Anar al contingut

Banc Central de Reserva del Perú

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Banc Central de Reserva del Perú

El Banc Central de Reserva del Perú (BCRP), és una institució autònoma peruana encarregada de preservar l'estabilitat monetària dins del país. Va ser creat per mig de la Llei N.º 4500 de 1922. Des de 2002 es rig per mig d'un esquema de metes explícites d'inflació, trobant-se el ranc de tolerància entre 1 i 3 per cent. Aixina mateix, s'ocupa de l'administració de reserves internacionals, el control d'emissió i retir de billets i la transmissió d'informació sobre els índexs financers nacionals. Actualment, el càrrec de President del Directori ho ocupa Juliol Velarde.[1][2]

Història

Erro al crear miniatura:
Museu del BCRP, a on va operar el banc fins a 1982.

El 9 de març de 1922 es va promulgar la Llei N.º 4500, la qual va donar orige al Banc de Reserva del Perú. Durant el govern del Oncenio de Leguía, Eulogio Romero va ser elegit primer president de dita institució. La creació del BCRP es va basar en la necessitat de contar en un organisme capaç d'ordenar la política monetària a través d'instruments monetaris com l'emissió de billets bancaris. L'unitat monetària era la Lliura peruana d'Or. En específic, es buscava contar en un sistema monetari que no generara inflació en els anys de bonança ni deflación com va ocórrer durant l'época del Patró Ore.[3]

Primer Directori del Banc de Reserva del Perú

En 1929, l'estabilitat d'esta entitat es va vore fortament afectada donat la crisis econòmica mundial, raó per la qual va ser necessari transformar l'institució. Per a portar a terme esta llabor, es va contar en l'assessoria del reconegut professor Edwin W. Kemmerer, qui, junt a un grup d'analistes, varen plantejar diverses propostes reestructuradoras.[4] Aixina, el 28 d'abril de 1931 es va ratificar la creació del BCRP i es va elegir a Manuel Augusto Olaechea i Olaechea com el seu primer president i a Pedro Beltrán com a vicepresident. Es va tindre com a objectiu principal el manteniment del valor de la moneda i l'instauració del Sol d'Or com a unitat monetària del país. En esta oportunitat, Manuel Augusto Olaechea i Olaechea va ser elegit primer president.[5]

La forta depreciació de la moneda nacional que es va donar en giner de 1931 va generar una convocación de la Missió Kemmerer per a solucionar este problema. Els documents sugerits varen ser dèu proyectes de llei i dos informes, els quals consistien en temes fiscals i monetaris. Un d'estos proyectes va plantejar l'idea de crear el Banc Central de Reserva del Perú, en l'objectiu d'aumentar el capital, canviar la composició del Directori, i principalment l'estabilitat monetària i l'exclusivitat de l'emissió de billets.[6]

La dependència del fisc al finançament del Banc Central es va marcar principalment entre els anys 1930. Específicament, entre 1931 i 1940, l'emissió primària va créixer 134%, mentres que el dèficit del sector públic es va ubicar en S/. 36 000 000. Aixina mateix, durant este periodo es va mantindre el tipo de canvi sol-dólar flexible, lo que va generar una devaluación anual de 8,1%.

Per la Segona Guerra Mundial, es va viure en un context d'inestabilitat global en a on l'inflació va aplegar fins a 215,5%. Aixina mateix, en 1940 es va optar per un tipo de canvi fix en 6,5; aixina com controls de preus i subsidis. Els vint anys posteriors es varen caracterisar per les mides relacionades en la lliberalisació de l'economia per les que va tindre que optar el BCRP. D'esta manera, la política monetària va ser menys expansiva i es va tornar al tipo de canvi flexible. En totes les mides preses, l'inflació es va aplegar a ubicar en 4,4% en 1955.[1]

Junta Militar

Despuix del colp d'Estat de 1962 es decidixc implementar un tipo de canvi fix del Sol d'Or de 26,82 per dólar.[7] El periodo 1962-1967 es va caracterisar per un increment sostingut de la despesa, el qual va passar de 15,3% a 21,2% en els anys mencionats. Durant la década següent, la despesa va aplegar a nivells insostenibles. En setembre de 1967 s'havia posat fi al tipo de canvi fix del Sol d'Or sobre el dólar nortamericà lo que va generar una devaluación significativa. Entre setembre de 1967 i octubre de 1968 varen renunciar cinc ministres de Facenda i tres presidents del banc central.[8]

En febrer de 1969, el Govern militar va crear una comissió investigadora, conformada per membres castrenses per a determinar responsabilitats de civils per l'entrega de divises a l'International Petroleum Company, entitat que havia segut expropiada per dit règim despuix del colp a Belaúnde. En març del 1969 es declara la reorganisació del BCRP per Decret Llei 17501.[9] Es va dispondre ademés la cesación total del Directori per a conformar un de nou, esta volta compost per sis membres i nomenats enterament pel Poder Eixecutiu.[8]

La Reforma industrial de 1969 va permetre la creació d'empreses estatals catalogades com d'interés estratègic tals com Petroperú.[10]

En abril de 1970 per mig del Decret Llei 18240. s'establix el Consell de Política Monetària (CPM) Este consell tenia una autoritat superior que el Directori del BCRP i estava presidit pel ministre d'Economia i Finances. El Consell incloïa també al president del BCRP, al president del Banc de la Nació i a la Superintendencia de Banca i Segurs.[11] La qual cosa va ser vist com una violació a l'autònoma del banc central.

En 1973, s'implemente la Reforma Financera.[12] A on el BCRP era ferramenta per a canalisar crèdits barats a l'indústria pesada i l'infraestructura per a reduir la dependència dels capitals privats i mantindre tipos d'interés artificialment baixos sacrificant l'eficiència del mercat per a alcançar objectius de desenroll estatals.[13]

En juny de 1976 es va donar una devaluación del Sol d'Or, passant de 45 per dólar a 65 lo que va representar una pèrdua del 44%. En maig de 1977, el ministre facenda Luis Barúa Castañeda i Santisteban de Noriega varen decidir renunciar per la negativa del govern d'implementar una política d'austeritat fiscal.[11]

Tornada a la democràcia i Hiperinflación

Este periodo es va caracterisar per una reorganisació de l'economia, la mida més representativa va ser l'implementació del Inti que l'1 de febrer de 1985 havia reemplaçat el Sol d'Or.[14]

El primer govern d'Alan García es va caracterisar per la nacionalisació de l'economia i l'introducció de diferents tipos de canvi,[15][16] el govern va adoptar polítiques fiscals expansionista. Estes polítiques, dissenyades per a protegir l'indústria nacional i redistribuir la riquea, varen tindre com a conseqüència directa una greu crisis econòmica. l'economia peruana va entrar en hiperinflación.[17]

Ya en 1985, es va establir tipos de canvi múltiples, aranzel diferenciats lo que va terminar generant un procés hiperinflacionario, el qual va aplegar a nivells superiors al 50%. En estos anys, l'us de l'emissió primària per al finançament de la despesa pública va ser una mida molt popular que va tindre que amprar el Banc Central.[18]

En 1986, el BCRP va decidir traslladar aproximadament 270 millons de dólars de les reserves internacionals del país a la sèu panamenya de BCCI,[19] baix l'excusa de protegir les reserves d'embargaments judicials per la crisis del país. Una transacció per la que després Leonel Figueroa Ramírez seria acusat de rebre soborns per 3,2 millons de dólars, lo que després se li califique com "El cas BCCI".[20][21]

En abril de 1988, Pedro Coronat Labó va tindre que declarar davant una comissió investigadora parlamentària per l'intervenció del BCRP en el Banc de l'Indústria de la Construcció, (quebrado en 1982) i Banc Comercial del Perú, (quebrado en 1983).[22] L'1 d'agost de 1988, va autorisar l'implementació d'un tipo de canvi preferencial per al Grup Zanatti d'Alfredo Zanatti Tavolara. va conéixer comunament com el "dólar MUC" (Mercat Únic de Canvis).[23] En 1989 i 1990 s'opte per una política econòmica que buscava finançar tant l'activitat productiva com al sector públic. Es va optar per una devaluación del tipo de canvi en l'objectiu explícit de protegir les reserves internacionals.[24]

El Fujimorisme

Durant el govern d'Alberto Fujimori, es va optar per un programa de reformes estructurals dirigit a disminuir l'inflació. Es va establir la lliure movilitat de capitals, el tractament igualitario a l'inversió nacional i internacional. Ademés, es va adoptar una flotació cambiaria en intervenció del Banc Central de Reserva. Per lo tant, per esta situació, s'adopta per un nou esquema de política monetària que té com a únic objectiu, l'estabilitat de preus. Per a conseguir esta estabilitat, se li otorga al Banc Central autonomia dins de la seua Llei Orgànica, per lo que deixa de ser un organisme públic descentralisat del Ministeri d'Economia i Finances.

Aixina, des de la promulgació de la Constitució Política de 1993, el BCRP és autònom de facto (encara que la Constitució de 1979 ya reconeixia d'iure)[25] i opera de manera independent i en objectiu únic de preservar l'estabilitat de preus, basant-se en l'us d'instruments monetaris. Específicament, es fomenta la lliure determinació de les taxes d'interés, la lliure movilitat de capitals i la lliure tinença de moneda estrangera.[26][27][28] Especialistes consultats al diari La Nació inclús varen determinar que el Banc Central va evitar que l'economia peruana es desplome a pesar de les crisis polítiques, com l'ocorreguda des de 2021.[29]

Entre 1992 i 1995, varen quebrar 15 bancs per les polítiques del Fujishock. 4 dels quals varen ser venuts en conjunt al Banc Continental, (Hui BBVA Perú).[30] Ademés del Banc Mercantil. per la seua banda Interbank va adquirir al Banc Interandino.

Els anys 1999 i 2000 varen ser de recessió en Perú. Per a evitar una crisis del sistema bancari peruà. En novembre de 2000 va participar en la liquidació del Banc Nou Món.

Sigle XXI

Els fintech són servicis financers que varen operar en el país en els anys 2010, pero varen guanyar rellevància en el 2020 com a mig financer en les MYPES, específicament dels servicis de método de pagament,[31] luego que la Superintendencia de Banca, Segurs i AFP declarara al diners electrònics com a prioritari.[32] Un dels sorgiments dels servicis tecnològics, són els neobancos. Estos es varen caracterisar per ser 100 % digitals i accessibles als clients únicament en aplicacions mòvils i plataformes de computadores, encara que alguns d'ells solament requerixen d'un número telefònic per a enviar o rebre diners a un atre número.[33]

En 2022, Perú va ser un dels tres països de Llatinoamèrica en més adopció de la banca mòvil, en un 20 %,[34][35] en al voltant de 174 operacions per persona en eixe any, segons el Banc Central de Reserva.[36] Inclús el seu creiximent va ser positiu sobre la denominada banca per Internet, una modalitat virtual de les entitats tradicionals.[37]

Marc llegal

El Banc Central de Reserva del Perú es rig per la Constitució Política de 1993, el seu Estatut i La Llei Orgànica del BCRP (Llei N.º 26123) des de 1993. Específicament, esta institució deu complir dos aspectes claus: estabilitat monetària i autonomia. Per un costat, el primer punt garantisa el correcte control de l'inflació; aixina com el creiximent sostingut de l'economia. Per un atre costat, en ser este organisme autònom, no existixen riscs de destitució del President del Directori per motius polítics. D'esta manera, totes les decisions preses són dirigides a complir els objectius traçats.

cal resaltar que les normes que rigen al Banc Central impedixen el finançament al sector públic, la otorgación de préstams selectius, entre uns atres. Tot açò es realisa en la finalitat d'estimular l'aforro, fer atractives les inversions i garantisar un creiximent sostingut de l'economia.

La llei Orgànica del BCRP (N.º 26123) conté diverses disposicions sobre aspectes generals; direcció i administració; atribucions; obligacions i prohibicions; presupost i resultat; i relacions en organismes autònoms.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Banc Central de Reserva del Perú: 95 anys de vida institucional». La República.
  2. ↑ «Portal de l'Estat Peruà - Portal de Transparència Estàndar - PTE». www. transparencia. gob. pe.
  3. ↑ «».
  4. ↑ «Missió Kemmerer i el nou sistema bancari».
  5. ↑ BANC CENTRAL DE RESERVA DEL PERÚ (BCRP) - Portal de l'Estat Peruà. Consultat el 4 d'agost de 2018.
  6. ↑ BANC CENTRAL DE RESERVA DEL PERÚ. Consultat el 8 d'agost de 2018.
  7. ↑ «Memòria del Banc Central de Reserva del Perú de 1962».
  8. ↑ 8,0 8,1 «REFORMES ECONÒMIQUES I GÉNESIS DE L'INFLACIÓ: 1963-1980».
  9. ↑ «Declaren en Reorganisació el Banc Central de Reserva del Perú». Tribunal Constitucional.
  10. ↑ «BNamericas - Petròleu del Perú - Petroperú S. A. (Petroperú)». BNamericas. com.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Història del Banc Central i la Política Monetària de Perú». Banc Central de Reserva del Perú.
  12. ↑ «L'economia peruana en 1973». Era.
  13. ↑ «El sistema financer peruà: 1970-2004».Mèxic i la Conca del Pacífic.(23)
    43–52.doi:10.32870/mycp. v7@i23.236.
  14. ↑ «[1]».
  15. ↑ «¿Qué era el dólar MUC? Símbol de l'época de crisis en el Perú i per qué va desaparéixer». infobae.
  16. ↑ «Banca i finances: Canvi de monedes | CDI». lum. cultura. pe.
  17. ↑ «Alan García, llums i ombres». Portafolio.
  18. ↑ Recorts de quan l'economia peruana va enfollir
  19. ↑ «[2]».
  20. ↑ «VÍNCULS D'ALAN GARCÍA I EL BCCI». El Temps.
  21. ↑ «[3]».
  22. ↑ «Case: Investigació Sobre Liquidació Del Bic i Bancoper (1988) | PDF | Liquidació | Business». Scribd.
  23. ↑ «Colecció del Bicentenario 200 anys de l'Economia en el Perú: Alan García i l'esclat de la hiperinflación». Peru21.
  24. ↑ «(PDF) La hiperinflación peruana: Una Revisió sistemàtica» (en en). ResearchGate. Archivat des d'el original, el 25 de novembre de 2021. Consultat el 8 de febrer de 2026.
  25. ↑ «Juliol Velarde: "Cal recordar que l'autonomia del BCR no va vindre de la Constitució de 1993, sino de la de 1979"». La República.
  26. ↑ «[4]».
  27. ↑ «Gestió t'explica: ¿Qué fa el Banc Central de Reserva? | OPINION». Gestió.
  28. ↑ «Banc Central de Reserva del Perú retallaria taxa de referència en 25 punts bàsics». AméricaEconomía.
  29. ↑ «Per qué l'economia de Perú conseguix créixer a pesar de les constants crisis polítiques». LA NACION.
  30. ↑ «Decrete Llei Nº 25791».
  31. ↑ «Financiamiento de sector fintech va aumentar 39%, pese a impacte del COVID-19». El Comerç Perú.
  32. ↑ «SBS modifica els llímits per a les operacions en diners electrònics». infobae.
  33. ↑ «A partir de l'1 de juliol les transferències bancàries es faran en el número telefònic». La República.
  34. ↑ «Reglamente d'interoperabilidad de billeteras digitals beneficiarà a més de 14 millons d'usuaris». Peru21.
  35. ↑ «Perú entre els països en més billeteras mòvils en Amèrica Llatina, segons estudi». Bloomberg Llínea.
  36. ↑ «S'acceleren els pagaments digitals en Perú: es varen quintuplicar en 7 anys». La República.
  37. ↑ «[5]».

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Banc_Central_de_Reserva_del_Perú&oldid=1513078»