Mate Grosso
Mate Grosso (en espanyol significa: ‘xara espessa’) és un dels vintissís estats que, junt en el districte federal, formen la República Federativa de Brasil. S'ubica en la regió Centre-Oest del país, té com a llímits: Amazones i Pará al nort, Tocantíns al noreste, Goiás a l'est, Mate Grosso del Sur, al sur, i Rondonia i l'Estat Plurinacional de Bolívia al noroest. En 903 358 km² és el tercer estat més extens —per darrere d'Amazones i Pará— i en 3,58 hab/km², el tercer menys densament poblat, per davant d'Amazones i Roraima, el menys densament poblat. L'estat, que té l'1,66% de la població brasilera, és responsable de l'1,9% del PIB brasiler. La seua capital és Cuiabá.
Toponímia
[editar | editar còdic]En portugués, Mate Grosso significa “xara espessa” (entenent-se mate en el significat de: àrea poblada per xares). El nom portugués resulta ser la traducció de la paraula del idioma guaraní: Kaaguazú o Kaaguasú (“Herba Gran”, és dir, "gran herbar").[1]
Geografia
[editar | editar còdic]
Les ciutats més importants de Mate Grosso són Cuiabá, Várzea Gran i Rondonópolis. Extenses planicies dominen la regió, la major part (84%) es troba per baix dels 500 m d'altura i correspon al bioma cridat el Pantanal. Els rius principals de l'estat són el riu Juruena, el ric Teles Pires, el riu Xingú, el riu Araguaia, el Paraguai, el riu Piqueri, el ric São Lorenço, el riu dones Mortes i el riu Cuiabá.
Història
[editar | editar còdic]Pel Tractat de Tordesillas (7 de juny de 1494), l'àrea pertanyia a Espanya. Els jesuïtes, al servici dels espanyols, varen crear els primers núcleus, d'a on varen ser expulsats pels bandeirantes paulistes en 1680, encara que la presència espanyola va persistir en l'Itatín. En 1718, el descobriment d'or va accelerar el poblament. En 1748, per a garantisar la nova frontera, Portugal va crear la capitania de Mate Grosso, i ahí va construir un eficient sistema de defensa. Finalment, en els tractats de Madrit (1750) i Sant Ildefons (1777), Espanya i Portugal varen establir les seues noves fronteres.
En acabant de que Brasil es va independisar de Portugal en 1822, estes terres varen passar a ser de la seua administració. Al començament de el XIX, la producció d'or va començar a decaure. En 1901, va ocórrer un moviment separatiste temporalment controlat. En 1917, la situació es va agravar, provocant l'intervenció federal. En l'arribada dels recolectors de caucho, ganaders i exploradors de yerba mat en la primera mitat de el XIX, l'Estat va reprendre el desenroll.
Demografia
[editar | editar còdic]| Raça i Ètnia | Total | |
|---|---|---|
| Pardos o multirracial | Plantilla:Bartable | |
| Blancs | Plantilla:Bartable | |
| Negres | Plantilla:Bartable | |
| Indígenes | Plantilla:Bartable | |
| asiàtics | Plantilla:Bartable | |
Municipis més poblats
[editar | editar còdic]| Municipi | Població | Municipi | Població |
|---|---|---|---|
| 1.Cuiabá | 590.118 | 11.Alta Floresta | 50.189 |
| 2.Várzea Gran | 274.013 | 12.Pontes i Lacerda | 43.832 |
| 3. Rondonópolis | 222.316 | 13.Guarantã do Nort | 34.500 |
| 4. Sinop | 135.874 | 14.Nova Mutum | 42.607 |
| 5.Tangará dona Serra | 98.828 | 15.Juína | 39.779 |
| 6. Càceres | 91.271 | 16.Camp Vert | 39.933 |
| 7.Sorriso | 85.223 | 17.Colniza | 36.161 |
| 8.Lucas do Rio Vert | 61.515 | 18.Juara | 33.731 |
| 9.Agrane do Garças | 58.974 | 19. Agrane do Bugres | 33.644 |
| 10.Primavera do Leste | 59.293 | 20.Peixo de Azevedo | 33.330 |
Economia
[editar | editar còdic]
L'agricultura és el component més important del Producte Intern Brut (PIB) de l'estat, en un 40.8%, seguida pel sector de servicis, que aporta el 40.2%. El sector industrial representa el 19% de el PIB (2004).
Entre les principals exportacions de Mate Grosso es troben la soja (83%), la fusta (5.6%), les carns (4.8%) i el cotó (3.3%) (2002).
La participació de l'estat en l'economia brasilera és d'1.8% (2014).
En 2020, Mate Grosso va ser el líder en el productor nacional de grans en el país, en un 28.0%. És el major productor de soja en Brasil, en un 26,9% del total produït en 2020 (33,0 millons de tonellades); el major productor de dacsa del país; el major productor de cotó de Brasil, en al voltant del 65% de la producció nacional (1,8 dels 2,8 millons de tonellades collides en el país); el sext major productor de canya de sucre del país, 16 millons de tonellades collides en la collita 2019/20; i el tercer major productor de frijoles, en el 10,5% de la producció brasilera. En girasol, l'estat va ser el major productor nacional en 2019, en 60 mil tonellades. En la producció de yuca, Brasil va produir un total de 17,6 millons de tonellades en 2018. Mate Grosso va produir 287 mil tonellades en enguany.[2][3][4][5][6][7][8]
En 2019, la rabera de vacú de Mate Grosso va alcançar la marca de trenta millons de reses, la major rabera de ganado del país, que representa casi el 14% de la producció nacional. En 2018, Mate Grosso va ser el quint major productor de carn de porc en el país, en una manada d'al voltant de 2.5 millons d'animals.[9][10][11]
En 2017, Mate Grosso va tindre l'1.15% de la participació minera nacional (quint lloc en el país). Mate Grosso va tindre producció d'or (8,3 tonellades per un valor de R $ 1 mil millons) i estany (536 tonellades per un valor de R $ 16 millons). Ademés, en pedres precioses, l'estat és el segon major productor nacional de diamants, havent extret 49 mil quilats en l'any 2017. La ciutat de Juína és la principal en esta activitat en l'estat.[12][13][14]
Mate Grosso va tindre un PIB industrial de R $ 17,0 mil millons en 2017, equivalent a l'1,4% de l'indústria nacional. Ampra a 141,121 treballadors en l'indústria. Els principals sectors industrials són: construcció (32.0%), aliments (27.9%), servicis industrials de servicis públics, com a electricitat i aigua (18.6%), begudes (4.5%) i productes derivats del petròleu, petròleu i biocombustibles (3.9%). Estos 5 sectors concentren el 86.9% de l'indústria de l'estat.[15]
Les indústries metalúrgica i alimentària són les principals de l'estat.
Infraestructura
[editar | editar còdic]Carreteres
[editar | editar còdic]
_(8102611909).jpg){kind=link}
Mate Grosso tenia, en 2020, 141.171 km de carreteres municipals; en les carreteres de l'estat de Mate Grosso hi havia 22.399 km sense pavimentar, 7.281 km pavimentados i 81 km d'autopistes de doble calçada. En la ret vial federal, hi havia 3.649 km de carreteres, inclosos 330 km de carreteres duplicades. Mate Grosso, a pesar de ser un estat d'ocupació més recent, ya conta en una carretera de 2 carrils en cada direcció que conecta la capital Cuiabá en una de les ciutats més grans de l'estat, Rondonópolis, després en la frontera en Mate Grosso del Sur.[16][17][18][19][20]
Algunes de les vies principals són:
- BR-364
- MT-100
- MT-358
Aeroports
[editar | editar còdic]
l'Aeroport Internacional Marechal Rondon, ubicat a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. del centre de la ciutat de Cuiabá, en la ciutat de Várzea Gran, va començar a rebre vols en 1996. Ara atén a més de mig milló de passagers a l'any. La pista de Marechal Rondon es va obrir al tràfic en 1956. En febrer de 1975, Infraero va assumir l'administració de l'aeroport i va començar vàries millores per a satisfer les necessitats del complex aeroportuario.[21]
Ferrocarrils
[editar | editar còdic]La Ferrovia Nort Brasil (Ferrocarril del Nort de Brasil) conecta Mate Grosso en l'Estat de São Paulo i ports marítims com Port de Sants. Rumo Llogística solament opera trens de càrrega en la llínea, que s'estén terra adins fins a Rondonópolis. A partir de 2021 està prevista una ampliació cap al nort fins a Cuiabá i Lucas do Rio Vert.[22]
Deports
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Cuiabá va ser una de les 12 ciutats elegides per a albergar els partits de la Copa Mundial de la FIFA 2014, que es va portar a terme en Brasil.[23]
En l'estat varen nàixer els medallistes dels campeonats mundials Felipe Lima de natació[24] i David Moura en judo,[25] ademés dels campeons mundials de futsal Vinícius i Lenísio.[26]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «hierbazal/yerbazal/herbar».
- ↑ IBGE prevê safra recorde de grãvos em 2020
- ↑ Quatro estats concentram quase 70% dona produção de grãvos do país
- ↑ Qualidade do algodão de MT é destaque em congresso nacional
- ↑ a-65-em-201718 MT segue com a líder isolado na produção de algodão i safra sobe per a 65% em 2017/18
- ↑ «Goiás é o segon maior produtor de cana-de-açúcar do País». Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2023. Consultat el 27 de juliol de 2020.
- ↑ MT é o maior produtor de girassol do país
- ↑ Produção brasileira de mandioca em 2018
- ↑ Rebanho vacú de Mate Grosso chega a 30.3 milhõés de cabeças
- ↑ Mate Grosso tem o maior rebanho vacú do país i representa 13,8% dona produção nacional
- ↑ Mate Grosso prevê crescimento de 67% de sua produção de suínos nos pròxims dez anos
- ↑ Anuário Mineral Brasileiro 2018
- ↑ Com produção de 49 mil quilats de diamant per ano, MT ocupa a 2ª colocação no rànquing nacional
- ↑ Algumas Gemas Clássicas
- ↑ Perfil de l'indústria de Mate Grosso
- ↑ Estradas do estat do MT, pèl SINFRA
- ↑ MAPA DE MANUTENÇÃO RODOVIÁRIA MATO GROSSO - MAIO 2022
- ↑ Após oito anos, Governo Federal conclui duplicação de 168 quilômetros dona rodovia Cuiabá-Rondonópolis
- ↑ «a-usuaris-dona-br-163 Trencada do Oest entrega 117 km de rodovia duplicada per a usuários dona BR-163 entre Rondonópolis i a divisa com MS». Archivat des d'el a-usuaris-dona-br-163 original, el 22 de setembre de 2022. Consultat el 11 de decembre de 2022.
- ↑ DNIT llibera mais 10 km de duplicação dones rodovias 163 i 364, 45 km entre Posto Gil i Rosário Oest duplicats
- ↑ Aeroporto Marechal Rondon em MT deve passar per reforma de R$ 350 milhõés para es adequar ao padrão internacional
- ↑ MT: Ferronorte anirà vaig nugar Cuiabá i Lucas do Rio Vert
- ↑ Cuiabá sedia copa na Arena Pantanal
- ↑ Felipe Lima Bio
- ↑ Aos 34 anos, David Moura oficialisa aposentadoria dos tatames
- ↑ Embaixador i torcedor: a vida dupla de Lenísio nos Jogos Escolars dona Juventude
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mate Grosso.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mato Grosso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.