Ramificació monopodial
Creiximent o ramificació monopodial o monopódica (del grec μόνος, mónos, «un» i πούς, poús, «peu»; «d'un només peu») és aquella que es compon d'un eix principal en la zona del qual apical perdura el creiximent vegetatiu i als costats del qual creixen branques secundàries. És el tipo de creiximent de les coníferes, entre atres plantes. l'inflorescència del tipo arracada no és sino un monopodio.[1]
Es diu monopodiales a les orquídeas que creixen a partir d'un sol punt. Van afegint cada any fulles en l'apèndix i el talle es va desenrollant en proporció. Les flors naixen generalment del brot que ix entre els fulls. Moltes orquídees d'este grup produïxen numeroses raïls aérees que freqüentment pengen formant llargues madeixes i posseïxen clorofila verda baix la coberta grisa de la raïl, lo que li otorga propietats d'orgue capaç de realisar la fotosíntesis. Estes plantes no posseïxen ni rizoma ni pseudobulbos; per esta raó les espècies adaptades a periodos de sequia, posseïxen en el seu lloc fulls carnosas suculentes.
No obstant, en algunes espècies monopodiales el brot (rizoma) es pot ahorquillar en dos; açò, empero, no és necessari per a continuar el seu desenroll, com succeïx en les orquídees de desenroll simpodial.
Referències
editar- ↑ Font Quer, P. (1982) p. 732
Bibliografia
editar- Font Quer, P. (1982). Diccionari de botànica, Barcelona: Editorial Llabor, SA, pp. 1244.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ramificación monopodial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.