El Banc Central de Costa Rica (BCCR) és una institució autònoma de dret públic, en personalitat jurídica i patrimoni propis, que eixercix les funcions de banc central i forma part del Sistema Bancari Nacional de Costa Rica.[1]

Banc Central de Costa Rica

Història

El BCCR va vore nàixer el seu quefer institucional una volta acordada la separació jurídica, administrativa, financera i funcional, del Departament d'Emissió del Banc Nacional de Costa Rica, açò segons l'Artícul 1 de la Llei n.º 1130 del 27 de giner de 1950, durant l'Administració del Lic. Otilio Ulate Blanco. La seua capital social va quedar establit en tres millons de colones (3,000,000.00) més la suma de les reserves d'un milló cinccents mil colones (1,500,000.00), en mandat d'increment anual d'estes últimes, en les sumes que procediren de les utilitats netes que es generen segons lo senyalat en la seua oportunitat en dita Llei (Artícul n.º 5, Llei n.º 1130 de 1950).

En juny de 2014, despuix de les crítiques per falta de transparència, el president del BCCR es va negar a revelar l'estratègia financera del banc.[2]

En decembre de 2015, el BCCR va invertir $40 millons en la construcció d'un nou edifici per als equips de supervisió d'assunts financers.[3]

Normativa

L'Artícul n.º 10 va establir la conformació d'una Junta Directiva, la qual seria des d'eixe moment, l'orgue superior de l'Institució. Li correspondria puix a la Junta, la direcció suprema de l'ent aixina com la determinació de la política monetària, cambiaria i creditícia de la Nació (Costa Rica), açò d'acort en les facultats i obligacions que havia conferit la llei de la Junta Directiva del Banc Nacional de Costa Rica sobre el Departament Emissor, aixina com al Consell Directiu del Departament Emissor, a la Junta de Control d'Exportació de Productes i també a la Superintendencia de Bancs.

Referències

  1. ↑ «Llei Orgànica del Banc Central de Costa Rica». www. pgrweb. go. cr. Consultat el 2022-06-20.
  2. ↑ Plantilla:Lien web.
  3. ↑ Plantilla:Lien web.