Pinnado
Pinnado (del llatí pinnatus en ales o aletes), o pinado, és un terme botànic, ya amprat per Linneo, que designa aquells òrguens foliáceos o laminares que posseïxen foliolos més o menys numerosos —sempre més de tres— als costats d'un eix principal —el raquis—, a modo de les barbes de les plomas.[1][2]
D'ell es deriva el prefix pinnati- en el que es componen distints térmens relacionats en els fulls:
- Fulls pinnaticompuestas: són els fulls que s'estructuren de forma pinnada, és dir, fulls composts en numerosos foliolos a lo llarc del raquis, que poden ser:[3]
- Imparipinnada: posseïxen un últim foliolo que arremata el final del raquis, per lo que el seu número és impar.[4][5]
- Paripinnada: sense foliolo terminal, per lo que el número de foliolos és parell. Pot terminar en zarcillos —full cirrosa—, una chicoteta aresta, o atres estructures.[6] Són paripinnadas els fulls del algarrobo i el lentisco, per eixemple.[7]
- Opositipinnada: els foliolos es disponen de forma oposta a lo llarc del raquis, els foliolos partixen del mateix lloc en el raquis.[8]
- Alternipinnada: els foliolos se situen de forma alterna a lo llarc del raquis, és dir, entre cada dos d'un costat hi ha un en el costat opost.[9]
- Pinnatidividido: orgue foliáceo dividit segons els nervis pinnados.[1]
- Pinnatífido: orgue foliáceo pinnado en marge hendida com a molt fins a la mitat del semilimbo.[2][1]
- Pinnatinervio: nervi de l'orgue foliáceo compost per un eix central i nervis secundaris que partixen a abdós costats d'aquell. És el tipo de nervis de la gran majoria de les dicotiledóneas, la ramificació de les quals és monopódica i racemosa.[1]
- Pinnatipartido: orgue foliáceo de nervadura pinnada en marge hendida fins a més allà de la mitat del semilimbo, pero sense alcançar el nervi principal o raquídeo.[1]
- Pinnatisecto o pinnaticortado: orgue foliáceo de nervadura pinnada en marge tan hendida que alcança el nervi mig. Els fulls d'esta forma són sempre fulls composts. Per eixemple els fulls de la tomatera, del jolivert, o del fenollera. No obstant, els fulls del dent de lleó, que pogueren semblar pinnatisectas, són runcinadas.[1][10]
Pot ocórrer que un full o un atre orgue laminar es dividixca pinnadament i que cada gajo o foliolo siga a la seua volta pinnado, llavors es parla d'orgue bipinnado. Si la divisió continua pot ser tripinnado. En este cas, el prefix és bipinnati- o tripinnati-, de manera que poden ser bipinnaticompuesto —com a sinònim de bipinnado—, bipinnatífido —dos voltes pinnatífido—, bipinnatipartido —dos voltes pinnatipartido—, bipinnatisecto —dos voltes pinnatisecto— i d'igual forma s'aplica en el prefix tri-.[11]
Són bipinnadas els fulls de plantes com algarrobillo, cari-cari, yuquerí negre o tara.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Font Quer, P. (1982) p. 836
- ↑ 2,0 2,1 Allaby, M. (1984) p. 309
- ↑ Font Quer, P. (1982) p. 836
- ↑ Font Quer, P. (1982) p. 611
- ↑ Llancha i Sempere (1988) p. 214
- ↑ Font Quer, P. (1982) p. 223
- ↑ Font Quer, P. (1982) p. 805
- ↑ Font Quer, P. (1982) p. 777
- ↑ Font Quer, P. (1982) p. 42
- ↑ Polunin, O. (1991) p. 550
- ↑ Font Quer, P. (1982) p. 140
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinnado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.