L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Pes (moneda d'Argentina)

El pes (símbol: $; ISO 4217: ARS) és la moneda de curs llegal de la República Argentina des de 1992, quan va reemplaçar al austral. Va ser conegut com a «pes convertible» per la seua paritat en el dólar des de la seua creació fins a la modificació de la Llei N.º 23.928 de Convertibilidad en 2002. Va començar a circular l'1 de giner de 1992 baix la mencionada llei de 1991.

Evolució del tipo de canvi

Com a resultat de les hiperinflaciones que es varen produir al final de la presidència de Raúl Alfonsín (1983-1989) i en el primer any de gestió de Carlos Menem (1989-1999), en 1991 es va establir una regla monetària de tipo de canvi fix i la creació d'este nou con monetari, que va equivaldre a 10 000 australs, i des de l'1 de giner de 1992 va tindre un valor monetari igual a 1 dólar nortamericà per pes, este sistema perdure durant 10 anys, fins que el 7 de giner de 2002 el Senat va sancionar la devaluació del pes, despuix de més d'una década de paritat en el dólar.[1]

A partir de la derogació parcial de la Llei de Convertibilidad en l'any 2002, baix el govern d'Eduardo Duhalde, per la forta crisis política i econòmica, el dólar va pujar la seua cotisació respecte a la divisa argentina 40,25 % (d'1 pes a 1,40 pesos/dólar)[2] aplegant a perdre un terç del seu valor front a la moneda nortamericana.

Durant el mandat de Néstor Kirchner, el pes es devaluó 8.3 % (de 2,87 a 3,13 pesos per dólar) i després, en el de Cristina Fernández de Kirchner, 67.8 % (de 3,13 a 9,74 pesos per dólar),[3][4] emmarcant-se en la política de "flotació administrada"[5] portada a terme pel Banc Central de la República Argentina (BCRA), en el mandat de preservar reserves monetàries i garantisar la competitivitat cambiaria,[6] i assegurar el pagament del deute extern.

Primer cep cambiario (2011-2015)

A fins de l'any 2011 varen ser implementades mides de control de canvis, que varen conseguir reduir en un 85 % la fuga de capitals,[7] encara que també varen disminuir les reserves internacionals del BCRA[8] en relació en el récort històric del 26 de giner de 2011, quan s'ubicaven en 52 654 millons de dólars, alcançant 31 433 millons de dólars al 5 de giner de 2015.[9] Una conseqüència de dites mides va ser l'aparició de tipos de canvi múltiples i un mercat paralel (cridat coloquialmente dólar blue), al que accedien particulars i empreses.[10] Dites mides serien flexibilisades el 27 de giner de 2014, despuix d'una forta devaluació en les jornades prèvies, en un monte de compra autorisat o va cabre determinat per l'AFIP d'acort a la capacitat contributiva de l'interessat, no podent excedir el 20 % dels seus ingressos mensuals registrats.[11][12]

 
Casa de canvi en el preu del dólar, en el carrer Sarmiento de Sant Nicolás, Ciutat de Buenos Aires, el 9 de febrer de 2018.

El 17 de decembre de 2015, a una semana de l'assunció de Maurici Macri com a president, es va lliberar el tipo de canvi i es va flexibilisar l'adquisició de moneda estrangera a la població. Eixe dia, el pes va experimentar una devaluació del 29.5 % en el mercat oficial, en passar de 9,83 a 13,95 per dólar.[13] A partir d'eixe moment, el tipo de canvi va passar a ser flotant baix administració.[14][15][16][17] El país necessitava eixir d'una situació de default pel juí dels fondos buitre contra Argentina.[18]

Eliminació del primer cep

En juliol de 2017, el pes cotisava a 17,66 per dólar, sofrint una depreciació d'un 82 % des de la lliberalisació del mercat cambiario.[19] Per a fins d'eixe any la moneda argentina s'ubicava com la de pijor eixercite en 2017 entre les monedes emergents.[20]

En maig de 2018, el pes cotisava a 24,00 per dólar, havent experimentat una depreciació de 59 % sobre la moneda nortamericana des de l'inici de la gestió de Macri.[21] Cap a agost de 2018 el pes es devaluó novament superant els 30 pesos per dólar, mentres que en els països veïns com Brasil i Uruguaiel pes es prenia a 40 per dólar.[22] A fins d'agost de 2018, el pes cotisava propenc als 40 unitats per dólar, havent-se depreciat 75.4 % des de l'assunció de Maurici Macri i acumulant un 125 % entre els dotze mesos anteriors.[23]

El 12 d'agost de 2019, després de les eleccions PASSE, el pes va tancar en 57,30 unitats per dólar en el mercat oficial, implicant una depreciació del 21,3 % en poques hores.[24] Martín Redrado va denunciar que el govern havia decidit no intervindre en el mercat de canvis, senyalant que va existir una orde del Banc Central per a que «el dólar es vaja a a on es tinga que anar, de modo tal que els argentins deprenguen a quí votar».[25][26] Macri, per la seua banda, va desmentir tals declaracions i va senyalar que no va existir cap orde en eixe sentit.[27] La denúncia es va dur a la justícia.[26][28]

Segon cep cambiario (2019-2025)

El 2 de setembre, el govern va establir un llímit de compra de 10 000 dólars per més o el seu equivalent en atres monedes.[29] En les semanes següents, i a pesar de l'intervenció oficial del Banc Central, el pes va continuar devaluándose i va tocar, el divendres 25 d'octubre, un mínim de 65 unitats per dólar.[30] El 28 d'octubre, el Banc Central va emetre una adequació per a protegir l'estabilitat cambiaria,[31] restringint la compra a un màxim de 200 dólars o el seu equivalent, de forma mensual i per persona, atent a la caiguda del estoc de reserves i a l'inici de la transició entre el govern eixint i l'electe.[32][33]

En decembre de 2019, trobant-se en vigència les mides dictades pel govern de Macri i despuix de l'assunció del nou president Alberto Fernández, el tipo de canvi oficial cotisava propenc als 63 pesos per dólar.[34][35] El 23 de decembre es va crear l'impost PAIS a través de la Llei 27.541[36] per cinc periodos fiscals carregant un 30 % a les compres de moneda estrangera en fins d'aforro sobre la cotisació oficial per als residents argentins, compra de passages aéreus a l'exterior i uns atres,[34][35][37] si be en el mercat negre es negociava entorn als 78,50 pesos.[38] Després d'esta implementació, l'accés al dólar oficial es va llimitar a certes activitats (medicinal, compra de llibres, entre atres), per lo que des d'este moment es deurà prendre este nou valor front a les persones que vullguen comprar la divisa estrangera. Mesos despuix, cap a mediats d'agost de 2020, la cotisació oficial rondava els 77,50 unitats per dólar i el tipo de canvi informal escalava fins als 135 pesos, un valor propenc al registrat en el dólar financer cridat «contat en liquidació» (CCL).[39]

El 16 de setembre de 2020, el Banc Central va informar per mig d'una resolució[40] un recàrrec adicional del 35 % per a la compra de moneda estrangera per a aforro, aixina com per al consum de targetes en bens i servicis a pagar en moneda forànea.[41] Despuix dels anuncis, el mercat negre va cotisar a 145 pesos per cada dólar aixina com en els països veïns en cases de canvi en la frontera d'Uruguai per a viagers,[42][43] mentres que aquell que s'obté de la compra i venda d'abonaments[44] —popularment conegut com MEP— cotisava a 135 pesos per cada dólar.[45]

Per a finals de giner de 2022, el tipo de canvi oficial estava en 110 pesos per dólar,[46] mentres que el dólar informal rondava els 212 pesos per dólar,[47] havent aplegat a un pico de 223 pesos previ a l'anunci d'acorde de deute en el FMI.[48][49] No obstant, a finals de juliol de 2022, el dólar informal va tornar a tindre tendències alcistes, deixant-ho a un preu de 340 pesos per dólar, marcant un récort històric, mentres que la cotisació oficial es trobava al voltant dels 130 pesos.[50][51]

A mitan de maig de 2023, el dólar blue cotisava a casi 500 pesos. Mentrestant la brecha entre la cotisació del dólar oficial i el dólar blue superava el 106 %.[52] El dia 12 de juliol, el dólar blue va superar els 500 pesos, cotisant a 503 pesos per dólar. El 19 de juliol el dólar blue va alcançar els 525 pesos.[53] El dilluns 24 de juliol el dólar blue va alcançar els 552 pesos,[54] mentres que el 4 d'agost va cotisar a 574 pesos. El dólar blue va continuar pujant fins a aplegar als 600 pesos, el 9 d'agost.[55] El 15 d'agost va aplegar a 715 pesos[56] i dos dies més vesprada va alcançar els 800 pesos.[57]

Des de l'assunció de Javier Milei, el 10 de decembre de 2023, el mercat cambiario argentí va travessar un procés de forta devaluació inicial seguit d'una estabilisació controlada i la posterior flexibilisació controlada del cep: en iniciar el seu mandat, el ministre d'Economia, Luis Caputo, va implementar una devaluació del tipo de canvi oficial d'aproximadament el 118 %, duent el dólar oficial dels $ 366 als $ 800, intentant sincerar el dólar paralel en l'oficial, reduint dràsticament la brecha cambiaria que alcançava el 150 %. Durant gran part de 2024, el Banc Central va mantindre una pauta de devaluació mensual fixa del 2 % (coneguda com crawling peg),[58] generant un escenari de previsibilidad de devaluació del pes, ara ya més continguda i estable. Per a fins de 2024, el dólar oficial rondava els $ 1.012 i el dólar MEP/Blue es mantenia relativament calme, reduint la brecha a nivells mínims històrics per a la década. A l'11 d'abril de 2025, en el mercat oficial un dólar nortamericà equivalia a $ 1076,[59] i un euro a $ 1221.[60] En el mercat paralel promig, en canvi, un dólar nortamericà equivalia a $ 1364,[59] significant una brecha del 30 %.[59]

Eliminació parcial del segon cep i esquema de flotació per bandes

En abril de 2025, en un tipo de canvi oficial propenc als 1100 pesos per dólar,[61] es va anunciar l'alçament de la majoria de les restriccions cambiarias per a persones físiques i l'introducció d'un sistema de flotació per bandes, a on la cotisació de la moneda nortamericana es mouria lliurement entre els 1000 i 1400 pesos per dólar. De donar-se el cas de que el valor del dólar superara els llímits de les bandes, el Banc Central intervindria comprant si sobrepassa el pis i venent si supera el sostre.[62] Els llímits de les bandes s'anirien ampliant al ritme del 1% mensual, baixant per al pis i pujant per al sostre (encara que més vesprada, en decembre, açò es modificaria per a que siga al ritme de l'última senya d'inflació evaluat pel INDEC en el moment, escomençant a partir de l'1 de giner de 2026 en l'inflació de novembre de 2025).[63] Al final del primer dia hàbil en el nou esquema cambiario (14 d'abril de 2025), el valor del dólar oficial es va ubicar en 1230 pesos, observant-se una pujada entorn al 12 %,[64] mentres que el dólar paralel va cotisar a 1285 pesos, resultant una brecha cambiaria del 4 %.[65] Acostant-se a fi d'any, el preu del dólar s'ubicava prop dels 1450 pesos, una pujada novament entorn al 12 % pero esta volta en huit mesos; mentrestant la brecha cambiaria és pràcticament inexistent, oscilant entre el 0,6 % (en el dólar blue) i el 2 % (en el dólar MEP).[66]Plantilla:Enllaços a taxes de canvi

Evolució de l'efectiu

En l'actualitat s'ampren billets de 10, 20, 50, 100, 200, 500, 1000, 2000, 10 000 i 20 000 pesos. Encara que es troben en desús, són de curs llegal monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 centaus; i d'1, 2, 5 i 10 pesos.[67]

Billets

Durant l'any 1991, es varen promulgar la Llei N.º 23.928 de Convertibilidad de l'Austral, que va establir una relació cambiaria fixa a raó d'1 dólar nortamericà per cada 10 000 australs,[68] i el Decret del Poder Eixecutiu N.º 2.128, que va dispondre l'introducció de la llínea monetària «pes» a raó d'1 pes per cada 10 000 australs.[69] Aixina quedaria determinada la regla monetària popularment coneguda com el «un a un», caracterisada pel lema «convertible de curs llegal» que apareixia en els primers billets d'1, 2, 5, 10, 20, 50 i 100 pesos, emesos a partir de l'any 1992, en els rostres de Carlos Pellegrini, Bartolomé Mitre, José de Sant Martín, Manuel Belgrano, Juan Manuel de Roses, Dumenge Faustino Sarmiento i Juliol Argentí Roca, respectivament. Aixina mateix, varen ser falcades monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 centaus de la nova llínea monetària.

En 1994, es va falcar per primera volta la moneda bimetálica d'un pes, que va substituir al billet d'igual denominació. Més tart, en l'any 1997 es varen redissenyar els billets restants, mantenint els motius pero incloent millores en els gravats, paper de gramage superior i noves mides de seguritat. La primera série de billets va ser paulatinament reemplaçada i va deixar de tindre vigència en diferents dates segons la denominació: 2 pesos el 26 de novembre de 1997, 5 pesos el 22 de juny de 1998, 10 pesos el 14 de giner de 1998, 20 pesos el 18 de giner de 2000, 50 pesos el 19 de juliol de 1999, 100 pesos el 3 de decembre de 1999.

El 6 de giner de 2002, la Llei N.º 25.561 d'Emergència pública i reforma del règim cambiario[70] va derogar els artículs 1.º i 2.º de la Llei N.º 23.928 de Convertibilidad, eliminant les operacions de conversió monetària 1 a 1 i l'exigència de contar en reserves pel 100% de la base monetària. A partir de llavors, es va dispondre suprimir el lema «convertible de curs llegal» dels billets de la llínea monetària.

Totes les mides de seguritat estan presents en els billets: marca d'aigua, tinta ópticamente variable, (tots els billets tenen el valor imprés, dalt a l'esquerra, en tinta que canvia del color vert al blau si s'inclinen), motive complementación front-esquena (realisat en ófset); microletra; identificació per a cegos; image latent; fil de seguritat; impressió en tinta invisible (solament visible en llum ultravioleta).

Durant l'any 2008 varen ser presentats en el Congrés de la Nació Argentina diversos proyectes que tenien com a objecte la tongada o el redisseny dels pesos en circulació. Un dels proyectes, firmat entre uns atres per Roy Cortina (Partit Socialiste) i Claudio Morgado (Front per a la Victòria), va propondre l'adició d'Eva Perón en l'anvers dels billets i en el revers una image relacionada en el vot femení.[71] Un atre dels proyectes, presentat per la diputada Cecilia Merchán (Trobada Popular de Còrdova), alineada políticament al kirchnerisme, propugnava en el billet de 100 pesos colocar a Juana Azurduy.[72]

Finalment, en l'any 2012, es va anunciar i va emetre un billet commemoratiu de 100 pesos en el rostre d'Eva Perón en commemoració del 60.º aniversari del seu decés, en una partida inicial de 19 040 000 billets (série A).[71] El nou disseny va ser premiat per l'indústria internacional durant la Segona Conferència Internacional d'Impressions d'Alta Seguritat en Bogotà, Colòmbia.[73] L'emissió del billet commemoratiu d'Eva Perón va resultar ser l'inici de la tercera série de billets, denominada Tenim pàtria. El billet de 100 pesos va entrar en circulació en juliol de 2013 a partir de la serie B. Al començ, alguns comerços no acceptaven els nous billets, sobretot els de la série A. Per esta raó el Banc Central va exhortar al públic que abdós billets eren de «curs llegal», i devien ser acceptats.[74] L'edició 2014 del llibre dels billets del món, un catàlec internacional, va incloure al billet de 100 pesos en l'image d'Eva Perón en la tapa. Anteriorment, quan havia segut premiat, Martyn White, president de l'entitat organisadora, va indicar «l'estètica atractiva de la moneda paper», dient que el billet era de «primera classe» i que la seua presentació era «integrada i comprensiva». També es va referir al «context històric de la matèria en que la població argentina es podria identificar fàcilment».[75] El billet d'Eva Perón no va reemplaçar a l'anterior disseny en el rostre de Juliol Argentí Roca, sino que conviu en ells.

El 2 d'abril de 2014, en l'acte de commemoració per l'aniversari de la guerra de les Malvines, Cristina Fernández de Kirchner va presentar en la Casa Rosada el billet de 50 pesos en motiu de l'aniversari reclame argentí sobre aquelles illes, i en homenage al Gaucho Rivero.[73] L'esbós del billet va ser dissenyat en tons blaus i celests i lluïx el contorn de les illes i un cormorán, típica au de les costes atlàntiques. En el revers, està la figura del Gaucho Rivero a cavall alçant la bandera argentina. Rivero va ser un peó de camp que va liderar l'alçament contra l'ocupació britànica en les Malvines en 1833.[76][77][78] No va reemplaçar a l'anterior disseny en el rostre de Dumenge Faustino Sarmiento, sino que conviu en ells.

Mesos més vesprada, en juny de 2014, durant l'acte de commemoració del decés de Manuel Belgrano, Cristina Fernández de Kirchner va presentar el redisseny del billet de 10 pesos que si be seguix centrat en l'image de Belgrano, rendix homenage ademés a Juana Azurduy, Pedro Rius i a els soldats que varen jurar per primera volta a la bandera argentina a la vora del riu Paraná en Rosario.[79]

El 25 de març de 2015, despuix de les commemoracions per l'aniversari de la dictadura cívic-militar iniciada en 1976, la presidenta va presentar l'esbós d'un billet commemoratiu de 100 pesos, alusivo a la causa de les Mares i Yayes de Plaça de Maig.[80][81] No obstant, este billet mai va ser imprés ni lloc en circulació.

Tots els billets d'esta série varen ser anunciats en un títul que els identifica: 5 pesos "Sant Martín. El somi de la Pàtria Gran", 10 pesos "Manuel Belgrano. Alta en el cel", 20 pesos "Juan Manuel de Roses. Héroes del Paraná", 50 pesos "Illes Malvines. Un amor sobirà", 100 pesos "Eva Perón. Un instant cap a l'eternitat" i 100 pesos "Memòria, Veritat i Justícia. Un camí cap a l'identitat".[82]

El 4 d'abril de 2016 s'anuncia que la série de billets de 100 pesos de María Eva Duarte de Perón seria estesa en les lletres AA, ademés d'incloure en els seus laterals un nou element de seguritat per a persones en capacitats visuals reduïdes.[83]

 
Billet de 200 Pesos Argentins

El 15 de giner de 2016, durant el govern de l'expresident Maurici Macri, el Banc Central de la República Argentina va anunciar una nova família de billets que circularien des de mediats de 2016. Els seus fonaments són: “Celebrar la vida”, “Emfatisar el futur més que el passat”, “Passar de la solemnitat a l'alegria”, “Reivindicar el federalisme”, “Som més que només hòmens i dònes” i “Trobar-nos tots els argentins”.[84] Dita família de billets conté animals i flors nacionals al front, i el seu hàbitat natural a l'esquena. Es varen presentar billets de 20, 50, 100, 200, 500 i 1000 pesos. El billet de 500 pesos va rebre el Premi LatiNum al millor billet llatinoamericà 2015/2016 i va ser elegit entre els quatre millors billets del món, en el segon lloc compartit, pel mèrit artístic, el disseny, la seguritat i l'us del color per la International Bank Note Society (IBNS). El billet de 50 pesos va ser nominat per la IBNS al premi de “Billet de l'any”, entre més de 150 billets en tot lo món en l'any 2018. El billet de 200 pesos va ser premiat com el millor billet llatinoamericà 2016/2017 per LatiNum.[85]

En octubre de 2017 es va anunciar la retirada del billet de dos pesos, que va ser substituït per les monedes d'idèntic valor. Dit billet ha segut llevat de circulació el 30 d'abril de 2018.[86]

En juliol de 2019 es va anunciar la retirada del billet de cinc pesos, també substituït per les monedes del mateix valor. El billet va ser llevat de circulació el 29 de febrer de 2020.[87]

En març de 2022, el govern d'Alberto Fernández va presentar nous billets, lo que va generar controvèrsia degut a que varen mantindre els mateixos valors en circulació. Estos billets reemplaçarien als anteriors que representaven animals emesos durant el govern de Maurici Macri. Els nous billets destaquen per incloure figures com Eva Perón en el de 100 pesos, Juana Azurduy i Martín Miguel de Güemes en el de 200 pesos, Manuel Belgrano i María Remeis del Valle en el de 500 pesos, i el general José de Sant Martín en el de 1000 pesos. No obstant, solament el billet de 1000 pesos ha segut posat en circulació, els atres es cancelarien posteriorment.

En febrer de 2023, el Banc Central va anunciar l'emissió d'un nou billet de 2000 pesos (commemoratiu), en les figures de Ramón Carrillo i Cecilia Grierson, mentres que en el revers apareix l'Institut Malbrán. Inicialment, este disseny va ser pensat com un billet de 5000, pero l'idea va ser descartada.[88] La posada en circulació va ser efectiva en juliol del mateix any. En novembre es va posar en circulació una nova versió (definitiva) que tindria nous elements de seguritat, la primera série de la qual seria l'I.[89]

Esta série de billets va ser objecte de crítiques per no contindre denominacions més altes, de la mateixa forma que també s'havia criticat la série Tenim pàtria del govern de Cristina Fernández de Kirchner. En finalisar el mandat de Fernández, en decembre de 2023, el billet més alt (2000 pesos) equivalia a uns 2 dólars blue aproximadament, lo que duya problemes llogístics, econòmics, de seguritat i de comoditat.[90]

Ya baix un nou govern, des del Banc Central es va informar, i posteriorment el govern nacional va confirmar, que s'estava analisant l'emissió de billets de 20 000 i 50 000 pesos. En maig de 2024, el Banc Central va llançar al públic la primera tanda de billets de 10 000 pesos en les imàgens de Manuel Belgrano i de María Remeis del Valle en l'anvers, i la recreació artística de l'escena de la Jura de la Bandera en el revers. Per a aforrar temps, el billet va reutilisar el disseny desenrollat per l'administració de Fernández per al billet de 500.[91]

En novembre del mateix any varen entrar en circulació els billets de 20 000 pesos, en el retrat de Juan Bautista Alberdi en l'anvers i la seua casa natal en el revers.[92]

Monedes

Inicialment, es varen emetre monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 centaus. En 1994, es va introduir la moneda d'1 pes, que va substituir al billet de la mateixa denominació, sent la primera moneda bimetálica falcada en Argentina. En el seu interior es pot vore una recreació de la primera moneda pàtria, el real argentí.

A partir de l'any 2011 varen començar a circular les monedes de 2 pesos en tongada del billet. Esta emissió respon a la necessitat de reemplaçar al billet de manera paulatina, ya que els billets de baixa denominació i molta circulació tenen una vida curta. En canvi, les monedes duren molt més, segons varen detallar experts del BCRA.[93] Estes monedes són bimetálicas, com les d'un pes, pero a l'inversa: núcleu plateado i vorell dorat.[94] El disseny està conformat per quatre seccions planes i quatre ranurades, alternades entre sí, per a facilitar el reconeiximent al tacte per part de persones en dificultats visuals. La seua composició metàlica consta d'una aleació de coure (92 %), alumini (6 %) i níquel (2 %) en l'anell, i de coure (75 %) i níquel (25 %) en el núcleu.[95][96][97]

En decembre de 2017 es va incorporar a les monedes vigents un nou disseny de la moneda d'un pes en un menor tamany, de to rojós i en un jacarandá; ademés de la de cinc pesos de color plateado i tenint la mateixa un arrayán.[98] Es va informar que dits valors formarien part de la nova família de monedes Arbres de la República Argentina,[99] la qual es va completar el 18 de decembre de 2018 en ser posades en vigència les monedes de 2 i 10 pesos, abdós dorades i en el gravat d'un pal borracho i un caldén respectivament.[100]

Per a evitar la fundició, des de 2016, les monedes d'1 i 2 pesos varen ser elaborades en metals electrodepositados de coure i latón; mentres que les 5 pesos acer electrodepositado i níquel. Estos materials les varen fer inútils a la fundició. No obstant, les de 10 pesos varen ser confeccionades d'alpaca (aleació de coure, zinc i níquel) que és fundible.[101]

En l'actualitat el BCRA, davant l'inflació que afecta el país, va decidir que la Casa de Moneda cesse l'acunyament de monedes. Per al govern resultava més car falcar-les que el seu valor nominal. Com a eixemple: per a octubre de 2021 la moneda de 10 pesos, en ser ensamblada en una aleació metàlica, costava USD 0,15 per unitat, uns 15 pesos al tipo de canvi oficial o 28 pesos en l'informal.[101]

Finalment, davant la persistència de l'inflació i la puge récort del preu internacional dels metals es va dispondre discontinuar l'acunyament total de monedes en 2022.[102]

En 2024 el Banc Central va subastar monedes per quilo: 1.500 tambors d'unitats el valor de les quals va ser pel seu metal. Cada tambor va almagasenar al voltant de 100.000 monedes cada u, en 163 lots. Cada lot va ser compost per 10 tambors tancats que pesaven aproximadament 7.200 quilos i es varen oferir en un preu base de $ 4.390.000.[103]

Vore també

Referències

  1. ↑ «El Senat va sancionar la devaluación del pes» (en és). www. lanacion. com. ar. Consultat el 24 de març de 2019.
  2. ↑ «El blue puja i l'oficial s'encamina a la major devaluación en 10 anys». Consultat el 23 d'agost de 2013.
  3. ↑ «Durant la presidència de Cristina Kirchner el pes va perdre dos terços del seu valor». Consultat el 21 d'octubre de 2015.
  4. ↑ «Cotisacions per data - BCRA». Consultat el 26 d'agost de 2017.
  5. ↑ Va marcar del Pont va assegurar que “la flotació administrada” del dólar està “per a quedar-se” Tot Notícies, 07-12-2011.
  6. ↑ Informe Monetari del Banc Central de la República Argentina, 28-10-2011.
  7. ↑ http://www.lanacion.com.ar/1556779-fuerte-caida-en-la-fuga-de-capitales-durante-el-2012
  8. ↑ Cep cambiario: els bancs casi no tenen monedes de països limítrofs Infobae, 28-02-13.
  9. ↑ reserves varen tancar en 31433 millons i varen quebrar tres anys de tendència baixista Infobae, versió digital de 6 de giner de 2014.
  10. ↑ El negoci del dólar “blue” mou fins a 30 millons per dia [1] archivat en Wayback Machine. Diari 26, 06-10-2014.
  11. ↑ Flexibilisen cep: es podrà comprar dólars i baixa al 20 % bestreta de Guanys Àmbit. com, 24 de giner de 2014.
  12. ↑ Seguix ferm la demanda de dólar aforre i pugen el pis per a comprar
  13. ↑ http://internacional.elpais.com/internacional/2015/12/17/argentina/1450359875_118731.html
  14. ↑ http://www.ambito.com/820116-prat-gay-anuncio-flotacion-sucia-bcra-comprara-o-vendera-cuando-sea-necesario
  15. ↑ http://www.cnnexpansion.com/economia/2015/12/17/argentina-abre-el-mercado-de-cambios-y-su-moneda-se-devalua
  16. ↑ http://www.dineroenimagen.com/2015-12-17/66128
  17. ↑ http://cincodias.com/cincodias/2015/12/16/empresas/1450300039_975945.html
  18. ↑ «Diputats va aprovar l'acort en els buitres per a eixir del default». Àmbit.
  19. ↑ «[2]». Consultat el 23 de juliol de 2017 (en és-AR).
  20. ↑ «[3]».
  21. ↑ «L'inflació en l'era Maurici Macri ya va acumular un 100 per cent» (en és-la). Infobae. Consultat el 14 de maig de 2018.
  22. ↑ «[4]». Consultat el 14 d'agost de 2018.
  23. ↑ «En el transcurs de 2018 el pes argentí va perdre més de la mitat del seu valor» (en és-la). Infobae. Consultat el 2 de setembre de 2018.
  24. ↑ Juan Gasalla. «El dólar va aplegar a pujar 30 %, pero vendes per 165 millons USD del Banc Central i el Tesor varen retallar l'escalada». Infobae. Consultat el 27 de decembre de 2019.
  25. ↑ «Diari El Dia de l'Argent eldia. com» (en és). www. eldia. com. Consultat el 2020-09-28.
  26. ↑ 26,0 26,1 «La Justícia investiga si Macri va propiciar la disparada del dólar despuix de les PASSE | La fiscal Ochoa va obrir una causa penal». PAGINA12. Consultat el 2020-09-28.
  27. ↑ «Maurici Macri va assegurar que no va ordenar deixar pujar el dólar el dia despuix de les PASSE» (en és). www. clarin. com. Consultat el 2020-09-28.
  28. ↑ «A un any de la victòria d'Alberto en les PASSE i la megadevaluación que va derivar en una causa judicial». www. ambito. com. Consultat el 2020-09-28.
  29. ↑ «Macri torna al cep: caldrà demanar autorisació per a comprar dólars». Perfil. Consultat el 21 d'abril de 2020.
  30. ↑ Andrea Rivas. «El dólar va botar a 65 $ i va marcar nou récort pese a vendes i subastes del BCRA i bancs oficials». El Croniste. Consultat el 27 de decembre de 2019.
  31. ↑ «Adequació per a protegir l'estabilitat cambiaria». Argentina. gob.
  32. ↑ «Súper cep: cóm es va decidir baixar el top mensual a 200 dólars» (en és). www. clarin. com. Consultat el 2020-09-29.
  33. ↑ «Cep. Endurixen el cep cambiario i només es podran comprar 200 USD mensuals» (en és). www. lanacion. com. ar. Consultat el 2020-09-29.
  34. ↑ 34,0 34,1 Juan Gasalla. «El dólar va mantindre l'estabilitat en l'inici de decembre i es va vendre baix de 63 pesos». Infobae. Consultat el 27 de decembre de 2019.
  35. ↑ 35,0 35,1 «El dólar va tancar a 63,07 $ i es manté la baixa del dólar Contat en liquidació». Télam. Archivat des d'el original, el 2023-04-08. Consultat el 27 de decembre de 2019.
  36. ↑ «capitule 6, artícul 35» «LLEI DE SOLIDARITAT SOCIAL I REACTIVACIÓ PRODUCTIVA EN EL MARC DE L'EMERGÈNCIA PÚBLICA Llei 27541». BoletínOficial. gob. ar.
  37. ↑ «Es crea l'Impost per a una Argentina Inclusiva i Solidària». Marval. com.
  38. ↑ «Dólar blue ara: el billet va baixar a 78,50 $ i es va alluntar d'el “solidari”». Àmbit financer. Consultat el 27 de decembre de 2019.
  39. ↑ «El dólar CCL va trepar a casi 133 $ i la brecha va superar el 80 % (la més alta en 3 mesos)». Àmbit financer. Consultat el 20 d'agost de 2020.
  40. ↑ «Resolució GENERAL 4815/2020Text complet». Argentina. gob.
  41. ↑ «Impost al dólar: Quines compres pagaran i quins no el recàrrec del 35 %». Banca i Negocis.
  42. ↑ «Cotisació del Pes Uruguaià/ Atres cotisacions i conversor de divises/ Dólar Bossa». Infobae.
  43. ↑ «El pes argentí seguix pel pis en els canvis uruguayans». L'Observador.
  44. ↑ «Dólar MEP». www. invertironline. com. Consultat el 2020-09-28.
  45. ↑ «Argentina endurix restriccions a la compra de dólars: t'ho expliquem». CNN en Espanyol.
  46. ↑ «Tipo de Canvi Minoriste». www. bcra. gob. ar. Consultat el 2022-01-29.
  47. ↑ «Cotisació Dólar Blue» (en és). www. valordolarblue. com. ar. Consultat el 2022-01-29.
  48. ↑ «En mig de l'indefinició pel pagament al FMI, el dólar blue va alvançar dos pesos i va aplegar a 223 pesos» (en és). Clarín. Consultat el 2022-01-29.
  49. ↑ «El dólar Blue suma la seua tercera puge consecutiva i tanca en Nicolás López Soto 223» (en és). Perfil. Consultat el 2022-01-29.
  50. ↑ «Dólar blue: cóm va ser la jornada de la cotisació i a quin preu va aplegar este 28 de juny» (en és). Clarín. Consultat el 2022-06-30.
  51. ↑ «Dólar hui: a quànt cotisen l'oficial i els seus diferents tipos de canvi este dimarts 28 de juny» (en és). Clarín. Consultat el 2022-06-30.
  52. ↑ «Dólar blue hui, dólar hui: a quànt varen tancar el dilluns 22 de maig | El dólar blue puja 2 pesos» (en és). PAGINA12. Consultat el 2023-05-22.
  53. ↑ «El dólar blue puja 5 pesos i cotisa a 525 $» (en és). www. cronista. com. Consultat el 2023-07-19.
  54. ↑ «Dólar hui, dólar blue hui: a quànt cotisa este dilluns 24 de juliol» (en és). LA NACION. Consultat el 2023-07-24.
  55. ↑ «El dólar blue va aplegar a 600 $ en una jornada moguda» (en és-ar). Lmneuquen. com. Consultat el 2023-08-09.
  56. ↑ «Dólar hui en viu: la cotisació lliure va pujar a 730 pesos i va marcar nou récort» (en és-és). infobae. Consultat el 2023-08-15.
  57. ↑ «El dólar "blue" va tocar els 800 pesos i marca un nou récort en Argentina» (en és). CNN. Consultat el 2023-08-17.
  58. ↑ «Dólar: qué és el "crawling peg", cóm funciona i qué va anunciar el govern de Javier Milei - Chequeado» (en és-ar). Consultat el 2026-01-21.
  59. ↑ 59,0 59,1 59,2 «En l'antesala d'un canvi en l'esquema cambiario, es manté entorn al 30% la brecha del dólar» (en és). Forbes Argentina. Consultat el 2025-04-12.
  60. ↑ «Euro hui: a quànt cotisa este divendres 11 d'abril» (en és). Clarín. Consultat el 2025-04-12.
  61. ↑ «Dólar hui, dólar blue hui: a quànt cotisa este divendres 11 d'abril» (en és). LA NACION. Consultat el 2025-04-13.
  62. ↑ «[https://www.cronista.com/finanzas-mercados/dolar-las-bandas-cambiarias-seran-entre-1000-y-1400/ D�lar i fi del cep: banda cambiaria fluctuar� entre $ 1000 i $ 1400]» (en és). www. cronista. com. Consultat el 2025-04-13.
  63. ↑ «Noves bandes cambiarias: quin és el valor màxim que pot tocar el dólar en els pròxims mesos» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-12-17.
  64. ↑ «El dólar tanca a $1.230 en el primer dia sense cep cambiario» (en és). Perfil. Consultat el 2025-04-14.
  65. ↑ «[https://www.cronista.com/finanzas-mercados/precio-del-dolar-hoy-a-cuanto-cotiza-el-oficial-en-los-bancos-de-la-city-este-lunes-14-de-abril/ El d�lar oficial cerr� a $ 1230 en el Banc Naci�n en el debut de les banca cambiarias]» (en és). www. cronista. com. Consultat el 2025-04-14.
  66. ↑ «Dólar hui, dólar blue hui: a quànt cotisa este dimecres 17 de decembre» (en és). LA NACION. Consultat el 2025-12-18.
  67. ↑ «Billets i monedes - Emissions vigents». Banc Central de la República Argentina. Consultat el 2023-09-05.
  68. ↑ «Llei N.º 23.928 - Convertibilidad de l'Austral.». InfoLeg.
  69. ↑ «Decrete 2128/91 - Canvi de denominació i valor dels billets i monedes de curs llegal, a partir de l'1.º de giner de 1992.». InfoLeg.
  70. ↑ «Llei N.º 25.561 - Emergència pública i reforma del règim cambiario.». InfoLeg.
  71. ↑ 71,0 71,1 «Evita serà la cara del billet de 100». La Nació. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2013. Consultat el 2012-07-26.
  72. ↑ «Proponen llevar a Roca dels billets». La Nació.
  73. ↑ 73,0 73,1 «El nou billet de $50 sobre les Illes Malvines va rebre una "acceptació" internacional». Télam. Archivat des d'el original, el 2023-04-07.
  74. ↑ «Este és el nou billet de 100 $». Consultat el 30 de març de 2015.
  75. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2015. Consultat el 8 de juny de 2015.
  76. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2015. Consultat el 6 de giner de 2015.
  77. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 d'abril de 2014. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  78. ↑ «Cristina va presentar un nou billet de 50 pesos en l'image de les Illes Malvines». Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2015.
  79. ↑ «Cristina va presentar el nou billet de 10 pesos en Manuel Belgrano i Juana Azurduy». La Nació. Archivat des d'el original, el 31 de decembre de 2017. Consultat el 20 de juny de 2014.
  80. ↑ «El Govern emetrà un nou billet de 100 $ en homenage a Mares i Yayes de Plaça de Maig». Consultat el 30 de març de 2015.
  81. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2015. Consultat el 31 de març de 2015.
  82. ↑ «Nova família de Billets Argentins Tenim Pàtria» (en és). www. casademoneda. gob. ar/. Consultat el 4 de setembre de 2023.
  83. ↑ BCRA Billets de 100 pesos "AA"
  84. ↑ «Nova Família de Billets i Monedes». www. bcra. gob. ar. Consultat el 2023-09-07.
  85. ↑ «Nou premi per al billet de $500: va ser elegit com el millor del món» (en és). LA NACION. Consultat el 2026-01-29.
  86. ↑ «[5]». Consultat el 2018-05-01 (en és).
  87. ↑ «Billet de 5 pesos. Estenen la seua vigència: es podrà usar fins al 28 de febrer» (en és). La Nació. Consultat el 2020-02-01.
  88. ↑ «El billet de 5000 ya té disseny i es troba en producció» (en és-pa). El Ancasti. Consultat el 2025-06-15.
  89. ↑ «No, el billet de $2.000 que apareix en este video no és “trucho” sino que correspon al primer model que es va posar en circulació - Chequeado» (en és-ar). Consultat el 2026-04-06.
  90. ↑ «“Sarcòfecs” de diners: aixina són les mega voltes dels bancs en millons de billets vells que el BCRA no rep» (en és-ar). infobae. Consultat el 2026-04-06.
  91. ↑ «El Banc Central va posar en circulació els nous billets de 10.000 pesos» (en és-és). infobae. Consultat el 2024-05-07.
  92. ↑ «Va començar a circular el nou billet de 20.000 pesos» (en és-és). infobae. Consultat el 2024-11-14.
  93. ↑ «Emetran monedes de dos pesos». Archivat des d'el original, el 11 de juliol de 2015. Consultat el 26 de giner de 2015.
  94. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 12 de juliol de 2015. Consultat el 2015-01-26.
  95. ↑ Les monedes de 2 pesos comencen a circular hui
  96. ↑ «Escomencen a circular les monedes de dos pesos». Infobae.
  97. ↑ «¿Cóm són les noves monedes de dos pesos?».
  98. ↑ «Ya circulen les noves monedes d'1 pes: són més chiques i de color rojós». Clarín.
  99. ↑ Nova Família de Monedes | "Arbres de la República Argentina"
  100. ↑ El BCRA va llançar el nou billet de $100: "Noves monedes de $2 i $10"
  101. ↑ 101,0 101,1 «Drama per al BCRA: el cost de falcar monedes supera el seu valor de mercat i la gent preferix fondre-les». iProfesional. Consultat el 2025-06-07.
  102. ↑ «Per la puge récort del preu dels metals i l'inflació, el Banc Central va dispondre discontinuar l'acunyament de monedes» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-06-07.
  103. ↑ «L'inflació arrasa en l'efectiu: el BCRA ven monedes en desús pel seu valor metàlic» (en és-ar). Economis. Consultat el 2025-06-07.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pes_(moneda_d%27Argentina)&oldid=1541399»