Lliura peruana

La lliura peruana va ser la moneda d'or emesa per Perú en un pes de 7,9881 grams entre els anys 1898 i 1930 per a circulació interna. Era equivalent a 10 voltes un sol d'argent i també va ser emesa en forma de billets, circulant la moneda d'or de manera paralela a les monedes d'argent.
Les primeres lliures peruanes d'or varen ser falcades en 1895 per orde del govern de Nicolás de Piérola, conforme al mateix estàndart observat per als Sobirans d'Or emesos per Gran Bretanya: 113 gras d'or pur, en un pes de 7.9881 grams, i en un contingut d'or fi de 91.70% del metal (aproximadament 22 quilats).
En 1901 Perú va adoptar el patró ore fixant oficialment la lliura peruana com l'equivalent a 10 sols d'argent, fent circular en el mercat intern a les monedes d'or i difonent-les també com a mig de pagament per al comerç internacional. El govern peruà tractava de mantindre-les a un mateix nivell que el Sobirà d'Or, enllaçant la cotisació de la moneda peruana en la pròpia lliura esterlina.
El Crack del 29 va causar que l'economia peruana es perjudicara pel descens en els preus de les matèries primeres exportades per Perú als mercats mundials, disminuint els ingressos de l'erari públic.
La reducció dels ingressos que l'Estat obtenia per imposts, aixina com la gran dificultat d'obtindre préstams bancaris en l'exterior, varen causar que el Govern peruà retirara de circulació les lliures d'or en 1931. Les últimes peces circulants varen ser falcades en 1930. El motiu de la cessació de circulació era el cost excessivament car per al Govern de mantindre's dins del patró ore (al com casi tots els països del món renunciarien a inicis de la década de 1930).
En anys posteriors, Perú va continuar falcant de manera no contínua la lliura peruana fins a 1969, i la moneda oficial va seguir sent el sol d'argent encara que este es va mantindre sense enllaçar el seu valor a la lliura peruana. Mentrestant les monedes d'or en la denominació de lliura peruana es varen amprar casi exclusivament per a fins de comerç internacional i no per a circulació interna.
Denominacions
La lliura peruana d'or va ser falcada en tres denominacions: una lliura, mija lliura, i un quint de lliura, mostrant en l'anvers el perfil d'un Inca coronat en el seu mascaypacha mirant cap a la dreta, i en el revers l'Escut Nacional del Perú. Les monedes d'una lliura es varen emetre entre 1898 i 1930, despuix es va falcar una emissió en 1959 i despuix emissions anuals entre 1961 i 1969.
Les monedes de mija lliura varen circular només entre 1902 i 1908, en emissions intermitents en 1953 i 1955 i despuix emissions anuals entre 1961 i 1969. Les monedes d'un quint de lliura es varen emetre entre 1906 i 1930, despuix va haver dos emissions discontínues en 1953 i 1958, i despuix emissions anuals entre 1958 fins a 1969.
Referències
Bibliografia
- George S. Cuhaj, Thomas Michael (2010). Standard Catalog of World Coins 1901-2000, 37th Edition, Krause Publications. ISBN 9781440203817.
- Krause, Chester L. and Clifford Mishler (1991). Standard Catalog of World Coins: 1801–1991 (18th ed. ed.). Krause Publications. ISBN 0873411501.
- Pick, Albert (1994). Standard Catalog of World Paper Money: General Issues. Colin R. Bruce II and Neil Shafer (editors) (7th ed.). Krause Publications. ISBN 0-87341-207-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Libra peruana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.