés el de major extensió en la serra peruana, comprenent casi la sexta part de l'extensió del departament, ademés fa recordar als boscs de l'hemisferi nort tant per les coníferes que s'han adaptat a tan benigno clima com per les espècies naturals andinas que estan sent preservades.

Port Ciruelo - Huarango.

Una atra bellea turística és la Província Ecològica de Sant Ignacio, província que llimita en el veí país d'Equador. Esta província ubicada aproximadament a 1350 m.s.n.m, conta en el Santuari nacional Tabaconas Namballe, a on es pot realisar caminades i observar belles orquídees, bells paisages naturals, estanys i rius ademés de poder observar orsos de anteojos i sachavacas. Aixina mateix es pot recrear en peixca (en el riu Chinchipe) o donar una passejada en llancha o moto aquàtica en Port Ciruelo - Huarango. Vàries catarates en esta província són cridaneres al turisme, ademés de visitar els petroglifos de Faical o observar el panorama des del Cerro Campana.

Cajamarca, capital del Carnestoltes Peruà

Cajamarca, durant els 3 primers mesos de l'any, i encara despuix de Nadal es convertix en la Ciutat del Carnestoltes, la verdadera i única ciutat del Carnestoltes en el Perú que fusiona el verdader esperit peruà de lo tradicional en l'alegria, el desenfré, la bellea i goge de la joventut com contrapart de lo més modern. Tan plaentera, divertida i incomparable és esta festa, que ha segut considerada Cajamarca per llei del Congrés de la República D. L. n.º 27667 com "Festa Nacional".[15] A ritme del "Silulo", "La Carolina", "Cumbe-Cumbe", "La Matarina" i "El Viage Musical pel Perú" del grup de Don Guillermo i el seu Conjunt, ningú que es cride amant del carnestoltes cajamarquino deixarà de ballar i cantar estes coples. En temps de carnestoltes la població i els seus visitants nacionals i internacionals ballen al voltant del pal silulo, que els cajamarquinos criden "UNSHA", sent el Rei Momo, el personage que presidix la algarabía de les festes carnestolendas en el Perú. Be diuen, i en molta raó els Cajamarquinos: "Llima Ciutat dels Reis, Trujillo Ciutat Primaveral, i la meua bella Cajamarca, Capital del Carnestoltes".


Carnestoltes colorea i calfa i florea en carrer

Coples de carnestoltes s'escolten en cada cantó dels carrers de la ciutat de Cajamarca. El color pren per assalt els carrers. El carnestoltes ha aplegat en la seua càrrega d'alegria, festeig, música i originals disfrassos.

Ningú se salva d'un baldazo d'aigua, de les tenyides i una bona tragallada de chicha de jora. Una situació que es repetix any rere any i que revist especial interés per als cajamarquinos celebrar-la a lo gran. És la seua festa. Seria un insult per a ells el no eixir als carrers, guitarra en mà i visitar al seu veí per a cantar-li alguna ingeniosa copla, tenint com a eixemple d'això, les ingenioses coples i la música armoniosa del grup musical més destacat del carnestoltes cajamarquino,"Don Guillermo i el seu Conjunt".

És que en cada cajamarquino existix un coplista innat: Que borracho que em trobe / que ya no sé ni qué fer/ abraç a una i a una atra / pensant que és la meua dòna. Tres dies que transformen radicalment la ciutat. Ningú es resistix al embrujo de la celebració, puix cada barri tradicional com Sant Sebastià, Sant Josep, Cumbemayo, La Mercé, Dos de Maig, Sant Pedro i Chontapaccha, deixen en llibertat a les seues Patrulles i Comparses, compostes íntegrament per gran cantitat de jóvens entusiastes. Ells tenen la festiva missió de visitar cada racó de la ciutat, ballant, i mostrant la colorida originalitat dels seus disfrassos.

El poble del raig

Excelents coneixedors del camp i de les virtuts de la naturalea, llabors que també són matisades per manifestacions costumistes i culturals que han sabut atesorar a través de generacions, puix des de l'antiguetat varen adorar al raig o Deu "Catequil", fill del Deu "Pariacaca", qui seria anexat al panteón de deïtats del Tahuantinsuyo, menció en els escrits de Poma d'Ayala, i que s'origina de la ya extinta llengua Culle d'orige mesoamericà (Mèxic i Guatemala) (de la mateixa manera que el Sec de la Llibertat, el Llampalloc de Lambayeque i el Muchik de la Llibertat i Lambayeque), que s'interpreta com "totpoderós", en gran similitut llingüística al vocable maya "katekl" que significa llampada. en el sur nort es troba un poble andino cridat Sant Joan que invita als turistes a formar part de la seua agenda turística. l'autor Néstor Azañero crida a este "el poble dels passos de plany", ya que en l'arribada dels espanyols a Cajamarca estos varen dur en la seua mirada l'odi, en els seus pèls un soroll tenebrós i en els seus pas tolls de sanc.

Rets de telecomunicacions

Les rets de telecomunicacions es troben molt desenrollades en l'àrea de Cajamarca Metropolitana (Tancada de Cajamarca - Banys del Inca) i en la perifèria de la Minera Yanacocha, de la mateixa manera que les ciutats de Jaén, Chota, Celendín, Cajabamba i Bambamarca.

Referències

  1. ↑ Govern regional de Cajamarca, Dia del Guany, 18-19 de juliol de 2013, Programa
  2. ↑ Chafada docent, N° 01, Giner de 2015
  3. ↑ Juan Vega: Guerra de Viracochas, Edicions populibros, Llima 1962
  4. ↑ [El corregidor d'indis en el Perú baix els Austrias, autor Guillermo Lohmann Villena]
  5. ↑ Cervantes Virtual
  6. ↑ «SERVICIOS TURÍSTICOS QUE ATIENDEN LA DEMANDA DE LOS MOCHILEROS EN LA PROVINCIA DE TRUJILLO».Universitat Nacional de Trujillo, Facultat de Ciències Socials.Consultat el 4 d'agost de 2020.
  7. ↑ «CONTROL, RESISTENCIA I DELITO EN LA PROVINCIA DE TRUJILLO EN EL DECLIVE DEL ANTIGUO RÉGIMEN (1784-1824)».Universitat Nacional de Trujillo, Facultat de Ciències Socials.Consultat el 4 d'agost de 2020.
  8. ↑ «Directori Nacional de Centres Poblats». Censos Nacionals 2017. Consultat el 12 d'abril de 2023.
  9. ↑ Inclou Cajamarca i Banys del Inca.
  10. ↑ Inclou Jaén i Fila Alta.
  11. ↑ «INEI - Directori Nacional de Centres Poblats.».
  12. ↑ «JNE - Plataforma Electoral». Consultat el 15 d'abril de 2019.
  13. ↑ Diòcesis de Cajamarca [1] archivat en Wayback Machine..
  14. ↑ «Pobrea Monetària va afectar al 29,0% de la població l'any 2023». inei.gob.pe. Consultat el 9 de maig de 2024.
  15. ↑ Congrés de la República del Perú. «Llei 27667» (PDF). Consultat el 28 de giner de 2011.

Vore també

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Departament_de_Cajamarca&oldid=1533286»