Bullion (moneda)



Les monedes bullion,també cridades monedes d'inversió, són monedes falcades en metals preciosos, generalment or i argent (encara que també en platí, paladi i rodio), no ideades per a la circulació, sino com una manera d'almagasenar el valor dels metals que les componen o com a inversió.
El terme bullion es referix al metal preciós no convertit en moneda, en forma de lingots, barres o plaques de platí, or i argent en una aleació determinada.[1] Bullionisme o metalisme, és la doctrina econòmica que definix la riquea com la cantitat de metals preciosos dels que s'és propietari.
Les monedes d'argent bullion són normalment fabricades per empreses privades, encara que també alguns governs les produïxen. Com a inversió en argent, estes monedes tenen un cost propenc al preu de l'argent que contenen.
Història
Les primeres monedes bullion modernes apareixen en Suràfrica en 1967,[2] com un artificio de la Casa de la Moneda de Suràfrica, en Johannesburgo, per a evitar el bloqueig internacional per a exportar or (pel Apartheid). Es tractava de falcar una moneda d'or de 916 milèsimes, en una chicoteta part de coure i que pesava una onça troy. Esta moneda, cridada Krugerrand, seguix falcant-se en l'actualitat.
Pese
El pes més comú per a les monedes d'argent és una onça troy (1 oz, 31,10 grams), encara que també poden trobar-se monedes d'1/10 oz, 1/4 oz i 1/2 onça i uns atres. La Casa de Moneda d'Austràlia (Perth Mint) fabrica una de les monedes d'argent més grans, de 10 kg, en un valor nominal de 300 dólars australians.
Vore també
- Anex:Monedes bullion
- Bullionismo
- Maple Leaf d'argent
- Koala (moneda d'argent)
- Krugerrand
- [[Archiu:{{#switch:Numismàtica|20px|Vore el portal sobre Numismàtica]] Portal:Numismàtica. Contingut relacionat en Numismàtica.
Referències
- ↑ Enrique Rubio Sants (2011). Glossari Numismàtic Numista (en és), El Prat de Llobregat.
- ↑ https://ciode.es/que-són-bullions-monedes-inversió/
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bullion (moneda)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.