Cultura cajamarca
La cultura cajamarca és una cultura preincaica que va sorgir en els Andes del nort del Perú, propenc a la ciutat de Cajamarca, del com pren el seu nom.
Tota la zona de Cajamarca va estar dominada per estils similars a Chavín durant el primer mileni a. C.; d'açò queden com a vestigis els llocs arqueològics de Kuntur Wasi i Pacopampa, pero és a partir del III i fins al IX (Intermig Primerenc) en que la cultura Cajamarca alcança el major nivell artesanal formant un estil propi.
Esta cultura andina va tindre característiques peculiars. Els cajamarca varen destacar en textilería, metalúrgia i ceràmica; esta última és molt original i sofisticada. El ceramio típic és un got trípode o en tres pates. Varen viure de l'agricultura i el comerç (trueque), havent evidència de que es varen relacionar en poblacions de la costa i d'atres regions lluntanes. Varen tindre inclús el seu propi idioma, el culli, de la que es conserven 62 paraules i que es parlava fins a Huamachuco.[1]
Ubicació geogràfica
La cultura Cajamarca es va assentar en el nort del Perú, en l'actual departament de Cajamarca, des del 200 (d. C.) fins a 1300 (d. C.) Va comprendre tres grans àrees: la conca alta de les valls de Chancay, Lambayeque, Chayama, i Chotano; les conques alta i mija de les valls de Jequetepeque i Chicama; i les conques de les valls de Cajamarca i Crisnejas. Es va estendre des del departament d'Amazones, fins a les serranías de la Llibertat i el nort de Ancash; el seu centre de major influència i desenroll va ser la vall interandino de Cajamarca. El centre pre-inca de Cajamarca es va donar en l'àrea ocupada hui en dia per les províncies de Cutervo, Chota, Santa Creu, Hualgayoc, Sant Miguel, Celendín, Contumazá, Sant Pablo, Sant Marcos, Cajabamba i Cajamarca, en el departament de Cajamarca; i en Huamachuco i Otuzco en el departament de la Llibertat. Durant este periodo, es varen construir llocs sobre cerros i fortalees, lo que sugerix va ser una época de grans conflictes, provablement com a conseqüència de l'aument demogràfic.
Estudis
Va ser Rafael Larco Hoyle qui va identificar i va definir la cultura cajamarca segons l'estil de la seua ceràmica, en un informe publicat en 1948. Per eixos anys, els arqueòlecs franc-suïssos Henry i Paule Reichlen varen determinar una seqüència general del desenroll de la civilisació de Cajamarca en cinc fases, des de la decadència de la cultura Chavín fins a l'época incaica. Posteriorment, a fins dels anys 1970 i començos dels anys 1980, es varen sumar els estudis realisats per l'Expedició Científica Japonesa a l'Amèrica Nuclear, baix la direcció de Kazuo Terada, que varen establir noves fases arqueològiques, sobretot per a les époques més primerenques, que en llínees generals concorden en les fases determinades anteriorment.[2]
Devem senyalar que, en la década de 1930, Juliol C. Tello va estudiar també partix de les expressions d'esta cultura, a la que va denominar Marañón; atres arqueòlecs la varen denominar Huamachuco.[3]
Vore també
Referències
Bibliografia
- Bust Duthurburu, José Antonio del: Perú preincaico. Colecció d'obres triades de José Antonio del Bust. Lima, Empresa Editora El Comerç S.A., 2011. ISBN 978-612-306-033-6
- Kauffmann Doig, Federico: Història i art del Perú antic. Tom 2. Lima, Edicions PEISA, 2002. ISBN 9972-40-214-2
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura cajamarca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.