Anar al contingut

Cocos nucifera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cocos nucifera
«Cocos» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Cocos (desambiguació).


Cocos nucifera cridat comunament cocotero o simplement coco és una espècie de palmera de la família Arecaceae. És monotípica, i la seua única espècie és Cocos nucifera.[1] Este gènero va tindre moltes espècies que es varen ser independisant d'ell, algunes cap al gènero Syagrus. Taxonòmicamente parlant, les espècies més pròximes són Jubaeopsis caffra de Suràfrica i Voanioala gerardii de Madagascar.[2] L'arbre és cultivat des de fa sigles com a planta ornamental, maderable i pel seu frut, el coco, del com es consumixen la seua polpa i suc, i del que es fabriquen sabons, olis i atres productes.[1][3]

Descripció

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Tronc de coco
Erro al crear miniatura:
Cocotero germinant.

És una palmera que creix fins a 30 metros d'altura en tronc de color gris a marró, en cicatrius que deixen els fulls vells en desprendre's.[4][5][6] Les fulles de color vert groguenc pinnadas de 4 a 6 metros de llarc.[4][5][6] Raïls fibrosas, llargues, primes i fasciculadas.[6]

Inflorescència d'1 metro de llarc, les flors agrupades en panícules de color groc són poligamomonoecias, en les flors masculines i femenines en la mateixa inflorescència.[5][6][7] El floriment ocorre contínuament, en les flors femenines produint les llavors.[6]


La fruta des del punt de vista botànic és una drupa, no una anou, és de color vert o groga i marró en madurar de forma ovoide d'uns 25 cm de llongitut i pot pesar 2,5 quilos, mesocarpi marró fibroso i endocarpi llenyós de color marró en tres clots.[5][6][8] Una sola llavor unida a l'endocarpi, polpa blanca i líquit comestible.[6] Una palmera de coco pot produir fins a 75 fruts per any, pero en major freqüència produïx menys de 30, tarden 5 o 6 mesos en créixer al seu màxim tamany i maduren als 10 o 13 mesos.[6][9][10]

El cocotero és una sola espècie en múltiples varietats, diferenciades bàsicament pel color del frut (groc o vert) i les plantes només presenten diferències en el talle.[11] La traça comuna i característic de totes elles és el sabor de frut, que les seues característiques són que és agradable, dolça, carnoso i sucós. Planta de creiximent ràpit que es propaga per llavors, és polinizada pel vent i insectes, florix i fructifica generalment durant tot l'any.[6]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'orige d'esta planta és molt incert, discutint-se si és originària de les costes tropicals del indo-pacífic o de les americanes.[12][13] Alguns estudis genètics moderns han identificat l'orige dels cocos en l'Indo-Pacífic central, el seu cultiu i propagació estava estretament vinculat a les primeres migracions dels pobles austronesios que duyen cocos en els seus viages.[14][15][16]

Per la similitut Genètica dels cocos en les Amériques en els cocos en Filipines, i no en atres poblacions de coco propenques, sugerix que els cocos no es varen introduir naturalment en Amèrica per les corrents marines, alguns investigadors varen concloure que varen ser duts pels primers mariners austronesios a les Amériques i pot ser una prova de contacte precolombino entre les cultures austronesias i les cultures suramericanes .[15][16][17]

Siga com siga el seu orige, hui es troba distribuït per les costes intertropicales de tot lo món, i és provable que la seua extensió s'hi haja per la gran resistència de la seua llavor, adaptada a ser disseminada a gran distància per les corrents marines.[18] No és inusual trobar cocos que han aplegat aixina a costes molt alluntades de les seues poblacions i que conserven encara la seua capacitat de germinar si se'ls proporcionen les condicions adequades.


La planta pot trobar-se en la vora de plages tropicals arenenques del mar Carib, oceà Índic i Pacífic.[19][20] Cultivada es dona en atres zones de clima calent entre una altura de 0 i 2000 m.s.n.m.[21] Normalment poden créixer des de l'equador fins als paralels 28 d'abdós hemisferis, en algunes excepcions com les Illes Bermudes i Madeira en el paralel 32, o Illes Kermadec, entre els paralels 29 i 31.

Necessita per a créixer i fructificar temperatures altes, fotoperíodo estable, sols llaugers i humitat ambiental alta, condicions que es donen en les costes de la zona intertropical. Soporta sols en salinitat elevada, lo que li permet créixer a on atres plantes no poden, evitant d'esta manera la competència interespecífica. No necessita unes precipitacions miges elevades, puix creix en zones a on la pluviositat és de 750 milímetros anuals. No li afecten els vents forts, que ademés ajuden a la polinisació i fecundació de les seues flors.

La planta no tolera la fredor,[19] l'altitut ni els sols compactes, i la baixa humitat ambiental llimita el seu creiximent en algunes àrees càlides a on aparentment podria créixer: les costes mediterrànees meridionals, les costes del nort de Chile i el sur de Perú, etc. En canvi sí pot créixer en zones subtropicals com el nort d'Argentina, Hawái, Canàries o el sur de Florida a on l'humitat relativa és elevada i les temperatures no solen baixar dels 13 °C.[22]

Secció travessera del coco

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Wayback Machine». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2021. Consultat el 2023-02-21.
  2. ↑ José Antonio del Cañizo (2002). Palmeres, Edicions Mundi-Prensa. ISBN 84-7114-989-3.
  3. ↑ Clots (2013). «Zulia», Arbres emblemàtics de Veneçola, Veneçola: Societat de Ciències Naturals La Salle, pp. 87-91. ISBN 978-980-235-044-5.
  4. ↑ 4,0 4,1 Pradeepkumar, T. (2008). Management Of Horticultural Crops., New Índia Publishing Agency, pp. 539–587. OCLC 1262320812. ISBN 978-93-89130-94-2.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Cocos nucifera» (en és-es). Monaco Nature Encyclopedia. Consultat el 2023-02-21.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 «El cocotero».PDVSA Bolletí ecològic.
  7. ↑ Willmer, Pat (2011). Pollination and floral ecology, Princeton University Press, p. 57. OCLC 759686006. ISBN 978-1-4008-3894-3.
  8. ↑ «Horticulture :: Plantation Crops :: Coconut-Botany». agritech.tnau.ac.in. Consultat el 2023-02-25.
  9. ↑ Ashman, F. (1975). Coconut palm products : their processing in developing countries, Food and Agriculture Organization of the United Nations, p. 18. OCLC 2755125. ISBN 92-5-100853-1.
  10. ↑ «Rise in coconut yield, farming area put Índia on top». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2013. Consultat el 2023-02-21.
  11. ↑ Verdeil, J. L.; Ashburner, G. R.; Cardeña, {{{nom3}}}; Santamaría, {{{nom4}}} (1999). Current Advances in Coconut Biotechnology, Springer Netherlands, pp. 83-85. OCLC 851370259. ISBN 978-94-015-9283-3.
  12. ↑ «Fossil fruit of Cocos L. (Arecaceae) from Maastrichtian-Danian sediments of central Índia and its phytogeographical significance».Acta Palaeobotanica.54(1)
    67–75.ISSN 2082-0259.doi:10.2478/acpa-2014-0003.Consultat el 2023-02-25.
  13. ↑ Nayar, N. M. (2017). The coconut : phylogeny, origins, and spread, pp. 51–66. OCLC 967865059. ISBN 978-0-12-809779-3.
  14. ↑ Vollmann, Johann; Rajcan, Istvan (2008). Oil crop breeding, Springer, pp. 370-372. OCLC 489215670. ISBN 978-0-387-77594-4.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Coconut (Cocos nucifera L.) DNA studies support the hypothesis of an ancient Austronesian migration from Southeast Àsia to America».Genetic Resources and Crop Evolution.56(2)
    257–262.ISSN 0925-9864.doi:10.1007/s10722-008-9362-6.Consultat el 2023-02-25.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Independent Origins of Cultivated Coconut (Cocos nucifera L.) in the Old World Tropics.».PloS one.6(6)Consultat el 2023-02-25.
  17. ↑ «Special Paper: The Dispersal of the Coconut: Did It Float or Was It Carried to Panama?».Journal of Biogeography.19(5)
    467.doi:10.2307/2845766.Consultat el 2023-02-25.
  18. ↑ «The Coconut Odyssey – the bounteous possibilities of the tree of life».Australian Centre for International Agricultural Research.Consultat el 25 de febrer de 2023.
  19. ↑ 19,0 19,1 Species Profiles for Pacific Island Agroforestry: Cocos nucifera (pdf file)
  20. ↑ «Cocos nucifera L.» (en és). www.gbif.org. Consultat el 2023-02-21.
  21. ↑ «Coco, cocotero (Cocos nucifera)». catalogofloravalleaburra.eia.edu.co. Consultat el 2023-02-21.
  22. ↑ Werth, E. 1933. Distribution, Origin and Cultivation of the Coconut Palm (in periodical: Ber. Deutschen Bot. Ges., vol 51, pp. 301–304) (artículp traduït a l'anglés pel Dr. Child, R. (Director, Coconut Research Scheme, Lunuwila))


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cocos_nucifera&oldid=1273567»