Quarto del Rescat

El Quarto del Rescat és una edificació incaica ubicada en la ciutat de Cajamarca, Perú. Les seues dimensions són d'11,80 m de llarc, 7,30 m d'ample i 3,1 m d'alt.
Este recint és considerat pels historiadors peruans el lloc a on es va mantindre presoner al Inca Atahualpa, que va passar els últims dies de la seua vida reclós en ell,[1] concretament entre el 16 de novembre de 1532 i el 26 de juliol de 1533,[2] despuix de ser capturat pels conquistadors espanyols.
Història
Captura
Els espanyols varen començar la conquista de l'Imperi Inca en 1532. El 15 de novembre d'eixe any, Francisco Pizarro va aplegar a la ciutat de Cajamarca, a on s'havia citat en el inca Atahualpa.
Una volta en la ciutat, es varen amagar en els principals edificis incas de la plaça i varen esperar ansiosos. Hores despuix varen vore la fenomenal entrada de Atahualpa, en una desfilada de 30.000 hòmens, els qui estaven tan confiats que anaven desarmats. En entrar a la plaça, l'únic espanyol que li va eixir a la trobada va ser el flare Vicente de Valverde, qui a través de l'intérpret Felipillo (atres fonts diuen que va ser Maritinillo o abdós), li va efectuar el Requeriment a on se li ordenava acceptar el cristianisme com religió verdadera i sometre's a l'autoritat del rei Carlos I d'Espanya i al papa Clemente VII.[3] Acte seguit li va entregar un misario i un anell com a regal. Atahualpa, al vore que carien de significat per a ell, els va tirar al sol; esta acció va causar indignació en els espanyols, els qui varen trencar immediatament el silenci en disparar el seu artilleria i fusils. Els súbdits que carregaven el va de Atahualpa també varen ser matats sense pietat; quan alguns caïen, eren reemplaçats de colp i repent. Al vore esta situació, un dels conquistadors va intentar matar al inca en un gavinet, pero Pizarro ho va impedir atallant-ho (inclús es lastimó la mà en fer-ho) i va ordenar que "ningú tocara al inca".
Segons alguns cronistes, la matança va ser completa, més de 20.000 soldats incas varen morir, i també va ser assessinat el senyor de Chincha, amic íntim de Atahualpa.[4]
Rescat i eixecució


Com a resultat, Atahualpa va ser capturat en un palau de Cajamarca. En presó, va oferir a canvi de la seua lliberació omplir dos voltes l'habitació, en la que estava reclós, d'argent i una d'or "fins a a on alcançara la seua mà"; els espanyols varen acceptar i de colp i repent es va manar l'orde a tot l'imperi inca de que enviaren la major cantitat possible d'or i argent a Cajamarca. Despuix de complir la seua part els espanyols ho varen sentenciar a mort per idolatría, fratricidi, poligàmia, incesto i ho varen acusar d'ocultar un tesor.
Se li varen concedir les dos últimes opcions: ser batejat com a cristià i després aforcat o ser cremat viu. En triar la primera opció, va ser batejat en el nom cristià de Francisco. Es creu que Francisco Pizarro va plorar la seua mort. (Pedro Pizarro narra en la seua crònica: "yo vaig vore plorar el Marqués").
Va ser eixecutat el 26 de juliol de 1533. La notícia de la seua mort va originar una gran anarquia, moltes ètnia incas es varen sublevar i varen intentar recuperar la seua independència.[5]
El 18 de juny de 1533, Pizarro havia ordenat fondre lo recaptat per al seu repartiment. Tota la fundició va tirar un valor espanyol total de “un conte i trescents mil vintissís mil cinccents trentanou pesos de bon or” (1.326.539 pesos d'or, o siga 6.102 kg -a 4,6 gr, o una centèsima de lliura, el pes d'or-). En el llibre “El Perú en els temps moderns”, es diu al respecte: “Després de pagar els drets del fundidor, el quint real per a la Corona espanyola va ser de 262.259 pesos d'or d'alta purea; el fundidor al que se li va pagar va ser un orfebre espanyol. Pero tota la fundició la varen fer metalistas indígenas, d'acort en el seu método. “Comunament es fonien cada dia cinquanta o xixanta mil pesos. Esta fundició va ser feta pels indis, que hi ha entre ells plateros i fundidores, que fonien en noves forges”. El total d'argent fos es va valorar en 51.010 marcs (11.732 kg -a 230 gr, o mija lliura, el marc d'argent-).[6] A la Corona li varen tocar 10.121 marcs.[7]
Oficiosament, se sol considerar que el rescat pagat per Atahualpa és el major de l'història de la humanitat. A preus de 31 de març de 2015, 232 millons de dólars (216 millons d'euros) l'or i 6 millons de dólars (6 millons d'euros) l'argent;[8] encara que per a estimar lo que podria supondre efectivament per a l'economia de el XVI, s'han propost càlculs d'actualisació que aporten distintes cantitats equivalents en unitats monetàries de el XXI (entre 7000 i 695 000 millons de dólars).[9] Segons Mario Vargas Llosa (en lo que califica de furor peruanista), el récort ho ha establit el Colege d'Economistes del Perú, exigint a la corona espanyola reparacions monetàries pel rescat que Atahualpa va pagar a Pizarro, i que una comissió d'historiadors i economistes ha calculat exactament en 647 074 millons de dólars; esta bicoca, ademés, tindria que vindre acompanyada d'excuses públiques del Rei "per les iniquitats colonials".[10]
Conservació
El Quarto del Rescat és una de les atraccions turístiques més importants de Cajamarca, i l'únic restant del periodo inca que queda en la ciutat. De la construcció original queden les quatre parets, puix el sostre és una construcció més moderna. En 2008, estudis arqueològics varen denunciar la séria deterioració que presentava, lo que posa en risc la seua infraestructura de pedra volcànica.[11]
En una de les seues parets es troba una marca roja horisontal que indica el punt fins al qual se supon que el Inca va alçar la mà per a marcar fins a on devia aplegar l'or recaptat. En lss parets es troben algunes plaques en frases i escrits corresponents a cronistes del succés:
El quarto es troba a només 50 m de la plaça d'armes de Cajamarca, lloc a on va ser capturat Atahualpa.[14] Durant 2004, es calcula que uns 60.000 turistes varen visitar la sala.
En 2023 es varen iniciar noves excavacions, que varen trobar ceràmiques del periodo inca, cajamarca, republicà i colonial, i restants de murs de pedra.[15]
Vore també
Referències
- ↑ Ravines, Rogger ; El quarto del rescat de Atahualpa, 1532-1986 ; Lima: Institut Nacional de Cultura, 1987. OCLC 21464899
- ↑ El Quarto del rescat en CajamarcaPeru.com
- ↑ Juliol R. Villanueva Sotomayor, El Perú en els temps moderns, pág. 35.
- ↑ Juliol R. Villanueva Sotomayor, El Perú en els temps moderns, pág. 36.
- ↑ Waldemar Espinoza, Destrucció de l'imperi dels incas, pág. 71
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Testimoni de l'acta de repartiment del rescat de Atahualpa, inclós en les Vides d'espanyols célebres, de Manuel José Quintana, págs. 407-415.
- ↑ Cotisació per onça d'or i argent, 1,181.78 US $ i 16.56 US $ respectivament (1,100.88 € i 15.42 €) ibex-35.info
- ↑ Alfonso Klauer, Descobriment i conquista: En les garres de l'imperi, pg. 70.
- ↑ Cabezazos en la Mare Pàtria, El País, 26 de giner de 1992.
- ↑ Viajant per Perú. a-el seu-conservacion-i-manteniment.html Quart del Rescat necessita en urgència un pla per a la seua conservació i manteniment.
- ↑ Flickr. Imàgens del Quarto del Rescat.
- ↑ Flickr. Imàgens del Quarto del Rescat.
- ↑ Cajamarcaperu.com. El Quarto de Rescat en Cajamarca Perú
- ↑ «Fabulós troballa: descobrixen vestigis de ciutadella inca en entorn del Quarto del Rescat», Correu, 10 de giner de 2024. Consultat el 11 de giner de 2024.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quarto del Rescat.- Pàgina oficial de Cajamarca. Quarto del Rescat
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuarto del Rescate» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.