Anar al contingut

Departament d'Amazones (Perú)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Departament d'Amazones (Perú)

Amazones és un dels vintiquatre departaments que conformen la República del Perú. La seua capital és Chachapoyas i la seua ciutat més poblada és Bagua Gran. Comprén 39,2 mil km² d'agrest territori, cobert en la seua majoria per l'espessa selva dels afluents del riu Marañón, com el riu Santiago i el riu Utcubamba. Ubicat al nort del país, llimita en els departaments de Cajamarca a l'oest, La Llibertat al sur, San Martín al surest, i Loreto a l'est, aixina com en la República de l'Equador al nort. En cens 2017, el departament va registrar una població total de 379 384 habitants, en una densitat de 9,6 hab/km² que ho convertix en el quarto en menor densitat poblacional, solament per davant dels departaments d'Ucayali, Loreto i Mare de Deu.

Durant el Virreinato, va ser un dels huit partits que va aplegar a tindre l'intendencia de Trujillo baixe la denominació de Partit de Chachapoyas. En 1802 els pobles de Llepes, Moyobamba i Tarapoto varen ser transferits del partit de Chachapoyas a la recent creada Comandància General de Maynas. Ya en 1821 despuix de l'independència en el Reglament Provisional del libertador don José de Sant Martín, Trujillo es convertix de intendencia en departament i Chachapoyas en una de les seues províncies. El 21 de novembre de 1832 es crea el departament d'Amazones en tres províncies: Chachapoyas, Pataz i Maynas, transferides del departament de La Llibertat (cridat Trujillo fins a 1823). En 1840, la província de Pataz és retornada a La Llibertat i en 1853 es varen separar els territoris de Maynas per a conformar el Govern Polític-Militar de Loreto en capital en Moyobamba.[1] Va ser aixina que Chachapoyas va quedar com a província única del desmembrado departament d'Amazones fins a la creació de la província de Luya en 1861. Li va seguir la província de Bongará en 1870, la província de Rodríguez de Mendoza en 1932, la província de Bagua en 1941 i més recentment la província de Utcubamba i la província de Condorcanqui en 1984.

Toponímia

[editar | editar còdic]

L'actual territori del departament va correspondre durant el Virreinato en la seua major part al partit de Chachapoyas, un dels sèt que varen conformar l'intendencia de Trujillo. En 1821, despuix de l'Independència i en el Reglament Provisional del libertador José de Sant Martín es va convertir al partit de Chachapoyas en província i a la intendencia de Trujillo en departament, que canviaria de nom a la Llibertat en 1823. El 21 de novembre de 1832 es crea el departament d'Amazones transferint les províncies liberteñas de Chachapoyas, Pataz i Maynas (en esta última es trobaven el ric Amazones i els seus afluents). El 10 de febrer de 1840, la província de Pataz és reintegrada al departament de la Llibertat i el 10 de març de 1853 es varen separar els territoris de Maynas per a conformar el Govern Polític-Militar de Loreto en capital en Moyobamba. Va ser aixina que va quedar com remanente la denominació de "departament d'Amazones" a la província i antic partit de Chachapoyas, sense prendre en conte l'evident discordança geogràfica entre el nom i la regió que persistix fins a l'actualitat. Es tracta puix Amazones d'un topònim residual i geogràficament incongruent, ya que el ric Amazones no discorre per l'actual departament.

Història

[editar | editar còdic]

En la conca baixa del riu Utcubamba, es varen desenrollar les primeres chafades dels antics pobladors d'Amazones: Yamón, Lonya Gran, Chiñuña, Llimes, Tablarrumi, Carachuca, presenten els íconos rupestres més antics de la regió i que pertanyen al periodo precerámico. En la década dels 70 l'arqueòloga Ruth M. Shady Solís, va determinar que posterior als primers pobladors itinerants, es va assentar la gran cultura Bagua (1300-200 a. C.) pertanyent al periodo formatiu, els llocs que ella va treballar es troben en les actuals províncias de Bagua i Utcubamba (Bagua, La Pêca - Morerilla, El Salat); la planicie del Utcubamba en el passat va jugar un rol primordial, puix era una espècie de lloc de trobada, entre els pobladors de la selva baixa i les gents vingudes tant del llitoral com de les agresta cordillera, en la finalitat de baratar els seus productes.

El 17 d'abril de 1549, el capità espanyol Diego Palomino va aplegar al riu Chuquimayo (Chinchipe), des d'allí va partir a visitar distintes comarques de les actuals províncies de Sant Ignacio, Jaén, Utcubamba i Bagua. Despuix d'haver inspeccionat el vall del baix Utcubamba (marge dreta i esquerra) va fer una relació de lo més important que li semblava i posteriorment va remetre el document al rei d'Espanya.

En La relació de Diego Palomino i en la relació anómina de la terra de Jaén, es dona conte d'alguns aspectes de la vida social, política, econòmica dels pobladors del baix Utcubamba en el XVI.

  • Vivendes usades quan plovia: constituïdes per un conjunt de horcones; damunt colocaven branques d'arbre, les mateixes que cobrien en palla, en alguns casos les cercades.
  • Vivendes usades quan no plovia: semblants a les anteriors, pero divergien, per no estar constituïdes per palla, estos llits els usaven quan la calor era incessant per ser molt airoses.
  • Indumentària: en 1549, es va establir que l'actual riu Utcubamba es cridaria Bagua. En el seu marge esquerra s'ubicava el poblat del mateix nom hui denominat Bagua Gran, capital de la província de Utcubamba.
  • Hòmens: la vestimenta s'elaborada en cotó; les penyores preferides eren les camisetes, els bragueros i unes mantes vetades de colors; en els molledos dels braços usaven abolorios d'os o closca.
  • Dònes: es cobrien en una mantilla menuda, que la duyen cenyida baix el melic fins a mija cuixa; duyen una faixa angosta a manera de chumbe, per a cobrir-se els pits; es nugaven en les corvas, per damunt de les pantorrillas, molts regressos de conte de chaquira; els abolorios els duyen tan apretats, que quan li'ls treen, quedava una senyal de quatre dits d'ample molt fonda.
  • Estàtica capilar: duyen els cabells complits, el cabellam trenat per darrere en dos parts (com es trenen les dònes), ademés dos menuts tranzados per cada costat del rostre.
  • Dieta alimentícia: consumien els següents productes: dacsa, achira, camote, yuca, racachas, maní, carabassas; sobre les frutes tenim: zapotes, guabas, guayabas, lúcumas, tunas, caimitos, jaguas, paltas; a tot el suministrament anterior el consum era complementat en mel d'abella i la peixca en les quebrades i en el riu.
  • Eren grans nadadors: Palomino va quedar molt impressionat, per la forma tan maravellosa com es desplaçaven els naturals en solcar el riu Utcubamba; sabien nadar des de que escomençaven a caminar tant hòmens com dònaés; les dònes habituaven conduir algun fill chicotet pel riu i si detectaven perill en terra es zambullían en el chiquet, per a eixir bon trecho fòra; passaven la menjada d'una ribera a una atra, nadant, acostumaven dur calabazos baix de les aixelles o en el pit.
  • Desaparició: feya 1580, la relació de la terra de Jaén notifica que els habitants del baix Utcubamba, estaven completament somesos a les encomanes; la tributació obligatòria, l'imposició de treballs en els lavaderos d'or i les epidèmias (pigota, pallola i el mal de bubas, etc.), poc a poc varen acabar diezmándolos, fins a la seua total desaparició en el XVIII.

Atres senyes històriques

[editar | editar còdic]
Kuélap.

En la partix sur del departament d'Amazones es desenvolvió la prominent cultura Chachapoyas o Sachapuyos. Les seues tombes i ciutats, els seus molls i ceràmiques, els seus temples i fortalees testimonien l'alvanç alcançat per esta civilisació. La fortalea de Kuélap representa el seu màxim llegat. Per un atre costat, en la província de Luya es varen desenrollar les cultures Chipuric i Revach (800 a 1200 d. C.).

Al voltant de 1475 la regió va ser anexada al Imperi inca; després, els espanyols varen invadir el territori i varen fundar el 5 de setembre de 1538 La molt noble i lleal ciutat del Sant Joan de la Frontera dels Chachapoyas hui coneguda simplement com a Ciutat de Chachapoyas. A partir de llavors esta es va convertir en la capital de l'orient peruà, puix Chachapoyas gravitó com a centre d'operacions per a la conquista de la selva. A la veta, els pobladors varen recolzar l'independència i en abril de 1821 varen secundar l'acció de l'eixèrcit de José de Sant Martín i Matorras, desconeixent l'autoritat espanyola. Tenint com a conseqüència la gran batalla de Figues Hurcos el 6 de juny de 1821 a on les forces patriotes amazonenses al mando de Matea Rimachi conseguixen el triumfo per la llibertat davant el domini espanyol.

Història recent

[editar | editar còdic]

En 1995, la zona fronteriça en Equador va ser escenari de la guerra del Cenepa.[2]

En el 2009, un conflicte social ocasionat per la promulgació de dos decrets llegislatius que afectaven a les comunitats indígenes va causar l'enfrontament entre la policia i natius denominat com Baguazo deixant 33 persones mortes.[3][4]

Geografia

[editar | editar còdic]
Riu Marañon, al seu pas pel Departament d'Amazones.
Riu Utcubamba.

El departament conta en una superfície de 4 205 038 hectàrees i alberga ecosistemes com la selva baixa, selva alta o yungas, ecosistemes andinos i bosc sec tropical. La regió es dividix en 7 províncies i 84 districtes.

Hidrografia

[editar | editar còdic]
Catarata de Gocta.

Relleu

[editar | editar còdic]

El seu relleu és molt accidentat, comprén regions interandina i selvática. En ell, destaca la Cordillera del Còndor, entre la frontera Perú-Equador, la Cordillera Central andina, que dona orige a la conca hidrogràfica del Riu Marañón, En la partix nort es desplaça cap a l'est, en terreny pla, i menuts accidents topogràfics. Cap al sur, el seu relleu és accidentat i en majors altures.


Conta en els següents accidents geogràfics:

  1. Agrane Negre[5] (3 680 m s. n. m.) en Districte de Leimebamba, província de Chachapoyas. Part de la ruta PE-08B
  2. Mines (3 506 m s. n. m.) en la província de Luya
  3. Yumal (3 345 m s. n. m.) en la província de Luya
  4. Miguel Pardo (2 930 m s. n. m.) en Bongará i Rioja;
  5. Chanchilla (2 212 m s. n. m.) en província de Chachapoyas;
  6. Campanquiz (1 200 m s. n. m.) en província de Condorcanqui
  1. Dorpin (600 m s. n. m.)
  2. Manseriche (500 m s. n. m.)
  3. Rentema (500 m s. n. m.) en Bagua;
  4. Huaracayo (450 m s. n. m.)
  5. Umari (450 m s. n. m.) en Condorcanqui
  6. Cumbinama o Sasa (450 m s. n. m.)
  7. Escurrebraga (400 m s. n. m.).

Ubicació

[editar | editar còdic]
Leimebamba.

Està situada en el nororiente del país, posseïx part de serra i de selva. Llimita al nort en les Províncies de Morona Santiago i Zamora Chinchipe en Equador; a l'est en Loreto; al surest en San Martín; al sur en La Llibertat; i a l'oest en Cajamarca. El seu relleu andino està format per la cridada Cordillera del Còndor (oriental de la cordillera dels Vages).

El seu superfície de 39.249 km², és similar a la de Suïssa. Les seues coordenades són 2°59′ de latitut sur i es troba entre els meridianos 77°9′ i 78°42′ de llongitut oest.

Clima

[editar | editar còdic]

Varia des de 40 °C al nort fins a 2 °C en les cordilleres del sur. El promig de temperatura és de 25 °C. En la selva amazónica la temperatura és alta.

Flora i fauna

[editar | editar còdic]
Flores en Leimebamba.

El departament és hàbitat d'aus endèmiques com el Colibrí maravellós o coa espátula (Loddigesia mirabilis, Marvelous spatuletail) o Lechucita bigotona (Xenoglaux loweryi, Long-whikered owlet).[6]

Fauna
Flora
  • Arbres Maderables: caoba, cedre, chonta, poma, arbre de sanc, pal de creu, cocobolo, quinilla, asarquiro, quilloscapi, quillocisa, chilca brava, yngaina.
  • Plantes Medicinals: copaibo, sachindaso, hoje, canya agre, quinaquina, zarzaparrilla, alolva, piñón, ancusacha, bolsamullaca, chinchirilla, atapí, ull de vaca.

En l'era Mesozoica els territoris del baix Utcubamba varen ser hàbitat del saurópodo Titanosaurio i el temible terópodo Carnotaurus sastrei. Les osamentas fòssils varen ser recolectades tant en el pose de Rentema (Bagua) i Quebrada Seca (Utcubamba); actualment estos fòssils i models a escala natural es troben en exposició en el Museu d'Història Natural "Javier Prat" de Lima.

Riu Utcubamba.

La megafauna està representat pel Baguatherium que va viure fa 31 millons d'anys en el baix Utcubamba (poblat de Huarangopampa, districte del Milacre). Va tindre característiques similars als rinoceronts i les sachavacas; va medir casi tres metros de llongitut i va pesar aproximadament 2,5 t. Els estudis senyalen que provablement este mamífer s'alimentava de plantes que creixien en les riberes d'un mar ubicat en lo que ara és l'amazonía. Les investigacions varen aplegar a estes conclusions després d'analisar un maxilar, dents aïllades i un fèmur d'este animal trobat en la zona.

Divisió administrativa

[editar | editar còdic]
Divisió Política d'Amazones.

El departament d'Amazones es dividix en 7 províncies:

Províncies d'Amazones
Ubigeo Província Superfície
(km²)		 Població
2015		 Densitat
(/km²)		 Capital Altitut
m s. n. m.		 Districtes
0101 Chachapoyas 3 312,37 55 201 15,00 Chachapoyas 2 339 21
0102 Bagua 5 652,72 76 921 12,69 Bagua 421 6
0103 Bongará 2 869,65 33 920 9,57 Jumbilla 1 991 12
0104 Condorcanqui 17 975,39 54 949 2,41 Santa María de Neva 222 3
0105 Luya 3 236,68 51 849 14,93 Lámud 2 307 23
0106 Rodríguez de Mendoza 2 359,39 31 192 11,18 Mendoza 1 584 12
0107 Utcubamba 3 842,93 118 597 28,37 Bagua Gran 446 7

Districtes

[editar | editar còdic]

El departament d'Amazones es dividix en 84 Districtes

Autoritats

[editar | editar còdic]

Regionals

[editar | editar còdic]

El departament d'Amazones té un govern regional propi ademés de constituir un districte electoral que elegix cinc congressistes.

Artícul principal → Anex:Governadors regionals d'Amazones.
  • 2019 - 2022[7]
    • Governador Regional: Oscar Altamirano Quispe, del moviment regional Força Amazonense.
    • Vicegovernador Regional: Milecio Vallejos Bravo, del moviment regional Força Amazonense.
    • Consellers:
    1. Chachapoyas: Mario Yldefonso Torrejón Arellanos (Moviment Independent Sorgix Amazones)
    2. Bagua:
      • Milagritos Liliana Zurita Mejía (Moviment Regional Força Amazonense)
      • Teodoro Luis Prim Cubas (Sentiment Amazonense Regional)
    3. Bongará: Jorge Luis Yomona Hidalgo (Moviment Regional Força Amazonense)
    4. Condorcanqui:
      • Dinenson Petsa Ijisan (Sentiment Amazonense Regional)
      • Leandro Calvo Nantip (Moviment Polític Regional Energia Comunal Amazónica)
    5. Luya: Segon Macario Bravo Zorrilla (Moviment Independent Sorgix Amazones)
    6. Rodríguez de Mendoza: Perpetu Santillán Torra (Moviment Regional Força Amazonense)
    7. Utcubamba: Merly Enith Mego Torres (Moviment Regional Amazonense Units al Camp)

Policials

[editar | editar còdic]

Coronel PNP Ángel Luis Granats Rius

Religioses

[editar | editar còdic]

De la religió catòlica:

Demografia

[editar | editar còdic]

La seua població ascendix a 417.508 habitants (una densitat demogràfica aproximada de 10 hab/km²), dels quals 203.158 són hòmens i 195.424 dònes.Plantilla:Població històrica

Transport

[editar | editar còdic]
Aeroport de Chachapoyas.
Carretera en el departament d'Amazones.
Archiu:Teleférico Kuelap8. caps block 14
Telefèric de Kuélap.

El transport predominant és per rutes terrestres, tals com a carreteres asfaltades, carreteres afirmades o trochas carrozables. A continuació, s'enumeren algunes rutes que es poden realisar des de la capital del país:

Entre els ports fluvials, destaquen Rentema (província de Bagua), Nazareth (Bagua), Choros (província de Utcubamba) i Galilea (província de Condorcanqui).

Cultura

[editar | editar còdic]
Natius yagua.

El folclore del departament d'Amazones es veu ací la profusió de danses, cantares i vestimentes que hi ha en atres departaments per eixemple, Puno o Cuzco. El seu folclore es nutrix més be de llegendes, històries i relats en els que sempre està present el misteri i lo inexplicable. Pobles, estanys, cerros, imàgens, tenen sempre un orige que contravé de manera invariable les regles de la llògica o de la biologia.

Danses

[editar | editar còdic]

Algunes de les danses més representatives del departament d'Amazones són:

Festivitats

[editar | editar còdic]

Economia

[editar | editar còdic]
Archiu:Cuy Laurel caps block 15 8mod.jpg
Crío de cuyes en Jamalca en la província de Utcubamba.

Amazones és un departament d'enorme potencial agropecuario. La seua economia depén de l'agricultura i ganaderia. En Bagua, l'agricultura està molt desenrollada en el cas dels sembríos d'arròs. És notòria la seua producció de papa, dacsa, café i canya de sucre i el consum de peix.

Atractius turístics

[editar | editar còdic]
Cascada Yumbilla.

Arqueològics

[editar | editar còdic]
Museu de Leimebamba.
Kuélap.
  • Kuélap: En el lloc arqueólogico de Kuélap hi ha restants Arqueològics ben conservats damunt del Valle del Riu Utcubamba, el lloc més interessant del departament d'Amazones. Per a més informació mira Kuélap. Ubicat 3 072 m s. n. m., en el suroest de Chachapoyas, sobre el fondo d'una quebrada tallada a pico per dos dels seus costats. S'estima que té tres voltes el volum de la piràmide de Keops (Egipte), que va ser abandonada abans de la conquista i que va estar habitada per prop de 2 000 persones.
  • Museu Leymebamba (Leymebamba-Chachapoyas): El museu, inaugurat en 2000, alberga 219 mòmies trobades en l'Estany dels Còndors.
  • Lloc arqueològic de Llactán o Anguyo Alt (La Peca-Bagua): Es troba a dos hores del centre poblat del Arrayán. Es tracta d'una série d'edificacions sobre la falda de la cordillera central dels Vages, les estructures són de forma semicircular i possiblement va servir de lloc de vigilància, puix d'allí es pot divisar tota la vall del baix Utcubamba, Marañón i Chinchipe.
  • Centre Arqueològic de Kakachaken: Ubicat en el districte de Quinjalca, a la vora de riu Imaza, confrontant en el districte de Olleros, està situat en una encañada bella entre arbres i roques, allí es va trobar una cantitat de restants humans dels antics Quinjalcas.[9]

Naturals

[editar | editar còdic]
  • Cavernes de Cambiopitec (districte de Copallin, província de Bagua): Són dos cavernes que en el periodo Formatiu varen tindre ocupació humana. Es troben ubicades en el caseriu de Cambiopitec; per a arribar cal trajinar dos hores i mija a peu o vint minuts en vehícul partint del poble de Copallín. S'han construït escalinates per a l'accés. Tot l'any és oportú per a visites.


  • Estany de Pomacochas (districte de Florida, província de Bongara): la seua àrea és de 3 km. La profunditat de 100 m en la part més profunda. Està a sol 2 hores de Bagua, Av. Marginal de la selva en camioneta. És favorable per a la natació, peixca i la passejada en pot.
  • Estany El Pervindre (districte de Aramango, província de Bagua): la seua àrea és d'1,5 km. La profunditat de 80 m en la part més profunda. Està a sol 2 hores de Bagua, en camioneta rural. És favorable per a la natació i la passejada en pot.
  • Valle de Utcubamba, conta en un monument de pedra d'enormes muralles terminat al voltant de el XIII.
  • Comunitats natives (Bagua I Condorcanqui): Habiten els districtes selváticos de Bagua, Aramango i Imaza. Posseïxen el seu propi idioma i una singular artesania. Són representants d'este grup humà els awajún i els wampis.

Monuments històrics

[editar | editar còdic]

Tenen la consideració de monuments històrics del Perú els següents bens (entre paréntesis, la data de publicació en el Diari Oficial El Peruà):.[11]

  • Iglésia de Sant Carlos, Sant Carlos (província de Bongará) (26/04/1989)
  • Centre històric de la ciutat de Chachapoyas (província de Chachapoyas) (12/11/1988
  • Iglésia de Santa Ana de Chachapoyas (província de Chachapoyas) (04/04/1990)
  • Casa de don Toribio Rodríguez de Mendoza, Chachapoyas (província de Chachapoyas) (30/12/1986)
  • Pampa de Figues Urco, Chachapoyas (província de Chachapoyas) (30/12/1986)
  • Plaça Major i edificacions circumdants de La Jalca (província de Chachapoyas) (12/11/1988)
  • Iglésia i atri de la Jalca (província de Chachapoyas) (12/11/1988)
  • Plaça d'Armes d'Alce (província de Chachapoyas) (12/11/1988)
  • Iglésia i capella Poza d'Alce (província de Chachapoyas) (12/11/1988)
  • Casa del cacic d'Alce (província de Chachapoyas) (12/11/1988)

Educació

[editar | editar còdic]
Campus d'Universitat Nacional Toribio Rodríguez de Mendoza d'Amazones.

El departament d'Amazones conta en un total d'1 530 coleges públics i privats: 285 d'educació inicial, 1 082 d'educació primària i 425 d'educació secundària.

El departament és sèu de l'Universitat Nacional Toribio Rodríguez de Mendoza d'Amazones.[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Història de Moyobamba
  2. ↑ «Perú conserva 6 bases militars en zones a on va ser la guerra». ElComercio.com. Consultat el 26 de novembre de 2018.
  3. ↑ «anar-el-baguazo-causes-i-conseqüències-de-una-matança-notícia-996965 ¿Qué va ser el Baguazo? Causes i conseqüències d'una matança». RPP. Consultat el 26 de novembre de 2018.
  4. ↑ «Baguazo: 10 coses que deus saber abans de la sentència pel conflicte ambiental més rellevant en el Perú». és.mongabay.com. Consultat el 26 de novembre de 2018.
  5. ↑ Òbriga Fanc Negre
  6. ↑ «Les 10 aus emblemàtiques de Perú que deus conéixer». Andina. Consultat el 26 de novembre de 2018.
  7. ↑ «JNE - Plataforma Electoral». Consultat el 15 d'abril de 2019.
  8. ↑ http://www.iaaperu.org/revash.html Revash
  9. ↑ Kakachaken
  10. ↑ Catarata de Gocta
  11. ↑ Extrets de la prublicación Relació de Monuments Històrics del Perú, del Centre nacional d'Informació Cultural dependent de l'Institut nacional de Cultura, publicat en Lima en decembre de 1999 (pág.11). Disponible en format pdf en llínea en: [1].
  12. ↑ Universitat Nacional Toribio Rodríguez de Mendoza - UNTRM, deperu.com

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Departament_d%27Amazones_(Perú)&oldid=788938»