Pese filipí

Pese filipí

El pes (en filipí i tagalo: pis o també pes) és la moneda de curs llegal de Filipines. Es dividix en 100 cèntims (en filipí i tagalo: sentimo) i el seu còdic ISO 4217 és PHP. Abans de 1967, l'idioma utilisat en billets i monedes era l'anglés, i per això, la denominació era «pes». Poc temps despuix es va utilisar el nom filipí, passant a denominar-se pis.

Normalment el símbol que s'utilisa per a designar al pes és ₱. Este símbol es va afegir a la versió 3.2 d'Unicode i se li va assignar el còdic O+20B1. Atres maneres per a referir-se al pes són «PHP», «PhP», «P», o P, sent esta última forma la més comuna al no estar encara totalment implantat el símbol del pes en el format Unicode i no és compatible en tots els tipos de fonts.

Les monedes es falquen en la Security Plant Complex. Els billets, aixina com atres documents oficials, passaports, sagells de correus, etc., s'imprimixen en la Security Plant Complex o en la National Printing Office.

Història

El pes filipí té els seus orígens en el real de 8 espanyol i en el pes mexicà, que varen circular àmpliament per Amèrica i el surest asiàtic durant els sigles XVII i XVIII, tants en els virreinatos espanyols com en Estats Units i Canadà.

Pes fort

El pes fort (símbol PF) era la moneda de curs llegal de Filipines i el restant d'Índies Orientals Espanyoles durant els últims anys del periodo imperial espanyol. L'entitat encarregada d'emetre-ho era el Banc Espanyol Filipí d'Isabel II (hui en dia cridat Banc de les Illes Filipines). Va substituir al real en una taxa de canvi de 8 reals per pes. El govern colonial va permetre al Banc Espanyol Filipí emetre pesos fins a un màxim equivalent a la quarta part de la seua capital subscrit, o un màxim de 100 000 pesos, que posteriorment es va ampliar a 300 000 en 1855. El Banc Espanyol-Filipí va escomençar a emetre billets denominats en pesos forts l'1 de maig de 1852, i monedes en 1861. La moneda es decimalizó en 1864, dividint-se en 100 cèntims. Despuix de la Revolució filipina, en 1898 el pes fort va ser substituït pel pes revolucionari, i més vesprada es va substituir pel pes modern en 1901.

Despuix de la Revolució de 1868, la reina Isabel II es va exiliar a París. Quan el coneiximent dels fets va aplegar a Filipines, es va eliminar el nom de la reina, passant-se a cridar simplement «Banc Espanyol-Filipí». En 1877, el govern colonial va escomençar a emetre abonaments del tesor denominats en pesos forts.

Image	Denominació	Emissió	Metal	Anvers	Revers
	10 cèntims	1880-1885	Ag	Alfonso XII - ALFONSO XII PER LA G. DE DEU - any d'acunyament	Escut d'armes - 10 CS DE Pº. - REI CONSTL. D'ESPANYA
	20 cèntims	1880-1885	Ag	Alfonso XII - ALFONSO XII PER LA G. DE DEU - any d'acunyament	Escut d'armes - 20 CS DE Pº. - REI CONSTL. D'ESPANYA
	50 cèntims	1880-1885	Ag	Alfonso XII - ALFONSO XII PER LA G. DE DEU - any d'acunyament	Escut d'armes - 50 CS. DE PES - REI CONSTL. D'ESPANYA
	50 cèntims	1880-1885	Ag	Isabel II - ISABEL 2A. PER LA G. DE DEU I LA CONST. - any d'acunyament	Escut d'armes - 50 CS. DE PES - REINA DE LES ESPAÑAS

Image	Denominació	Color predominant	Descripció
	50 pesos	Marró	CINQUANTA PESOS FORTS - PS. FS.50 - Isabel II - EL BANC ESPANYOL FILIPÍ D'ISABEL II.
	50 pesos	Marró	CINQUANTA PESOS FORTS - PS. FS.50 - Escut d'armes - EL BANC ESPANYOL FILIPÍ

Periodo revolucionari

Una volta reiterada la Declaració d'Independència de Filipines el 12 de juny de 1898, la República Filipina, baix el mando del general Emilio Aguinaldo va emetre les seues pròpies monedes i billets que estaven respalats pels recursos naturals del país. Les monedes estaven denominades en centaus. Despuix de la captura d'Aguinaldo en Palanán, en la Província d'Isabela, el 23 de març de 1901, el pes revolucionari es va retirar de la circulació.

Periodo colonial nortamericà

Quan Estats Units va prendre el control de les Filipines, el Congrés va aprovar l'Acta monetària filipina de 3 de març de 1903, en el que es fixaven els pesos i calitat de les monedes filipines. Es va definir que un pes devia tindre exactament la mitat de contingut en or que el dólar nortamericà. Esta taxa era similar a les aplicades en Japó o Mèxic. De fet, les monedes de 50 centaus varen continuar circulant en Filipines i Mèxic fins a la década dels 60.

Poc despuix d'introduir la moneda de 50 centaus (nortamericans) de pes, va sorgir un problema semblat a l'ocorregut en les Colónies de l'Estret. El preu de l'argent es va encarir més que lo que valien les monedes filipines, i el dólar de les Colónies de l'Estret valia menys que el seu contingut en argent. Existia un alguna cosa risc de que les monedes es fongueren pel seu argent, per lo que en abdós casos, en 1907 es varen falcar noves monedes més chicotetes i la seua cantitat d'argent es va reduir a uns nivells més segurs.

Image	Denominació	Emissió	Metal	Diàmetro (mm)	Pes (g)	Anvers	Revers
	½ centau	1903-1936	Cu+Zn	17,90	2,60	HALF CENTAU - Home en martell recolzat en una enclusa i Mont Mayón - FILIPINES	Escut d'armes - UNITED STATES OF AMERICA - any d'acunyament
	1 centau	1937-1944	Cu+Zn	24,80	5,20	ONE CENTAU - Home en martell recolzat en una enclusa i Mont Mayón - FILIPINES	Escut d'armes - UNITED STATES OF AMERICA - any d'acunyament
	5 centaus	1944-1945	Cu+Ni	19,10	4,90	FIVE CENTAUS - Home en martell recolzat en una enclusa i Mont Mayón - FILIPINES	Escut d'armes - UNITED STATES OF AMERICA - any d'acunyament
	10 centaus	1937-1945	Ag	16,70	2,00	TINGUES CENTAUS - Alegoria de la Llibertat en enclusa i martell - Mont Mayón - FILIPINES	Escut d'armes - UNITED STATES OF AMERICA - any d'acunyament
	20 centaus	1937-1945	Ag	21,00	4,00	TWENTY CENTAUS - Alegoria de la Llibertat en enclusa i martell - Mont Mayón - FILIPINES	Escut d'armes - UNITED STATES OF AMERICA - any d'acunyament
Erro al crear miniatura:	50 centaus	1944-1945	Ag	27,70	10,00	FIFTY CENTAUS - Alegoria de la Llibertat en enclusa i martell - Mont Mayón - FILIPINES	Escut d'armes - UNITED STATES OF AMERICA - any d'acunyament
Erro al crear miniatura:	1 pes	1907-1912	Ag	35,80	20,00	ONE PESE - Alegoria de la Llibertat en enclusa i martell - Mont Mayón - FILIPINES	Escut d'armes - UNITED STATES OF AMERICA - any d'acunyament

Segona Guerra Mundial

Erro al crear miniatura:

Billet de 50 centaus introduït pel govern japonés, de 1942.

En 1942, les tropes japoneses varen introduir billets per al seu us en Filipines. També es varen emetre billets d'emergència (també cridats «pesos de la guerrilla») a càrrec de bancs i governs locals, utilisant materials de baixa calitat, que podrien ser canviats a pesos d'argent quan finalisara la guerra. Durant la Segona República filipina, recolzada pels redactors, es va prohibir la possessió de pesos de la guerrilla i es va establir un monopoli en l'emissió de diners, per lo que aquell que fora sorprés en pesos de la guerrilla seria arrestat. Per la naturalea fiduciaria de la moneda japonesa, l'economia filipina va sentir els efectes de la hiperinflación.

Estats Units i les forces filipines varen continuar imprimint pesos filipins, per lo que des d'octubre de 1944 a setembre de 1945, totes les primeres emissions d'emergència dels pesos de la guerrilla es varen considerar illegals i no tenien cap valor.

Independència

L'Acta de la República n.º 265 va establir la creació del Banc Central de Filipines (en filipí i tagalo: Bangko Sentral ng Pilipinas) el 3 de giner de 1949. A esta institució se li va donar el poder d'administrar les operacions bancàries i el sistema de crèdits del país. D'acort en esta acta, totes les competències per a imprimir i falcar diners filipí recauen en el BCF, llevant-li els drets als demés bancs, com el Banc de les Illes Filipines o el Banc Nacional de Filipines

En 1967, l'idioma utilisat en totes les monedes i billets va canviar del anglés al filipí. Com a conseqüència, les paraules utilisades varen canviar de pes a pis, i centau a sentimo. Com va ocórrer durant l'ocupació japonesa, el govern no va complir en les seues promeses i no va canviar els seus billets a monedes d'argent o or mentres que es prometia mantindre la paritat de 2 pesos per dólar. Esta decisió, motivada per una impressió delliberada de billets fiduciarios, va resultar en una devaluació del pese filipí en casi un 300 % sobre el dólar en un mateix dia. L'esforç del govern per a mantindre la paritat va acabar en les reserves d'or, argent i dólars del país.

En 1964, el valor d'un antic lingot de pesos d'argent costava dotze voltes menys que el seu valor facial i estaven sent almagasenats per la població filipina en lloc d'entregar-li'ls al govern pel seu valor facial. En un intent desesperat, el llavors president Diosdado Macapagal desmonetizó les antigues monedes d'argent i va fluctuar la moneda. Des de llavors el pes ha segut una moneda fluctuante, lo que significa que eixa moneda és una representació física del deute domèstic i el seu valor està lligat a la percepció directa de l'estabilitat del règim actual i la seua habilitat per a pagar el deute.

Des de l'obertura del Banc Central de Filipines en 1949, els successius governs han anat devaluando la moneda per a reduir a deute acumulat en térmens reals, la qual en decembre de 2005 va alcançar els 4 trillons de pesos. Molts filipins perceben el valor del pes en relació en el dólar i per lo general tendixen a culpabilizar a qualsevol govern per les mals taxes de canvi alcançades.

Economia actual

En base en el preu actual de l'or, el pes filipí ha perdut fins ara un 99,9998 % del seu valor original del periodo comprés entre 1903 i 1949. El 20 de juliol de 2008, el valor d'este pes, que contenia 12,90 grans d'or pur (o 0,026875 XAU), costaria ara 1136,09 PHP en el mercat internacional de matèries primeres. El 15 d'octubre de 2008, el dólar es canviava a 47,650 PHP.

Monedes

En 1861 es varen falcar monedes d'or d'1, 2 i 4 pesos. Estes monedes tenien el mateix contingut en or que les primeres monedes de ½, 1 i 2 escuts espanyols. Es varen falcar monedes d'argent des de 1864 en denominacions de 10, 20 i 50 cèntims de pes, junt a una moneda de 1 pes falcada en 1897. Durant el periodo revolucionari, es varen emetre monedes de coure d'1 i 2 centaus i 2 cèntims de pes.

En 1903 es va introduir un nou sistema monetari que consistia en monedes de bronze de ½ i 1 centau, 5 centaus de cuproníquel, i 10, 20, 50 centaus i 1 pes d'argent. El pes de les monedes d'argent es va basar en el pes falcat en 900 milèsimes i 374,40 grans d'argent. Les monedes falcades per Estats Units de ½ i 1 pes d'or eren de curs llegal per a qualsevol cantitat, i les monedes de 10 i 20 centaus varen escomençar a ser llegals a partir dels 20 pesos i les monedes més chicotetes a partir dels 2 pesos. Els tamanys i la cantitat d'argent es varen reduir en 1907, falcant-se la moneda de 1 pes en 750 milèsimes d'argent. En 1912, la producció de monedes de 1 pes va cessar, i la de 50 centaus en 1921.

El govern nortamericà va considerar que seria més econòmic i convenient falcar monedes d'argent en Filipines, per una part, per la reobertura de la ceca de Manila en 1920, que havia estat falcant monedes abans de l'ocupació americana. En 1937, els dissenys de les monedes varen canviar per a reflectir l'establiment del nou tipo de govern. Durant 1942 i 1943 no es varen falcar monedes per l'ocupació japonesa, pero en 1944 es varen tornar a falcar peces, incloses les monedes de 50 centaus. Per la gran cantitat de monedes falcades entre 1944 i 1947, fins a 1958 no es varen tornar a falcar nous tipos.

En 1958 es va introduir un nou sistema monetari basat en metals no nobles, que es componia de monedes d'1 centau de bronze, 5 centaus de latón i 10, 25 i 50 centaus de cuproníquel. En 1967, els dissenys es varen vore alterats en reflectir l'us de la llengua filipina en les denominacions en lloc de l'anglés. Estes séries li les coneix com Ang Bagong Lipunan. L'alumini va substituir al bronze i el cuproníquel al bronze-alumini eixe mateix any.

En 1972 es varen introduir monedes d'1 pes, seguides en 1975 per les denominacions de 5 pesos. En 1983 es varen introduir les séries de fauna i flora filipines, que incloïen monedes de 2 pesos. Els tamanys de les monedes es varen reduir en 1991, i la producció de monedes d'1 i 2 pesos va cessar en 1994.

Image	Denominació	Emissió	Metal	Diàmetro (mm)	Pes (g)	Anvers	Revers
Erro al crear miniatura:	1 Cèntim	1983-1993	Al+Mg	15,60	0,70	Lapulapu - REPUBLIKA NG PILIPINAS - any d'acunyament	1 SENTIMO - Voluta imperialis
Erro al crear miniatura:	5 Cèntims	1983-1992	Al+Mg	17,20	1,10	Melchora Aquino - REPUBLIKA NG PILIPINAS - any d'acunyament	5 SENTIMO - Euanthe sanderiana
Erro al crear miniatura:	10 Cèntims	1983-1994	Al+Mg	19,10	1,50	FRANCISCO BALTASAR - REPUBLIKA NG PILIPINAS - any d'acunyament	10 SENTIMO - Pandaka pygmaea
Erro al crear miniatura:	25 Cèntims	1991-1994	Cu+Ni+Zn	16,00	2,20	Juan Lluna - REPUBLIKA NG PILIPINAS - any d'acunyament	25 SENTIMO - Graphium idaeoides
Erro al crear miniatura:	50 Cèntims	1991-1994	Cu+Ni+Zn	17,50	2,50	Marcelo H. del Pilar - REPUBLIKA NG PILIPINAS - any d'acunyament	25 SENTIMO - Pithecophaga jefferyi
Erro al crear miniatura:	1 Pes	1991-1994	Cu+Ni	21,60	2,90	José Rizal - REPUBLIKA NG PILIPINAS - any d'acunyament	1 PIS - Anoa mindorensis
Erro al crear miniatura:	2 Pesos	1991-1994	Cu+Ni	24,00	5,00	Andrés Bonifacio - REPUBLIKA NG PILIPINAS - any d'acunyament	2 PIS - Cocos nucifera
Erro al crear miniatura:	5 Pesos	1991-1994	Cu+A el+Ni	25,50	9,35	Emilio Aguinaldo - REPUBLIKA NG PILIPINAS - any d'acunyament	5 PIS - Pterocarpus indicus

Les séries actuals són de 1995, a la que cal afegir un tipo de 10 pesos de l'any 2000. Les denominacions inferiors al pes continuen sent de curs llegal pero no s'utilisen, sino que es tendix a redonejar els preus. En decembre de 2008 una resolució del Congrés filipí recomanava la retirada i desmonetisació de les denominacions inferiors al pes.

Image anvers	Image revers	Denominació	Emissió	Metal		Forma	Diàmetro (mm)	Pes (g)	Vora	Anvers	Revers
				Anell	Centre
		1 Cèntim	1995-	Acer+Cu		Circular	15,50	2,00	Pla	Sagell del Banc Central de Filipines - BANGKO SENTRAL NG PILIPINAS	1 SENTIMO - REPUBLIKA NG PILIPINAS - any d'acunyament
		5 Cèntims	1995-	Acer+Cu		Circular	15,50	1,90	Pla	Sagell del Banc Central de Filipines - BANGKO SENTRAL NG PILIPINAS	5 SENTIMO - REPUBLIKA NG PILIPINAS - any d'acunyament
		10 Cèntims	1995-	Acer+Cu		Circular	17,00	2,50	Pla	Sagell del Banc Central de Filipines - BANGKO SENTRAL NG PILIPINAS	10 SENTIMO - REPUBLIKA NG PILIPINAS - any d'acunyament
Erro al crear miniatura:	Erro al crear miniatura:	25 Cèntims	1995-	Acer+Zn		Circular	20,00	3,60	Estriado	Sagell del Banc Central de Filipines - BANGKO SENTRAL NG PILIPINAS	25 SENTIMO - REPUBLIKA NG PILIPINAS - any d'acunyament
Erro al crear miniatura:	Erro al crear miniatura:	1 Pes	1995-	Acer+Ni		Circular	24,00	5,35	Estriado	Sagell del Banc Central de Filipines - BANGKO SENTRAL NG PILIPINAS	1 PIS - José Rizal - REPUBLIKA NG PILIPINAS - any d'acunyament
Erro al crear miniatura:	Erro al crear miniatura:	5 Pesos	1995-	Cu+Ni+Zn		Circular	27,00	7,70	Pla	Sagell del Banc Central de Filipines - BANGKO SENTRAL NG PILIPINAS	5 PIS - Emilio Aguinaldo - REPUBLIKA NG PILIPINAS - any d'acunyament
		10 Pesos	2000-	Cu+Ni	Cu+A el+Ni	Circular	26,50	8,70	Estriado discontinu	Sagelle el Banc Central de Filipines - BANGKO SENTRAL NG PILIPINAS	10 PIS - Andrés Bonifacio i Apolinario Mabini - REPUBLIKA NG PILIPINAS - any d'acunyament