Pes Independent
El pes Independent va ser la primera moneda falcada en Chile després d'afiançada l'independència, en la victòria del Eixèrcit dels Vages en la batalla de Chacabuco, i la primera que va dur els nous símbols republicans. De valor facial d'un pes o huit reals, es va falcar en argent des de 1817 a 1834.
Antecedents
[editar | editar còdic]La victòria del Eixèrcit Libertador el 12 de febrer de 1817 en la batalla de Chacabuco va dur en si la desarticulació del poder imperial espanyol en la major part del territori chilé. En açò, les noves autoritats encapçalades per Bernardo O'Higgins varen ordenar distintes mides per a dotar d'identitat a la nova nació, com la tongada de l'image en les monedes del sobirà i escude espanyol per l'acunyament dels símbols de la nova república.[1][2]
Com O'Higgins es trobava ubicat en la ciutat de Concepció, va ser reemplaçat de forma interina pel coronel Hilarión de la Quintana, qui va promulgar el 9 de juny de 1817, per orde d'O'Higgins, un bando en el que definia el disseny de la nova moneda d'argent d'un pes.[3][4] Com no es va fer cap menció a la llei, pes i denominacions de les peces, es va supondre que se seguiria utilisant el sistema colonial de moneda, en les mateixes característiques aprovades per les antigues ordenances reals.[2] En este sistema, de caràcter bimetálico, les monedes d'or es varen continuar denominant escuts, i les monedes d'argent reals.[1]
Disseny
[editar | editar còdic]
El bando d'Hilarión de la Quintana va dispondre que la moneda d'argent duria en el seu anvers l'escude nacional, l'inscripció lliberteu unió i força, i l'any d'acunyament.[5] L'escut consistia en el símbol de la columna, relacionat en el concepte del arbre de la llibertat present en la guerra d'Independència dels Estats Units i en la Revolució francesa, i que representava a la llibertat i la seua permanència.[6] La columna es trobava coronada en un globo terráqueo allumenat per la llum d'una estrela, lo que representava un element de progrés i desenroll, en contraposició de l'obscuritat de l'época colonial.[7] Estos símbols ya es trobaven en el primer escut de Chile, utilisat en 1812 pel primer govern patriòtic de José Miguel Carrera,[8] i que es va mantindre en el segon escut en un major émfasis en la columna de la llibertat.[6] L'inscripció en l'anvers de la moneda estava en concordancia en les idees independentistes, i representaven el nou orde.[5] En esta cara de la peça també apareixien les inicials del gravador.[9]
El disseny del revers de la moneda, per clara influència d'O'Higgins, incloïa un volcà en erupció com a representació de l'energia de la nova nació,[8] i el valor facial de un pes entre una corona de llorers.[5] Esta guirnalda, figura constant en la numismàtica chilena, representava el triumfo o fama pel verdor perpetu dels seus fulls, que implicaven una victòria imperecedera.[10] Un element central de la moneda és l'ensenya chile independent, ubicada en l'exergo superior, i que simbolisava la sobirania i distinció front a l'antic poder imperial.[5] En la part inferior del volcà, la paraula santiago feya referència al lloc d'acunyament, la Casa de Moneda de dita ciutat.[2]
Tots els símbols de la moneda representaven el desig del govern d'O'Higgins d'establir un repertori alegórico republicà, l'objectiu del qual responia a l'idea, en orige de l'Ilustració europea, d'un Estat que devia educar als seus habitants per a que adoptaren el nou orde, i deixaren arrere els sigles de dominació monàrquica.[11] El mateix disseny es va utilisar per a les monedes d'argent de ½, 1 i 2 reals.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Banc Central de Chile, 1991, p. 14.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Banc Central de Chile, 2009, p. 41.
- ↑ Banc Central de Chile, 2009, p. 42.
- ↑ «Chile, País de Volcans». Numismàtica. Consultat el 2 d'octubre de 2020.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Banc Central de Chile, 2009, p. 43.
- ↑ 6,0 6,1 Banc Central de Chile, 2009, p. 49.
- ↑ Banc Central de Chile, 2009, p. 46.
- ↑ 8,0 8,1 Banc Central de Chile, 2009, p. 44.
- ↑ Banc Central de Chile, 2009, p. 52.
- ↑ Banc Central de Chile, 2009, pp. 56-58.
- ↑ Banc Central de Chile, 2009, pp. 43-44.
- ↑ «Chile Independent». Numismàtica. Consultat el 2 d'octubre de 2020.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBanc Central de Chile1991">Banc Central de Chile (1991). Catàlec de monedes chilenes.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBanc Central de Chile2005">Banc Central de Chile (2005). L'emissió dels diners en Chile, Santiago: Banc Central de Chile.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBanc Central de Chile2009">Banc Central de Chile (2009). Iconografia de monedes i billets chilens, Santiago: Origo Edicions. ISBN 978-9567421-31-2.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSuperintendencia de la Casa de Moneda i Espècies Valorades1944">Superintendencia de la Casa de Moneda i Espècies Valorades (1944). La Casa de Moneda de Santiago de Chile: 1743-1943, Santiago: La Superintendencia.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peso Independiente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.