Curs llegal
El curs llegal o moneda de curs llegal és la forma de diners que els tribunalés de justícia estan obligats a reconéixer com a mig vàlit per al pagament de deutes monetàries.[1]
Cada jurisdicció definix qué constituïx moneda de curs llegal, encara que en térmens generals es considera com a tal a qualsevol mig de pagament que, en ser oferit de forma llegítima per a saldar una obligació, té la capacitat d'extinguir el deute. Si ben un acreedor pot negar-se a acceptar dit pagament, l'oferta de cancelació per mig de moneda de curs llegal es reconeix jurídicament com a compliment de l'obligació.
Algunes jurisdiccions permeten que el dret contractual anule la condició de moneda de curs llegal, permetent (per eixemple) als comerciants especificar que no acceptaran pagaments en efectiu.[2] En molts països, les monedes i els billets es consideren de curs llegal, pero els chècs personals, les targetes de crèdit i atres métodos de pagament similars no solen ser-ho.
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme «moneda de curs llegal» procedix del francés mig tendre (forma verbal), que significa oferir.[3] La raïl llatina és tendere (estendre), i el sentit de tendir com a oferta està relacionat en l'etimologia de la paraula anglesa "extend» (estendre cap a fòra).[3]
Retirada i substitució
[editar | editar còdic]Desmonetización
[editar | editar còdic]La desmonetización és l'acte de despullar a una unitat monetària de la seua condició de moneda de curs llegal. Es produïx sempre que hi ha un canvi de moneda nacional: La forma o formes actuals de diners es retiren de la circulació i es jubilen, a sovint per a ser substituïdes per nous billets o monedes. A voltes un país substituïx completament la moneda antiga per una nova. Lo contrari de la desmonetización és la remonetización, en la que una forma de pagament torna a tindre curs llegal. Les monedes i els billets poden deixar de tindre curs llegal si els substituïxen nous billets de la mateixa moneda o si s'introduïx una nova moneda que substituïx a l'anterior.[4]
Retirada de circulació
[editar | editar còdic]
Els billets i monedes poden retirar-se de la circulació, pero seguixen sent de curs llegal. Per eixemple, els billets d'Estats Units emesos en qualsevol data seguixen sent de curs llegal inclús despuix de haver segut retirats de la circulació.[5] Els billets canadencs d'1 i 2 dólars seguixen sent de curs llegal encara que hagen segut retirats i substituïts per monedes, pero els billets canadencs de 1000 dólars seguixen sent de curs llegal encara que siguen retirats de la circulació en aplegar a un banc.[6] No obstant, els billets del Banc d'Anglaterra que es retiren de la circulació generalment deixen de tindre curs llegal, pero seguixen sent canjeables per moneda corrent en el propi Banc d'Anglaterra o per correu.[7]
Societat sense diners en efectiu
[editar | editar còdic]Una societat sense diners en efectiu descriu un estat econòmic en el que les transaccions financeres no es realisen en diners en forma de billets o monedes. Han existit societats sense efectiu, basades en el trueque i atres métodos d'intercanvi. En l'us modern, el terme sol referir-se a les transaccions financeres realisades per mig de la transferència d'informació digital (normalment una representació electrònica dels diners) entre les parts que realisen la transacció.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Llegal Tendir Guidelines» (en anglés). Royal Mint. Archivat des d'el original, el 2 de març de 2012. Consultat el 7 de giner de 2025.
- ↑ Prentice-Hall.
- ↑ 3,0 3,1 «'Tendir' and Its Not-Baix-Delicate History» (en en). Merriam-Webster. Consultat el 2024-01-10.
- ↑ Cross, Bill (2012). Dollar Default: How the Federal Reserve and the Government Betrayed Your Trust (en en), CreateSpace Independent Publishing Platform, pp. 15–16. ISBN 9781475261080.
- ↑ «Acceptance and Use of Older-Design Federal Reserve Notes» (en en). U. S. Currency Education Program. Consultat el 2024-01-10.
- ↑ «About llegal tendir» (en en-us). Bank of Canada. Consultat el 2024-01-10.
- ↑ «Banknote FAQs» (en en). Bank of England. Consultat el 2024-01-10.
- ↑ «THE COST OF CASH IN THE UNITED STATES» (en en). Institute for Business in the Global Context, The Fletcher School, Tufts University.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Curso legal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.