Quetzal (moneda)
El quetzal és la moneda de curs llegal en Guatemala. Va ser creada en emetre's la Llei Monetària del 26 de novembre de 1924 per mig del Decret número 879, durant el govern de José María Orellana, any en que va substituir al pes guatemaltec. El quetzal es dividix en cent centaus.
cal destacar que des del seu naiximent, la moneda va estar dèu centaus sobre el valor del dólar nortamericà. A mitan dels anys 1980 va baixar i es va posicionar a la parell del dólar i, en eixe mateix deceni, va sofrir atres canvis, aplegant fins a principis dels 2000 a Q7 i Q8,30 per un dólar. No obstant, es va recuperar en pocs mesos, quedant estable des de llavors, en aproximadament, Q7,65 per un dólar nortamericà, convertint-la en una de les primeres 30 unitats monetàries d'Iberoamèrica i del món. El quetzal, guarda el poder adquisitiu i té una estabilitat única en Amèrica Llatina i en el món; considerant que la moneda va ser creada en 1924 (época en que hi havia pocs països independents) i va ser anterior a la Segona Guerra Mundial, que va provocar el sorgiment i desaparició de varis estats i per conseqüència de les seues monedes; el quetzal se situaria entre les monedes més antigues del planeta que no han sofrit una reconversió monetària i que ha guardat el seu poder adquisitiu en el temps, comparat a atres monedes: el guaraní de Paraguai data de 1943, el lempira hondureny de 1931. En Argentina el pes va estar fins a 1985 i després va continuar en l'austral per a passar al pes novament. En Brasil, el real des de 1994 que va reemplaçar al cruzeiro, mentres que Chile va passar del escut al pes. Mèxic va viure una «revalorisació» en 1993 sorgint el nou pes. El bolívar de Veneçuela va sofrir una reconversió monetària en 2008 i després en el 2018. Perú va passar per la lliura, l'inti i va tornar al sol en 1991. Equador va abandonar el sucre pel dólar nortamericà en l'any 2000.
En casi 100 anys Guatemala ha mantingut una sòlida macroeconomia i no ha sofrit les hiperinflaciones dels seus veïns llatinoamericans, com la de Nicaragua, Equador, Argentina i El Salvador.[1][2][3]
Història
En 1898, recent instaurat el president Manuel Estrada Cabrera, s'emet el Decret número 589 per mig del qual es crea el Comité Bancari. En dit decret s'establia, en l'artícul 1 «…en l'objecte de fer una emissió de billets fins a la cantitat de $6 000 000, este comité tindrà la facultat de dispondre de tot lo concernent a l'emissió, amortisació i en el seu cas, canvi en efectiu de dits billets.» El comité va ser format per 6 bancs: Agrícola Hipotecari, Banc d'Occident, Banc Internacional, Banc Americà, Banc Colombià i de Banc de Guatemala. La cantitat de billets en circulació era exagerada i va provocar una alta inflació que va pressionar la devaluació del pes guatemaltec. A partir d'això es crea la Caixa Reguladora i junt a atres mides es va conseguir l'estabilisació del tipo de canvi. Esta va ser una premissa per a que el 26 de novembre de 1924 s'emetera la Llei Monetària per mig de Decret número 879.[4] D'acort a la Llei Monetària i de Conversió d'eixe any, el Banc Central de Guatemala era l'únic ent en potestat d'emetre moneda, i en 1925 es varen falcar les monedes d'1 quetzal, ½ quetzal, ¼ de quetzal, 10 centaus i 5 centaus en argent, aixina com monedes d'1 centau en aleació de coure. En 1926 també es varen emetre monedes de 20, 10 i 5 quetzals falcades en or.
En 1932 es varen introduir dos noves denominacions, de ½ centau i 2 centaus, l'aleació dels quals va ser de coure i zinc.[5][6]
El 15 de juny de 1946, se subscriu un acort entre l'antic Banc Central de Guatemala i el Govern de la República, pel qual, el primer cessaria en els seus drets relacionats en l'emissió de billets i acunyament de moneda. A partir d'ahí, el dret d'emissió seria eixercit per l'Estat a través del Banc de Guatemala, el qual va deure assumir el passiu corresponent als billets en circulació i als depòsits constituïts en el Banc Central de Guatemala.
El 15 de setembre de 1948, el Banc de Guatemala emet els seus primers billets en denominacions de 50 centaus, aixina com en 1, 5, 10, 20 i, per primera volta, 100 quetzals. També continua en l'acunyament de monedes en valors de 25, 10, 5 i 1 centau.
En 1964, baix el mandat del coronel Enrique Peralta Azurdia es varen emetre billets de 50 centaus, 1, 5, 10, 20, 50, 100, 500 i 1000 quetzals.
El 1997 es va emetre el Decret número 139-96 del Congrés de la República, que conté la nova Llei d'Espècies Monetàries. En este decret es varen regular les noves característiques de les espècies monetàries i es va incloure la possibilitat d'emetre billets de 200 quetzals.
L'última modificació, en les característiques de les espècies monetàries va ser establida per mig del Decret número 92-98 del Congrés de la República, el qual va reformar el disseny del revers de la moneda d'1 quetzal, en commemoració de la firma dels Acorts de Pau subscrits en 1996 entre el Govern de la República i l'Unitat Revolucionària Nacional Guatemalteca.
Monedes
Les monedes actualment en circulació comprenen els següents valors:
| Denominació | Image | Metal | Disseny de l'anvers | Disseny del revers |
|---|---|---|---|---|
| 1 centau | Alumini | Escut nacional i any d'emissió. | Fra Bartolomé de las Casas | |
| 5 centaus | Cupro-Níquel (fins a 2008) Acer revestit en Níquel (des de 2008) |
Escut nacional i any d'emissió. | Ceiba pentandra (arbre nacional) | |
| 10 centaus | Cupro-Níquel (fins a 2008) Acer revestit en Níquel (des de 2008) |
Escut nacional i any d'emissió. | Monolit de Quiriguá | |
| 25 centaus | Cupro-Níquel (fins a 2008) Acer revestit en Níquel (des de 2008) |
Escut nacional i any d'emissió. | Retrat de perfil de María Concepció Ramírez Mendoza, dòna indígena de Guatemala. | |
| 50 centaus | Latón (fins a 2008) Acer revestit en Latón (des de 2008) |
Escut nacional i any d'emissió. | Monja Blanca (flor nacional) | |
| 1 quetzal | 
|
Latón (fins a 2008) Acer revestit en Latón (des de 2008) |
Escut nacional i any d'emissió. | Inscripció de la paraula «pau» com a part d'una coloma estilisada. |
Commemoratiu
Esta moneda va ser emesa en l'any 2021 en commemoració del bicentenario de l'Independència de Centroamérica.[7]
| Denominació | Image | Metal | Disseny de l'anvers | Disseny del revers |
|---|---|---|---|---|
| 1 quetzal | .jpg)
|
Argent i coure | Escut nacional i any d'emissió. | Monument a Atanasio Tzul. Inscripció del lema «BICENTENARIO DE L'INDEPENDÈNCIA DE GUATEMALA 1821-2021». |
Billets
En circulació
| Valor | Image | Anvers | Revers | Color |
|---|---|---|---|---|
| 1 quetzal | 
|
José María Orellana, president de la República de 1921 a 1926, en el govern de la qual va ser creada la moneda del quetzal. | Edifici del Banc de Guatemala. | Vert |
| 5 quetzals | 
|
Just Rufino Barris, president de la República de 1873 a 1885. Reformador del país, cafetalero i impulsor de l'Unió Centroamericana. | Alegoria a l'Educació en Guatemala. | Sirimomo |
| 10 quetzals | 
|
Miguel García Granados, president de la República de 1871 a 1873. Va impulsar l'aprovació dels principals còdics i lleis en vigor durant un sigle. | Image de l'Assamblea Llegislativa de Guatemala en 1872. | Rojo |
| 20 quetzals | 
|
Mariano Gálvez, prócer de l'Independència i cap de l'Estat de Guatemala en la Federació Centroamericana. | Firma del Acta d'Independència de Centroamérica. | Blau |
| 50 quetzals | 
|
Carlos O. Zachrisson, ministre de Facenda i gestor de la Reforma Monetària i Bancària de 1923 a 1926. | Recolecció del café. | Taronja |
| 100 quetzals | 
|
Francisco Marroquín, defensor dels indígenes i creador del Colege Major. | Primer edifici de l'Universitat de Sant Carlos de Guatemala en l'Antiga Guatemala. | Sépia |
| 200 quetzals | 
|
Germán Alcántara, Mariano Valverde, Sebastián Hurtado, Mestres de la Marimba | La nota de la melodia «La Flor del Café» de German Alcántara, la marimba crómatica de Sebastián Hurtado i l'image de «Nit de Lluna entre Ruïnes» de Mariano Valverde. | Aqua |
Commemoratiu
Pel bicentenario d'independència de Guatemala, en setembre de 2021 es va emetre un billet commemoratiu.
| Valor | Image | Anvers | Revers | Colors |
|---|---|---|---|---|
| 20 quetzals | .jpg) .jpg)
|
Mariano Gálvez, prócer de l'Independència i cap de l'Estat de Guatemala en la Federació Centroamericana junt al Real Palau de la Nova Guatemala de l'Asunción. | Firma d'independència d'América Central | Blava |
Anara de circulació
El billet de cinquanta centaus de quetzal es troba fòra de circulació, pero encara té valor.
| Valor | Image | Anvers | Revers | Colors |
|---|---|---|---|---|
| 50 centaus | 
|
Tecún Umán, personage del folclor guatemaltec, a qui se li atribuïx haver lluitat en contra de Pedro d'Alvarado. | Temple de Tikal | Café |
Referències
- ↑ ¿El Quetzal…, moneda forta?: El Quetzal ha segut una de les monedes més estables a nivell de tota Amèrica Llatina i d'atres latitut.
- ↑ El quetzal guatemaltec La moneda forta de Centroamérica i el Carib
- ↑ El Quetzal vola sobre les atres monedes
- ↑ Banc de Guatemala. «Del jade a el polímero».
- ↑ Banc de Guatemala. «Resenya històrica de la moneda de Guatemala». Consultat el 19 de novembre de 2012.
- ↑ Banc de Guatemala. «Aleació i pes unitari de les monedes d'actual circulació, de conformitat en resolució JM-18-2008 i Acort No. 32-2008 del Congrés de la República de Guatemala». Archivat des de l'original, el 3 de giner de 2014. Consultat el 19 de novembre de 2012.
- ↑ «Banguat va posar a la venda nou lot de moneda coleccionable de Q1 del Bicentenario, pero les cites es varen agotar ràpidament» (en és-gt) (2021-12-01). Consultat el 2023-03-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quetzal (moneda)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.