Llei (purea)

Moneda d'or en una llei de 0.917 falcada en 1767 en Popayán, Nou Regne de Granada (actual Colòmbia).

Moneda d'Argent en una llei de Huit Diners (0.666) falcada en 1846 en la República de Nova Granada (actual Colòmbia).

S'entén per llei, en els metals preciosos, la proporció en pes en que el metal preciós pur es troba en una aleació. Actualment s'expressa en milèsimes (és dir, número de parts del metal pur de cada mil parts de l'aleació) i es representarà convencionalment per un número de tres dígits. Un lingot d'or de llei de 750 milèsimes, vol dir que de cada 1000 parts (milèsimes) 750 són d'or pur, sent el restant d'atres metals.

Este concepte és fonamental tant en orfebreria i joyeria, com en l'indústria metalúrgica, la comercialisació de lingots i en la numismàtica, a on permet determinar en precisió el contingut de metal noble en monedes destinades a circulació o a inversió.

Antigament s'expressava en quilats, per a l'or, o en diners i grans en el cas de l'argent.

Metals preciosos

Encara que en orfebreria s'utilisen diversos metals per a la fabricació de joyeria, solament alguns d'ells tenen la consideració de metals preciosos de llei. En el cas d'Espanya, llegalment es consideren metals preciosos solament l'or, l'argent i el platí, pero no els pertanyents al grup del platí, tals com l'iridi, osmi, paladi, rodio i ruteni, encara que siguen amprats en aleacions o recobriment d'objectes de metals preciosos.

Sistema de purea antic

En l'antiguetat, l'Edat Mija i els temps moderns fins a l'adopció del sistema mètric decimal, la llei del or es media en quilats i la de l'argent en diners i grans.

L'or pur té 24 quilats i l'argent pur 12 diners. Cada quilat equival a 41,666 milèsimes (4 grans de 10,41 milèsimes) i cada diners a 83,333 milèsimes (24 grans de 3,472 milèsimes). Aixina, l'or de 18 quilats tindria 18/24=3/4 parts d'or pur, mentres que el de 24 quilats seria or pur.