Anar al contingut

Riu Utcubamba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Riu Utcubamba


El riu Utcubamba és un riu que naix prop de Leimebamba, a 90 quilómetros de Chachapoyas en la província de Chachapoyas del departament d'Amazones en els Vages del Nort del Perú.[1] S'unix en el riu Marañón prop de la ciutat de Bagua.[2]

El riu Utcubamba és massa estret per a ser navegable, pero dona vida a vàries plantes hidroelèctriques que abastixen a gran part del departament d'Amazones.

La vall del Utcubamba s'utilisa per a l'agricultura, el clima tropical i les possibilitats de regar les chacras en l'aigua del riu són molt favorables per eixemple per a la yuca, el dacsa, l'arròs, la canya i el banana.

El nom "Utcubamba" ve del Quechua local. Anteriorment s'utilisava la vall del riu Utcubamba per a cotó. "Utcu" signífica cotó, "Bamba" és la pampa, la pampa del cotó.

Evolució toponímica

[editar | editar còdic]
Transbordador de cable en El Tingo

El riu Utcubamba no sempre va ser conegut com a tal, sino que en el passat posseïa atres denominacions de la cultura Chachapoyas.[3] L'evolució toponímica en detalle va ser la següent:

  • En l'any de 1549 el capità Diego Palomino realisa una relació de les províncies que hi ha en el Chuquimayo (Chinchipe), adjunta a esta un mapa que s'observa al poble de Bagua i a un riu denominat com a Riu Bagua; a partir d'açò, es conclou que el nom primigeni del riu Utcubamba, va ser riu Bagua.
  • En l'any 1566 el conquistador espanyol Pedro Malavé de Silva junt a un grup de seguidors lugareño va creuar la cordillera i va descendir cap a l'est pels rius Utcubamba i Marañón. Acuciados per la fam i les malalties, l'expedició va alcançar les planicies dels Omaguas, a on els indis del lloc varen informar que si els espanyols continuaven cap al nort trobarien gent que treballaven en or. Aixina l'expedició entre boscs i vorejant el flanc este dels Vages va continuar cap al Nort fins a aplegar a Sant Joan dels Plans, prop del riu Ariari, Colòmbia. Va seguir l'ascens fins a Santa Fé de Bogotà caminant unes 900 milles i, d'esta manera, Malavé de Silva va aplegar a establir la primera ruta terrestre entre Colòmbia i Perú. Esta expedició de Malavé va fracassar en el seu intent de trobar El Dorat. Va haver més.
  • El pare jesuïta Samuel Fritz, misionero en Maynas, natural de Bohemio (actual República Checa), va anar el primer en explorar el Marañón i va localisar el seu naixent en Lauricocha. Després de les seues investigacions publica en 1707 un mapa de “El gran riu Marañón o Amazones”, és ací a on al Utcubamba ho designa com Riu Peca.
  • Tant en el “Mapa de la província de Quito i dels seus Adjacents”, de Pedro V. Maldonado (1750) i el “Mapa Geogràfic d'Amèrica Meridional”, de Juan de la Cruz Cano i Olmedilla (1775), al Utcubamba se li nomena com a Riu Huahua o Chachapoyas.
  • El pare Francisco Javier Weigel en 1769 elabora un “Mapa de les Missions de Maynas”, la seua tasca la va concloure en les presons de Lisboa, en eixa época al riu Utcubamba se li va consignar com a Riu Huahua.
  • En les postrimeries de el XVIII, el bisbe de Trujillo Baltazar Jaime Martínez de Campoñón encarrega realisar numeroses cartes topogràfiques de la jurisdicció del seu bisbat, és en estes traces a on tenim els referents documentals més primerencs per al Riu Vtcvbamba (note's la grafia antiga).

Referències

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]