Anar al contingut

Austral (moneda)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'austral (símbol: ₳; ISO 4217: LLAURA) va ser la moneda de curs llegal de la República Argentina des del 15 de juny de 1985 fins al 31 de decembre de 1991, quan es va efectuar la transició al pes convertible.[1][2][3][4]

La curta duració de la seua vigència va ser producte de l'inflació argentina que va devindre en hiperinflación de 1989 i 1990, la va transformar en la segona moneda més efímera que Argentina va tindre en la seua història.[5]

Història

La dictadura més llarga de l'història argentina havia deixat una incontrolable crisis econòmica, caracterisada per una inflació anualizada de 600 % en l'últim trimestre de 1983, un dèficit fiscal que ascendia al 11 % del PBI, reserves internacionals casi inexistents i un deute extern impagable.[6] Davant la greu crisis el llavors president, Raúl Alfonsín, havia firmat el decret en 1985, anunciant un nou pla econòmic (cridat Pla Austral) del seu Ministre d'Economia, Juan Vital Sourrouille, per a contindre una inflació que era creixent. Bàsicament, el pla consistia en el control de preus. Va ser aixina que a mitan de 1985, l'Argentina coneixia la seua nova moneda en cadena nacional, iniciada en un discurs breu del president Alfonsín per a despuix donar-li pas al citat ministre.

El pla va incloure la creació d'una nova moneda, equivalent a 1000 pesos argentins, a 10 millons de pesos llei, a 1000 millons de pesos moneda nacional i a 25 000 millons de pesos moneda corrent. Al moment del llançament, el dólar nortamericà cotisava a $ 800, per la qual cosa, en la lleva de tres zeros, va passar a cotisar a 80 centaus d'austral. En un principi l'esquema va semblar exitós per a contindre l'alçada inflacionaria i, al mateix temps, no frenar el creiximent econòmic, pero cap a 1986 va escomençar a perdre ràpidament el seu valor respecte al dólar, i mai va conseguir recuperar-se. El programa va terminar en els fets quan cap a 1988, un rebrot inflacionario va forçar a crear un nou pla econòmic (denominat Pla Primavera), que finalment no conseguiria evitar l'esclat hiperinflacionario que es donaria a l'any següent, i terminaria en la renúncia d'Alfonsín i en una transició alvançada al president electe Carlos Menem.

En eixe mateix any, l'austral es va aplegar a depreciar un 5000 % anual sobre el dólar. Front a l'arribada de la convertibilidad, va alcançar a cotisar a 7000 unitats per dólar. El nou Ministre d'Economia, Dumenge Cavallo, va generar llavors una devaluació que va dur la cotisació a ₳ 10 000 per USD. És a este valor que, en 1991, l'austral va ser reemplaçat per una nova unitat monetària, el pes convertible, llevant quatre zeros a la divisa.

Originalment es varen emetre monedes per ½, 1, 5, 10, i 50 centaus i billets per 1, 5, 10, 50 i 100 australs. Pero a mida que l'inflació va ser alvançant, es varen escomençar a emetre valors molt més grans; es varen aplegar a emetre monedes de 1000 australs i billets de 500 000 australs. Una curiositat és que entre 1989 i 1990, per la hiperinflación, varen deure emetre's billets provisionals d'emergència de 10 000, 50 000 i 500 000, l'emissió del qual va consistir bàsicament en reutilisar les planches d'impressió dels pesos llei resellados a australs. D'esta manera, els australs varen multiplicar els zeros a mida que creixia l'inflació, pero també varen duplicar la cantitat de billets i monedes que es varen usar en eixos dies. L'implementació del pes convertible va disminuir lliteralment la gruixa de la bojaca dels argentins que va passar de dotze billets distints a només sis.[7]

Els billets de les distintes denominacions d'australs varen dur l'image de dotze presidents argentins, en el mateix orde en que varen eixercir eixe càrrec; des de Bernardino Rivadavia aplegant fins a Manuel Quintana. En el revers es va adoptar l'image del Progrés, que havia segut utilisada en els billets de pesos moneda nacional.

Billets

Definitius

Denominació (₳) Color principal Figura principal
1 austral
(1985-1991)
Verda aigua Bernardino Rivadavia
5 australs
(1985-1991)
Marró Just José d'Urquiza
10 australs
(1985-1991)
Blau Santiago Derqui
50 australs
(1985-1991)
Violeta Bartolomé Mitre
100 australs
(1985-1991)
Rojo Dumenge Faustino Sarmiento
500 australs
(1988-1991)
Verda llima Nicolás Avellaneda
1000 australs
(1988-1991)
Magenta Juliol Argentí Roca
5000 australs
(1989-1991)
Gris Miguel Juárez Celman
10 000 australs
(1989-1991)
Blau obscur Carlos Pellegrini
50 000 australs
(1989-1991)
Verda oliva Luis Sáenz Penya
100 000 australs
(1990-1991)
Marró clar José Evaristo Uriburu
500 000 australs
(1990-1991)
Negre Manuel Quintana

Provisional

Denominació (₳) Color principal Figura principal
1 austral
(1985-1987)
Verda aigua José de Sant Martín
5 australs
(1985-1987)
Rojo violáceo Juan Bautista Alberdi
10 australs
(1985-1987)
Blau violáceo Manuel Belgrano
10 000 australs
(1989-1991)
Cian José de Sant Martín
50 000 australs
(1989-1991)
Verda oliva José de Sant Martín
500 000 australs
(1990-1991)
Negre José de Sant Martín

Vore també

Referències