Hidrovía Paraná-Paraguay

La hidrovía Paraná-Paraguay-Uruguay és un proyecte d'ingenieria fluvial en Sudamérica destinat a la creació d'un sistema de navegació canalisada a lo llarc dels cursos dels rius Paraguay i Paraná, aixina com en alguns dels seus afluents seleccionats. L'objectiu principal d'este proyecte radica en la viabilitat d'habilitar el tràfic constant, els 365 dies de l'any, d'embarcacions de baix calat pero de gran capacitat de càrrega, en un enfocament en el transport de minerals, combustibles i productes agrícoles com a principals mercaderies.

Per a conseguir dit propòsit, es requerirà l'implementació de diverses mides d'ingenieria fluvial, que comprenen la rectificació del traçat del curs d'aigua, per mig de l'eliminació de meandres, l'eixamplada del mateix a través de la supressió de vegetació ribereña, la millora de la seguritat per mig de sistemes de senyalisació adequats, l'eliminació d'illas i illots per mig de tècniques explosives controlades, i finalment, la aprofundiment del llit del riu per mig d'operacions de dragado.

Segons el proyecte, la hidrovía s'estendrà de nort a sur des de la ciutat brasileña de Port Càceres, en l'estat de Mate Grosso, fins a desembocar en el delta del Paraná, front al port de Nova Palmira, ubicat en el departament de Colónia, en Uruguay.

Els països que compartixen este sistema fluvial —Argentina, Bolívia, Brasil, Paraguay i Uruguay—, varen portar a terme una fase inicial en la que varen promoure la realisació d'estudis exhaustius destinats a evaluar la viabilitat econòmica, tècnica i ambiental de les millores necessàries per a garantisar l'utilisació sostenible dels recursos hídrics en qüestió. Estos països varen establir el Comité Intergovernamental de la Hidrovía (CIH) com l'ent coordinador d'estes iniciatives, a través del com varen formalisar acorts en organismes internacionals, com el Banc Interamericà de Desenroll (BID), el Fondo Financer per al Desenroll de la Conca de l'Argent (Fonplata), el Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (PNUD) i la Corporació Andina de Foment (CAF), per a portar a terme els estudis pertinents. En el periodo comprés entre 1988 i 2010, es va observar un notori increment en el transport de mercaderies a lo llarc d'esta hidrovía, passant de 700 000 tonellades anuals a casi 17.4 millons de tonellades a l'any. Posteriorment, este volum de transport va continuar creixent de manera significativa fins a superar la sifra actual de 36 millons de tonellades anuals. Sobre la composició de la càrrega transportada, es destaca l'importància de la soja i els seus derivats com els productes predominants, seguits pel ferro i els combustibles.

Obres

En el territori argentí, es varen portar a terme llabors de balisament i senyalisació en un segment que havia permaneixcut sense manteniment durant décades, des de Santa Fe fins a la zona de confluència, ubicada en el quilómetro 1,238 del riu Paraná. Ademés d'estes mides, s'ha progressat en la canalisació del riu Paraguay, particularment en un dels trams de major complexitat per a la navegació. En l'any 2013, es varen finalisar les obres de construcció del moll en el Nou Port de Posades, situat en les proximitats del Parc Industrial Posades. Este nou port de Posades eixercita un paper fonamental com a punt d'accés a la Hidrovía Paraná-Paraguay. Des de l'any 2015, en la província de Chaco s'ha estat portant a terme la construcció d'un centre llogístic en el propòsit de facilitar l'interconexió entre la Hidrovía Paraná-Paraguay i el port de Barranqueras. Este port es preveu com el de major rellevància en la província, lo que apunta a enfortir encara més l'infraestructura llogística en la regió.

En 2011, la llavors president Cristina Fernández de Kirchner va donar inici a les llabors de desenroll en la hidrovía Paraná-Paraguay en el propòsit d'habilitar un calat per a bucs de 28 peus, posteriorment incrementat a 32 peus. Estes modificacions es varen portar a terme en la finalitat de respalar el proyecte de renovació del port de Santa Fe, en una inversió total de 112 millons de dólars. Este proyecte va comprendre una série d'intervencions que varen incloure l'ampliació, senyalisació i dragado en el riu Paraná, en l'objectiu de facilitar el transport de la producció agrícola. L'obra va comprendre una extensió de més de 650 quilómetros en la hidrovía, lo que possibilita la navegació ininterrompuda les 24 hores del dia, durant els 365 dies de l'any, en consonancia con la visió de promoure l'eficiència i l'accessibilitat en el transport fluvial de mercaderies en la regió.

El procés de dragado i balisament del riu Paraná, destinat a garantisar la seua navegabilitat de forma contínua, les 24 hores del dia, durant els 365 dies de l'any, comprén un tram de 600 quilómetros des de Santa Fe fins als ports de Barranqueras i Corrents. Esta iniciativa té com a objectiu primordial reduir els costs operatius i millorar la competitivitat en el transport del gra argentí. En este context, es va portar a terme l'inauguració d'estes operacions en la presència del governador Hermes Binner, aixina com els seus homòlecs d'Entre Rius, Sergio Uribarri, i del Chaco, Jorge Capitanich.

Impactes socioambientals de la hidrovía

Basat en els estudis que sobre el proyecte va fer el Banc Interamericà de Desenroll, i el CEFRED en respal en WWF, l'espanyol Pedro Tire (2008, p.8), un dels científics més compromesos del món en els temes d'hidrologia, economia i ecologia,^{cita requerida} ha afirmat lo que provocaria la construcció d'esta Hidrovía:

Quan drenamos i desecamos chapulls, reduïm les capacitats d'inèrcia de la naturalea en el cicle hídric continental, que permeten regular cabals i reduir, tant les puntes de riuada, i els consegüents riscs d'inundació, com els impactes d'escassea derivats d'estiajes i cicles de sequia. Trobem un cas paradigmàtic a este respecte en el polèmic proyecte d'Hidrovía, entre Brasil, Argentina, Paraguai i Bolívia. Un megaproyecto que, des de fa anys, i en successives versions, està amenaçant el complex sistema hidrològic que alimenta i regula en la seua capçalera la Conca de l'Argent. El proyecte es basa en drenar el Gran Pantanal, el major chapull del món, en 200.000 km d'extensió. L'objectiu és millorar la navegabilitat i facilitar l'eixida del cor del continent suramericà de minerals i matèries primeres per a la seua exportació. Els estudis elaborats per al Banc Interamericà de Desenroll varen estimar que el dragado massiu de caixers i el drenage del chapull comportarien l'extinció d'unes 600 espècies de peixos, 650 d'aus i 80 de mamífers. ^{cita requerida}Per un atre costat, la ruptura de la funció reguladora del Pantanal incrementaria els riscs d'inundació i l'impacte de les sequies en tota la conca (CEBRAC i WWF, 1994) ^{cita requerida}.

A lo llarc dels 25 anys d'operació de la Hidrovía els principals impactes registrats han segut: en la biodiversitat, el dragado implica l'excavació del fondo del riu per a aumentar la profunditat del canal de navegació. Açò impacta directament en totes les formes de vida que habiten en el llit del riu, aixina com sobre les espècies que s'alimenten d'elles. Ademés, la deposición del sediment extret pot modificar els cicles d'inundació dels chapulls associats al caixer principal del riu, afectant als organismes que allí habiten. Tot eixe moviment d'enormes volums de matèria que es remou del fondo del riu, aumenta la suspensió de sediment i la turbidez de l'aigua. Açò té conseqüències negatives per a molts organismes. En l'aigua, el dragado en zones costeres per a instalar ports, l'aument del trànsit navier i les activitats portuàries, sumats a eventuals derrames d'hidrocarburs i substàncies perilloses, posseïxen el potencial d'aumentar la contaminació de l'aigua i el risc d'introducció d'espècies exòtiques invasoras. D'estos rius s'abastixen d'aigua moltes de les principals ciutats del país. La pèrdua de la calitat de l'aigua incidix directament en la salut de la vida aquàtica, els mijos de vida de la gent i els costs per a la seua potabilisació. En les costes, l'aument del trànsit navier i els volums de càrrega dels barcos, poden baixar els costs del transport, pero no pot deixar de considerar-se l'impacte de l'onage sobre les costes. Este moviment artificial de l'aigua aumenta l'erosió costera i pot provocar la solsida de barrancas, resultant en costs ambientals i moltes voltes socials que deuen evitar-se, minimisar-se o, en última instància, compensar-se. I sobre la gent, afecten invariablement a les comunitats els mijos de les quals de vida se sustenten en els chapulls i en les pesquería.

Vore també

• Hidrovía Paraná-Tieté