Anar al contingut

Penic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Penic
Penic 1858, Regne Unit, Victoria.

El penic (en plural penics; en anglés, penny en singular, i pence en plural) és un valor de canvi monetari usat en el Regne Unit; val la centèsima part d'una lliura esterlina. Abans de 1971, el seu valor era la 1/240 part d'una lliura esterlina, i pesava un pennyweight. Un penic era la doceava part d'un chelin.[1]

Les cantitats inferiors a una lliura esterlina o lliura irlandesa són sufijades en una p, com en 2p 5p, 26p, 72p. Abans de 1972 a les cantitats menors d'una lliura es sufijaban en una d, provinent del terme denario.[2]

Varen existir valors de canvi inferiors al penic com els mijos penics i els quarts penics, cridats farthings.

Penic antic

El penic antic és l'expressió utilisada en el Regne Unit per a descriure l'unitat monetària abans de l'adopció del sistema decimal en 1971.

L'abreviatura usada en escriure cantitats en penics antics era d (del llatí denario); aixina, tres penics antics eren escrits com a 3d. El valor d'un penny antic era d'1/240 d'una lliura o lo que és lo mateix 1/12 de chelin.[3] Esta moneda era substancialment major en tamany, comparada en el centau dels Estats Units o Canadà, encara que tinguera un valor semblant per la devaluació de la lliura esterlina en 1949.

Vore també

Referències

  1. ↑ López (1998). L'anglicisme en l'espanyol actual (en és), Arc Llibres. ISBN 9788476352915.
  2. ↑ Keary, Charles Francis (2005), A Catalogue of English Coins in the British Museum: Anglo-Saxon Séries, Vol. I.
  3. ↑ Blackburn, M. A. S.; et al. (1986), Medieval European Coinage, Vol. 1: The Early Middle Ages (5th–10th centuries), Cambridge.