Pes (moneda)

Països que actualment usen moneda anomenada pes.

Països que alguna volta varen usar una moneda anomenada pes.

El pes (símbols: $ en Amèrica i ₱ en Filipines) és el nom de la moneda de curs llegal de sèt països d'Amèrica (Argentina, Chile, Colòmbia, Cuba, Mèxic, República Dominicana i Uruguay) i de les Filipines.^[1] Tots els pesos es falquen en els seus respectius països i tenen distint valor.

El pes també és l'antiga moneda d'argent espanyol d'una onça i de valor de 8 reals, de la que procedixen les monedes hispanoamericanes i filipina actuals. El seu orige es remonta a una reforma monetària espanyola de 1497,^[2] que va donar lloc al mencionat pes dur o real de 8.^[3]^[4]^[5]

El nom de la «pesseta», otrora moneda nacional espanyola, es va formar com diminutiu de «pes».^{cita requerida}

Història

En l'Amèrica espanyola es va falcar per primera volta una moneda d'argent denominat pes, equivalent a 8 reals, en 1536. El seu pes era de 27 grams (una onça) i llei 0,92 o siga que tenia un 92 % d'argent pura. Va circular àmpliament des del XVI, no solament en l'Amèrica espanyola, sino també en les colónies europees del continent.

En Mèxic, el primer virrey Antonio de Mendoza,^[4] aplegat en 1535, portava en si una cèdula real en la que la Corona espanyola disponia la fundació de la primera Casa de Moneda en Amèrica, que va falcar pesos des de 1536.

Durant el periodo de la conquista hi havia molt poca o cap moneda falcada en les Índies espanyoles. En el Perú no hi havia cap, a no ser els discs toscamente forjats pels conquistadors, fins que es va fundar en Lima una Casa de la Moneda en 1565. La moneda era escassa en la península a on a sovint es feyen pagaments tallant esclavons d'una cadena d'or. Espanya no va enviar argent ni or a les Índies. Aixina durant la conquista s'efectuaven els pagaments al pes i a totes parts calia dur la balança. L'unitat de pes era el castellà cridat més comunament pes d'or i a voltes només pes, no devent confondre's en el posterior d'argent "Pes d'huit" que venia a tindre la mitat del valor del d'or. El "castellà" o pes d'or era una moneda que tenia el pes de la centèsima part d'una lliura d'or fi. Quan el "castellà" va deixar de falcar-se en 1497, va quedar com a unitat de pes en el pagament.

F. A. Kirkpatrick: Els conquistadors espanyols, capítul «Els diners»

El pes espanyol també va ser la moneda de curs llegal en els Estats Units des de 1785 fins a 1857, a on se li coneixia usualment com spanish dollar. Debido a ello, el símbol $ del pes espanyol també és el del dólar nortamericà puix deriva d'aquell. El símbol són les columnes d'Hércules i la banda en l'inscripció «Plus Ultra» que figurava en eixa moneda (i va seguir figurant en les monedes de cent pessetas, formant part de l'escut real, fins a la seua desaparició en l'entrada del euro).

Despuix de l'independència de l'Amèrica espanyola, es va mantindre com la moneda bàsica. En l'adopció del sistema decimal (és dir, d'un pes dividit en cent centaus, cèntims o centèsims), alguns països d'Amèrica varen canviar el seu nom:

Països que actualment usen el pes

Països que usen el pes en el seu còdic ISO 4217:

Argentina: Pes argentí (ARS).
Chile: Pes chilé (CLP), en una versió prèvia entre 1817 i 1960.
Colòmbia: Pes colombià (COP).
Cuba: Pes cubà (CUP)
Filipines: Pese filipí (PHP).
Mèxic: Pes mexicà (MXN).
República Dominicana: Pese dominicà (DOP).
Uruguay: Pes uruguayà (UYU).

Referències

↑ Diccionario de la lengua española
↑ «La Reforma monetària dels Reis Catòlics: la seua importància històrica» (en castellà) (pdf). Universitat Complutense de Madrit. Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 17 d'abril de 2018. «Conéixer la llei és fonamental per a valorar la moneda: lleis d'emissió i fabricació, de falsificació, d'establiment i funcionament de les Cases de Moneda, etc., que al mateix temps que nos relaciona i posa en contacte en la complexitat de la seua organisació polític-administrativa, nos informa del tecnicisme de la maquinària monetària; i per mig de l'informe llegal pel que el poder polític emissor, regula i respala la moneda, nos facilita el valor de la riquea de l'economia d'eixa societat, com en el cas present succeïx en la dels Reis Catòlics, a través de la seua Real Cèdula de Sevilla (28 de juny 1475) i de la Pragmàtica de Medina del Camp (13 de juny 1497).»
↑ «Coins of Latin America» (en en) (html). Enciclopèdia Britànica. Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2015. Consultat el 28 de juliol de 2018. «Spanish colonists carried to the New World the Castilian currency system, which had been regulated as to standard, weight, and size of the coins within a bimetallic pattern by the ordinances of Ferdinand and Isabella issued in Medina del Camp in 1497.»
↑ ^4,0 ^4,1 «Medina del Camp 1497: Anàlisis de la Reforma Monetària dels Reis Catòlics» (en castellà) (pdf). Ab-Initio. Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2015. Consultat el 28 de juliol de 2018. «En un principi l'argent que venia d'Amèrica tenia que anar a la ceca de Sevilla, per a ser falcada. Els reis es varen opondre a permetre falcar moneda en els nous territoris, la raó principal va ser el temor a la corrupció, en uns territoris tan lluntans que no podrien controlar. Pero açò suponia molts riscs i uns alts costs, per lo que Carlos V va tindre que replantejar-li-ho i va crear la primera ceca en Amèrica en 1535, en Mèxic.»
↑ «2 Excelents de Ferdnando i Isabel (sic)» (en castellà antic) (html). Macuquina. Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2004. Consultat el 28 de juliol de 2018. «(sic) D. Fernando. i D. Isabel en Medina del Camp, totes les lleis d'est titule any 1497, a 13 de Juny. Lei II Otrosi ordenem, i manem, que en cada una de les dites Cases de Moneda es llaure una atra moneda d'argent, que es cride reals, de talla, i pese de sesenta y siete reals en cada marc, i no menys; i de lei d'onze diners, i quatro grans, i no menys; i que destos es llauren reals, i mijos reals, i quarts de reals, i ochavos de reals, els quals tots siguen salvats un á un, perque són d'igual pes, i que de l'argent es llaure l'un terç de reals, i l'atre terç de mijos reals, i l'atre terç es llaure de quartos, i ochavos per mitat, i que els ochavos siguen quadrados, i que en els reals es posen de l'una partix les nostres armes Reals, i de l'atra part la devisa del jou de mi el Rei, i la devisa de les frechas de la meua Reina, i que diga en derredor continuant en abdós parts: Ferdinandus, et Elisabeth, Rex, et Regina Castellae, et Legionis, et Aragonum, et Siciliae, et Granatae, o lo que dello cabera, i en els ochavos, quadrados de l'una veta una F i damunt una corona, i de l'atra veta una I i damunt una corona i les seues lletres en derredor, segun que en els reals li posen les nostres devisas, una d'una part, i atra de l'atra part; i al rededor les seues lletres segun que en els reals.»

Este artícul conté una traducció derivada de «Peso (moneda)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Diccionario de la lengua española

[2] «La Reforma monetària dels Reis Catòlics: la seua importància històrica» (en castellà) (pdf). Universitat Complutense de Madrit. Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 17 d'abril de 2018. «Conéixer la llei és fonamental per a valorar la moneda: lleis d'emissió i fabricació, de falsificació, d'establiment i funcionament de les Cases de Moneda, etc., que al mateix temps que nos relaciona i posa en contacte en la complexitat de la seua organisació polític-administrativa, nos informa del tecnicisme de la maquinària monetària; i per mig de l'informe llegal pel que el poder polític emissor, regula i respala la moneda, nos facilita el valor de la riquea de l'economia d'eixa societat, com en el cas present succeïx en la dels Reis Catòlics, a través de la seua Real Cèdula de Sevilla (28 de juny 1475) i de la Pragmàtica de Medina del Camp (13 de juny 1497).»

[3] «Coins of Latin America» (en en) (html). Enciclopèdia Britànica. Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2015. Consultat el 28 de juliol de 2018. «Spanish colonists carried to the New World the Castilian currency system, which had been regulated as to standard, weight, and size of the coins within a bimetallic pattern by the ordinances of Ferdinand and Isabella issued in Medina del Camp in 1497.»

[MedinaDelCampo-4] 4,0 ^4,1 «Medina del Camp 1497: Anàlisis de la Reforma Monetària dels Reis Catòlics» (en castellà) (pdf). Ab-Initio. Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2015. Consultat el 28 de juliol de 2018. «En un principi l'argent que venia d'Amèrica tenia que anar a la ceca de Sevilla, per a ser falcada. Els reis es varen opondre a permetre falcar moneda en els nous territoris, la raó principal va ser el temor a la corrupció, en uns territoris tan lluntans que no podrien controlar. Pero açò suponia molts riscs i uns alts costs, per lo que Carlos V va tindre que replantejar-li-ho i va crear la primera ceca en Amèrica en 1535, en Mèxic.»

[5] «2 Excelents de Ferdnando i Isabel (sic)» (en castellà antic) (html). Macuquina. Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2004. Consultat el 28 de juliol de 2018. «(sic) D. Fernando. i D. Isabel en Medina del Camp, totes les lleis d'est titule any 1497, a 13 de Juny. Lei II Otrosi ordenem, i manem, que en cada una de les dites Cases de Moneda es llaure una atra moneda d'argent, que es cride reals, de talla, i pese de sesenta y siete reals en cada marc, i no menys; i de lei d'onze diners, i quatro grans, i no menys; i que destos es llauren reals, i mijos reals, i quarts de reals, i ochavos de reals, els quals tots siguen salvats un á un, perque són d'igual pes, i que de l'argent es llaure l'un terç de reals, i l'atre terç de mijos reals, i l'atre terç es llaure de quartos, i ochavos per mitat, i que els ochavos siguen quadrados, i que en els reals es posen de l'una partix les nostres armes Reals, i de l'atra part la devisa del jou de mi el Rei, i la devisa de les frechas de la meua Reina, i que diga en derredor continuant en abdós parts: Ferdinandus, et Elisabeth, Rex, et Regina Castellae, et Legionis, et Aragonum, et Siciliae, et Granatae, o lo que dello cabera, i en els ochavos, quadrados de l'una veta una F i damunt una corona, i de l'atra veta una I i damunt una corona i les seues lletres en derredor, segun que en els reals li posen les nostres devisas, una d'una part, i atra de l'atra part; i al rededor les seues lletres segun que en els reals.»

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]