Parc nacional del Riu Abiseo

Parc nacional del Riu Abiseo

Plantilla:Renombrar El parc nacional del Riu Abiseo és un àrea protegida ubicada en el departament de Sant Martín, en l'Amazonía peruana. Este parc que conté ecosistemes tant de Selva Alta com de montanyes andinas, lo que li conferix una biodiversitat excepcional. Va ser creat en 1983 en l'objectiu de conservar tant les seues riquees naturals com el seu patrimoni arqueològic.

L'àrea està conformada per varis ecosistemes, entre elles els boscs nuvolats de la cella de selva, en una gran diversitat biològica, algunes en vies d'extinció i endèmiques. Ademés, protegix la conca del riu que li dona el seu nom, assegurant l'estabilitat hídrica, i llocs arqueològics inclosos el Gran Pajatén i Els Pinchudos.

Establit l'11 d'agost de 1983 com a parc nacional, va ser reconeguda com Patrimoni Cultural i Natural de la Humanitat i zona núcleu de la reserva de biosfera Gran Pajatén.

Objectius

Va ser establida en l'objectiu de conservar els seus ambients naturals i les espècies que contenen. El riu Abiseo alberga els que potser constituïxen els boscs de montanya millor conservats del Perú. En els seus escarpadas cordilleras i abruptes colls la vegetació alcança nivells casi irreals d'exuberància. La raó de tal profusió de vida s'origina en l'abundant humitat que soporta el lloc: casi cinc metros cúbics de pluja al any.

Protecció

La protecció i l'establiment del parc nacional del Riu Abiseo va ser disposta pel Govern peruà l'11 d'agost de 1983, per mig de Decret Suprem n.º 064-83-AG. En 1990 va ser declarat per l'Unesco com Patrimoni Cultural i Natural de la Humanitat. El 19 de març de 2016, l'Unesco reconeix al parc nacional del Riu Abiseo com a zona núcleu de la reserva de biosfera Gran Pajatén.

Importància ecològica

L'importància ecològica del parc nacional Riu Abiseo radica que té diferents ecosistemes, tals com el páramo de Loricaria, el pajonal de Puna; un gran número d'aqüífers (llac, estanys, rius, quebrades); chicotets boscs aïllats, el bosc nuvolat o de boira terrera, i boscs típics de la selva alta.

S'estima que el 22 % d'este parc nacional correspon a pajonales de puna, el 53 % a boscs de montanya i el 25 % restant a boscs premontanos.

Geografia

Ubicació

Es troba ubicat majoritàriament en la regió de Sant Martín, província de Mariscal Càceres, sobre una de les escasses zones encara despobladas dels Andes. També ocupa zones de la província de Pataz en el Regió de la Llibertat. El parc nacional Riu Abiseo s'estén comprenent la totalitat de la conca del riu que li dona el seu nom i correspon a l'ecorregió de les yungas del Perú.

Característiques de la seua flora

Gran part de la seua superfície es troba poblada per una espectacular formació natural coneguda en el nom de boscs nanos. Una característica comuna en els arbres d'esta regió és que les seues branques es troben sempre cobertes d'un gros abric de verdet i poblades per una legió de plantes epifitas: centenars de varietats de delicades orquídeas, colorides bromelias i lianas tan grosses com el cos d'un home. Ací són comuns els falagueras arbòreus, els fulls de la qual s'eleven fins a huit metros del sol, les begonias jagantes i una enorme varietat de plantes adaptades per a la vida en un mig a on l'exuberància i la profusió de vida oculten el verdader eix d'este ecosistema: una feroç competència entre espècies a on la consigna és créixer o morir.

Ací els cactus prenen formes de lianes i estes l'ample d'arbres; els fulls es cobrixen de pelusses per a soportar el fret i els troncs es retuercen adquirint dissenys estranys. És el regne del verdet i els fongos; els líquens i les flors.

Morfologia

Esta àrea ocupa una superfície de 274 520 ha, en altituts que oscilen entre els 350 i els 4200 m s. n. m.

Clima

Este parc té totes les característiques tropicals, puix és calorós i molt humit, en temperatures que solen superar els 34° centígrats. Conta en una temporada seca de maig a octubre, aixina com en una temporada de fortes plujas, entre decembre i març.

Llocs arqueològics

Relleu en Gran Pajatén.

El parc nacional presenta una gran riquea de chafades de ocupació precolombina, de insospechable valor científic i cultural. Fins a la data, s'han registrat més de cent quarantaquatre llocs arqueològics. En esta àrea protegida, s'han trobat restants de la cultura chachapoyas, entre les que destaca el Gran Pajatén, fortalea semicircular, feta en pedra i decorada en divinitats de forma humana. Considerat un destacat conjunt monumental pel seu especial disseny arquitectònic. Gran Pajatén va ser inclós en la llista de llocs amenaçats que requerixen conservació de l'organisació World Monuments Watch per a l'any 2014. Un atre lloc d'especial interés és el conjunt arqueològic Els Pinchudos.

En maig de 2025, una expedició conjunta liderada pel World Monuments Fund (WMF), el Ministeri de Cultura del Perú i arqueòlecs locals va descobrir noves estructures associades al Gran Pajatén, incloent una possible zona residencial i vestigis ceremoniales. Esta troballa aporta noves pistes sobre la complexitat social i urbana de la cultura Chachapoyas en esta regió remota de la selva alta peruana.

Flora i fauna

Els estudis florísticos han determinat que en el parc nacional es troben dos mil espècies de les quals tretze són nous registres per a la ciència. Destaquen les orquídeas. En la seua part altoandina, es troben pajonales de gramíneas i chicotets boscs aïllats de leñosas. A partir dels 3200 m aproximadament es presenten boscs continus a on predominen les espècies leñosas, que alcancen una altura de 20 a 30 m. Este parc nacional atesora més de mil espècies de flora, en orquídees, bromelias, falagueres i líquenes que pengen dels arbres.

Entre els onze gèneros i tretze espècies de mamífers registrats, es troben el mona choro de coa groga (Lagothrix flavicauda) redescubierto despuix de cent anys de considerar-se extint, espècie endèmica en el Perú i en perill d'extinció; el picuro de montanya (Cuniculus taczanowskii) i espècies amenaçades com la taruca (Hippocamelus antisensis), l'orso de anteojos (Tremarctus ornatus) qui construïx plataformes en els arbres per a poder descansar i alimentar-se tranquilament, el jaguar (Panthera onca) i la maquisapa de montanya (Ateles belzebuth).

De les 132 espècies d'aus trobades es pot citar el paujil de pancha blanca (Crax salvini), el còndor de la selva (Sarcoramphus papa), el loro de cap groc (Amazona ochrocephala) i l'ànet de cap castany (Netta erythrophthalma).

Vore també

• Reserves de biósfera en el Perú
• Iperú
• Patrimoni de la Humanitat en el Perú
• Turisme en el Perú
• Àrea de conservació regional Boscs de Shunté i Mishollo

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional del Riu Abiseo.
• Bibliografia d'Investigacions Recents en el Parc Nacional Riu Abiseo
• Posada en valor d'este patrimoni. Hosteltur.com 21.9.2007
• ^{[enllaç trencat]}
• Riu Abiseo National Park, World Heritage List , UNESCO
• Vegetació de la zona alta del Parc Nacional Riu Abiseo, Sant Martín (Revista Forestal del Perú, artícul de 1988)