Rosario (Argentina)

Rosario és una ciutat situada en el surest de la província de Santa Fe, Argentina, capçalera del departament homònim. Es tracta de la urbs més poblada de la província i la tercera en població del país, darrere de Buenos Aires i Còrdova. Està situada en la marge occidental del riu Paraná, part de l'hidrovía Paraná-Paraguay, sobre el que està enclavado un port de 140 hectàrees que maneja tant càrregues generals com a granel.

Junt a vàries localitats de la zona conforma l'àrea metropolitana de Rosario (en 1.537.109 habitants segons el cens de 2022), que excedix i inclou al Gran Rosario (el tercer conglomerat urbà del país en 1.455.668  persones) i al departament Rosario. Segons senyes del cens de 2022, el municipi contava en 1 029 619 segons senyes rellevades pel INDEC (Institut Nacional d'Estadística i Censos). La metròpolis forma part d'una regió de gran importància econòmica. Prop del 70% de la producció de cereals del país s'exporta a través del seu port. Fins a 2015, el Gran Rosario generava el primer PBI per càpita d'Argentina i el segon de Llatinoamèrica despuix de Brasília, sent a la seua volta el segon PBI urbà d'Argentina, prenent tota la seua conglomeración urbana, per darrere del Gran Còrdova i del Gran Buenos Aires. Rosario és coneguda com la Breçol de la Bandera Argentina i la seua edificació més coneguda és el Monument a la Bandera. Foc educatiu i cultural, conte ademés en importants museus i biblioteques i la seua infraestructura turística inclou circuits arquitectònics, passejades, bulevars, parcs i hotels.

Toponímia

Rosario deu el seu nom a la advocación de la Verge del Rosario, l'image del qual permaneix en la catedral, en el mateix lloc a on estava la capella entorn a la qual va sorgir. En 1823 la població va rebre el títul de «Ilustre i Fidel Vila», denominant-li-la des de llavors com a Vila del Rosario. Per a el 5 de agost de 1852 ( anys

), en el respal del general Just José d'Urquiza, va ser declarada ciutat per a ser coneguda des de llavors com a Ciutat del Rosario, el Rosari de Santa Fe, o comunament com “El Rosari”. Posteriorment se substituiria la paraula «d'el» per «de», i no es referiria més a la urbs anteponent l'artícul «el». Durant part d'el XX, la nomenclatura oficial de Rosario era Rosario de Santa Fe. El nom ha permaneixcut en us en atres províncies del país per a evitar confondre la ciutat en atres localitats anomenades Rosario, tals com Rosario del Tala, Rosario de Lerma o Rosario de la Frontera, entre unes atres.

Història

Artícul principal → Història de Rosario.

La ciutat va sorgir al començament d'el XVII com a Pagament de les Rieres, sense acta fundacional, en l'encreuament del Camí Real que duya per una part a Còrdova i des d'allí a el "dalt" i per l'atra part al restant del Llitoral fluvial fins a, per lo manco, Paraguay, marcant una etapa en la qual va servir de parage de carretas a la vora del riu Paraná. Cap a fins d'el XVII i principis d'el XVIII, es va establir la primera població permanent registrada: l'estància del capità Luis Romero de Pineda. Durant 1719, les terres de l'estància Sant Miguel del Carcarañal, propietat del fill d'Antonio de Vora Mujica, varen ser adquirides pels jesuïtes. Estes terres definiran despuix partix dels llímits en el pagament.

A la seua volta, atés per franciscanos es va establir en la zona el Pagament del Salat, per a fer front a les irrupcions dels indis calchaquíes. Despuix, cap a 1724, Santiago Montenegro es va establir també en la zona i de manera permanent, per a més tarde instalar un molí. Esta etapa va facilitar que s'establira un oratorio entorn a una capella dedicada a la Verge del Rosario.^{cita requerida}

En la seua costa, a la vora del riu Paraná, el cap de les instalacions defensives sobre el riu Paraná, general Manuel Belgrano, va organisar les bateries Independència i Llibertat. La bateria Llibertat estava en la punta de la barranca que formava àngul entre els carrers Santa Fe i Còrdova, la que en el sigle següent va ser rebaixada per a eixamplar la plaça Brown. A les 6:30 del 27 de febrer de 1812, el poblat va assistir a l'acte en el que per primera volta es va arborar la Bandera de l'Argentina creada per Manuel Belgrano, qui la va fer jurar pels seus soldats. Per això li la denomina Breçol de la Bandera. Encara que l'us de dita bandera seria desautorizado pel govern de llavors, seria oficialisada quatre anys despuix pel Congrés de Tucumán, el 9 de juliol de 1816.

Vista de l'ex Aduana, des de la Av. Belgrano, un dia solejat.

Per a 1823, el poble va rebre el títul de vila (ciutat chicoteta en jurisdicció municipal), encara que va seguir depenent de la ciutat de Santa Fe fins que el governador Dumenge Crespo la va declarar ciutat el 5 d'agost de 1852 per sugerència del general Urquiza permetent als rosarinos elegir els seus propis governants. Entre 1862 i 1873, Rosario va ser promoguda com Capital Federal en tres ocasions pel Congrés de la Nació Argentina, en un intent d'ocupar elloc de Paraná que fora la capital de la Confederació Argentina anteriorment pero els vets a les lleis per part de Bartolomé Mitre i Dumenge Faustino Sarmiento ho varen impedir, responent a la concentració de poder i al proyecte unitari de Buenos Aires. El 29 de setembre de 1893 es va lliurar el combat naval del Espinillo (l'illa que es troba a un quilómetro front al centre de la ciutat) entre forces lleals al Govern i sublevats de la Revolució radical de 1893.

Friedrich Strasser i els seus empleats suïssos en la Cerveseria Strasser en Rosario, Santa Fe en 1885.

En els últims 15 anys d'el XIX, la ciutat va duplicar la seua població, en part per l'immigració europea. Per això i donada l'important concentració obrera, junt a amplis desenrolls edilicios, del ferrocarril i port, Rosario es va convertir en un important epicentre econòmic, principalment cerealero. Per a 1926, el 47 % dels seus habitants eren d'orige transatlàntic, la majoria aplegats d'Europa (Itàlia, Espanya, Irlanda, entre atres països) en els començos de la Primera Guerra Mundial.^{cita requerida}

El 20 de juny de 1957, es va inaugurar el Monument a la Bandera, símbol de Rosario i únic en el seu tipo que commemora el naiximent de l'insígnia pàtria a la que aludix el seu nom. Ademés de ser el monument dedicat a una bandera més gran del món. En 1969, recolzant el moviment de masses sorgit en la ciutat de Còrdova, treballadors i estudiants varen eixir als carrers per a protestar contra el govern de facto d'Onganía, en un fet conegut com el Rosariazo.

Durant la dictadura militar autodenominada Procés de Reorganisació Nacional, centenars de ciutadans varen ser “desapareguts” pel govern, mentres que l'urbs va ser subsede, en 1978, de la Copa Mundial de Fútbol de 1978 utilisada com a propaganda pel règim. En 1978, Rosario va ser destí d'eixercicis d'oscurecimiento dins de la guerra real i sicològica que preparava la dictadura militar en contra de Chile.

Inauguració del Monument a la Bandera, el 20 de juny de 1957.

En 1989, en mig de la crisis econòmica nacional desnugada durant el govern de Raúl Alfonsín que va dur a l'hiperinflación, es varen produir en la ciutat saqueigs a supermercats. baix l'administració de Carlos Menem la reconversió va afectar severament a la urbs, les exportacions agrícoles de la qual es varen estancar i varen vore tancar-se moltes indústries davant els baixos preus de les importacions.^{cita requerida} Per a 1995, el desocupació en l'àrea va alcançar el 21.1 % i gran part de la població de Rosario, com en atres urbs, va quedar baix la llínea de la pobrea.^{cita requerida}

Durant els disturbis socials ocorreguts en 2001, Rosario era la ciutat en més desocupados del país aplegant a alcançar nivells de pobrea del 18.3 % en 2003. Per lo tant es varen produir marches, protestes i saquejos en Rosario. La repressió de la policia provincial, va deixar com a saldo l'assessinat de 7 persones. Els seus noms eren Pocho Lepratti, Graciela Acosta, Rubén Pereyra, Juan Prim, Yanina García, Ricardo Villba i Walter Campos. A partir de la recuperació de l'economia per la millora del context internacional que va seguir al colapse nacional, la situació per a la ciutat ha millorat. El bum de les exportacions agrícoles va causar un aument del consum comercial i noves inversions (principalment en el sector de la construcció), generant un relatiu progrés en perspectives de continuïtat. Els nivells de pobrea i indigència varen baixar de 18.3 % i 5.5 % respectivament (en 2003) a 9 % i 4.5 % (en 2011) encara que va tornar a créixer desmesuradamente entre 2020 i 2023. «La taxa de pobrea va baixar a 8.3 %» [2] archivat en Wayback Machine., artícul en el diari La Capital del 26 de setembre de 2011. Consultat el 3 de decembre de 2011.</ref>

A pesar de que la taxa d'homicidis a nivell nacional ha descendit des de 2003, des de 2008, Rosario es va convertir en una de les dos ciutats en més homicidis en el país. En 2013, la ciutat de Santa Fe va tindre una taxa d'homicidis 27,8 per cada cent mil persones, mentres que la de Rosario va ser de 26,8. En 2014, la taxa de la capital santafesina va aplegar a la sifra de 38,9, mentres que la ciutat del sur de la província va registrar 20,5. En 2015, la taxa de la capital va ser de 28,1 i la rosarina de 20,7. En 2018, es va donar un recrudecimiento de la violència lligat al fòc creuat del narcotràfic, principalment per la presència d'una organisació criminal denominada "Les Mones", la qual es dedica a este negoci des dels anys 1990. Les primeres senyals d'alerta varen aparéixer a fins de 2017, quan la ciutat va experimentar un rebrot de violència.

El 14 de març de 2020, va aparéixer el primer cas confirmat de la Pandèmia per Coronavirus en la ciutat.

Entre 2021 i 2022 la ciutat de Rosario es va vore afectada per a fum provinent de cremes intensives en els chapulls en la Delta del Paraná, originats en el Departament de Victoria, Província d'Entre Rius i llímit en Santa Fe. També es varen realisar diverses manifestacions en diferents punts de la ciutat per part d'organisacions ambientalista per a exigir una Llei de chapulls, varen incloure bloquejos al pont Rosario-Victoria. En abril de 2022, varen escomençar a alçar les restriccions per la pandèmia, l'us del barbijo no era obligatori, es varen reobrir locals d'entreteniment com boliches i cines, ademés de la realisació d'events religiosos massius, ademés es varen realisar els Jocs suramericans en el Parc Independència. El 18 de decembre de 2022, despuix del triumfo de la Copa Mundial de fútbol de la selecció de fútbol d'Argentina, una massiva multitut estimada en més de 700.000 seguidors es va concentrar en les afores del Monument nacional a la Bandera per a festejar la victòria. Per a març de 2024, una série d'assessinats es varen generar en la població. Escomençant el dia 5 en l'assessinat d'un taxiste, al sendemà mata a un atre taxiste, els dos fets varen ocórrer al sur de la ciutat, ocasionant una desocupació del servici de taxis. Posteriorment el dia 7, li disparen a un chofer de colectiu deixant-ho greument ferit, que dies despuix fallix en l'hospital HECA, eixe mateix dia realisen dispars contra la Comissaria 15 de la localitat. El divendres 8 suspenen la marcha pel dia de la dòna, i es varen realisar allanamientos en diferents parts de la ciutat, despuix el dia 9 de març és assessinat a sanc freda un playero de l'Estació de servici en el carrer Mendoza al 7600. Es va anunciar una desocupació de colectius i les estacions de servici no varen funcionar en horari nocturn.Tots estos fets tenen relació en bandes de narcotraficants que operen en la ciutat. El dilluns 11 va aplegar la ministra de Seguritat de Nació, Patricia Bullrich a la ciutat de Rosario, anunciant un desplegament de 450 oficials de gendarmería.

El 27 de novembre de 2025 el Concejo Municipal va aprovar per ordenança la declaració de la Ciutat de Rosario cóm autònoma, és dir, deixa de dependre de les normatives de la província de Santa Fe. També es convoca per a 2027 la Convenció Estatuyente en 28 convencionals per a la redacció de la primera carta orgànica d'esta ciutat autònoma de Rosario.