Prosopis affinis
Prosopis affinis, cridada comunament ñandubay, algarrobillo o ibopé-morotí, és una espècie leguminosa. Es troba en Argentina, Brasil, Chile, Colòmbia, Paraguai i Uruguai.
Descripció
Arbre de 3-13 m d'altura, de fuste curt i copa aparasolada, achatada i irregular. Es ramifica en ramitas zigzaguedas, en espines còniques i curtes, de parells en els nucs, d'aproximadament 2 cm de llongitut. La corfa és pardo grisácea, grossa, rugosa, en fissures llongitudinals i travesseres formant plaques irregulars, semblades a les del quebracho blanc.
Les chicotetes fulles són bipinnadas, caduques, alternes o fasciculadas; 1-3 parells d'eixos secundaris d'1-4 cm de llarc, en 12-24 parells de foliolulos de 2-7 mm de llarc, junts entre sí.
La seua floració es dona de setembre a novembre.
Hàbitat
Està amenaçada per pèrdua d'hàbitat, especialment per l'alvanç de la ganaderia i de la forestació de monocultivos de eucalyptus i pins. Generalment creix en llocs elevats, dins de les planures; també sobreviu a llocs d'inundacions periòdiques, associada en Copernicia alba.
Usos
Fusta molt noble resistent al ras, color castany rosat. El seu pes específic en g/cm³ és d'1,065; s'utilisa per a postes. És una planta melífera; i les baïnes tenen valor nutritiu i forrajero.
És heliòfila i colonizadora agressiva, el pastoreig major expandix l'espècie. En Paraguai és plaga per lo agressiu per a estar en ambients degradats.
Taxonomia
Prosopis affinis va ser descrita per Curt Polycarp Joachim Sprengel i publicat en Systema Vegetabilium, editio decima sexta 2: 326. 1825.[1]
Prosopis: nom genèric otorgat en grec per a la bardana, pero es desconeix per qué s'aplica a esta planta.[2]
affinis: epítet llatí que significa "relacionada en".[3]
- Prosopis algarobilla Griseb.
- Prosopis algarobilla var. nandubay (Lorentz) Hassl.
- Prosopis nandubey Lorentz[4]
Referències
- ↑ «Prosopis affinis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 13 de giner de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ en Epítets Botànics
- ↑ Prosopis affinis en PlantList
Bibliografia
- Prat, D. 1998. Prosopis affinis. 2006 IUCN LlistaRoja d'Espècies Amenaçades, baixat 10 de juliol de 2007
- Burkart, A. 1987. Leguminosae, Rafflesiaceae. In A. Burkart. Fl. Il. Entre Rius 6(3): 442–738, 134–136..
- Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck (eds.) 1993. Guia Arb. Bolívia 1–958.
- López, J. A. & I. L. Little, Jr. 1987. Arbres Comuns del Paraguai 425 pp.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguai). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Prosopis affinis.
Wikispecies té un artícul sobre Prosopis affinis.- https://web.archive.org/web/20040718193624/http://www.agr.una.py/cgi-cef/cef.cgi?rm=detalle&ANEU=108
- https://sib.gob.ar/espècies/prosopis-affinis Ficha Tècnica
- Raïls de Ñandubay
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prosopis affinis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.