Escut de Guatemala
L'escut de Guatemala és l'emblema i insígnia suprema de la República de Guatemala junt a la bandera nacional i ha sofrit transformacions des d'inclús abans de la creació de la república el 21 de març de 1847.[1] Originalment va ser creat pel govern conservador del general Rafael Carrera i Turcios, basat en la proposta del bisbe Juan José de Aycinena i Piñol i atres membres del clan Aycinena els qui volien emfatisar l'influència conservadora en Guatemala mantenint elements espanyols en la bandera.[2] Despuix de la mort de Carrera i dels principals membres del clan Aycinena entre 1860 i 1865 l'influència conservadora es va debilitar en Guatemala i el seu govern va ser finalment derrocat per la revolució lliberal el 30 de juny de 1871 dirigida per Miguel García Granados i Just Rufino Barris, els qui entre els seus primers decrets varen modificar la bandera i escut de Guatemala per a eliminar les referències conservadores.
Va ser creat pel Decret Eixecutiu N.º 33 del 18 de novembre de 1871, sent President de la República el general Miguel García Granados i està compost per l'au nacional de Guatemala, el quetzal, símbol de la llibertat; un pergamí en la data en la qual Centroamérica es va independisar d'Espanya, el 15 de setembre de 1821; dos rifles creuats, en bayonetas, que indiquen la voluntat de defendre els interessos de Guatemala per mig de la força si fora necessari; dos espases creuades, que simbolisen l'honor; i una corona de llorer que simbolisa la victòria i la pau preferida sobre la guerra. Va ser dissenyat per Juan Bautista Frener.[3]
Història de l'escut actual
L'actual escut va ser creat pel Decret N.º 33 del 18 de novembre de 1871, emés pel general Miguel García Granados, segons este decret, "Les armes de la república seran: un escut en dos rifles i dos espases d'or enllaçades en branques de llorer en camp celest clar. El centre estarà cobert en un pergamí, que contindrà la següent llegenda en lletres d'or: Llibertat 15 de setembre de 1821, figurarà en la part superior un quetzal, com a símbol de l'independència i autonomia de la Nació."[4]
Els rifles que varen servir de model són marca Remington de l'época (1871). Quan l'escut figura en la Bandera de Guatemala, esta es diu Pabelló Nacional. L'escut d'armes de la República quan està dissenyat independentment de la bandera deurà colocar-se en camp celest clar perque és el color que representa la idealidad.
El significat dels símbols patrios representats en l'Escut d'Armes és el següent: l'espasa simbolisa justícia i sobirania. Les branques de llorer representen victòria. El pergamí és l'immortalitat de la data de naiximent de la pàtria i el quetzal és símbol suprem de llibertat (Congrés de la República de Guatemala, s.f.).
- Interpretació asteca o precortesiana; el encino, simbolisa la força i el llorer simbolisa la victòria.
- Interpretació Contemporànea: la victòria i martiri dels que han donat la seua vida per la Pàtria.
Banderes i escuts anteriors
1823-1825
Guatemala, com a part de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica, va adoptar la bandera i l'escut d'armes aprovats per l'Assamblea Nacional Constituent de Centroamérica, segons decrete n.º 29 del 21 d'agost de 1823. La Bandera de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica constava de tres franges horisontals: blaus la superior i inferior i blanca la del centre.
L'Assamblea Nacional Constituent de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica, ha tingut a be decretar i decreta:
- Artícul 2º. Este escut es colocarà en tots els llocs i oficines públiques substituint-se a les que s'han usat per disposicions dels anteriors governs.
- Artícul 3º. El gran sagell de la nació, el de la Secretaria d'esta Assamblea, el dels agents del govern, i tribunals de justícia, duran tots el mateix escut.
- Artícul 4º. El pabelló nacional per als ports i per a tota classe de bucs pertanyents a este nou estat constarà de tres faixes horisontals, blaves la superior i inferior, i blanca la del centre en la qual anirà dibuixat l'escut que designa l'artícul 1º. En els gallardetes les faixes es colocaran perpendicularmente per l'orde expressat. Del mateix pabelló usaran els enviats d'este govern a les nacions estrangeres. En els bucs mercants les banderes i gallardetes no duran escut, i en la faixa del centre s'escriurà en lletres d'argent: DEU, UNIÓ, LLIBERTAT.
- Artícul 5º. Les banderes i estandarts dels cossos militars aixina vius, aixina com de milícia provincial mentres esta subsistixca, s'arreglaran a lo dispost en l'artícul anterior: Les seues faixes seran sempre horisontals, en la superior les paraules: DEU, UNIÓ, LLIBERTAT, i en l'inferior la classe i número de cada cos. En les d'infanteria abdós inscripcions seran en lletres d'or, i en els de cavalleria en lletres d'argent.
- Artícul 6º. Els cossos de força cívica dispondran les seues banderes i estandarts segons lo previngut en l'artícul setanta de la llei de dèu i huit del corrent.
- Artícul 7º. En comunicar-li este decret al govern se li acompanyaran dissenys del blasón i pabelló nacionals per a la més fàcil inteligència de quant queda previngut:
Comunique's al Suprem Poder Eixecutiu per al seu compliment, i que ho faça imprimir, publicar i circular. Dau en Guatemala a 21 d'agost de 1823.
José Barrundia: Diputat President<br/>
Mariano Gálvez: Diputat Secretari<br/>
Mariano de Còrdova: Diputat Secretari
Al Suprem Poder Eixecutiu.
Per tant manem es guarde, complixca i eixecuten totes les seues parts.
Ho tindrà entés el Secretari del despaig, i farà s'imprimixca, publique i circule. Palau Nacional de Guatemala, 3 d'octubre de 1823.
Antonio Rivera: President<br/>
Pedro Molina<br/>
Juan Vicente Villacorta.
Al ciutadà Manuel Julián Ibarra.
I d'orde del Suprem Poder Eixecutiu ho inserte a V. per a la seua inteligència i fins consegüents: Deu, Unió, Llibertat, Palau Nacional de Guatemala 3 d'octubre de 1823.
1825-1843
.svg)
El 20 de giner de 1825 Guatemala va adoptar pel Decret Llegislatiu N.º 30 el seu propi escut estatal. Era de tres franges horisontals, blaves la superior i inferior, i blanca la central en el centre de la qual estava l'escut d'armes que tenia dalt un carcaj, recolzada sobre terra (en la que hi havia varis trofeus i la bandera nacional), ompli de fleches blaves i blanques (les quals té l'Escut d'Hondures), damunt d'un círcul. En la part de dalt de l'escut hi ha dos banyes de l'abundància un a cada costat; dins del círcul hi ha un triàngul equilátero, el de l'escut de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica. Est és el seu text:
DECRETE número 30 <br/>Del 20 de giner de 1825 en que es designa l'escut d'armes propi de l'Estat de Guatemala
El Cap de l'Estat de Guatemala
<br/>Por cuanto l'Assamblea Constituent del mateix Estat ha decretat lo que seguix:
L'Assamblea Constituent de l'Estat de Guatemala considerant que per a distinguir-se del mateix Estat entre els demés de la República Federal a la que pertany, és necessari designar l'escut propi de les seues armes, colocant en ell les de la federació en testimoni de la sinceritat que li unix ad ella, ha tingut a be decretar i decreta:
- L'escut d'armes de l'estat és el mateix que para tota la República de Centre Amèrica va adoptar l'Assamblea Nacional Constituent en el seu decret del 21 d'agost de 1823.
- El particular de l'estat es distinguix solament que aquell escut està fix sobre un gran carcaj, l'extremitat superior del qual apareix sobre el círcul coronant-se les fleches blaves i blanques colocades en ella; la part inferior de la aljaba està recolzada en una porció de terra en que hi ha varis trofeus; i entre ells la bandera que designa els colors del pabelló nacional. Dels anells de la part superior de la aljaba i descansant sobre l'escut circular pender dos banyes que derramen l'abundància; de l'inferior pugen dos palmes que tanquen el círcul; i una flecha i un arc creuen la base i el triàngul que està en el centre de l'escut. En torno del círcul es llig en lletres d'or “Estat de Guatemala en la Federació del Centre”. Tot en la forma i colors del disseny que s'acompanya.
- El sagell de l'Assamblea de Govern, el del Consell representatiu, cort superior i tribunals de justícia, i corporacions que deuen usar-ho, s'arreglaran al mateix disseny; i es colocarà el propi escut en totes les oficines i llocs públics de l'Estat.
- També s'usarà d'ell en les banderes i estandarts dels cossos de la força pública de l'Estat qualssevol que siga la seua classe.
Comunique's al Cap de l'Estat per al seu compliment, i que ho faça imprimir, publicar i circular.
Dau en l'Antiga Ciutat de Guatemala a vint de giner de mil huitcents vinticinc. Guatemala, 2 de març de 1825.
Francisco Barrundia
Durant la Federació cada estat va quedar en llibertat de modificar l'escut d'armes. A partir del 20 de giner de 1825, l'Estat de Guatemala ho va usar simultàneament en el de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica i va continuar usant la bandera blava i blanc decretada el 21 d'agost de 1823. Trencada la Federació en 1839 l'Estat de Guatemala va seguir usant la mateixa bandera i escut decretat en giner de 1825.
1843-1851
.svg)
El 31 de decembre de 1842 el govern va propondre variar l'escut d'armes degut a que caria de raons estètiques i contenia elements decoratius que apareixien en els escuts d'atres països. La proposta va ser somesa a un anàlisis exhaustiu per una comissió nomenada pel Ministeri de Governació, els que varen emetre un dictamen favorable a lo solicitat pel Poder Eixecutiu. El 14 de novembre de 1843 es va emetre el següent decret llegislatiu que va crear la bandera i escut del país:
Es varien les armes de l'Estat
L'Assamblea Constituent de l'Estat de Guatemala, havent pres en consideració, l'iniciativa del Govern, del 31 de decembre de l'any pròxim passat de 1842 i l'exposició que va dirigir, en 17 d'agost d'enguany, contretes a representar la necessitat de que es fera una variació en l'escut d'armes de l'Estat, per mig del canvi polític que hi ha hagut, en virtut de la dissolució del pacte federal i independència de l'Estat de Guatemala. Sentit el dictamen de la comissió de Governació.
Art. Únic. Les armes de l'Estat seran les que Centre Amèrica, ha usat en l'anvers de #el seu moneda, pero dispostes de manera que el sol i els volcans queden colocats en el centre d'un escut la llegenda del qual serà: Guatemala en Centre Amèrica. 15 de setembre de 1821; duent en el carcaj una corona d'olivera.
Passe al Govern per a la seua publicació i compliment. Dau en el saló de sessions: Guatemala, vint i sis d'octubre de 1843.
José Mariano Rodríguez, Diputat President
<br/>Manuel Santa-Creu, Secretari
<br/>Maule Ubique, Secretari
Casa del Suprem Govern. Guatemala, catorze de novembre de 1843. Per tant, eixecute's.
En la modificació de l'escut d'armes apareix per primera volta la divisa ”Guatemala en Centre Amèrica. 15 de setembre de 1821” i desapareix “Estat de Guatemala en la Federació del Centre”. Fins a 1851 es va continuar usant la bandera blava i blanc de la Federació Centroamericana, any en que va sofrir per primera volta una total modificació.
1851-1858
Sent President de la República don Mariano Parets, el 14 de març de 1851 es va emetre el següent decret eixecutiu, publicat en La Gasseta de Guatemala N.º 39, Tom V, del divendres 21 del mateix més i any, creant els nous símbols patrios:
DECRET DEL GOVERN DE LA REPÚBLICA DE 14 DE MARÇ DE 1851, FIXANT ELS COLORS DE QUE DEGA FORMAR-SE EL PABELLÓ NACIONAL EN ATRES PREVENCIONS DEL CAS
El President de la República de Guatemala: En atenció a que des de que Guatemala es va proclamar república independent i sobirana, ha degut adoptar-se un pabelló particular que la distinguixca de les demés potències, com també les atres senyals que s'usen i acostumen en tots els llocs en aquell objecte;
Ser al sentiment públic el conservar aquells colors establits des d'abans de la declaratoria d'independència, com aixina mateix els que es varen adoptar en posteritat a aquell succés;
Considerant tot detenidamente, i en presència del Decret expedit per l'Assamblea Constituent establint l'escut d'armes, que deu conservar-se tal com hui existix;
D'acort en el dictamen del Consell Consultiu
- Els colors nacionals seran el blau, el blanc, el groc i l'encarnat, disposts en la forma que manifesta el disseny que acompanya a este decret.
- El pabelló nacional durà l'escut d'armes de la República en el lloc que indica el mateix disseny
- El pabelló mercant serà el mateix; pero si l'escut.
- El gallardete serà de color roig en cas de guerra, negre en ocasió de duel blanc en senyal de pau, o de qualsevol un atre motiu de regocijo.
- La cucarda durà els mateixos colors nacionals, conforme al disseny.
- Les ciutats i corporacions que tinguen escut d'armes propis, usaran d'ell, colocant en el lloc destinat l'escut de la República.
- Este decret es publicarà per a que es tinga puntual observança; es donaran per les secretaries del despaig les órdens convenients per a que es tinga exacte compliment en els departaments i oficines de la seua dependència, i es donarà conte en ell, per a la seua aprovació, al cos representatiu en la seua pròxima reunió.
Dau en el Palau Nacional de Guatemala a catorze de març de mil huitcents cincuenta y uno.
Mariano Parets, Secretari de Governació
El president Mariano Parets assegurava públicament que en conservar els colors groc i roig usats durant la colónia, s'interpretava el sentiment popular. Don Lucas Parets contradia lo anterior afirmant que: “la bandera acordada no harmonisava les verdaderes aspiracions de la nova república”.
1858-1871
Sent president el general Rafael Carrera es va emetre el següent decret eixecutiu, del 31 de maig de 1858, creant una atra bandera i un atre escut nacionals:
Decret canviant les armes de la República i la colocació dels colors en el pabelló. El Excelentísimo Senyor President de la República s'ha servit emetre el decret següent: don Rafael Carrera, capità general de l'Eixèrcit; Cavaller Gran Creu de l'Orde Pontifícia de Sant Gregorio Magne, en la Classe Militar; Comendador de la de Leopoldo de Bèlgica; President de la República de Guatemala, etc, en presència de l'artícul 2º del Decret del 6 d'abril de 1857, té a decretar i
Artícul 1º Les armes de la república seran en lo sucesivo un escut dividit transversalmente en dos quarters; el superior en el camp ras blau en barres verticals d'argent, i l'inferior en tres volcans sobre camp celest clar. Sobre l'escut anirà un sol i a cada u dels seus costats dos pabellons en els colors nacionals desplegats i arreplegats els extrems cap a avall, nugats en les astes. A la dreta de l'escut anirà una branca d'encino, i a l'esquerra atra de llorer.
En una cinta blanca ondeante enllaçada en els pabellons, anirà la següent llegenda en lletres d'or: GUATIMALAE RESPÚBLICA SUB DEI OPTIMO MÀXIM PROTRECIONE (en llengua espanyola:República de Guatemala, baixe la màxima protecció de Deu).
Artícul 2º Es conservaran en el pabelló els colors roig, groc, blau i blanc, distribuïts en sèt faixes horisontals, les dos dels extrems de blau; blanques les immediates; roges les següents i groga la del centre, sobre la qual aniran les armes.
Dau en el Palau del Govern en Guatemala, a #trentaú de maig de mil huitcents cincuenta y ocho.
Rafael Carrera
Durant 13 anys varen estar varen regnar dits emblemes, fins al triumfo de la Revolució Lliberal del 30 de juny de 1871 al front dels generals Just Rufino Barris i Miguel García Granados. Les modificacions presentades en els símbols patrios tenen influència espanyola i de l'Iglésia catòlica, no obstant s'han considerat des del punt de vista heràldic com els millors.
Decrets de creació de la bandera i l'escut
Miguel García Granados, President provisorio de la República de Guatemala.
Considerant: que la Revolució que s'ha verificat impon el deure adoptar un nou pabelló que estiga en millor harmonia en les lleis fonamentals que establixen l'independència absoluta de la República.
Que este requisit es complix restablint els colors fixats en el Decret de l'Assamblea Nacional Constituent de 21 d'agost de 1823;
Artícul 1 Els colors nacionals seran el blau i el blanc, disposts en tres faixes verticals, quedant la blanca en el centre.
Artícul 2 El Pabelló Nacional durà sobre la faixa blanca l'Escut d'Armes de la República.
Artícul 3 El pabelló mercant serà el mateix, pero sense Escut.
Artícul 4 La cucarda durà els mateixos colors nacionals disposts en la mateixa forma.
Tres mesos despuix, el 18 de novembre del mateix any, el mateix govern va aprovar el Decret N.º 33 que va adoptar l'actual Escut Nacional:
Devent estar en harmonia l'Escut d'Armes de la República en els principis polítics que ha proclamat la Nació; en us de les facultats de que em trobe investit,
Artícul únic.- Les armes de la República seran: un escut en dos rifles i dos espasas enllaçades en dos branques de llorer, en cada camp celest clar. El centre serà cobert en un pergamí, que contindrà la següent llegenda en lletres d'or: Llibertat 15 de setembre de 1821; figurant en la part superior un Quetzal com a símbol de l'independència i autonomia de la nació.
Decret de regulació de la bandera i l'escut
El 12 de setembre de 1968, sent President de la República don Juliol César Méndez Montenegro, es va emetre el següent Acort Gubernativo:
Guatemala 12 de setembre de 1968
EL PRESIDENT CONSTITUCIONAL DE LA REPÚBLICA,
Que per mig de Decrets números 12 i 33 de dates 10 d'agost i 18 de novembre de 1871, dictats pel llavors President de Guatemala general Miguel García Granados, es varen establir respectivament, la bandera i l'escut d'armes de la República,
Que la falta d'una reglamentació adequada en matèria tan important, ha donat orige a que dits símbols patrios s'hagen vingut representant en forma caprichosa i arbitrària, tant que pel que fa al matís dels seus colors com al disseny de l'escut d'armes de la República,
Que per Acort Gubernativo de data 30 de novembre de 1967 es va designar una comissió en l'objecte de que va efectuar els estudis pertinents a la correcta aplicació de les lleis mencionades, la que despuix de meritòria llabor va rendir dictamen presentant el proyecte respectiu:
En us de les facultats que li conferix l'incís 4º de l'artícul 189 de la Constitució de la República.
En Consell de Ministres
Artícul 1. La bandera de Guatemala és l'insígnia suprema de la Pàtria. Du en el seu centre l'escut d'armes de la República, de conformitat en lo estipulat en els Decrets números 12 i 33 de 10 d'agost i 18 de novembre de 1871.
Artícul 2. La bandera no ostenta cap llegenda o inscripció adicional llevat en els casos específics prevists pels reglaments militars.
Artícul 3. Els colors de la bandera seran el blau i el blanc, disposts en tres franges verticals del mateix ample: dos blaus els extrems i una blanca en mig. La franja blanca du en el seu centre l'escut d'armes de la República, en dimensions proporcionals a les de l'Insígnia Pàtria; la bandera mercant serà la mateixa, pero sense escut.
El color blau que expressa justícia i llealtat correspon al blau del cel de Guatemala i en la nomenclatura d'us internacional es designa com ISCC-NBC 177, o VM 1.6 PB 5.9/9.4. El color blanc, que simbolisa purea i integritat, equival al ISCC-NBS 263, o VM 2.5 PB 9.5/0.2.
Artícul 4. La forma de la bandera és un rectàngul en les dimensions proporcionals, vertical i horisontal, de 5 a 8 respectivament. La relació de 5 a 8 correspon a la regla d'or de la proporció estètica.
DE L'ESCUT
Artícul 5. L'escut d'armes de la República, quan es dissenye independentment de la bandera, anirà en camp celest clar conforme Decret de la seua creació. Dit color, que representa idealidad, equival al ISCC-NBS 184, o VM 1.5 PB 8.3/3.3.
Artícul 6. Els rifles Remington de l'época (1871), es representen en bayoneta triangular calada, de perfil, en el guardamontes cap a avall, i entrecreuats en àngul recte en el centre de l'escut.
Artícul 7. Les espases, símbol de justícia i sobirania, desenvainadas i en or, s'entrecreuen en àngul recte al dels rifles.
Artícul 8. Les branques de llorer, símbol de victòria, que enllacen les armes, es representen al natural en fruts, entrecreuades en la part inferior i sense lligaça alguna. Els fulls inferiors de les branques enllacen en les empuñaduras de les espases, les subsegüents en les culatas dels rifles i les últimes, en l'extrem superior, en les bayonetes.
Artícul 9. El pergamí, la llegenda del qual fa immortal la data del naiximent de la Pàtria, va desenrollado en el centre de l'escut, sobre el creuament dels rifles; té un regrés i mija cap al front de la part superior i regrés i mija cap al revers en l'inferior, descansant esta sobre els fulls de les espases. Centrada en el pergamí, figura la següent llegenda en lletres d'or, mayúscules, en quatre llínees, aixina: en la primera LLIBERTAT, en la segona 15 DE, en la tercera SETEMBRE, i en la quarta DE 1821.
Artícul 10. En la part superior del pergamí posa el Quetzal, símbol suprem de llibertat. Es representa diestrado, en els seus colors propis. Les plomes cabals més llargues, passen sobre les branques del costat corresponent i sobrepassen llaugerament els fulls inferiors del llorer.
DISPOSICIONS GENERALS
Artícul 11. La bandera de Guatemala, com a màxim emblema de la Pàtria, no saluda ni rendix honors.
Artícul 12. Pel que fa a l'us de les insígnies nacionals, continuen en vigor el “Reglament per al Servici de l'Eixèrcit en Temps de Pau” (Acort Gubernativo de 29 d'abril de 1935, modificat pel de 8 d'abril de 1960) i el “Reglament d'Instrucció d'Infanteria d'Orde Tancat” (Acort Gubernativo de 23 de giner de 1957), aixina com les demés disposicions gubernativas que tracten sobre la matèria, en l'entés de que deuen adaptar-se a lo preceptuado en el present reglament.
Artícul 13. Tota persona, individual o jurídica, que es dedique a l'elaboració de banderes i escuts nacionals, deurà solicitar prèviament en cada cas, a la Direcció general de Cultura i Belles arts, l'aprovació del model respectiu, a fin de que dites insígnies s'ajusten a lo establit en el present Acort. La mencionada dependència farà la comprovació corresponent, ans que les insígnies es posen a disposició del públic.
Artícul 14. La nomenclatura amprada en este reglament correspon a la de la Societat Internacional del Consell del Color (ISCC), conjuntament en l'Oficina Nacional de Normes dels Estats Units (NBS), aixina com a la del Sistema Internacional de Designació de Colors de la Casa “Munsel Color Company” (VM).
Artícul 15. Els particulars, entitats públiques o privades, empreses i establiments de tota naturalea que a la data ostentaren els símbols patrios en forma distinta als colors, dimensió i disseny descrits en este reglament, deuran substituir-los pels que corresponen conforme a lo preceptuado en els artículs que antecedixen.
Artícul 16. Dita substitució no inclou als símbols i documents de valor històric ni als que formen partix integrant de monuments o edificacions en general.
Sobre l'us de l'escut en monedas i demés valors de l'Estat, s'estarà a lo que disponen les lleis i reglaments de la matèria.
Artícul 17. El present Acort entrarà en vigor el quinze de setembre en curs, Dia de la Pàtria.
Comunique's,
MÉNDEZ MONTENEGRO
- El Ministre d'Educació, Ministre de Governació,
- CARLOS MARTÍNEZ DURÁN HÉCTOR MANSILLA PINTE
- Ministre de la Defensa Nacional, Ministre de Comunicacions i Obres Públiques,
- ROLANDO CHICHILLA AGUILAR OSCAR CASTAÑEDA FERNÁNDEZ
- Ministre de Facenda i Crèdit Públic, Ministre de Salut Pública i Assistència Social,
- MARIO FONTS PIERUCCINI EMILIO POITEVIN-C.
- Ministre d'Agricultura, Ministre d'Economia,
- FRANCISCO MONTENEGRO JOSÉ LUIS BOUSCAYROL
- Viceministro de Relacions Exteriors Ministre de Treball i Previsió Social,
- Encarregat Del Despaig, JOSÉ LUIS DE LA ROCA SANTA CREU
- GIL ARTURO GONZÁLEZ SOLÍS
Escuts utilisats anteriorment
-
Escut de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica (1823-1825)
-
Escut de la República Federal de Centre Amèrica (1825-1842)
-
Escut de l'Estat de Guatemala dins de la Federació (1825-1843) -
.svg.png)
Escut de l'Estat de Guatemala (1843-1851) -
Escut d'armes de Guatemala (1851-1858) -
Escut d'armes de Guatemala (1858-1871) -
Escut d'armes de Guatemala (1871–1968) -
Escut d'armes de Guatemala (1968-1997) -
Escut d'armes de Guatemala (1997-fins a l'actualitat) -
Variant de l'Escut d'armes de Guatemala (1968-fins a l'actualitat)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
Referències
- ↑ Gaceta de Guatemala(5 de diciembre de 1843).«Decreto de la Asamblea Constituyente del Estado de Guatemala, de 14 de noviembre de 1843, modificando el Escudo de Armas por los cambios políticos verificados en Centro América».La Gaceta de Guatemala, órgano de la República de Guatemala.Guatemala:(134)
- 543-544.
- ↑ La montaña infinita; Carrera, caudillo de Guatemala, Artemis y Edinter. ISBN 84-89452-81-4.
- ↑ Biografía de Juan Bautista Frener (Suiza 1821–Guatemala 1892)
- ↑ «1871: se oficializa el Escudo de Armas de Guatemala – Prensa Libre».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escudo de Guatemala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.