Anar al contingut

Pes (moneda de Chile, 1817-1960)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El pes (símbol: $) va ser la moneda de curs llegal de Chile des de 1817 fins a 1960, quan va ser reemplaçada pel escut —moneda que a la seua volta va ser substituïda en 1975 per un nou pes—.[1]

Va ser establit en 1817, junt en l'independència del país, i en 1851 es va establir el sistema decimal en el pes, que va quedar constituït per 100 centaus. Es va mantindre com la moneda de curs llegal en Chile fins a el 1 de giner de 1960, quan va ser reemplaçat pel escut.[2] Va ser fabricat per la Casa de Moneda de Chile (1743) i regulat pel Banc Central de Chile (1925), encarregat del control de la cantitat de diners en circulació.[3]

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Primera moneda de Chile independent, falcada en 1817.

Pese a que l'adopció del pes en tongada del real colonial es remonta a 1817, en l'inici del periodo de la Pàtria Nova, es va seguir utilisant el sistema espanyol de moneda en que 8 reals equivalien a 1 pes i 2 pesos a 1 escut. En 1835 es varen introduir les monedes de coure denominades en centaus, pero no va ser fins a 1851 que varen deixar d'emetre's les denominacions de real i escut i es varen iniciar noves emissions en centaus i dècims (per valor de 10 centaus). La costum d'utilisar l'antic sistema monetari espanyol va persistir en Chile fins al 9 de giner de 1851, quan per mig de llei es va adoptar el sistema decimal, en que 1 pes va quedar constituït per 10 dècims o 100 centaus.[4]

També en 1851, el pes es va fixar en 5 francs francesos, o 22,5 grams d'argent pur. No obstant, les monedes d'or es varen emetre en un estàndart diferent al de França, en 1 pes equivalent a 1,37 grams d'or (5 francs equivalien a 1,45 grams d'or). En 1885 es va adoptar un patró ore, vinculant el pes a la lliura esterlina britànica a una taxa de 13+1⁄3 pesos = 1 lliura (1 pes = 1 chelin i 6 penics); este es va reduir en 1926 a 40 pesos = 1 lliura (1 pes equivalent a 6 penics).

En 1925 la circulació de diners va ser controlada pel llavors recent creat Banc Central de Chile.[5] La Llei Monetària, publicada en el Diari Oficial el 16 de setembre de dit any, va establir al pes en un contingut equivalent de 6 penics d'or i que 10 unitats de pes constituirien «un còndor»; es va establir també que en tota moneda de 10 pesos o més s'estamparia en lletres i sifres el seu valor en pesos, i en lletres de menor dimensió la seua equivalència en còndors.[6][7]

A partir de 1932, el valor del pes va escomençar a declinar gradualment, i per a la década de 1940, l'inflació va escomençar a aumentar ràpidament; com a conseqüència d'això, per mig de la Llei 11885 del 15 de setembre de 1955 es va dispondre que totes les obligacions es pagaren en pesos sancers, sense centaus.[8]

En el context d'una política de sanejament de l'economia nacional i control inflacionario mampresa pel govern de Jorge Alessandri, entre 1960 i 1975 el pes va ser reemplaçat pel escut (Iº).[9] La taxa de conversió va ser de 1000 pesos per 1 escut.[2]

Erro al crear miniatura:
Anvers d'una moneda d'1 pes de 1933.
Erro al crear miniatura:
2 1⁄2 centaus en 1887

Entre 1817 i 1851 es varen falcar monedes d'argent en denominacions de 1⁄4, 1⁄2, 1 i 2 reals i 1 pes (també denominades 8 reals), i monedes d'or d'1, 2, 4 i 8 escuts. En 1835 es varen falcar monedes de coure de 1⁄2 i 1 centau. Entre 1851 i 1853 es va introduir un acunyament decimal complet, que constava de 1⁄2 i 1 centau de coure, 1⁄2 i 1 dècim d'argent (5 i 10 centaus), 20 i 50 centaus i 1 pes, i 5 i 10 pesos d'or. En 1860 es varen introduir monedes d'or d'1 pes, seguides de 1⁄2, 1 i 2 centaus fetes en cuproníquel entre 1870 i 1871. Les monedes de coure per a estes denominacions es reintrodujeron entre 1878 i 1883, i es varen agregar coure de 2+1⁄2 centaus en 1886. En 1895 es va introduir un nou acunyament d'or, que reflectia el patró ore més baix, en monedes de 2, 5, 10 i 20 pesos. En 1896, les monedes de 1⁄2 i 1 dècim varen ser reemplaçades per monedes de 5 i 10 centaus.[10]

En 1907, es va introduir una moneda d'argent de 40 centaus de curta duració despuix de la cessació de la producció de la moneda de 50 centaus. En 1919 es va emetre l'última de les monedes de coure (1 i 2 centaus). A l'any següent, el cuproníquel va reemplaçar a l'argent en les monedes de 5, 10 i 20 centaus. Es va introduir un acunyament d'or final en 1926, en denominacions de 20, 50 i 100 pesos. En 1927 es varen falcar monedes d'argent de 2 i 5 pesos. Les monedes de cuproníquel d'1 pes es varen introduir en 1933, reemplaçant a l'última de les monedes d'argent. En 1942 es varen introduir les monedes de coure de 20 i 50 centaus i d'1 pes. Les últimes monedes del primer pes es varen emetre entre 1954 i 1959; estes varen ser d'alumini en denominacions d'1, 5 i 10 pesos.[10]

Les monedes d'or en lingots en nominals en 100 pesos es varen falcar entre 1932 i 1980 (és dir, varen sobreviure fins als periodos de dos monedes posteriors). Ademés, va haver una emissió especial de monedes d'or (100, 200 i 500 pesos) en 1968.[11]

Les monedes emeses en valors de 5 i 10 pesos a partir de 1956, aixina com les monedes bullion de 20, 50 i 100 pesos emeses des de 1925 fins a 1980 (excedint en 20 anys la vigència d'este patró monetari) també duen dita equivalència en còndors, sent 10 pesos per còndor.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «¿Des de quàn el pes és la moneda nacional?». Comissió per al Mercat Financer. Consultat el 29 de març de 2023.
  2. 2,0 2,1 «Reajusta les remuneracions de tots els empleats que resten servicis en Chile, suplementa el presupost de la Nació, establix nova unitat monetària, concedix facultats extraordinàries al president de la República i modifica les lleis que senyala». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  3. «Llei orgànica constitucional del Banc Central de Chile». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  4. República de Chile. «Llei S/N, Monedes». LeyChile. Consultat el 29 de març de 2023.
  5. «Decrete llei N° 486, que crea el Banc Central de Chile». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  6. Ministeri de Facenda. «Decrete Llei 528». LeyChile. Consultat el 12 d'octubre de 2023.
  7. Carrasco, Camilo. «Billets i monedes emesos pel Banc Central (1925-1964)». Banc Central de Chile. Consultat el 26 de novembre de 2019.
  8. Ministeri de Facenda de Chile. «Llei 11885, Fixa normes per al pagament de les obligacions que indica». LeyChile. Consultat el 29 de març de 2023.
  9. «Als 141 anys mor el pes» (PDF). La Nació. Consultat el 30 de març de 2023.
  10. 10,0 10,1 Fernando Guzmán Schiappacasse, Manuel Martínez Silva. «Catàlec de monedes chilenes: coleccions numismàtiques del Banc Central de Chile i Museu Històric Nacional» (PDF). Banc Central de Chile. Consultat el 30 de març de 2023.
  11. Juan Manuel Martínez, Lina Nagel Vega. «Iconografia de monedes i billets chilens» (PDF). Banc Central de Chile. Consultat el 30 de març de 2023.