Gran Pajatén
Gran Pajatén és un complex arqueològic de la cultura Chachapoyas, ubicat en els boscs núvols de la selva alta del Perú, a 2850 m s. n. m. Administrativament, es localisa en el districte de Huicungo, pertanyent a la província de Mariscal Càceres, en el departament de Sant Martín.
El complex arqueològic, establit en 1983, es troba en un tossal sobre un angost replanell del Parc nacional del Riu Abiseo, frontera dels departaments de la Llibertat i de Sant Martín, en la confluència del riu Marañón i el riu Huallaga. En 1990 va ser designat per l'UNESCO com Patrimoni de la Humanitat i en 1992 Lloc Cultural, en la finalitat de protegir la destrucció de les seues fràgils ruïnes i l'extinció del seu mig ambient. En l'actualitat, la zona arqueològica i el parc nacional es poden visitar en el permís del Ministeri d'Agricultura i el Ministeri de Cultura. L'any 2014 va ser inclós en la llista de "World Monuments Watch".[1]
Moneda alusiva
El Banc Central de Reserva del Perú, el dimecres 23 de novembre del 2011, com a part de la sèptima Série numismàtica Riquea i orgull del Perú, posa en circulació noves monedes de S/1 Sol alusivas al Gran Pajatén.
Descripció
Gran Pajatén es troba sobre un tossal, consistix en una série d'a lo manco 26 estructures circulares de pedra, damunt de numerosos terrats i escales. Les ruïnes ocupen un àrea d'aproximadament 20.000 m². Els edificis principals estan decorats en mosaics de pissarra que mostren aus i motius geomètrics humans. Anàlisis de mostres de ceràmica i les dates de radiocarbono indiquen que l'àrea va ser ocupada en una época primerenca, com 200 a. C., pero les ruïnes de construcció visible en el lloc actual es varen construir durant l'ocupació Inca.[2] Basat principalment en l'evidència arquitectònica, l'assentament s'atribuïx a la cultura Chachapoyas.[3]
Història
Gran Pajatén va ser descobert pel juanjuino Eduardo Penya Engrunse, quan buscava una via d'eixida entre la selva i la costa, comunicant-ho a les autoritats de Juanjuí, Trujillo i Lima. En honor a este descobriment, el 5 de decembre de 1932, va ser incorporat com a soci en la Societat Geogràfica de Lima.
En 1985, un equip dirigit pel departament d'antropologia de l'Universitat de Colorat va iniciar un important proyecte d'investigació en el Gran Pajatén i les afores en el Parc nacional del Riu Abiseo.[4] L'expedició va tindre molta publicitat conduint a nous debats de l'obertura del lloc al turisme. Una expedició televisiva peruana en 1990, va rebujar novament la vegetació protectora del lloc i va danyar més les ruïnes. Actualment, existixen plans per a la construcció de vàries carreteres i l'infraestructura turística en la regió pero tampoc s'han aplicat per la fragilitat de les ruïnes, i l'alt cost de la conservació del lloc i reduir al mínim els impactes turístics en la seua integritat arqueològica i el context ambiental.[5]
Vore també
Referències
- ↑ L'Indústria (ed.): «Al rescat del Riu Abiseo».
- ↑ [1], acadèmia.edu
- ↑ [2]
- ↑ [3]
- ↑ Mes Allà del Gran Pajatén: Conservant el Paisage Pre-Hispanico Pataz-Abiseo, acadèmia.edu
Enllaços externs
- UNESCO: Rio Abiseo National Park
- L'Ocupació Enjorn del Gran Pajatén (PDF)
- Més allà del Gran Pajatén: Conservant el Paisage Prehispánico Pataz-Abiseo (PDF)
- Overview of Chachapoya archaeology (PDF)
- Ethnography and archaeology of Chachapoya (PDF)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Pajatén» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.