Anar al contingut

Diners electrònics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Taxonomia dels diners, basada en "Criptomonedas del banc central" de Morten Linnemann Bech i Rodney Garratt.

Els diners electrònics (també conegut com i-money, efectiu electrònic, moneda electrònica, diners digitals, efectiu digital o moneda digital) es referix a diners que, o be s'emet de forma electrònica, per mig de l'utilisació d'una ret d'ordenadors, Internet, o és un mig de pagament digital equivalent d'una determinada moneda,[1] com en el cas del Equador[2][3] o Perú[4] Les transferències electròniques de fondos, depòsits directes i els girs bancaris són eixemples de diners electrònics. Aixina mateix,no té unitat física i les seues transaccions es realisen per mig de l'intercanvi de bits sense utilisar billets, monedes o qualsevol atre mig convencional. És possible fer transaccions sense que necessàriament intervinga un banc o una atra entitat financera.

Si ben els diners electrònics ha segut un interessant problema de criptografia -vore per eixemple el treball de David Chaum i Markus Jakobsson-, fins a la data, l'us de diners en efectiu digital s'ha efectuat relativament a baixa escala. Un dels pocs èxits ha segut sistema de targeta Octopus en Hong Kong, que va escomençar com un sistema de pagament de trànsit massiu i s'ha utilisat àmpliament com un sistema de diners electrònics. Singapur també ha implementat un sistema de diners electrònics per al seu sistema de transport públic (tren, autobús, etc), que és molt similar al d'Hong Kong i l'ajuda Octopus basada en el mateix tipo de targeta (FeliCa). Atres aplicacions exitoses les podem trobar en els Països Baixos, coneguda com Chipknip, ya extinta; de la mateixa manera que en Nicaragua, a on és coneguda com Targeta TUC i recentment en Veneçuela, en la creació de la criptomoneda El Petro. En China és molt conegut el sistema de pagament de WeChat que ya té més de 900.000.000 millons d'usuaris que a través d'un còdic QR es fan transferències de diners electrònics directament sense intermediaris. Este mateix sistema s'està instalant en Veneçuela a través del carnet de la pàtria que usa com a plataforma el sistema patr 9593943-0

Història

En 1983, un treball d'investigació de David Chaum va introduir l'idea de l'efectiu digital.[5] En 1989, va fundar DigiCash, una empresa d'efectiu electrònic, en Ámsterdam per a comercialisar les idees de la seua investigació.[6] Es va declarar en fallida en 1998.[7][6]

Sistemes alternatius

Tècnicament, els diners electrònics o digital és una representació, o un sistema de dèbits i crèdits, destinat (pero no llimitat a açò) a l'intercanvi de valors en el marc d'un sistema, o com un sistema independent, podent ser en llínea o no. El terme diners electrònics també s'utilisa per a referir-se al proveïdor del mateix. Una divisa privada pot utilisar l'or per a oferir una major seguritat, com la divisa d'or digital. Un sistema de divises digital pot ser plenament respalat per l'or (com i-gold i c-gold), no respalats en or, o d'abdós sistemes (com i-Bullion i Liberty Reserve). Ademés, algunes organisacions privades, com les Forces Armades dels Estats Units usen divises privades com l'Eagle Cash.

Molts dels sistemes electrònics venen les seues divises directament a l'usuari final, tals com Paypal i WebMoney, pero atres sistemes, tals com i-gold, venen només per mig de tercers com les cases de canvi de moneda digital.

En el cas de la targeta Octopus en Hong Kong, es treballa de manera similar als depòsits bancaris. Despuix que targeta Octopus Limited rep diners en depòsit dels usuaris, els diners es deposita en bancs, lo que és similar al método de les targetes de dèbit a on els bancs emissors redepositan els diners als bancs centrals.

Algunes divises locals, com els sistemes de canvi local, treballen en transaccions electròniques. El Cyclos Software permet la creació electrònica de divises locals. El sistema Ripple és un proyecte per a desenrollar un sistema de distribució de diners electrònics independents de la moneda local.

Diners electrònics anònims fòra de llínea

En els diners electrònics anònims fòra de llínea (off-line) el comerciant no té que interactuar en el banc abans d'acceptar diners per part de l'usuari. En lloc d'això pot arreplegar múltiples monedes gastades pels usuaris i depositar-les posteriorment en el banc. En principi açò es pot fer fòra de llínea, és dir, el comerciant podria anar al banc en el seu mijos d'almagasenament per a intercanviar l'efectiu electrònic per diners en efectiu. No obstant, el comerciant deu assegurar-se que els diners electrònics de l'usuari, o be serà acceptat pel banc, o el banc serà capaç d'identificar i castigar als usuaris que tracten d'enganyar per esta via. D'esta forma, un usuari no té possibilitat d'utilisar la mateixa moneda dos voltes (doble despesa). Els sistemes d'efectiu electrònic off-line també tenen la necessitat de protegir-se contra els possibles enganys dels comerciants, és dir, els comerciants que desigen depositar una moneda dos voltes (i despuix culpar a l'usuari).


En criptografia l'efectiu electrònic anònim va ser presentat per David Chaum. Solia fer us de firma digital cega per a conseguir fer impossible relacionar entre el retir i transaccions de despeses.[8] En criptografia, efectiu electrònic per lo general es referix a diners electrònics anònims. Depenent de les propietats de les operacions de pagament, es distinguix entre efectiu electrònic en llínea i fòra de llínea (off-line). El primer sistema de efectiu electrònic fòra de llínea va ser propost per Chaum i Naor.[9] De la mateixa manera que el primer sistema en llínea, es basa en firma digital cega RSA.


Referències

  1. ↑ Diferències entre diners electrònics i moneda criptográfica. Banc Central de l'Equador.[1]
  2. ↑ Sistema de Diners Electrònics. Superintendencia de Control del Poder de Mercat. http://www.scpm.gob.ec/wp-content/uploads/2014/01/2.6-Fausto-Valéncia-BCE-Sistema-de-diners-electr%C3%B3nico.pdf
  3. ↑ Arauz. «Diners Electrònics: The rise and fall of Equador's central bank digital currency» (en en). Consultat el 2023-06-20.
  4. ↑ Vega, Milton(2016).«Diners electrònics: innovació en pagaments al por menor per a promoure l'inclusió».Revista Moneda.
  5. ↑ «"Blind signatures for untraceable payments"». Archivat des de l'original, el 3 de setembre de 2011. Consultat el 26 d'octubre de 2021.
  6. ↑ 6,0 6,1 Pitta, Julie. «Requiem for a Bright Idea» (en en). Forbes. Consultat el 2021-10-26.
  7. ↑ «Digicash files Chapter 11» (en en). CNET. Consultat el 2021-10-26.
  8. ↑ David Chaum, Firmes cegues per a pagaments no rastreables, Alvanços en Criptología - Crypto'82, Springer-Verlag (1983), 199-203. (PDF)
  9. ↑ Chaum, D., Fiat, A., i Naor, M. 1990. Diners electrònics no rastreable. En Delliberació sobre alvanços en criptología (Santa Bàrbara, Califòrnia, Estats Units). S. Goldwasser, Ed. Springer-Verlag New York, New York, NY, 319-327. (PDF)