Arbre de la llibertat
Es diu arbre de la llibertat als arbres que es varen plantar en França com a recort de la Revolució Francesa.
En l'época de la primera revolució francesa en 1790, i per imitació de lo que alguns anys abans s'havia fet en Amèrica, a conseqüència de la guerra de l'independència, es va introduir l'us de plantar en certs districtes comunals, generalment en els parages més freqüentats, en els més aparents per la seua localitat, un arbolito que devia créixer en les noves institucions a que estava destinat. Es varen plantar baix esta denominació genèrica per a recordar el seu establiment a les generacions futures, hereues dels beneficis de que el moviment de 1789 devia dotar a França. En les grans ciutats, cada plaça pública devia necessàriament tindre el seu arbre de la llibertat i molts d'ells varen madurar en el règim que els hi havia vist plantar. baix el consulat i l'imperi ya no es feya mèrit d'esta circumstància. En 1830 els francesos es varen abstindre de fer plantacions de cap espècie.
Els belgues també varen plantar els seus arbres per a recordar a les generacions més remotes les seues immortals jornades que es podien vore en les places de Brusseles.
El 14 de novembre de 1794, en Eschweiler, prop d'Aquisgrà, els francesos varen erigir en la plaça del mercat, en mig de grans celebracions, el primer arbre de la llibertat, la copa de la qual estava adornada en un gorro jacobino:
«Un dia despuix, de matí, es va trobar l'arbre serrat a dos peus del sol, en el tronc tirat en el mercat i tacat. La gorra jacobina havia segut omplida d'excrements i nugada al llindar de la porta del secretari del mont»[1].
La «profanació» comesa contra l'arbre de la llibertat erigit en Eschweiler mai va poder ser expiada, ya que els francesos mai varen aplegar a conéixer a l'autor o autors del delicte.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Neuhöfer, Leopold, «Die Pfarrer von Schevenhütte» (Els retors de Schevenhütte), Beiträge zur Geschichte von Eschweiler und Umgegend (Contribucions a l'història d'Eschweiler i afores), volum I, partix 1. P. 51.
- ↑ Gille, Armin, Série de publicacions de l'Associació Històrica d'Eschweiler n.º 26, págs. 119-180.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Árbol de la libertad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.