D'acort al decret eixecutiu del 17 d'agost de 1871, es va determinar que la bandera tinguera únicament dos colors: el blau celest i el blanc. La franja vertical blanca entre les dos celests representa el fet de que el país es troba entre l'oceà Pacífic a l'oest i el mar Carib a l'est. En el seu centre apareix l'Escude Nacional –que també va ser modificat per a remoure els elements conservadors i la data 21 de març de 1847, que correspon a la fundació de la República de Guatemala i el fi de la Federació Centroamericana en la que havien somiat els lliberals–.[n. 1] El color blanc també representa la purea, l'integritat, la fe, l'obediència, la fermea, la vigilància, la pau i la nació. El color blau simbolisa la justícia, la llealtat, la dolçor, la fortalea, el cel guatemaltec i les dos mars citats que banyen les costes de l'est i oest del país, respectivament, de la mateixa manera que les de Centroamérica.[4] U dels primers dissenys que va tindre la Bandera de Guatemala va ser la Bandera de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica que a la seua volta, estava inspirada en la Bandera de les Províncies Unides del Riu de l'Argent, actual Argentina, encara que en esta última les franges són horisontals, i les franges exteriors són blaves, no celests. Les banderes dels atres països que varen conformar les Províncies Unides del Centre d'Amèrica seguixen este patró. Finalment l'acort gubernativo del 12 de setembre de 1968 reglamenta en detalle els colors la densitat i colocació dels mateixos en la bandera i l'escut nacionals. Este reglament es va establir durant el govern del Llicenciat Juliol César Méndez Montenegro. En actes oficials se sol acompanyar l'entrada de la bandera en la marcha "La #Granader", versió instrumental.
Banderes utilisades durant la colonisació espanyola
Bandera de la Creu de Borgoña (1524-1701)
Despuix de la conquista espanyola iniciada en 1524, el territori de l'actual Guatemala va passar a formar part de la Monarquia Hispànica, integrant-se posteriorment en la Capitania General de Guatemala. Durant este periodo es varen utilisar els estandarts oficials de la Corona espanyola, al no existir símbols propis del territori. El principal d'estos estandarts va ser la Creu de Borgoña, emblema dinàstic de la Casa d'Àustria i estandart militar de l'Imperi espanyol durant els sigles XVI i XVII. El seu us en el territori s'associa a expedicions militars, guarnicions, fortificacions, actes oficials i representacions del poder real. La Creu de Borgoña consistia en una creu en aspa de color roig, generalment representada com a branques desgajadas, sobre fondo blanc. Este símbol va ser àmpliament amprat en els dominis espanyols d'Europa i Amèrica com a distintiu de l'eixèrcit real i de l'autoritat imperial. En el territori de l'actual Guatemala, la Creu de Borgoña no va representar una entitat política autònoma, sino la presència i sobirania de la Corona espanyola. El seu us va estar vinculat al periodo de dominació colonial baix la Casa d'Àustria i es va mantindre com l'estandart predominant fins a inicis de el XVIII, coincidint en el canvi dinàstic en Espanya en 1701. Encara que la seua utilisació va continuar de manera llimitada en décades posteriors, especialment en contexts militars, la Creu de Borgoña va deixar de ser el símbol principal del poder colonial a partir de el XVIII, sent progressivament substituïda per atres estandarts reals.
Bandera del Pabelló de l'Armada Espanyola usada com a bandera Nacional (1701-1760)
Despuix de l'inici de la dinastia borbònica en Espanya en 1701, es varen introduir nous pabellons reals utilisats per l'Armada espanyola. Durant este periodo, els bucs de guerra de la Corona varen amprar pabellons de fondo blanc en l'escut real borbònic com a distintiu naval. Este pabelló va estar en us durant el regnat de Felipe V i va ser mantingut durant el de Fernando VI, permaneixent vigent fins a aproximadament 1760. També va ser utilisat com a distintiu de l'Esquadró de Càdis entre 1732 i 1760. En l'àmbit centroamericano, este pabelló va ser utilisat per l'Armada espanyola en aigües baix la jurisdicció de la Capitania General de Guatemala, incloent les costes del Carib i del Pacífic. El seu us en el territori es va llimitar principalment a contexts marítims i navals, sense constituir una bandera territorial ni administrativa de la regió. Durant este periodo, el pabelló naval borbònic va coexistir en la Creu de Borgoña, que va continuar amprant-se en contexts militars terrestres i com a símbol tradicional del poder real.
Bandera utilisada per decret del Rei Carlos III (1760-1785)
En 1760, en l'arribada al tro de Carlos III, va continuar l'us de les banderes blanques en l'escut real borbònic com a distintiu de la Monarquia Hispànica. Este tipo de bandera va ser amprada tant en contexts oficials com a navals, mantenint la tradició borbònica iniciada al començament de el XVIII. Durant este periodo, el territori de l'actual Guatemala, com a part de la Capitania General de Guatemala, va utilisar els símbols oficials de la Corona espanyola, entre ells esta bandera, especialment en àmbits administratius i marítims. No es tractava d'una bandera territorial pròpia, sino d'un emblema del poder real espanyol. L'us d'estes banderes blanques en l'escut real es va mantindre fins a 1785, any en que Carlos III va decretar l'adopció d'un nou disseny per als pabellons navals d'Espanya, introduint la bandera roig-groc-roig, que marcaria un canvi definitiu en la simbologia espanyola.
Bandera utilisada per decret del Rei Carlos III (1785-1821)
En 1785, el rei Carlos III va decretar l'adopció d'un nou disseny per als pabellons de l'Armada espanyola, en l'objectiu de millorar la seua visibilitat en l'mar. Este disseny consistia en tres franges horisontals roig-groc-roig, en l'escut real, i en el temps es va consolidar com la principal bandera representativa d'Espanya. Encara que inicialment va ser concebuda com a pabelló naval, la bandera roig-groc-roig es va estendre progressivament a atres usos oficials i administratius, convertint-se en el símbol més reconeixible de la Monarquia Hispànica a finals de el XVIII i inicis de el XIX. En el territori de l'actual Guatemala, llavors partix de la Capitania General de Guatemala, esta bandera va ser utilisada en edificis oficials, ports, fortificacions i actes administratius, aixina com per les forces militars i navals de la Corona espanyola. El seu us es va mantindre fins al 15 de setembre de 1821, data en la que les províncies centroamericanas varen proclamar la seua independència d'Espanya. Esta bandera va representar l'últim símbol del domini colonial espanyol en Guatemala i en el restant de Centroamérica, marcant el tancament del periodo colonial i l'inici d'una etapa de transició política que conduiria a l'adopció de nous símbols propis.
Banderes i Escuts Nacionals posterior a l'independència i anterior a l'Unió Centroamericana
Utilisació de la bandera Espanyola
Despuix de la proclamació d'independència el 15 de setembre de 1821, les províncies de Centroamérica varen travessar un breu periodo de transició política. Durant este lapsus no es varen adoptar símbols propis, per lo que va continuar utilisant-se de facto la bandera espanyola roig-groc-roig en edificis oficials i contexts administratius, fins a l'anexió a l'Imperi Mexicà el 5 de enlero de 1822.
Anexió a l'Imperi Mexicà
Guatemala va formar part de el Primer Imperi Mexicà entre el 5 de giner de 1822 i el 1 de juliol de 1823, periodo durant el qual l'antic Regne de Guatemala va estar anexat políticament a l'Estat mexicà governat per l'emperador Agustín de Iturbide.
Context històric
Despuix de l'independència d'Espanya el 15 de setembre de 1821, les autoritats del Regne de Guatemala varen debatre el seu futur polític. El 5 de giner de 1822, la Junta Provisional Consultiva va aprovar el Acta d'Anexió del Regne de Guatemala a l'Imperi Mexicà, per mig de la qual es va declarar l'incorporació a l'Imperi conforme als principis de el Pla d'Iguala i els Tractats de Còrdova. Com a conseqüència d'esta anexió, Guatemala va deixar d'eixercir sobirania independent durant dit periodo i va passar a ser considerada una província de l'Imperi Mexicà.
Bandera utilisada
Durant l'unió en Mèxic, Guatemala no va contar en una bandera pròpia. Es va utilisar oficialment la bandera del Primer Imperi Mexicà, composta per tres franges verticals de color vert, blanc i roig, en un àguila real coronada en el centre de la franja blanca, sense la serp que apareixeria en versions posteriors de l'escut mexicà. L'us d'esta bandera reflectia l'estatus polític de Guatemala com a territori integrant de l'Imperi Mexicà i no com a Estat sobirà.
Base llegal
L'unió es va sustentar en els següents documents:
Pla d'Iguala (24 de febrer de 1821), proclamat per Agustín de Iturbide, que establia les bases polítiques de l'Imperi Mexicà.
Acta d'Anexió del Regne de Guatemala a l'Imperi Mexicà (5 de giner de 1822), per mig de la qual es va formalisar l'incorporació del territori guatemaltec a l'Imperi.
Fi de l'unió
L'unió va concloure despuix de la caiguda del règim imperial en Mèxic. El 19 de març de 1823, Agustín de Iturbide va abdicar al tro, lo que va provocar la dissolució del Primer Imperi Mexicà. Posteriorment, el 1 de juliol de 1823, les províncies centroamericanas varen proclamar el Acta d'Independència Absoluta de Centroamérica, declarant que eren lliures i independents d'Espanya, de Mèxic i de qualsevol atra potència estrangera. En este acte es va posar fi formal a l'anexió de Guatemala a l'Imperi Mexicà.
Banderes i escuts anteriors
1823–1838 Bandera i escut d'armes usats per província de Guatemala
Guatemala, com a part de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica, va adoptar la bandera i l'escut d'armes aprovats per l'Assamblea Nacional Constituent de Centroamérica, segons decrete n.º 29 del 21 d'agost de 1823. La Bandera de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica constava de tres franges horisontals: blaus la superior i inferior i blanca la del centre. Est és el citat decret:
<br/>DECRETE CREADOR DE L'ESCUT I LA BANDERA DE LES PROVÍNCIES UNIDES DEL CENTRE D'AMÈRICADECRET No. 29
L'Assamblea Nacional Constituent de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica, ha tingut a be decretar i decreta:
Artícul 1º L'Escut d'Armes de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica serà un triàngul equilátero; en la seua base apareixerà una cordillera de cinc volcans, sobre un terreny que es figure banyat per abdós mars; en la part superior, un arc iris que els cobrixca i baixe l'arc, el gorro de la llibertat escampant llums. En torno del triàngul i en figura circular s'escriurà en lletres d'or: “PROVÍNCIES UNIDES DEL CENTRE D'AMÈRICA”.
Artícul 2º Este escut es colocarà en tots els llocs i oficines públiques substituint-se a les que s'han usat per disposicions dels anteriors governs.
Artícul 3º El gran sagell de la nació, el de la Secretaria d'esta Assamblea, el dels agents del govern, i tribunals de justícia, duran tots el mateix escut.
Artícul 4º El pabelló nacional per als ports i per a tota classe de bucs pertanyents a este nou estat constarà de tres faixes horisontals, blaves la superior i inferior, i blanca la del centre en la qual anirà dibuixat l'escut que designa l'artícul 1º. En els gallardetes les faixes es colocaran perpendicularmente per l'orde expressat. Del mateix pabelló usaran els enviats d'este govern a les nacions estrangeres. En els bucs mercants les banderes i gallardetes no duran escut, i en la faixa del centre s'escriurà en lletres d'argent: DEU, UNIÓ, LLIBERTAT.
Artícul 5º Les banderes i estandarts dels cossos militars aixina vius, aixina com de milícia provincial mentres esta subsistixca, s'arreglaran a lo dispost en l'artícul anterior: Les seues faixes seran sempre horisontals, en la superior les paraules: DEU, UNIÓ, LLIBERTAT, i en l'inferior la classe i número de cada cos. En les d'infanteria abdós inscripcions seran en lletres d'or, i en els de cavalleria en lletres d'argent.
Artícul 6º Els cossos de força cívica dispondran les seues banderes i estandarts segons lo previngut en l'artícul setanta de la llei de dèu i huit del corrent.
Artícul 7º En comunicar-li este decret al govern se li acompanyaran dissenys del blasón i pabelló nacionals per a la més fàcil inteligència de quant queda previngut:
Comunique's al Suprem Poder Eixecutiu per al seu compliment, i que ho faça imprimir, publicar i circular. Dau en Guatemala a 21 d'agost de 1823 – José Barrundia: Diputat President – Mariano Gálvez: Diputat Secretari – Mariano de Còrdova: Diputat Secretari – Al Suprem Poder Eixecutiu.
Per tant manem es guarde, complixca i eixecuten totes les seues parts.
Ho tindrà entés el Secretari del despaig, i farà s'imprimixca, publique i circule. Palau Nacional de Guatemala 3 d'octubre de 1823 – Antonio Rivera: President – Pedro Molina – Juan Vicente Villacorta. Al ciutadà Manuel Julián Ibarra.
I d'orde del Suprem Poder Eixecutiu ho inserte a V. per a la seua inteligència i fins consegüents: Deu, Unió, Lliberteu
— Palau Nacional de Guatemala<br />3 d'octubre de 1823<br />M. Julián Ibarra.
1825-1843 Bandera i escut de l'Estat de Guatemala
El 20 de giner de 1825 Guatemala va adoptar pel Decret Llegislatiu n.º 30 el seu propi escut estatal. Era de tres franges horisontals, blaves la superior i inferior, i blanca la central en el centre de la qual estava l'escut d'armes que tenia dalt un carcaj, recolzada sobre terra (en la que hi havia varis trofeus i la bandera nacional), ompli de fleches blaves i blanques (les quals té l'Escut d'Hondures), damunt d'un círcul. En la part de dalt de l'escut hi ha dos banyes de l'abundància un a cada costat; dins del círcul hi ha un triàngul equilátero, el de l'escut de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica. Est és el seu text:
<br/>Decret No. 30De 20 de giner de 1825 en que es designa l'escut d'armes propi de l'Estat de Guatemala
El Cap de l'Estat de Guatemala
Por cuanto l'Assamblea Constituent del mateix Estat ha decretat lo que seguix.
L'Assamblea Constituent de l'Estat de Guatemala considerant que per a distinguir-se del mateix Estat entre els demés de la República Federal a la que pertany, és necessari designar l'escut propi de les seues armes, colocant en ell les de la federació en testimoni de la sinceritat que li unix ad ella, ha tingut a be decretar i decreta:
L'escut d'armes de l'estat és el mateix que para tota la República de Centre Amèrica va adoptar l'Assamblea Nacional Constituent en el seu decret del 21 d'agost de 1823.
El particular de l'estat es distinguix solament que aquell escut està fix sobre un gran carcaj, l'extremitat superior del qual apareix sobre el círcul coronant-se les fleches blaves i blanques colocades en ella; la part inferior de la aljaba està recolzada en una porció de terra en que hi ha varis trofeus; i entre ells la bandera que designa els colors del pabelló nacional. Dels anells de la part superior de la aljaba i descansant sobre l'escut circular pender dos banyes que derramen l'abundància; de l'inferior pugen dos palmes que tanquen el círcul; i una flecha i un arc creuen la base i el triàngul que està en el centre de l'escut En torno del círcul es llig en lletres d'or “Estat de Guatemala en la Federació del Centre”. Tot en la forma i colors del disseny que s'acompanya.
El sagell de l'Assamblea de Govern, el del Consell representatiu, cort superior i tribunals de justícia, i corporacions que deuen usar-ho, s'arreglaran al mateix disseny; i es colocarà el propi escut en totes les oficines i llocs públics de l'Estat.
També s'usarà d'ell en les banderes i estandarts dels cossos de la força pública de l'Estat qualssevol que siga la seua classe.
Comunique's al Cap de l'Estat per al seu compliment, i que ho faça imprimir, publicar i circular.
—
Dau en l'Antiga Ciutat de Guatemala a vint de giner de mil huitcents vinticinc. Guatemala març 2, 1825.<br/>
Francisco Barrundia Alejandro Díaz Cap de Vaca<br/>(Pres de l'Archiu General de Centroamérica, Guatemala)
Durant la Federació cada estat va quedar en llibertat de modificar l'escut d'armes. A partir del 20 de giner de 1825, l'Estat de Guatemala ho va usar simultàneament en el de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica i va continuar usant la bandera blava i blanc decretada el 21 d'agost de 1823. Trencada la Federació en 1839 l'Estat de Guatemala va seguir usant la mateixa bandera i escut decretat en giner de 1825.
El 31 de decembre de 1842 el govern conservador va propondre variar l'escut d'armes degut a que caria de raons estètiques i contenia elements decoratius que apareixien en els escuts d'atres països. La proposta va ser somesa a un anàlisis exhaustiu per una comissió nomenada pel Ministeri de Governació, els que varen emetre un dictamen favorable a lo solicitat pel Poder Eixecutiu. El 14 de novembre de 1843 es va emetre el següent decret llegislatiu que va crear la bandera i escut del país:
<br/>DECRET DE L'ASSAMBLEA CONSTITUENT DE L'ESTAT DE GUATEMALA, DE 14 DE NOVEMBRE DE 1843 MODIFICANT L'ESCUT D'ARMES PELS CANVIS POLÍTIC VERIFICATS EN CENTRE AMÈRICA
<br/>
Es varien les armes de l'Estat
L'Assamblea Constituent de l'Estat de Guatemala, havent pres en consideració, l'iniciativa del Govern, del 31 de decembre de l'any pròxim passat de 1842 i l'exposició que va dirigir, en 17 d'agost d'enguany, contretes a representar la necessitat de que es fera una variació en l'escut d'armes de l'Estat, per mig del canvi polític que hi ha hagut, en virtut de la dissolució del pacte federal i independència de l'Estat de Guatemala. Sentit el dictamen de la comissió de Governació.
HA DECRETAT
Art. Únic. Les armes de l'Estat seran les que Centre Amèrica, ha usat en l'anvers de #el seu moneda, pero dispostes de manera que el sol i els volcans queden colocats en el centre d'un escut la llegenda del qual serà: Guatemala en Centre Amèrica. 15 de setembre de 1821; duent en el carcaj una corona d'olivera.
Passe al Govern per a la seua publicació i compliment. Dau en el saló de sessions: Guatemala, vint i sis d'octubre de 1843.
— José Mariano Rodríguez, Diputat President; Manuel Santa-Creu, Secretari, Maule Ubique, Secretari.<br/>Casa del Suprem Govern.<br />Guatemala, catorze de novembre de 1843.
<br/>Per tant, eixecute's, Mariano Rivera Pau[1]
En la modificación del escudo de armas aparece por primera vez la divisa “Guatemala en Centro América. 15 de septiembre de 1821” y desaparece “Estado de Guatemala en la Federación del Centro”. Hasta 1851 se continuó usando la bandera azul y blanco de la Federación Centroamericana, año en que sufrió por primera vez una total modificación.
1851-1858 Bandera y escudo de la República de Guatemala
Siendo Presidente de la República Mariano Paredes, el 14 de marzo de 1851 se emitió el siguiente decreto ejecutivo, publicado en La Gaceta de Guatemala n.º 39, Tomo V, del viernes 21 del mismo mes y año, creando los nuevos símbolos patrios:
Plantilla:Caja de cita
El president Mariano Parets assegurava públicament que en conservar els colors groc i roig usats durant la colónia, s'interpretava el sentiment popular; en realitat, era una orde del general Rafael Carrera i Turcios, cap de les forces armades i el verdader governant de Guatemala, seguint una sugerència del bisbe Juan José de Aycinena i Piñol, II marqués de Aycinena i líder conservador que recolzava el règim. Lucas Parets, líder lliberal, contradia lo anterior afirmant que “la bandera acordada no harmonisava les verdaderes aspiracions de la nova república”, perque perpetuava els símbols espanyols i aristocràtics que preferien els conservadors.[3]
1858-1871 Bandera y escudo de la República de Guatemala
Siendo presidente el general Rafael Carrera y Turcios se emitió el siguiente decreto ejecutivo, del 31 de mayo de 1858, creando otra bandera y otro escudo nacionales:
Plantilla:Caja de cita
EL DECRET QUE NOS DONA ELS SÍMBOLS NACIONALS<br/>DECRETE n.º 12
Miguel García Granados, president provisorio de la República de Guatemala.
Considerant: que la Revolució que s'ha verificat impon el deure adoptar un nou pabelló que estiga en millor harmonia en les lleis fonamentals que establixen l'independència absoluta de la República.<br/>Que este requisit es complix restablint els colors fixats en el Decret de l'Assamblea Nacional Constituent de 21 d'agost de 1823;<br/>
DECRETA:
Artícul 1. Els colors nacionals seran el blau i el blanc, disposts en tres faixes verticals, quedant la blanca en el centre.
Artícul 2. El Pabelló Nacional durà sobre la faixa blanca l'Escut d'Armes de la República.
Artícul 3. El pabelló mercant serà el mateix, pero sense Escut.
Artícul 4. la cucarda durà els mateixos colors nacionals disposts en la mateixa forma.
Dau en el Palau del Govern, en Guatemala, a dèu i sèt d'agost de mil huitcents setenta y uno.
— Miguel García Granados<br/>El Ministre de Relacions Exteriors encarregat de la Secretaria de Governació<br/>Felipe Gálvez.[6]
Decret de creació de l'escut
Tres mesos despuix, el 18 de novembre de 1871, el mateix govern va aprovar el Decret n.º 33 que va adoptar l'actual escude nacional:
DECRETE n.º 33
Devent estar en harmonia l'Escut d'Armes de la República en els principis polítics que ha proclamat la Nació; en us de les facultats de que em trobe investit,
DECRET:
Artícul únic.- Les armes de la República seran: un escut en dos rifles i dos espasas enllaçades en dos branques de llorer, en cada camp celest clar. El centre serà cobert en un pergamí, que contindrà la següent llegenda en lletres d'or: Llibertat 15 de setembre de 1821; figurant en la part superior un quetzal com a símbol de l'independència i autonomia de la nació.
Dau en Guatemala, el díhuit de novembre de mil huitcents setenta y uno.
— El Ministre de l'Interior Francisco Alburez<br/>Miguel García Granados[7]
Que per mig de Decrets números 12 i 33 de dates 10 d'agost i 18 de novembre de 1871, dictats pel llavors president de Guatemala general Miguel García Granados, es varen establir respectivament, la bandera i l'escut d'armes de la República,
CONSIDERANT:
Que la falta d'una reglamentació adequada en matèria tan important, ha donat orige a que dits símbols patrios s'hagen vingut representant en forma caprichosa i arbitrària, tant que pel que fa al matís dels seus colors com al disseny de l'escut d'armes de la República,
CONSIDERANT:
Que per Acort Gubernativo de data 30 de novembre de 1967 es va designar una comissió en l'objecte de que va efectuar els estudis pertinents a la correcta aplicació de les lleis mencionades, la que despuix de meritòria llabor va rendir dictamen presentant el proyecte respectiu:
PER TANT:
En us de les facultats que li conferix l'incís 4º de l'artícul 189 de la Constitució de la República.
En Consell de Ministres
ACORDA:
Artícul 1. La bandera de Guatemala és l'insígnia suprema de la Pàtria. Du en el seu centre l'escut d'armes de la República, de conformitat en lo estipulat en els Decrets números 12 i 33 de 10 d'agost i 18 de novembre de 1871.
Artícul 2. La bandera no ostenta cap llegenda o inscripció adicional llevat en els casos específics prevists pels reglaments militars.
Artícul 3. Els colors de la bandera seran el blau i el blanc, disposts en tres franges verticals del mateix ample: dos blaus els extrems i una blanca en mig. La franja blanca du en el seu centre l'escut d'armes de la República, en dimensions proporcionals a les de l'Insígnia Pàtria; la bandera mercant serà la mateixa, pero sense escut.
El color blau que expressa justícia i llealtat correspon al blau del cel de Guatemala i en la nomenclatura d'us internacional es designa com ISCC-NBS 177, o VM 1.6 PB 5.9/9.4. El color blanc, que simbolisa purea i integritat, equival al ISCC-NBS 263, o VM 2.5 PB 9.5/0.2.
Artícul 4. La forma de la bandera és un rectàngul en les dimensions proporcionals, vertical i horisontal, de 5 a 8 respectivament. La relació de 5 a 8 correspon a la regla d'or de la proporció estètica.
DE L'ESCUT
Artícul 5. L'escut d'armes de la República, quan es dissenye independentment de la bandera, anirà en camp celest clar conforme Decret de la seua creació. Dit color, que representa idealidad, equival al ISCC-NBS 184, o VM 1.5 PB 8.3/3.3.
Artícul 6. Els rifles Remington de l'época (1871), es representen en bayoneta triangular calada, de perfil, en el guardamontes cap a avall, i entrecreuats en àngul recte en el centre de l'escut.
Artícul 7. Les espases, símbol de justícia i sobirania, desenvainadas i en or, s'entrecreuen en àngul recte al dels rifles.
Artícul 8. Les branques de llorer, símbol de victòria, que enllacen les armes, es representen al natural en fruts, entrecreuades en la part inferior i sense lligaça alguna. Els fulls inferiors de les branques enllacen en les empuñaduras de les espases, les subsegüents en les culatas dels rifles i les últimes, en l'extrem superior, en les bayonetes.
Artícul 9. El pergamí, la llegenda del qual fa immortal la data del naiximent de la Pàtria, va desenrollado en el centre de l'escut, sobre el creuament dels rifles; té un regrés i mija cap al front de la part superior i regrés i mija cap al revers en l'inferior, descansant esta sobre els fulls de les espases. Centrada en el pergamí, figura la següent llegenda en lletres d'or, mayúscules, en quatre llínees, aixina: en la primera LLIBERTAT, en la segona 15 DE, en la tercera SETEMBRE, i en la quarta DE 1821.
Artícul 10. En la part superior del pergamí posa el Quetzal, símbol suprem de llibertat. Es representa diestrado, en els seus colors propis. Les plomes cabals més llargues, passen sobre les branques del costat corresponent i sobrepassen llaugerament els fulls inferiors del llorer.
DISPOSICIONS GENERALS
Artícul 11. La bandera de Guatemala, com a màxim emblema de la Pàtria, no saluda ni rendix honors.
Artícul 12. Pel que fa a l'us de les insígnies nacionals, continuen en vigor el “Reglament per al Servici de l'Eixèrcit en Temps de Pau” (Acort Gubernativo de 29 d'abril de 1935, modificat pel de 8 d'abril de 1960) i el “Reglament d'Instrucció d'Infanteria d'Orde Tancat” (Acort Gubernativo de 23 de giner de 1957), aixina com les demés disposicions gubernativas que tracten sobre la matèria, en l'entés de que deuen adaptar-se a lo preceptuado en el present reglament.
Artícul 13. Tota persona, individual o jurídica, que es dedique a l'elaboració de banderes i escuts nacionals, deurà solicitar prèviament en cada cas, a la Direcció general de Cultura i Belles arts, l'aprovació del model respectiu, a fin de que dites insígnies s'ajusten a lo establit en el present Acort. La mencionada dependència farà la comprovació corresponent, ans que les insígnies es posen a disposició del públic.
Artícul 14. La nomenclatura amprada en este reglament correspon a la de la Societat Internacional del Consell del Color (ISCC), conjuntament en l'Oficina Nacional de Normes dels Estats Units de Norteamérica (NBS), aixina com a la del Sistema Internacional de Designació de Colors de la Casa “Munsel Color Company” (VM).
Artícul 15. Els particulars, entitats públiques o privades, empreses i establiments de tota naturalea que a la data ostentaren els símbols patrios en forma distinta als colors, dimensió i disseny descrits en este reglament, deuran substituir-los pels que corresponen conforme a lo preceptuado en els artículs que antecedixen.
Artícul 16. Dita substitució no inclou als símbols i documents de valor històric ni als que formen partix integrant de monuments o edificacions en general.
Sobre l'us de l'escut en monedas i demés valors de l'Estat, s'estarà a lo que disponen les lleis i reglaments de la matèria.
Artícul 17. El present Acort entrarà en vigor el quinze de setembre en curs, Dia de la Pàtria.
— Comunique's,
MÉNDEZ MONTENEGRO<br/>Seguixen les firmes dels Ministres d'Estat[8]
Que la República de Guatemala, com qualsevol país del món, deu establir de manera definitiva les característiques dels seus símbols patrios, com a elements d'identitat i d'enfortiment patriòtic entre els seus habitants;
CONSIDERANT:
Que es fa prioritari establir el color oficial de la Bandera Nacional i de l'Escut d'Armes, les seues dimensions i característiques de disseny, per a que tota persona individual o jurídica que estiga encarregada de l'elaboració i disseny del símbol patrio, ho realise exclusivament en la forma establida;
CONSIDERANT:
Que per a l'efecte és indispensable emetre la disposició llegal que establixca taxativamente les característiques oficials del disseny dels mateixos, els actes protocolaris que deuen guardar-se en la seua presència, aixina com les sancions respectives en cas d'incompliment,
PER TANT:
En eixercici de les atribucions que li conferix l'Artícul 171 lliteral a, de la Constitució Política de la República de Guatemala,
DECRETA:
La següent:
LLEI NORMATIVA DE LA BANDERA NACIONAL I DE L'ESCUT D'ARMES""
Artícul 1.- La Bandera de Guatemala és l'insígnia suprema de la Pàtria. No saluda, no rendix honors ni ostenta cap llegenda o inscripció adicional. La seua forma és d'un rectàngul en les dimensions, vertical i horisontal de 5 a 8 a la regla d'or de la proporció estètica, respectivament.
L'únic nom que li correspon en o sense escut, és Bandera, per #lo que es deu ometre qualsevol atre sustantiu, per a denominar-la.
Artícul 2.- Els seus colors són el blau i el banc disposts en tres franges verticals del mateix ample: una blava en cada extrem i una blanca en mig. Al to de blau que deurà utilisar-se en la seua confecció li correspon el còdic ISCC-NBS177, i al blanc el còdic ISCC-NBS263 segons la Societat Internacional del Color. En el centre de la franja blanca du l'Escut d'Armes de la República, ocupant #el seu dos terceres parts per a conseguir dimensions proporcionals.
Artícul 3.- El color blanc representa purea, pau, integritat, fermea i llum; el blau expressa fortalea, justícia, veritat i llealtat. Sobre l'Escut d'Armes, el significat dels símbols representats en ell, és el següent: l'espasa simbolisa justícia i sobirania; les branques de llorer, victòria; el pergamí, immortalitat de la data de naiximent de la Pàtria i el Quetzal és símbol suprem de llibertat.
Artícul 4.- El disseny obligatori per a l'Escut d'Armes és aixina: els rifles Remington de l'época de la seua creació (1871), es representaran en bayonetes triangulars calades de perfil, en el guardamonte cap a avall i entrecreuats en àngul recte, en el centre de l'escut. Les branques de llorer es representen al natural en fruts, enllaçant les armes, entrecreuades en la part inferior i sense lligaça alguna. Els fulls inferiors de les branques enllacen en les empuñaduras de les espases i les subsegüents en les culatas dels rifles, i les últimes en l'extrem superior, en les bayonetes.
Artícul 5.- El pergamí que obra també dins del disseny, va desenrollado en el centre de l'escut sobre el creuament dels rifles; té un regrés i mija cap al front de la part superior i un regrés i mija cap al revers en l'inferior, descansant esta sobre els fulls de les espases. Centrada en el pergamí figurarà la següent llegenda en lletres color ore, mayúscules, en quatre llínees aixina: en la primera LLIBERTAT, en la segona 15 DE; en la tercera SETEMBRE i en la quarta DE 1821.
Artícul 6.- En la part superior del pergamí posa el Quetzal, devent-se representar diestrado, en els seus colors propis. Les plomes cabals més llargues passen sobre les armes del costat corresponent i sobrepassen llaugerament els fulls inferiors del llorer.
Artícul 7.- L'Escut d'Armes, és també Símbol Nacional, encara que no forme part de la nostra Bandera. En tal cas, deurà guardar el mateix disseny establit en els artículs anterior, i el fondo del llenç en el que aparega serà sempre color blanc.
Artícul 8.- Tot establiment que albergue oficines de l'Estat, d'institucions autònomes o descentralisades, aixina com els establiments del sistema educatiu nacional, deuran mantindre tots els dies, issada la Bandera de Guatemala, baix apercebiment de ser sancionat administrativamente, segons lo establit en l'Artícul 10 de la present Llei.
Per a issar-la es respectaran els preceptes indicats en els artículs respectius. Aquelles persones individuals o jurídiques que no encaixen dins de les enumerades anteriorment i que aixina ho desigen, podran d'igual manera expondre l'Insígnia Nacional.
Artícul 9.- Les persones individuals o jurídiques, entitats públiques, privades o de caràcter comercial, aixina com establiments de qualsevol naturalea que a l'a data exponguen Bandera en característiques distintes a les preceptuadas en artículs anteriors, deuran substituir-la per la que correspon, baix apercebiment de ser sancionat d'acort a la present Llei. Esta substitució no inclou a les banderes de valor històric ni a les que formen partix integrants de monuments o edificacions en general. Tals circumstàncies són vàlides també per a l'Escut Nacional.
Artícul 10.– Seran els respectius Ministeris o entitats rectores de les dependències obligades, els qui velaran pel compliment de lo determinat en els artículs 8 i 9 de la present llei, i dispondran –en el seu cas- la sanció corresponent en cas d'incompliment.
Artícul 11.- És obligació dels cònsuls verificar que en les seues sèus, en les embaixades que representen a Guatemala en l'estranger, aixina com en tots els actes oficials realisats en qualsevol país, les banderes que nos representen, complixquen en els requisits que establix la present llei. Cap bandera deurà expondre's en tots els casos anteriors, sense l'Escut d'Armes respectiu. En cas contrari, el Ministeri de Relacions Exteriors sancionarà a la seua discreció l'incompliment de lo ací dispost.
Artícul 12.- La Bandera Nacional s'issarà i arriará llenta i ceremoniosamente, i totes les persones presents deuran fer la salutació respectiva mentres dure l'acte. Es prohibix issar llenços que hagen perdut els seus colors originals o es troben en notori mal estat. Les Banderes que ixquen de circulació deuran incinerar-se en tots els honors corresponents, podent cada institució dispondre de les cendres respectives.
Artícul 13.- En portar la bandera en una desfilada, deuran adoptar-se les següents formacions:
1. Quan hi haja dos banderes, la nacional anirà al cap de la desfilada, ubicada del costat dret; i
2. Quan siguen vàries les banderes portades, la nacional anirà presidint i les restants arrere d'ella en llínea.
Artícul 14.- Per a issar la bandera quan hi haja unes atres adicionals se seguirà el següent orde:
1. Quan es izen en diferents màstils, la Bandera Nacional s'issarà primer; i
2. Quan hi haja vàries banderes en el mateix màstil, la Bandera Nacional anirà en la part més alta del mateix.
En tots els casos, les dimensions de l'Insígnia Pàtria seran majors que les de les atres banderes.
Sobre la colocació, la Bandera Nacional anirà sempre a la dret si són dos, i en el centre si són més. Queda prohibida qualsevol actuació que contraríe lo dispost en este artícul i en l'anterior, aixina com colocar bandera, pabelló o gallardete algun a una altura major que la Bandera Nacional.
Artícul 15. El Ministeri d'Educació queda obligat a que es fomente el contingut de la present llei, devent velar perque els establiments educatius públics o privats donen a conéixer els significats ací continguts. Aixina mateix velarà perque s'impulsen programes cívics a tot nivell, donant-li major realce dins de la població estudiantil.
Artícul 16. Serà el Ministeri de Cultura i Deports l'encarregat d'autorisar a tota persona individual o jurídica o entitat mercantil, que es vullga dedicar a la confecció, elaboració, distribució i venda de Banderes Nacionals. Per a l'efecte dit Ministeri elaborarà el forma de model únic, mateixa que entregarà a les entitats que autorise, juntament en la llicència respectiva.
Queda terminantment prohibit elaborar banderes no autorisades o de característiques distintes a les del model normado per esta llei. En cas d'infracció, el Ministeri de Cultura i Deports dispondrà lo relatiu a la sanció.
Artícul 17. El dia dedicat a la Bandera serà el 17 d'agost de cada any, per ser la data en que es va crear la mateixa, en l'any 1871. El Ministeri d'Educació velarà perque eixe dia o –en el seu cas- el més pròxim, se celebra en tots els establiments educatius de qualsevol nivell, públics o privats, rendint-se honors a la Bandera Nacional.
Artícul 18. Es deroga tota disposició llegal i reglamentària que s'oponga a lo establit en la present llei.
Artícul 19. El present decret entrarà en vigència trenta (30) dies despuix de la seua publicació en el diari oficial.
PASSE A l'ORGANISME EIXECUTIU PER A LA SEUA SANCIÓ, PROMULGACIÓ I PUBLICACIÓ.
DAU EN EL PALAU DE L'ORGANISME LLEGISLATIU, EN LA CIUTAT DE GUATEMALA, Als VINTIHUIT DIES DEL MÉS D'OCTUBRE DE MIL NOUCENTS NOVENTA Y SIETE.
— Comunique's,
Álvaro Arzú Irigoyen<br/>Seguixen les firmes dels Ministres d'Estat[8]
Bandera creada en 2008 per a honrar al poble maya existent des de 2000 anys a. C.<br/>Els quatre colors de la bandera representen els principals pobles indígenes de Guatemala: els mayas (blanc), ladinos (negre), garífunas (groc) i xincas (roig).
↑la Federación Centroamericana de la década de 1830 había sido el anhelo de los liberales centroamericanos para tomar el poder que hasta entonces habían tenido los aristócratas conservadores del Clan Aycinena desde el siglo xviii, pero con el surgimiento de Carrera y su revolución campesina en 1837, la Federación se debilitó y terminó desapareciendo en 1840 cuando Carrera infringió al general liberal Francisco Morazán una aplastante derrota en la Ciudad de Guatemala.[3]
Referències
↑ 1,01,1Gaceta de Guatemala(5 de diciembre de 1843).«Decreto de la Asamblea Constituyente del Estado de Guatemala, de 14 de noviembre de 1843, modificando el Escudo de Armas por los cambios políticos verificados en Centro América».La Gaceta de Guatemala, órgano de la República de Guatemala.Guatemala:(134)
543-544.
↑ La montaña infinita; Carrera, caudillo de Guatemala, Artemis y Edinter. ISBN 84-89452-81-4.
↑Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
↑ La montaña infinita; Carrera, caudillo de Guatemala, Artemis y Edinter. ISBN 84-89452-81-4.
↑La Gaceta de Guatemala(18 de agosto de 1871).«Decreto N.°12, Decreto que nos da los símbolos nacionales».La Gaceta de Guatemala, órgano oficial de la República de Guatemala.Guatemala:
↑La Gaceta de Guatemala(20 de noviembre de 1871).«Decreto N.°33, Decreto de modificación del escudo de armas de la República».La Gaceta de Guatemala, órgano oficial de la República de Guatemala.Guatemala:
↑ 8,08,1Diario de Centro América(15 de septiembre de 1968).«Acuerdo gubernativo: reglamentación adecuada en materia de la bandera y del escudo de armas de la República».Diario de Centro América.Guatemala:
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
Bandera del President de Guatemala
.jpg){kind=link}