Anar al contingut

Farthing (moneda)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Farthing (moneda)


Disseny del revers del fárting amprat entre 1895 i 1936, en una image de Britania

La moneda d'un farthing o fárting (44d) anglés, era una moneda que valia un quarto d'un antic penic, i que representava 960960 d'una lliura esterlina. Va ser inicialment falcada en coure i després en bronze entre els anys 1860 i 1956 i va deixar de ser curs llegal l'1 de giner de 1961.[1] Es va amprar durant el regnat de sis monarques: Victoria, Eduardo VIII, Jorge V, Eduardo VIII, Jorge VI i Isabel II. Durant els seus cent anys de circulació, va tindre dos dissenys distints. Des de 1860 fins a 1936, va contindre una image de Britania, i de 1937 fins a 1961, l'image d'un chochín (Troglodytes troglodytes), un au de la família Troglodytidae. De la mateixa manera que en el restant de monedes britàniques, contenia un retrat de la monarca en l'anvers.[2]

La paraula Farthing, (incloent la seua versió latinizada, Fárting o "Fártin") l'etimologia del qual prové de l'anglés antic, fēorðing, la qual a la seua volta deriva de la paraula fēorða, que significa "un quarto".

Abans del dia decimal, en febrer de 1971, la lliura esterlina estava composta per 240 penics (en anglés: pence, plural de penny). El penic estava compost de quatre fártings, un chelin, estava compost de dotze penics, i una lliura esterlina, a la seua volta, estava composta per vint chelins. Els valors inferiors a una lliura s'escrivien indicant la cantitat de chelins i de penics i les seues respectives fraccions per separat. per eixemple. 5s 6d (cinc chelins i sis penics), i es podien escriure com 5/6 simplement. Els valors inferiors a un chelin s'expressaven en penics. Un preu expressat en un fárting, s'escriuria del següent modo: 3s 444d (tres chelins, quatre penics i un fárting)

S'estima que el poder adquisitiu d'un fárting en tota la seua existència, va rondar valors equivalents a entre £0.02 i £0.12 en l'actualitat.[3]

Dissenye

[editar | editar còdic]

El revés original del fárting va ser dissenyat per Leonard Charles Wyon, un gravador britànic. Conté una representació de l'alegoria de Britania sostenint una fitora, junt en l'inscripció FARTHING, damunt d'esta. Les monedes emeses abans de 1895, també contenien un far a l'esquerra de Britania, i un barco a la seua dreta. El tamany de la mar del fondo va ser ajustat durant el pas dels anys, de la mateixa manera que l'àngul d'inclinament de la fitora. Algunes edicions de la moneda contenen vores dentados, mentres que unes atres contenen vorells.

En el pas dels anys, es varen amprar sèt anversos distints. Eduardo VII, Eduardo VIII (qui pel seu curt regnat, és possible que no haja tingut un fárting en el seu rostre), Jorge V, Jorge VI i Isabel II, varen amprar un únic retrat, mentres que durant el regnat de Victòria es varen amprar dos distints.

El fárting va ser inicialment emés en la malnomenada "cap de panquecito" o el "bust cobert" de la reina Victoria. Posseïa una inscripció al voltant del bust que resava VICTORIA D G BRITT REG F D (abreviat en llatí: Victoria, per la gràcia de Deu, reina de Gran Bretanya, defensora de la fe). Este retrat va ser reemplaçat en 1895 per la "antic cap" o "bust en vel". L'inscripció d'estes monedes dia VICTORIA DEI GRA BRITT REGINA FID DEF IND IMP (abreviat en llatí: Victoria, per la gràcia de Deu, reina de britania, defensora de la fe, emperatriu de l'Índia).

Les monedes emeses durant el regnat d'Eduardo VII, contenen un retrat d'est i l'inscripció EDWARDVS VII DEI GRA BRITT OMN REX FID DEF IND IMP (Eduardo VII per la gràcia de Deu, rei de tota Britania, defensor de la fe. emperador de l'Índia. Similarmente, aquelles monedes emeses durant el regnat de Jorge V, contenien un retrat d'est, de la mateixa manera que l'inscripció GEORGIVS V DEI GRA BRITT OMN REX FID DEF IND IMP (Jorge V, per la gràcia de Deu, rei de tota Britania, defensor de la fe, emperador de la índia).

Existix un fárting del rei Eduardo VIII (qui va governar durant 1936), datat en 1937, encara que tècnicament, és un patró de la moneda, és dir, una produïda per a circular oficialment, pero la producció de la qual, possiblement, va ser detinguda en el moment en el que el rei va abdicar. L'anvers mostra un retrat del rei mirant a l'esquerra (considerat la seua "millor partix" i conseqüentment trencant la tradició d'alternar la direcció en la que els monarques miren en les monedes (alguns varen vore açò, com un índex de mala sort per al seu regnat), l'inscripció de l'anvers resava EDWARDVS VIII D G BR OMN REX F D IND IMP (Eduardo VIII, per la gràcia de Deu, rei de tota Britania, defensor de la fe, emperador de la índia)

Els patrons de monedes d'Eduardo VIII i els fártings d'acunyament regular de Jorge VI i Isabel II, contenen un revers redissenyat en l'image d'una au de l'espècie Troglodytidae, una de les aus més chicotetes de Gran Bretanya.

Els fártings en el retrat de Jorge V contenen l'inscripció GEORGIVS VI D G BR OMN REX F D IND IMP (Jorge V, per la gràcia de Deu, rei de tota Britania, defensor de la fe, emperador de la índia), fins a 1949, i GEORGIVS VI D G BR OMN REX FIDEI DEF (Jorge V, per la gràcia de Deu, rei de Gran Bretanya, defensor de la fe) fins al fi del seu regnat. A diferència de la moneda d'un penic, els fártings varen ser falcats durant l'etapa primerenca del regne d'Isabel II en l'inscripció ELIZABETH II DEI GRA BRITT OMN REGINA F D (Isabel II, per la gràcia de Deu, reina, defensora de la fe).

Dissenys d'anvers

[editar | editar còdic]

Cantitat falcada

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]