Colón (moneda de Costa Rica)
El colón costarricense, cridat aixina en honor a l'almirant Cristóbal Colón, és la moneda oficial de la República de Costa Rica en América Central. El seu símbol és una lletra C travessada per dos barres inclinades verticals "₡". El seu còdic ISO 4217 és CRC. Durant la colónia, en Costa Rica circulava la moneda espanyola i a partir de la seua independència en 1821, la moneda usual va ser primer el real i despuix el pes. A partir del 24 d'octubre de 1896, en el govern de Rafael Iglésies Castro, es va promulgar la llei del «Taló d'Or» que establia com a unitat monetària el colón, acollint una tendència de l'época en ocasió de les celebracions de l'IV centenari del descobriment d'Amèrica.
Descripció
La moneda està dividida en 100 parts nomenades cèntims. Les monedes actuals en circulació són de 5, 10, 25, 50, 100 i 500 colones. Les denominacions (monedes plateades) d'1, 2, 5, 10 i 20 colones, el Banc Central de Costa Rica va fer un esforç per a retirar-les de circulació i ara estes solament poden ser trobades en mans de coleccionistes i ya no tenen valor en el mercat, a excepció de les monedes plateades de 5 i 10 colones, que encara són utilisades. Ademés, existixen billets de 1000, 2000, 5000, 10 000 i 20 000. El billet de 50 000 va existir pero va ser retirat el 21 de febrer de 2022, ya que era molt poc acceptat en els comerços. Se'ls va donar el premi dels billets més bonicos del món pels seus cridaners colors i els seus dibuixos representant zones o animals típics de Costa Rica
Comunament, els costarricenses criden a les monedes de 100 colones: "una teixixca" (anteriorment es referien aixina als billets de 100), mentres al billet de 1000 colones li criden: "un roig" i al de 5000 colones: "un tucán" (Degut a que el billet de 5000 colones anterior, tenia una impressió al revers que contava en un resalte ecològic de l'image d'esta au, família de la fauna costarricense, acompanyada d'un jaguar, espècie que també ha habitat vàries zones del país). Aixina mateix, en lloc de dir colones en ocasions els diuen "pesos" (anteriorment la moneda local), o "canyes".
Les monedes de 5, 10 i 25 colones no tenen molt valor econòmic, no obstant existixen noves emissions en material i aleació més llauger, inclusivament el seu tamany és menor en comparació a les de l'emissió anterior. La moneda d'un colón, encara que oficialment no ha segut retirada, és sumament rara. Per una atra part, les monedes de 50, 100 i 500 Colones són les majorment utilisades.
Història
En 1839, Braulio Carrillo, llavors cap d'Estat del país, va autorisar l'emissió de trenta mil pesos en vals de 5 i 10 pesos, per a facilitar el pagament dels empleats públics. Durant el periodo de guerra contra l'invasió dels filibusteros nortamericans, entre 1856 i 1857, el govern va emetre vals per al pagament dels servicis dels soldats costarricenses.
És a mitan del XIX, durant l'época entre 1847 i 1849, governava llavors el Dr. José María Castro Madriz quan es realisen els primers esforços per la creació d'un banc. El Dr. Castro en 1851 va propondre formalment fundar el Banc Nacional de Costa Rica, idea que políticament no va tindre l'acolliment esperat.
En l'any de 1857 durant l'administració del Juan Rafael Mora Porras es reprenen esforços i és llavors quan en eixe mateix any el primer banc queda degudament establit, constituït a l'ampar del Contracte Medina-Escalante i denominat Banc Nacional Costarricense, el qual es va constituir en un capital social equivalent de 250,000 Colones (doscents cinquanta mil colones), document en el que es varen estampar les firmes de l'empresari argentí Crisanto Medina i el ministre de Facenda i Guerra de l'época, Rafael G. Escalante. Un any despuix, en 1858, es firma un nou Contracte, esta volta el Medina-Canyes, sempre entre el Crisanto Medina i en eixa oportunitat, pel llavors Ministre de Facenda i Guerra, José María Canyes Escamilla, document que li va donar vida a lo que va conéixer com a Banc Nacional de Costa Rica, també conegut com "Banc de Medina". En eixe mateix any s'autorisa l'emissió de billets d'1, 2, 10 i 20 pesos. La vida de dita Institució es va considerar efímera, ya que va vore tancar les seues portes el 31 de març de 1859.
No obstant lo anterior i a lo llarc de la segona mitat del XIX varen nàixer atres bancs que varen emetre billets com el Banc Anglo Costarricense en 1863 i el Banc de l'Unió en 1877 actualment conegut com Banc de Costa Rica.
En 1896, baix l'administració de Rafael Iglésies Castro, es va establir el colón com a moneda, reemplaçant al pes. Durant l'Administració del Alfredo González Flores, 1914-1917, va tindre lloc la creació del Banc Internacional de Costa Rica com a Banc Emissor de l'Estat; en eixa mateixa época i durant eixa mateixa Administració, es va alcançar la creació de les Juntes de Crèdit Agrícola. En 1936, el Banc Internacional de Costa Rica es va reformar i se li va canviar el seu nom pel de Banc Nacional de Costa Rica, dins del com es va donar cabuda a la constitució del Departament Emissor.
La Guerra Civil de 1948 i la Constitució Política de 1949 varen definir un nou model d'Estat de tipo interventor. Est va a dur avant la nacionalisació bancària en la busca de l'enfortiment del crèdit per als proyectes de diversificació econòmica i el desenroll industrial. En este context, i durant l'administració d'Otilio Ulate Blanco (1949 - 1953), es funda en 1950 el Banc Central de Costa Rica, sobre la base del Departament Emissor del Banc Nacional, com a organisme rector i promotor del desenroll ordenat de l'economia costarricense, de la política monetària, creditícia i cambiaria i únic autorisat per a l'emissió de moneda.
A partir de 1951 va iniciar les seues emissions utilisant com a base les fòrmules del Banc Nacional, a les quals se'ls va colocar un resello en la llegenda "Banc Central de Costa Rica" "Série Provisional". Posteriorment, en 1951, va iniciar les seues emissions en billets propis.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Colón (moneda de Costa Rica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.