Quiriguá
Quiriguá, el nom original del qual va ser Ihk' Way Nal («lloc del poz negre»),[1] és un jaciment arqueològic pertanyent a l'antiga civilisació maya, ubicat en el departament d'Izabal en el norest de Guatemala. És un jaciment de tamany mig, en una superfície d'aproximadament 3 km², situat a lo llarc del curs inferior del riu Motagua,[2] en el seu centre ceremonial ubicat a 1 km de la vora nort del riu.[3]És un lloc arqueològic Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO des de 1981. Es destaca per posseir grans monuments, entre elles la Estela I, l'eix total de la qual té una altura de 10,6 metros i un pes aproximat de 65 tonellades, lo que la convertix en el monument de pedra independent més gran del continent americà.
Durant el Periodo Clàssic de la civilisació maya (200-900 d. C.), Quiriguá es trobava en la confluència de vàries importants rutes comercials. El lloc va ser ocupat des de 200 d. C. i la construcció de la acrópolis va començar al voltant de 550 d. C. Un auge de construccions impressionants es va iniciar en el sigle viii, fins que es va detindre tota activitat de construcció al voltant de 850 d. C., a excepció d'un breu periodo de reocupación en el Posclásico Primerenc (c. 900-c. 1200). Quiriguá compartix el seu estil arquitectònic i escultòric en la ciutat propenca de Copán, l'història del qual està estretament entrellaçada en la de Quiriguá.[4]
La ràpida expansió de Quiriguá en el sigle viii estava lligada a la victòria militar del rei K'ak' Tiliw Chan Yopaat sobre Copán en 738. Despuix de la seua derrota, el rei més important de Copán Uaxaclajuun Ub'aah K'awiil (abans malnomenat «18 Conill»), va ser capturat i després sacrificat en la Gran Plaça de Quiriguá.[5] Prèviament Quiriguá havia segut un estat vassall de Copán, pero despuix de la seua victòria va conseguir la seua independència.
l'arquitectura ceremonial de Quiriguá és relativament modesta, pero l'importància del lloc radica en la riquea de la seua escultura, incloent els monuments de pedra més alts erigits en el Nou Món.[6] Actualment és un dels destins turístics més visitats de Guatemala.
Etimologia
[editar | editar còdic]
El nom actual del jaciment arqueològic de Quiriguá és derivat del llogaret propenc que du el mateix nom.[7] En quant la llectura del glifo emblema de la ciutat, de la mateixa manera que el de Pusilhá, es llig un, que havia segut traduït com "albocat".[8] Pero segons el diccionari colonial de Francisco Morán, també significa "paper".[9] I justament en temps prehispánicos, el paper es feya de la corfa de l'arbre d'amate, hun en choltí, hu en qeqchí. Ya que ya se sabia que el glifo emblema representa un arbre, Ruud van Akkeren propon que l'emblema principal justament lluïx més com un arbre de amate, en les seues característiques raïls amples, que un albocat. El glifo emblema es llegiria, llavors: kuh(o)l[a]-(h)UN-aj-wa, "kuh Un/Hun ajaw" (sagrat senyor del Amate).[10]
El nom glífico Ik’ Way Nal (que significa "Lloc del Cenote o Clot Negre") més be és el nom d'un lloc mitològic, lloc al quin el rei K’ahk’ Tiliw Chan Yopaat va voler que la Gran Plaça de Quiriguá imitara tal lloc mític, per lo que va decidir nomenar-la en dit nom primordial.[11]
Ubicació
[editar | editar còdic]El lloc està ubicat en el municipi d'Els Amates del departament d'Izabal, a una elevació de 75 m s. n. m.[12] Es troba a poc més de 200 km al norest de la Ciutat de Guatemala,[13] a 48 km al nort de Copán[6] i 15,7 km al noroest de la frontera internacional en Hondures. Situat a vores nort de la conca baixa del riu Motagua, Quiriguá es troba en el punt a on la vall s'eixampla en una planura aluvial, deixant el lloc expost a inundacions periòdiques a lo llarc dels sigles.[14][15] Durant el periodo d'ocupació de la ciutat el riu passava prop del seu centre, pero des de llavors ha canviat el seu curs i ara fluïx a 1 km al sur del centre ceremonial.[3]
La base rocosa local es compon d'arenisca de color roig que els habitants varen utilisar per a la construcció de monuments i estructures arquitectòniques. Esta pedra arenisca local és molt forta i no és propens a esquilas o fractures, lo que va permetre als escultors de Quiriguá d'erigir el més alt monument independent de pedra en les Américas.[16] Quiriguá va ser construïda directament sobre la falla de Motagua i ya en l'antiguetat va sofrir danys com a conseqüència de fortes terremots.[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Quiriguá».
- ↑ Ashmore, 1980, p. 24.
- ↑ Miller, 1999, p. 49.
- ↑ Looper, 2003, p. 4–5,83.
- ↑ 6,0 6,1 Coe, 1999, p. 121.
- ↑ Looper, 2003, p. viii.
- ↑ Braswell, George et al. 2005, Wanyerka, Philip 2009.
- ↑ Morán, F. 1695: foli 7.
- ↑ van Akkeren, Ruud (2021). anar-hui-parlen-qeqchi-9789992213698.html Els mayas mai es varen anar, hui parlen q'eqchí, Ciutat de Guatemala: PiedraSanta, pp. 52-54. ISBN 9789992213698.
- ↑ José Crasborn Chavarría i Alejandro Garay. Bàrbara Riera (ed.): «El sustente del poder: el discurs polític i religiós de K’ahk’ Tiliw Chan Yopaat». Associació Tikal. Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia. Consultat el 22 de giner de 2026.
- ↑ Inforpress, s.f..
- ↑ Stross et al. 1983, p.333.
- ↑ Looper, 2003, p. 1.
- ↑ Looper, 2003, p. 35.
- ↑ Miller, 1999, p. 82.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quiriguá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.